Taula de continguts
21 les relacions: Absis, Alou, Alta edat mitjana, Arc (arquitectura), Arc de mig punt, Arc toral, Arquivolta, Basament, Carreu, Castell d'Oliola, Cimbori, Cripta, Església (arquitectura), Inventari del Patrimoni Cultural Català, Lesena, Mancús, Mènsula, Noguera, Oliola, Parròquia eclesiàstica, Volta de canó.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Absis
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Alou
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Alta edat mitjana
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Arc (arquitectura)
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Sant Tirs d'Oliola і Arc de mig punt
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Arc toral
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Arquivolta
Basament
El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Basament
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Carreu
Castell d'Oliola
El castell d'Oliola és un castell termenat d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Castell d'Oliola
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Cimbori
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Cripta
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Església (arquitectura)
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Lesena
Mancús
Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Mancús
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Mènsula
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Noguera
Oliola
Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Oliola
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Parròquia eclesiàstica
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Sant Tirs d'Oliola і Volta de canó