Taula de continguts
13 les relacions: Absis, Bé cultural d'interès local, Canet d'Adri, Comtat de Barcelona, Dovella, Ermessenda de Carcassona, Llista de topònims de Canet d'Adri, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Nau (arquitectura), Permòdol, Rosassa, Sant Joan de Montbó, Volta apuntada.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Santa Cecília de Montcal і Absis
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Santa Cecília de Montcal і Bé cultural d'interès local
Canet d'Adri
Canet d'Adri és un municipi i un poble que forma part de la comarca del Gironès.
Veure Santa Cecília de Montcal і Canet d'Adri
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Santa Cecília de Montcal і Comtat de Barcelona
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Santa Cecília de Montcal і Dovella
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Santa Cecília de Montcal і Ermessenda de Carcassona
Llista de topònims de Canet d'Adri
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Canet d'Adri, al Gironès.
Veure Santa Cecília de Montcal і Llista de topònims de Canet d'Adri
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Santa Cecília de Montcal і Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Santa Cecília de Montcal і Nau (arquitectura)
Permòdol
En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.
Veure Santa Cecília de Montcal і Permòdol
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Santa Cecília de Montcal і Rosassa
Sant Joan de Montbó
Sant Joan de Montbó és una església situada al nord de Montcal i pertany a Montbó, entitat de població del municipi de Canet d'Adri.
Veure Santa Cecília de Montcal і Sant Joan de Montbó
Volta apuntada
Volta apuntada de Santa Magdalena de Fígols La volta apuntada o ogival és aquella formada per la projecció de l'arc ogival o apuntat que és el format per l'encreuament de dos arcs de mig punt molt semblant a una llança més o menys apuntada segons les variacions produïdes durant els segles i.