Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Alps Marítims, Andrew Lloyd Webber, Bèuluec de Mar, Belle Époque, Charles Chaplin, Costa Blava, David Niven, Ducat de Savoia, Elizabeth Taylor, Esa (Alps Marítims), França, Francès, Grand Marnier, Grecs, Hubert de Givenchy, Isadora Duncan, James Fitz-James Stuart, Jean Cocteau, Leopold II de Bèlgica, Longobards, Manuel Filibert de Savoia, Maurice Rouvier, Mònaco, Menton, Municipi, Niça, París, Provença-Alps-Costa Blava, Rainier III de Mònaco, Raymond Barre, Richard Burton, Unió per a un Moviment Popular, Vilafranca de Mar, William Somerset Maugham, Winston Churchill, 1904, 1912, 1920, 1927, 1929, 1945, 1946, 1959, 1962, 1968, 1975, 1977, 1982, 1983, 1990, ..., 1999, 2006. Ampliar l'índex (2 més) »
Alps Marítims
Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Alps Marítims · Veure més »
Andrew Lloyd Webber
Andrew Lloyd Webber és un compositor i empresari anglès de teatre musical.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Andrew Lloyd Webber · Veure més »
Bèuluec de Mar
Bèuluec de Mar (en francès Beaulieu-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Bèuluec de Mar · Veure més »
Belle Époque
L'Exposició Universal de París de 1900 ''Darrer ball'', 1905. Aurélio de Figueiredo La Belle Époque és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que s'estén des de les acaballes del al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Belle Époque · Veure més »
Charles Chaplin
Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889-Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà, portuguès i francès), va ser actor, compositor, productor i director de cinema.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Charles Chaplin · Veure més »
Costa Blava
Mapa de la Costa Blava La Costa Blava o millor Costa d'Atzur (en occità Còsta d'Azur, en francès Côte d'Azur, literalment 'Costa d'Atzur') és la part oriental del litoral mediterrani de la Provença entre Cassís i Menton, dins de França, que inclou la costa del País Niçard i també el Principat de Mònaco.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Costa Blava · Veure més »
David Niven
James David Graham Niven, més conegut com a David Niven, (Londres, 1 de març de 1910 - Château-d'Oex, 29 de juliol de 1983) fou un actor de cinema anglès.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і David Niven · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Ducat de Savoia · Veure més »
Elizabeth Taylor
nom artístic de Dame Elizabeth Rosamund Taylor, DBE, fou una actriu estatunidenca d'origen britànic.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Elizabeth Taylor · Veure més »
Esa (Alps Marítims)
Esa (en francès Èze) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Esa (Alps Marítims) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Francès · Veure més »
Grand Marnier
El Grand Marnier és un licor creat el 1880 per Alexandre Marnier-Lapostolle.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Grand Marnier · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Grecs · Veure més »
Hubert de Givenchy
Hubert James Marcel Taffin de Givenchy (Beauvais, França, 21 de febrer de 1927 - 10 de març de 2018) fou un comte famós per haver dissenyat bona part del vestuari personal i professional d'Audrey Hepburn, així com roba per a clients com Jacqueline Kennedy.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Hubert de Givenchy · Veure més »
Isadora Duncan
Isadora Duncan Dora Angela Duncanon (San Francisco, 26 o 27 de maig de 1877-Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com a Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada per molts com la creadora de la dansa moderna.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Isadora Duncan · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jean Cocteau
Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, 5 de juliol de 1889 - Milly-la-Forêt, 11 d'octubre de 1963) fou un poeta francès, així com artista de múltiples altres talents, i destacà com a artista gràfic, dramaturg i cineasta.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Jean Cocteau · Veure més »
Leopold II de Bèlgica
Leopold II de Bèlgica (Brussel·les, 1835 - Laeken, 1909) va ser el segon rei dels belgues, després del seu pare Leopold I de Bèlgica, entre 1865 i 1909.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Leopold II de Bèlgica · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Longobards · Veure més »
Manuel Filibert de Savoia
Manuel Filibert de Savoia, anomenat el Cap de Ferro (Chambéry, Savoia, 8 de juliol de 1528 - Torí, 30 d'agost de 1580) fou el duc de Savoia entre 1553 i 1580.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Manuel Filibert de Savoia · Veure més »
Maurice Rouvier
Maurice Rouvier (pronunciació francesa:; Ais de Provença, 17 d'abril de 1842 - Neuilly-sur-Seine, 7 de juny de 1911 va ser un estadista francès. Va néixer a Ais de Provença, i va passar la seva carrera en els negocis a Marsella. Va donar suport a la candidatura de Léon Gambetta des d'allà el 1867, i el 1870 va fundar una revista anti-imperial, L'Egalité. Convertint-se en secretari general de la prefectura de les Boques del Roine el 1870-71, va rebutjar el càrrec de prefecte. El juliol de 1871 va ser retornat a l'Assemblea Nacional de Marsella en una elecció, i van votar de manera constant amb el Partit Republicà. Es va convertir en una reconeguda autoritat en les finances, i en repetides ocasions que es presenten a la Comissió de Pressupost com a reporter o president. A les eleccions generals del 1881 després de la caiguda del gabinet de Jules Ferry, tornà a la cambra i hi va defensar la separació entre Església i Estat, una política de descentralització, i la imposició d'un impost sobre la renda. Després es va unir al gabinet de Gambetta com a ministre de comerç i de les colònies, i en el 1883-1885 va ocupar el mateix càrrec al gabinet de Jules Ferry. Es va convertir en primer ministre d'Hisenda el 31 de maig de 1887, amb el suport dels grups de republicans moderats, els radicals explotació al marge de suport del general Boulanger, que van començar una violenta agitació contra el govern. Després va venir l'escàndol