Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Alemany, Anglès, Ant, Aukštaitija, Avet, Šiauliai, Šilalė, Batalla de Grunwald, Batalla de Saule, Bàltics, Bedoll, Bisó, Bosc, Caça, Casimir IV Jagelló, Catolicisme, Cérvols, Comtat de Marijampolė, Curlàndia, Diòcesi, Duc, Duna, Edat glacial, Edat mitjana, Església (institució), Fagus, Feu, Gargždai, Germans Livonians de l'Espasa, Gran Ducat de Lituània, Gubèrnia, Guerres Napoleòniques, Guineu, Imperi Rus, Kaunas, Klaipėda, Kretinga, Ladislau II Jagelló, Lituà, Lituània, Llacuna, Llatí, Llop, Mažeikiai, Mar Bàltica, Metre, Mindaugas, Morena (geologia), Nemunas, Nevėžis, ..., Orde Livonià, Orde Teutònic, Paganisme, Palanga, Pantà, Plungė, Polonès, Polonització, Prússia, Primera Guerra Mundial, Província de Kaliningrad, Quilòmetre quadrat, Raseiniai, Regions de Lituània, Rietavas, Rus, Russificació, Salantai, Samogitià, Senglar, Sensació tèrmica, Skuodas, Tauragė, Telšiai, Torba, Ur (bòvid), Varniai, Vassallatge, Vílnius, Venta, Volínia, Vytautas, 1070, 1219, 1236, 1259, 1260, 1267, 1268, 1270, 1382, 1398, 1401, 1404, 1409, 1410, 1413, 1422, 1441, 1795, 1843, 2007. Ampliar l'índex (52 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Samogítia і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Samogítia і Anglès · Veure més »
Ant
Femella i fill L'ant (o dant en cat. ant.) (Alces alces) és l'espècie vivent de cèrvid més gros.
Nou!!: Samogítia і Ant · Veure més »
Aukštaitija
Aukštaitija en vermell clar Aukštaitija (AFI ɐukʃˈtɐǐːtʲɪjɐ, Terres altes) és el nom d'una les cinc regions etnogràfiques de Lituània.
Nou!!: Samogítia і Aukštaitija · Veure més »
Avet
Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).
Nou!!: Samogítia і Avet · Veure més »
Šiauliai
Šiauliai és la quarta ciutat més gran de Lituània, situada al comtat de Šiauliai, d'on entre el 1994 i el 2010 en va ser la capital.
Nou!!: Samogítia і Šiauliai · Veure més »
Šilalė
Šilalė és la capital del districte municipal de Šilalė en el comtat de Tauragė, Lituània.
Nou!!: Samogítia і Šilalė · Veure més »
Batalla de Grunwald
La batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.
Nou!!: Samogítia і Batalla de Grunwald · Veure més »
Batalla de Saule
La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.
Nou!!: Samogítia і Batalla de Saule · Veure més »
Bàltics
Els bàltics (en lituà baltai, en letó balti) formen una de les branques dels pobles indoeuropeus que es caracteritzen principalment per parlar les llengües bàltiques.
Nou!!: Samogítia і Bàltics · Veure més »
Bedoll
Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula, del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies.
Nou!!: Samogítia і Bedoll · Veure més »
Bisó
Bisons al sostre de la cova d'Altamira. Els bisons (Bison) constitueixen un gènere d'ungulats que pertanyen a la família dels bòvids.
Nou!!: Samogítia і Bisó · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Samogítia і Bosc · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Samogítia і Caça · Veure més »
Casimir IV Jagelló
Escut de Casimir IV com a rei de Polònia Casimir IV Jagelló Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk, en lituà: Kazim I Jogailaitis) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Nou!!: Samogítia і Casimir IV Jagelló · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Samogítia і Catolicisme · Veure més »
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Nou!!: Samogítia і Cérvols · Veure més »
Comtat de Marijampolė
El Comtat de Marijampolė (lituà: Marijampolės apskritis) és una divisió administrativa de Lituània.
