Taula de continguts
32 les relacions: Absis, Arc de mig punt, Arc former, Arc toral, Arquitectura barroca, Baix relleu, Basílica, Campanar, Campanar d'espadanya, Columna, Creu llatina, Crismó, Crucifixió de Jesús, Església (arquitectura), Eulàlia de Mèrida, Fris, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Mare de Déu del Roser, Montcorbau, Nau (arquitectura), Naut Aran, Opus arcuatum, Parròquia eclesiàstica, Pica (arquitectura), Pica baptismal, Presbiteri, Romànic llombard, Sarcòfag, Unha, Vall d'Aran, Viella, Volta de canó.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Absis
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Arc de mig punt
Arc former
Arcs formers de l'església de Santa María la Real (Sacramenia), Segòvia Larc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Arc former
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Arc toral
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Arquitectura barroca
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Baix relleu
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Basílica
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Campanar
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Campanar d'espadanya
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Columna
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Creu llatina
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Crismó
Crucifixió de Jesús
Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Crucifixió de Jesús
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Església (arquitectura)
Eulàlia de Mèrida
Eulàlia de Mèrida, d'acord amb l'hagiografia, fou una noia hispanoromana cristiana, martiritzada a Mèrida, capital de la Lusitània durant la persecució de Dioclecià, al final del.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Eulàlia de Mèrida
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Fris
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Mare de Déu del Roser
La festa del Roser (Dürer) La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Mare de Déu del Roser
Montcorbau
Montcorbau és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Montcorbau
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Nau (arquitectura)
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Naut Aran
Opus arcuatum
'''Arcuació''' a Vil·la Joana, Barcelona Una arcuació o opus arcuatum és una estructura vertical de sustentació formada per una successió d'arcs que es disposa en un sol ordre o en diversos ordres superposats.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Opus arcuatum
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Parròquia eclesiàstica
Pica (arquitectura)
''La cuinera'' (Giuseppe Crespi, 1712) Una pica, pila o aigüera, dita també escurador(a), fregador(a) o rentador és una peça normalment de pedra amb una concavitat destinada a contenir aigua o qualsevol altre líquid i que pot anar fixada o sostinguda a la paret o per un peu, o disposada a terra.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Pica (arquitectura)
Pica baptismal
XII cognom.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Pica baptismal
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Presbiteri
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Romànic llombard
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Sarcòfag
Unha
Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Unha
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Vall d'Aran
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Viella
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Santa Eulàlia d'Unha і Volta de canó