Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara, Aixot IV Bagratuní, Alep, Altiplà d'Armènia, Armènia, Armeni, Arsamosata, Arzanene, Astianene, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Bagrat I Bagratuní, Bagratuní, Bogha al-Khabir, Constantinoble, Diyarbakır, Emirat d'Arzen, Hamdànides, Khoit, Kurd, Mamikonian, Mardastan, Martiriòpolis, Mossul, Muş, Nisibis, Ostikan, Província d'Êlih, Qaisita, Samarra, Sembat VIII Bagratuní, Silvan, Turc, Turquia, Vaspurakan, Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí, 1084, 771, 855, 867, 870, 878, 897, 947, 973, 974.
Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara
Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen del 853 al 898.
Nou!!: Sassun і Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Sassun і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Sassun і Alep · Veure més »
Altiplà d'Armènia
Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.
Nou!!: Sassun і Altiplà d'Armènia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Sassun і Armènia · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Sassun і Armeni · Veure més »
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Nou!!: Sassun і Arsamosata · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Sassun і Arzanene · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Sassun і Astianene · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Sassun і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Bagrat I Bagratuní
Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.
Nou!!: Sassun і Bagrat I Bagratuní · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Sassun і Bagratuní · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Sassun і Bogha al-Khabir · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Sassun і Constantinoble · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Sassun і Diyarbakır · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Sassun і Emirat d'Arzen · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Sassun і Hamdànides · Veure més »
Khoit
Khoit fou un districte de l'Altzniq, al nord-est de Sassun, al regne d'Armènia.
Nou!!: Sassun і Khoit · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Sassun і Kurd · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Sassun і Mamikonian · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Sassun і Mardastan · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Sassun і Martiriòpolis · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Sassun і Mossul · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Sassun і Muş · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Sassun і Nisibis · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Sassun і Ostikan · Veure més »
Província d'Êlih
Êlih (contracció de muntanyes Bati Raman) és una província turca al Kurdistan que forma part del sud-est d'Anatòlia.
Nou!!: Sassun і Província d'Êlih · Veure més »
Qaisita
* qaisites, pertanyent als Qays Aylan, divisió entre àrabs del començament del primer califat.
Nou!!: Sassun і Qaisita · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Sassun і Samarra · Veure més »
Sembat VIII Bagratuní
Sembat VIII Bagratuní (en armeni Սմբատ Ը Բագրատունի) o també Sembat Khostovanol és a dir, el Confessor (Սմբատ Խոստովանող) va ser príncep i generalíssim d'Armènia de l'any 826 al 854.
Nou!!: Sassun і Sembat VIII Bagratuní · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Sassun і Silvan · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Sassun і Turc · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Sassun і Turquia · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Sassun і Vaspurakan · Veure més »
Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí
Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí fou ostikan (governador) d'Armènia del 851 al 852.
Nou!!: Sassun і Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 1084 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 771 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Sassun і 855 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 867 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sassun і 870 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sassun і 878 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 897 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 947 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Sassun і 974 · Veure més »