Nou!!: Samogítia і Comtat de Marijampolė · Veure més »
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Nou!!: Samogítia і Curlàndia · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Samogítia і Diòcesi · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Samogítia і Duc · Veure més »
Duna
Dunes a Algèria Una duna és una acumulació de sorra sobre la qual el vent ha actuat produint una forma suau i uniforme.
Nou!!: Samogítia і Duna · Veure més »
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Nou!!: Samogítia і Edat glacial · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Samogítia і Edat mitjana · Veure més »
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Nou!!: Samogítia і Església (institució) · Veure més »
Fagus
Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).
Nou!!: Samogítia і Fagus · Veure més »
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Nou!!: Samogítia і Feu · Veure més »
Gargždai
Gargždai en lituà: Gargždai) és una de les 103 ciutats de Lituània. Està situada a l'oest de Lituània, al comtat de Klaipėda. El riu Minija flueix a través de la ciutat.John S. Jaffer, JewishGen, Inc., the Home of Jewish Genealogy. Consulta 1 de novembre de 2013.
Nou!!: Samogítia і Gargždai · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Samogítia і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Samogítia і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gubèrnia
Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.
Nou!!: Samogítia і Gubèrnia · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Samogítia і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Guineu
Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.
Nou!!: Samogítia і Guineu · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Samogítia і Imperi Rus · Veure més »
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Nou!!: Samogítia і Kaunas · Veure més »
Klaipėda
El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.
Nou!!: Samogítia і Klaipėda · Veure més »
Kretinga
Neringa (en alemany: Krottingen) és una de les 103 ciutats de Lituània, capital del districte municipal de Kretinga.
Nou!!: Samogítia і Kretinga · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: Samogítia і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Samogítia і Lituà · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Samogítia і Lituània · Veure més »
Llacuna
Una llacuna és una extensió natural d'aigua estancada de poca fondària, tant si és dolça com salada.
Nou!!: Samogítia і Llacuna · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Samogítia і Llatí · Veure més »
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Samogítia і Llop · Veure més »
Mažeikiai
Mažeikiai (és la capital del districte municipal de Mažeikiai en el comtat de Telšiai, a la riba del riu Venta. És la ciutat més gran de Lituània que no té el seu propi comtat. Posseeix dues esglésies catòliques -Santíssim Cor de Jesús i Sant Francesc d'Asís- escoles de música i coreografia, escola politècnica i hospital.
Nou!!: Samogítia і Mažeikiai · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Samogítia і Mar Bàltica · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Samogítia і Metre · Veure més »
Mindaugas
Mindaugas, aprox.
Nou!!: Samogítia і Mindaugas · Veure més »
Morena (geologia)
Morena Morenes al Canadà Thompson Glacier, (1988) Una morena (geologia, glacialisme, geomorfologia, hidrografia) és la massa d’arrossegalls caiguts damunt una glacera, o arrencats pel glaç, transportada i dipositada per la mateixa glacera, formada per materials detrítics mal triats (molt heteromètrica), sense estratificació i formant relleu.
Nou!!: Samogítia і Morena (geologia) · Veure més »
Nemunas
El riu Nemunas (en lituà: Nemunas; en rus: Не́ман, Néman; en belarús: Нёман, Nióman; en alemany: Niemen; en polonès: Niemen) és un dels principals rius de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Samogítia і Nemunas · Veure més »
Nevėžis
El Nevėžis és el sisè riu més llarg de Lituània i un dels principals afluents del riu Niemen.
Nou!!: Samogítia і Nevėžis · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: Samogítia і Orde Livonià · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Samogítia і Orde Teutònic · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Samogítia і Paganisme · Veure més »
Palanga
Palanga, és una ciutat turística a l'oest de Lituània, en la costa de la mar Bàltica.
Nou!!: Samogítia і Palanga · Veure més »
Pantà
Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional. Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica, Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades.
Nou!!: Samogítia і Pantà · Veure més »
Plungė
Plungė és la capital del districte municipal de Plungė en el comtat de Telšiai (Lituània).
