Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Absis, Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Arc de mig punt, Arc toral, Art romànic, Barroc, Bé cultural d'interès nacional, Bisell, Butlletí Oficial de l'Estat, Campanar d'espadanya, Capitell, Carreu, Castell de Madrona, Catedral de Solsona, Columna, Cripta, Dovella, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Església (arquitectura), Església parroquial de Santa Madrona, Frontis, Llista de comtes d'Urgell, Madrona (Pinell de Solsonès), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Nau (arquitectura), Pinell de Solsonès, Podi (arquitectura), Solsonès, Volta de canó, Volta de creueria, 1099, 1283, 839.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Absis · Veure més »
Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Arc de mig punt · Veure més »
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Arc toral · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Art romànic · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Barroc · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Bisell
El bisell, en música, és un sistema de producció de so en un grup d'aeròfons, consistent en una aresta esmolada que es troba a l'embocadura de l'instrument, a l'inici del tub sonor.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Bisell · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Campanar d'espadanya · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Capitell · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Carreu · Veure més »
Castell de Madrona
El castell de Madrona és un castell medieval, actualment enrunat, que es troba dalt d'un turó al poble de Madrona, al municipi de Pinell de Solsonès.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Castell de Madrona · Veure més »
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Catedral de Solsona · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Columna · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Cripta · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Dovella · Veure més »
Ermengol IX d'Urgell
Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, per conjunció: Ermengol de Cabrera i Urgell (? — Balaguer, 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I d'Àger).
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Església (arquitectura) · Veure més »
Església parroquial de Santa Madrona
Lesglésia parroquial de Santa Madrona és l'església del nucli de Madrona, al municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Església parroquial de Santa Madrona · Veure més »
Frontis
Frontis és la part davantera d'un moble.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Frontis · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Madrona (Pinell de Solsonès)
Madrona és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Madrona (Pinell de Solsonès) · Veure més »
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona és un museu d'art i arqueologia que es troba a Solsona (Solsonès).
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Museu Diocesà i Comarcal de Solsona · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Nau (arquitectura) · Veure més »
Pinell de Solsonès
Pinell de Solsonès, tradicionalment i genuïnament Pinell, és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a Sant Climenç i, alhora, una de les 5 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Pinell de Solsonès · Veure més »
Podi (arquitectura)
'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Podi (arquitectura) · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Solsonès · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Volta de canó · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і Volta de creueria · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і 1099 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і 1283 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sant Pere de Madrona (Solsonès) і 839 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sant Pere de Madrona (Pinell de Solsonès).
