50 les relacions: Ajuntament, Alger, Anglaterra, Argentina, Armada, Baltasar Hidalgo de Cisneros, Brasil, Buenos Aires, Burgos, Còrdova, Comtat de Poitiers, Enciclopèdia Espasa, Espanya, Ferran VII d'Espanya, Fragata, França, Francisco de Saavedra, Guerra, Josep Bonaparte, Juan Gutiérrez de la Concha, Londres, Maó, Mar Mediterrània, Montevideo, Napoleó Bonaparte, Niort, Oceà, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Península, Perú, Riu de la Plata, Santa Catalina, Setge de Gibraltar (1779-1783), Sevilla, 1 d'agost, 13 d'agost, 1753, 1775, 1782, 1788, 1792, 1796, 1802, 1806, 1808, 1810, 1881, 26 d'agost, 28 de juliol, 3 de setembre.
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Ajuntament · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Alger · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Anglaterra · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Argentina · Veure més »
Armada
L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Armada · Veure més »
Baltasar Hidalgo de Cisneros
Baltasar Hidalgo de Cisneros (Cartagena, 1755 - idem, 9 de juny de 1829) fou un mariner i administrador colonial espanyol.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Baltasar Hidalgo de Cisneros · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Brasil · Veure més »
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Buenos Aires · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Burgos · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Còrdova · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Comtat de Poitiers · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Fragata
'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents menes d'embarcació al llarg de la història.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Fragata · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і França · Veure més »
Francisco de Saavedra
Francisco de Saavedra i Sangronis (Sevilla, 4 d'octubre de 1746 -25 de novembre de 1819), polític espanyol, ministre de Carles IV i Ferran VII.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Francisco de Saavedra · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Guerra · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Josep Bonaparte · Veure més »
Juan Gutiérrez de la Concha
Juan Antonio Gutiérrez de la Concha y Mazón (Esles, Cantàbria, 3 d'octubre de 1760 – Cabeza de Tigre, Província de Córdoba, Virregnat del Riu de la Plata, 26 d'agost de 1810) fou un oficial de marina i militar espanyol amb una llarga trajectòria en el Virregnat del Riu de la Plata, que va arribar a governador de Córdoba (Argentina), i va morir afusellat per ordre de la Primera Junta, per lleialtat a la corona espanyola.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Juan Gutiérrez de la Concha · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Londres · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Maó · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Mar Mediterrània · Veure més »
Montevideo
Montevideo (coneguda antigament en castellà com La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo, i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Montevideo · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Niort
Niort és un comuna francesa al departament de Deux-Sèvres a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Niort · Veure més »
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Oceà · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Península
La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Península · Veure més »
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Perú · Veure més »
Riu de la Plata
El Riu de la Plata és l'estuari creat pel riu Paranà i el riu Uruguai, formant sobre la costa atlàntica de l'Amèrica del Sud una osca triangular de 290 km de llarg.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Riu de la Plata · Veure més »
Santa Catalina
La barriada de Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de la ciutat de Palma.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Santa Catalina · Veure més »
Setge de Gibraltar (1779-1783)
El setge de Gibraltar de 1779 o Gran Setge a Gibraltar, el tercer dut a terme per Espanya des de la Presa de Gibraltar per recuperar la ja colònia britànica, va ser la campanya més important que es va realitzar a la zona durant el i va tenir com a antecedents els setges de 1704 i 1727.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Setge de Gibraltar (1779-1783) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і Sevilla · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1 d'agost · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 13 d'agost · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1753 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1775 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1782 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1788 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1792 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1796 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1802 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1808 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1810 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 1881 · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 26 d'agost · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 28 de juliol · Veure més »
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santiago de Liniers i de Bremond і 3 de setembre · Veure més »