de les distincions (venda de nominacions a la Legió d'Honor), en el qual participava Daniel Wilson, gendre del President Jules Grévy, i el gabinet ministerial va caure en l'intent de protegir la imatge del president. L'oposició de Rouvier va ser una de les causes de la derrota del gabinet de Charles Floquet, el febrer de 1889. Al ministeri de Tirard troba una nova forma de lluita contra l'agitació de Boulanger, va ser ministre d'Hisenda. Es va mantenir en el mateix lloc en el Freycinet, Loubet i gabinets de Ribot de 1890-93. Les seves relacions amb Cornelius Herz i el baró de Reinach va obligar a la seva retirada del gabinet Ribot en el moment dels escàndols de Panamà el desembre de 1892. Una vegada més, el 1902, va ser ministre de Finances, després de quasi deu anys, aquesta vegada en el gabinet radical d'Émile Combes. A la caiguda del ministeri de Combes, el gener de 1905 va ser convidat pel president per formar un nou ministeri. En aquest gabinet, Rouvier tingué inicialment la cartera d'Hisenda. En la seva declaració inicial a la Cambra el nou primer ministre havia declarat la seva intenció de continuar la política de l'anterior gabinet, comprometent el nou ministeri a una política de conciliació, a la consideració de les pensions de vellesa, un impost sobre la renda, i la separació de l'Església i l'Estat. L'atenció del públic, però, es concentrava principalment en la política exterior. Durant el govern Combes, el ministre Théophile Delcassé havia arribat a un acord secret amb Espanya sobre la qüestió del Marroc, i n'havia establert un altre amb Anglaterra. Aquesta política havia despertat la gelosia alemanya, que es va fer evident en l'aspror amb què la qüestió del Marroc va ser manejada a Berlín. En una reunió de gabinet del 5 de juny, Rouvier acusà el Ministre de Relacions Exteriors d'imprudència sobre l'afer del Marroc, i després d'una acalorada discussió Delcassé dimití. El mateix Rouvier va prendre la cartera d'Afers Exteriors en aquest punt crucial. Després de crítiques negociacions, el 8 de juliol aconseguí un acord amb Alemanya acceptant la conferència internacional proposada pel sultà del Marroc, sobre la garantia que Alemanya reconeixeria la naturalesa especial dels interessos de França en el manteniment de l'ordre a la frontera algeriana del seu imperi. Llargs debats van donar lloc a una nova convenció al setembre, que contenia el programa de la conferència proposada, i al desembre Rouvier va ser capaç de fer una declaració de tot el procés a la cambra, que va rebre el consentiment de totes les parts. El govern Rouvier no va sobreviure gaire temps a l'elecció presidencial de 1906. Els disturbis que sorgiren en relació amb la Llei de Separació de l'Església i l'Estat van ser hàbilment manejats per Georges Clemenceau per a desacreditar el ministeri, que fou substituït per un gabinet sota la direcció de Ferdinand Sarrien. Categoria:Diputats dels Alps Marítims a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones d'Ais de Provença Categoria:Senadors francesos Categoria:Diputats de les Boques del Roine a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Persones de la Valclusa Categoria:Ministres de Comerç de França.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Maurice Rouvier · Veure més »
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Mònaco · Veure més »
Menton
Menton (pronunciat en occità i localment; en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Menton · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Municipi · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Niça · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і París · Veure més »
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »
Rainier III de Mònaco
Rainier Lluís Enric Maxenci Beltrà Grimaldi, (Montecarlo, 31 de maig de 1923 - Montecarlo, 6 d'abril de 2005) fou el príncep sobirà de Mònaco des del 12 d'abril de 1950, tot i que ja n'havia ocupat el tron ja com regent durant el regnat del seu avi, el príncep Lluís II.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Rainier III de Mònaco · Veure més »
Raymond Barre
Raymond Barre (Saint-Denis, illa de la Reunió, 1924 – París, 2007) fou un economista i polític francès de centredreta que fou Primer Ministre de França entre 1976 i 1981.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Raymond Barre · Veure més »
Richard Burton
Richard Burton CBE (nascut el 10 de novembre de 1925 a Ponthrydyfen i mort el 5 d'agost de 1984 a Ginebra als 58 anys) va ser un actor gal·lès.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Richard Burton · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
Vilafranca de Mar
Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Vilafranca de Mar · Veure més »
William Somerset Maugham
William Somerset Maugham (París, 25 de gener de 1874 - Niça, 16 de desembre de 1965) va ser un novel·lista, dramaturg i contista britànic.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і William Somerset Maugham · Veure més »
Winston Churchill
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і Winston Churchill · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1904 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1912 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1920 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1927 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1929 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1945 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1946 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1959 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1962 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1968 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1975 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1977 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1982 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1983 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1990 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 1999 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Sant Joan de Cap Ferrat і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Saint-Jean-Cap-Ferrat, St Jean-Cap-Ferrat.
