Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Santorí

Índex Santorí

Santorí (en grec Σαντορίνη /Santoríni, antigament coneguda com a Théra o Thíra, Θήρα / Thíra; en italià Santorini, en turc Santurin Adasi; llatí Sancta Irini), és el nom d'una illa de la mar Egea, la capital de la qual és Thera, que fou també l'antic nom de l'illa.

48 les relacions: Akrotiri (Santorí), Al-Idrissí, Antílop reboc, Atenes, Àfrica, Batiades, Cadme, Cap (geografia), Castell, Cíclades, Cirene, Claudi Ptolemeu, Constantinoble, Costa, Dècada del 630 aC, Duc, Ducat de Naxos, Edat del bronze, Eleusis (ciutat), Erupció minoica, Erupció volcànica, Esparta, Fenicis, Golf (geografia), Grècia, Guerra del Peloponès, Imperi Otomà, Irene de Lecce, Italià, Jaciment arqueològic, Josep Nasi, Kolumbo, Llogaret, Mar Egea, Muntanya, Penya-segat, Pialí Baixà, Plini el Vell, Prefectures de Grècia, Santorí, Segle V, Teras, Theta, Turisme, Unitats perifèriques de Grècia, Vi, 1205, 1537.

Akrotiri (Santorí)

Jaciment arqueològic a Akrotiri Mapa d'Akrotiri durant l'edat de bronze Akrotiri és un jaciment arqueològic de la civilització minoica de l'edat de bronze a l'illa grega de Santorí (antigament, illa de Thera), a uns 100 km al nord de Creta.

Nou!!: Santorí і Akrotiri (Santorí) · Veure més »

Al-Idrissí

Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (en àrab أبو عبد اللّه محمد الإدريسي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Idrīsī) (1100 - 1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.

Nou!!: Santorí і Al-Idrissí · Veure més »

Antílop reboc

L'antílop reboc (Pelea capreolus), conegut localment com a vaalribbok és una espècie d'antílop endèmic de Sud-àfrica, Zimbabwe, Lesotho i Swazilàndia.

Nou!!: Santorí і Antílop reboc · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Santorí і Atenes · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Santorí і Àfrica · Veure més »

Batiades

Els Batiades (dinastia Batiada) foren la dinastia de Cirene que va regnar des del 631 aC al 450 aC.

Nou!!: Santorí і Batiades · Veure més »

Cadme

Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Santorí і Cadme · Veure més »

Cap (geografia)

Cap de Bona Esperança Un cap, punta o promontori és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.

Nou!!: Santorí і Cap (geografia) · Veure més »

Castell

Façana del castell de Tarascó Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Santorí і Castell · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa "circulars") són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Santorí і Cíclades · Veure més »

Cirene

Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1982.

Nou!!: Santorí і Cirene · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Santorí і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Santorí і Constantinoble · Veure més »

Costa

Costa rocosa de l'Oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu.

Nou!!: Santorí і Costa · Veure més »

Dècada del 630 aC

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і Dècada del 630 aC · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Santorí і Duc · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux venecià Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí de Constantinoble. Dominava directament Naxos, Paros, Antiparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Polegandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skopelos, Sérifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els bizantins a finals del van reconquerir la majoria de les illes. El 1317 els catalans van saquejar Naxos. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als bizantins) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla de Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: Santorí і Ducat de Naxos · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Santorí і Edat del bronze · Veure més »

Eleusis (ciutat)

Eleusis era una ciutat d'Àtica a poca distància del mar, enfront de l'illa Salamina.

Nou!!: Santorí і Eleusis (ciutat) · Veure més »

Erupció minoica

La devastadora erupció minoica ocorreguda a Santorí va ser una erupció volcànica que ha estat datada de diferents maneres.

Nou!!: Santorí і Erupció minoica · Veure més »

Erupció volcànica

Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva;fluixos de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.

Nou!!: Santorí і Erupció volcànica · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Santorí і Esparta · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Santorí і Fenicis · Veure més »

Golf (geografia)

Golf és una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.

Nou!!: Santorí і Golf (geografia) · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Santorí і Grècia · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Santorí і Guerra del Peloponès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Santorí і Imperi Otomà · Veure més »

Irene de Lecce

Irene de Lecce, Erina o Irene de Magedo (Lupiae, actual Lecce, Pulla, s. I?) és una personalitat envoltada de llegendes, de la que no es conserven dades certes, llevat d'una vida antiga extreta del Menologi de Basili II, ja del segle X i, per tant, molt posterior a la seva vida.

Nou!!: Santorí і Irene de Lecce · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Santorí і Italià · Veure més »

Jaciment arqueològic

Jaciment arqueològic a Saqqara, Egipte Un jaciment és una concentració de restes arqueològiques.

Nou!!: Santorí і Jaciment arqueològic · Veure més »

Josep Nasi

Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Nou!!: Santorí і Josep Nasi · Veure més »

Kolumbo

Kolumbo és un volcà submarí actiu al Mar Egeu, a uns 8 quilòmetres al nord-est del Cap Kolumbo, de l'illa Santorí.

Nou!!: Santorí і Kolumbo · Veure més »

Llogaret

Llogarret suís. Un llogarret o llogaret és una població petita que no disposa d'ajuntament.

Nou!!: Santorí і Llogaret · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Santorí і Mar Egea · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Santorí і Muntanya · Veure més »

Penya-segat

Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

Nou!!: Santorí і Penya-segat · Veure més »

Pialí Baixà

Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.

Nou!!: Santorí і Pialí Baixà · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Santorí і Plini el Vell · Veure més »

Prefectures de Grècia

Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.

Nou!!: Santorí і Prefectures de Grècia · Veure més »

Santorí

Santorí (en grec Σαντορίνη /Santoríni, antigament coneguda com a Théra o Thíra, Θήρα / Thíra; en italià Santorini, en turc Santurin Adasi; llatí Sancta Irini), és el nom d'una illa de la mar Egea, la capital de la qual és Thera, que fou també l'antic nom de l'illa.

Nou!!: Santorí і Santorí · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Santorí і Segle V · Veure més »

Teras

Teras (en grec antic Θήρας), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Théra (actualment Santorí).

Nou!!: Santorí і Teras · Veure més »

Theta

La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Santorí і Theta · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Santorí і Turisme · Veure més »

Unitats perifèriques de Grècia

'''Unitats perifèriques de Grècia'''. Els colors indiquen les perifèries, les tonalitats les unitats perifèriques i les línies els municipis. Les unitats perifèriques (en grec: Περιφερειακή ενότητα) són les divisions administratives de tercer ordre de Grècia d'acord amb el programa Cal·lícrates, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2011.

Nou!!: Santorí і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Santorí і Vi · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і 1205 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і 1537 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Santorini, Thera, Theràsia, Thira.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »