Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Abu Dawúdida, Afganistan, Al-Mútadid, Al-Mútazz (abbàssida), Al-Mutí (abbàssida), Al-Qàdir, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Alptegin, Altuntaix, Amr ibn al-Layth, Amr ibn Yaqub, Ar-Raqqà, Aracòsia, Índia, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf, Badakhxan, Badghis, Bagdad, Bahà-ad-Dawla (búyida), Balkh, Bamian, Bukharà, Bust, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Clifford Edmund Bosworth, Daylam, Dayr al-Akul, Djustànides, Encyclopædia Iranica, Farah, Gardez, Gaznèvides, Gazni, Gilan, Gorgan, Guzgan, Herat, Ilyàsida, Iran, Isfahan, Kabul, Kabulistan, Kharigisme, Khorasan, Khorasan (província del Califat), Khuzestan, Khwarizm, Kirman, ..., Kuhistan, La Meca, Mar Càspia, Muïzz al-Dawla, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Nixapur, Oman, Panjshir, Província de Fars, Qazvín, Rafi ibn Hàrthama, Rayy, Samarcanda, Samarra, Samànides, Sind, Sistan, Tabaristan, Tigris, Transoxiana, Vassallatge, Yaqub ibn al-Layth, Zamindawar, Zanj, Zarang, Zunbil, 1003, 15 d'octubre, 20 d'abril, 8 d'abril, 861, 867, 876, 879, 901, 902, 908, 910, 912, 913, 922, 963. Ampliar l'índex (42 més) »
Abu Dawúdida
Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.
Nou!!: Safàrides і Abu Dawúdida · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Safàrides і Afganistan · Veure més »
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Nou!!: Safàrides і Al-Mútadid · Veure més »
Al-Mútazz (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.
Nou!!: Safàrides і Al-Mútazz (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim al-Fadl al-Mutí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutí (914-975), fou califa abbàssida de Bagdad (946-974).
Nou!!: Safàrides і Al-Mutí (abbàssida) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Safàrides і Al-Qàdir · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Safàrides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Safàrides і Alptegin · Veure més »
Altuntaix
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.
Nou!!: Safàrides і Altuntaix · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Safàrides і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Amr ibn Yaqub
Abu-Hafs Amr ibn Yaqub ibn Muhàmmad ibn Amr ibn al-Layth, més conegut simplement com a Amr ibn Yaqub, fou besnet del fundador de la dinastia safàrida i emir de Sistan del 912 al 913.
Nou!!: Safàrides і Amr ibn Yaqub · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Safàrides і Ar-Raqqà · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Safàrides і Aracòsia · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Safàrides і Índia · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Safàrides і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf
Abu-Jàfar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf ibn al-Layth fou emir de la dinastia safàrida de Sistan (923-963).
Nou!!: Safàrides і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Safàrides і Badakhxan · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Safàrides і Badghis · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Safàrides і Bagdad · Veure més »
Bahà-ad-Dawla (búyida)
Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.
Nou!!: Safàrides і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Safàrides і Balkh · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Safàrides і Bamian · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Safàrides і Bukharà · Veure més »
Bust
Bust de Víctor Balaguer a Barcelona ''Keys To Community'' (2007), bust de Benjamin Franklin, per James Peniston Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà mitjançant pintura, escultura, dibuix o gravat.
Nou!!: Safàrides і Bust · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Safàrides і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Safàrides і Califat Abbàssida · Veure més »
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Nou!!: Safàrides і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Safàrides і Daylam · Veure més »
Dayr al-Akul
Dayr al-Akul (monestir de l'espina dels camells) fou una antiga vila d'Iraq a uns 80 km al sud-est de Bagdad, a la vora del Tigris.
Nou!!: Safàrides і Dayr al-Akul · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Safàrides і Djustànides · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Safàrides і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Farah
Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.
Nou!!: Safàrides і Farah · Veure més »
Gardez
Gardez o Gardiz és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Paktia.
Nou!!: Safàrides і Gardez · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Safàrides і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Safàrides і Gazni · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Safàrides і Gilan · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Safàrides і Gorgan · Veure més »
Guzgan
Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.
Nou!!: Safàrides і Guzgan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Safàrides і Herat · Veure més »
Ilyàsida
Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.
Nou!!: Safàrides і Ilyàsida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Safàrides і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Safàrides і Isfahan · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Safàrides і Kabul · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Safàrides і Kabulistan · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Safàrides і Kharigisme · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Safàrides і Khorasan · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Safàrides і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Safàrides і Khuzestan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Safàrides і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Safàrides і Kirman · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Safàrides і Kuhistan · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Safàrides і La Meca · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Safàrides і Mar Càspia · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Safàrides і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.
Nou!!: Safàrides і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Safàrides і Nixapur · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Safàrides і Oman · Veure més »
Panjshir
El Panjshir, Panjsheer o Panjsher (en persa: دره پنجشير - Dara-ye Panjšēr; literalment vall dels cinc lleons, o Panjshir Rud, riu dels cinc lleons) és un riu de l'Afganistan.
Nou!!: Safàrides і Panjshir · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Safàrides і Província de Fars · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Safàrides і Qazvín · Veure més »
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Nou!!: Safàrides і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Safàrides і Rayy · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Safàrides і Samarcanda · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Safàrides і Samarra · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Safàrides і Samànides · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Safàrides і Sind · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Safàrides і Sistan · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Safàrides і Tabaristan · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Safàrides і Tigris · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Safàrides і Transoxiana · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Safàrides і Vassallatge · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Safàrides і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Nou!!: Safàrides і Zamindawar · Veure més »
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Nou!!: Safàrides і Zanj · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Safàrides і Zarang · Veure més »
Zunbil
Zunbil fou el títol atribuït pels erudits musulmans al sobirà preislàmic del Zamindàwar, a l'Afganistan oriental.
Nou!!: Safàrides і Zunbil · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 1003 · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Safàrides і 15 d'octubre · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Safàrides і 20 d'abril · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Safàrides і 8 d'abril · Veure més »
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Safàrides і 861 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 867 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Safàrides і 876 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 879 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 901 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Safàrides і 902 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Safàrides і 908 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 910 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 912 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 913 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Safàrides і 922 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Safàrides і 963 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Saffàrida, Saffàrides, Safàrida.
