Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Aibar, Alfons el Bataller, Arnau I de Comenge, Arsenda de Carcassona, Artasona, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bardenas Reales, Batalla de Graus, Batalla de Morella, Batalla de Sagrajas, Bernat I de Foix, Boltanya, Casa reial d'Aragó, Castell de Loarre, Castell de Montaragó, Castiliscar, Cinca, Clemència de Bigorra, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Emirat de Làrida, Ermengol III d'Urgell, Ermessenda de Bigorra, Felícia de Roucy, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Gállego, Graus, Hipòtesi dels lemniscs, Isabel d'Urgell, Josep Maria Salrach i Marès, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Navarra, Monestir de Sant Joan de la Penya, Montsó, Morella, Osca, Papa, Pere el d'Osca, Potestas, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon IV de Tolosa, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Roda, ..., Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Carcassona, Roma, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sangüesa, Saragossa, Senyera reial, Setge d'Osca (1094), Setge de Barbastre (1064), Setge de Montsó (1089), Setge de Toledo (1090), Urraca Fernández de Castella, Ximena Fernández, 1000, 1042, 1063, 1064, 1065, 1067, 1068, 1069, 1071, 1073, 1075, 1076, 1078, 1083, 1084, 1086, 1087, 1090, 1092, 1093, 1094, 1104, 1134, 1147, 14 d'agost, 4 de juny. Ampliar l'índex (41 més) »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Sanç Ramires і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Aibar
Aibar (en castellà, cooficialment en basc Oibar) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Sanç Ramires і Aibar · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Sanç Ramires і Alfons el Bataller · Veure més »
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Nou!!: Sanç Ramires і Arnau I de Comenge · Veure més »
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Nou!!: Sanç Ramires і Arsenda de Carcassona · Veure més »
Artasona
Artasona o Artasona de Cinca és una localitat al terme municipal de lo Grau, a la comarca del Somontano de Barbastre, a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Sanç Ramires і Artasona · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Sanç Ramires і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Bardenas Reales
Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s'estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà.
Nou!!: Sanç Ramires і Bardenas Reales · Veure més »
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Nou!!: Sanç Ramires і Batalla de Graus · Veure més »
Batalla de Morella
La batalla de Morella fou un dels episodis de la guerra entre l'Emirat de Larida i Turtusha i l'Emirat de Saraqusta pel repartiment dels dominis a la mort de Sulaiman al-Mustain entre els seus fills.
Nou!!: Sanç Ramires і Batalla de Morella · Veure més »
Batalla de Sagrajas
La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.
Nou!!: Sanç Ramires і Batalla de Sagrajas · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: Sanç Ramires і Bernat I de Foix · Veure més »
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Sanç Ramires і Boltanya · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Sanç Ramires і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Castell de Loarre
El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.
Nou!!: Sanç Ramires і Castell de Loarre · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Sanç Ramires і Castell de Montaragó · Veure més »
Castiliscar
Castiliscar és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarcar de Las Cinco Villas.
Nou!!: Sanç Ramires і Castiliscar · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Sanç Ramires і Cinca · Veure més »
Clemència de Bigorra
Clemència de Bigorra (? - ca. 1063) va ser una noble aquitana, comtessa consort d'Urgell.
Nou!!: Sanç Ramires і Clemència de Bigorra · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Sanç Ramires і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Sanç Ramires і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Nou!!: Sanç Ramires і Dignitat (títol) · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Sanç Ramires і Dinastia Ximena · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Sanç Ramires і Emirat de Làrida · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Sanç Ramires і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Sanç Ramires і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Nou!!: Sanç Ramires і Felícia de Roucy · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Sanç Ramires і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Garsenda de Bigorra
Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.
Nou!!: Sanç Ramires і Garsenda de Bigorra · Veure més »
Gállego
El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.
Nou!!: Sanç Ramires і Gállego · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Sanç Ramires і Graus · Veure més »
Hipòtesi dels lemniscs
La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.
Nou!!: Sanç Ramires і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: Sanç Ramires і Isabel d'Urgell · Veure més »
Josep Maria Salrach i Marès
Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.
Nou!!: Sanç Ramires і Josep Maria Salrach i Marès · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Sanç Ramires і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Sanç Ramires і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Sanç Ramires і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Sanç Ramires і Montsó · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Sanç Ramires і Morella · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Sanç Ramires і Osca · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Sanç Ramires і Papa · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Sanç Ramires і Pere el d'Osca · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Sanç Ramires і Potestas · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Sanç Ramires і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Sanç Ramires і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Sanç Ramires і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Sanç Ramires і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Sanç Ramires і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Sanç Ramires і Regne de Navarra · Veure més »
Roda
Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.
Nou!!: Sanç Ramires і Roda · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Sanç Ramires і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Sanç Ramires і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Sanç Ramires і Roma · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: Sanç Ramires і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Sanç Ramires і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Nou!!: Sanç Ramires і Sanç IV de Pamplona · Veure més »
Sangüesa
Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Sanç Ramires і Sangüesa · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Sanç Ramires і Saragossa · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Sanç Ramires і Senyera reial · Veure més »
Setge d'Osca (1094)
El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.
Nou!!: Sanç Ramires і Setge d'Osca (1094) · Veure més »
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Sanç Ramires і Setge de Barbastre (1064) · Veure més »
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Sanç Ramires і Setge de Montsó (1089) · Veure més »
Setge de Toledo (1090)
El setge de Toledo de 1090 fou un intent almoràvit de reconquerir la ciutat, que en 1085 va caure en mans castellanes.
Nou!!: Sanç Ramires і Setge de Toledo (1090) · Veure més »
Urraca Fernández de Castella
Urraca de Castella o Urraca Fernández (ca. 935 - 1007) va ser una infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).
Nou!!: Sanç Ramires і Urraca Fernández de Castella · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: Sanç Ramires і Ximena Fernández · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1000 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Sanç Ramires і 1042 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sanç Ramires і 1063 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Sanç Ramires і 1064 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1065 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Sanç Ramires і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1068 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1069 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1071 · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Sanç Ramires і 1073 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1075 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1076 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Sanç Ramires і 1078 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1083 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1084 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1086 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Sanç Ramires і 1087 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1090 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Sanç Ramires і 1092 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sanç Ramires і 1093 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sanç Ramires і 1094 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1104 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Sanç Ramires і 1134 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sanç Ramires і 1147 · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sanç Ramires і 14 d'agost · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sanç Ramires і 4 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sanç I d'Aragó, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Sanç II de Ribagorça, Sanç II de Sobrarb, Sanç III d'Aragó, Sanç III d’Aragó, Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, Sanç Ramírez, Sanç V de Navarra.