Nou!!: Samogítia і Plungė · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Samogítia і Polonès · Veure més »
Polonització
La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.
Nou!!: Samogítia і Polonització · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Samogítia і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Samogítia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Kaliningrad
Província de Kaliningrad La província de Kaliningrad (en rus Калинингра́дская о́бласть, Kaliningràdskaia óblast), informalment anomenada Iantarni Krai (Янта́рный Край, que significa el Territori d'Ambre) és un subjecte federal i exclavament de Rússia.
Nou!!: Samogítia і Província de Kaliningrad · Veure més »
Quilòmetre quadrat
Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.
Nou!!: Samogítia і Quilòmetre quadrat · Veure més »
Raseiniai
Raseiniai, és una de les 103 ciutats de Lituània situada al comtat de Kaunas a l'est dels pujols al sud de la regió etnogràfica de Samogítia a la vora del riu Dubysa, a uns 5 km al nord de l'autopista Vílnius-Klaipėda.
Nou!!: Samogítia і Raseiniai · Veure més »
Regions de Lituània
Regions etnogràfiques històriques Dzūkija Lituània es pot dividir en regions històriques i culturals (anomenades regions etnogràfiques).
Nou!!: Samogítia і Regions de Lituània · Veure més »
Rietavas
Rietavas, situada a la vora del riu Jūra, és la capital del Municipi de Rietavas en el comtat de Telšiai (Lituània).
Nou!!: Samogítia і Rietavas · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Samogítia і Rus · Veure més »
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Nou!!: Samogítia і Russificació · Veure més »
Salantai
Salantai és una petita ciutat del districte municipal de Kretinga, al comtat de Klaipėda.
Nou!!: Samogítia і Salantai · Veure més »
Samogitià
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і Samogitià · Veure més »
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Samogítia і Senglar · Veure més »
Sensació tèrmica
La sensació tèrmica és la sensació aparent que les persones tenen en funció dels paràmetres que determinen l'ambient en el qual es mou.
Nou!!: Samogítia і Sensació tèrmica · Veure més »
Skuodas
Skuodas ((en samogitià: Skouds) és una ciutat del districte municipal de Skuodas, al comtat de Klaipėda i nord-oest de Lituània vora la frontera amb Letònia. El riu Bartuva travessa la ciutat.
Nou!!: Samogítia і Skuodas · Veure més »
Tauragė
Tauragė coneguda per diversos noms estrangers, és una ciutat industrial de Lituània, i la capital del comtat de Tauragė.
Nou!!: Samogítia і Tauragė · Veure més »
Telšiai
Telšiai és la capital del comtat homònim i de la regió de Samotígia a (Lituània).
Nou!!: Samogítia і Telšiai · Veure més »
Torba
Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.
Nou!!: Samogítia і Torba · Veure més »
Ur (bòvid)
L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.
Nou!!: Samogítia і Ur (bòvid) · Veure més »
Varniai
Varniai és una ciutat del districte municipal de Telšiai en el comtat homònim (Lituània).Està situada al costat del llac de Lūkstas.
Nou!!: Samogítia і Varniai · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Samogítia і Vassallatge · Veure més »
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Nou!!: Samogítia і Vílnius · Veure més »
Venta
El riu Venta (en alemany, Windau; en polonès, Windawa) és un riu del nord-oest de Lituània i de l'oest de Letònia.
Nou!!: Samogítia і Venta · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: Samogítia і Volínia · Veure més »
Vytautas
Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.
Nou!!: Samogítia і Vytautas · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Samogítia і 1070 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і 1219 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і 1236 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Samogítia і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і 1260 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і 1267 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Samogítia і 1268 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Samogítia і 1270 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і 1382 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Samogítia і 1398 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Samogítia і 1401 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Samogítia і 1404 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Samogítia і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Samogítia і 1410 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Samogítia і 1413 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Samogítia і 1422 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Samogítia і 1441 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Samogítia і 1795 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Samogítia і 1843 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Samogítia і 2007 · Veure més »
