Taula de continguts
17 les relacions: Arc de mig punt, Bé cultural d'interès local, Campanar d'espadanya, Capella (arquitectura), Capitell, Carreu, Dovella, Església (arquitectura), Fornícula, La Guàrdia d'Urgell, Lluneta, Nau (arquitectura), Pilastra, Portal (arquitectura), Rosassa, Tornabous, Volta de canó.
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Arc de mig punt
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Bé cultural d'interès local
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Campanar d'espadanya
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Capitell
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Carreu
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Dovella
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Església (arquitectura)
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Fornícula
La Guàrdia d'Urgell
La Guàrdia d'Urgell –o simplement la Guàrdia– és un poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat al peu de la serra d'Almenara, on s'inicia la plana.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і La Guàrdia d'Urgell
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Lluneta
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Nau (arquitectura)
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Pilastra
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Portal (arquitectura)
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Rosassa
Tornabous
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Tornabous
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Sant Sebastià de la Guàrdia і Volta de canó
També conegut com Sant Sebastià de Tornabous.