Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Arc de mig punt, Arenys de Munt, Arquitectura romànica, Bé cultural d'interès local, Catedral de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, Imposta, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Jaume Safont, Joan de Tours, Lluís el Tartamut, Martí de Tours, Merlet, Miquel (arcàngel), Motllura, Nau (arquitectura), Pere Serafí, Pinacle, Ramon Borrell I, Retaule, Timpà (arquitectura).
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Arc de mig punt · Veure més »
Arenys de Munt
Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Arenys de Munt · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Arquitectura romànica · Veure més »
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Bé cultural d'interès local · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Catedral de Barcelona · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Imposta
1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Imposta · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Jaume Safont
''Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472'', edició del 1950. Jaume Safont (Barcelona, 1420-1487) fou un poeta i notari català.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Jaume Safont · Veure més »
Joan de Tours
Palau de la Generalitat de Catalunya. Porta d'accés a la sala Verge de Montserrat. 1522-27. Obra atribuïda Palau de la Generalitat de Catalunya. Porta d'accés a la Cambra Daurada. 1522-27. Obra atribuïda Portada de l'església parroquial de Calella amb els relleus dels 12 apòstols Joan de Tours o Jean de Tours (Tours, Turena, segle XV - Calella, 1563 al Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)) fou un imatger i escultor francès que treballà molt activament a Catalunya des de 1509.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Joan de Tours · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Lluís el Tartamut · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Martí de Tours · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Merlet · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Motllura · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Nau (arquitectura) · Veure més »
Pere Serafí
''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Pere Serafí · Veure més »
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Pinacle · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Ramon Borrell I · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Retaule · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Sant Martí d'Arenys і Timpà (arquitectura) · Veure més »
