Comunicació

545 les relacions: ABC-Clio, Absolutisme, Albert I de Prússia, Albert VI d'Habsburg, Albrecht von Wallenstein, Alemany, Alemanya, Alps, Alta Àustria, Alta edat mitjana, Ambrosi Spinola, Anabaptisme, Ansbach, Antiga Confederació Suïssa, Aquisgrà, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Magdeburg, Arquebisbat de Trèveris, Artois, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Ínterim d'Augsburg, Àustria, Baixa Àustria, Balcans, Baltasar Carles d'Àustria, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Blenheim, Batalla de Dornach, Batalla de Höchstädt, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Jemappes, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Lechfeld, Batalla de Leuthen, Batalla de Marengo, Batalla de Mühlberg, Batalla de Mohács (1526), Batalla de Mohács (1687), Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Pavia, Batalla de Praga (1757), Batalla de Sant Gotard (1664), Batalla de Schellenberg, Batalla de Valmy, Baviera, Bayreuth, Bèlgica, ..., Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Minden, Bohèmia, Borgonya, Brandenburg-Prússia, Breisach, Bremen, Buda (ciutat), Budapest, Butlla d'or de 1356, Calvinisme, Camí dels espanyols, Cambridge, Carlemany, Carles II d'Àustria Interior, Carles II de Castella, Carles IV de Lorena, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V de Lorena, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X Gustau de Suècia, Casa de Luxemburg, Castella, Catedral, Catolicisme, Cavalleria, Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, Ciutat, Climent VII, Companyia de Jesús, Comtat de Nidau, Comtat del Tirol, Concili de Constança, Concili de Trento, Concordat de Worms, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació del Rin, Confessió d'Augsburg, Conrad I d'Alemanya, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Conrad IV d'Alemanya, Constantinoble, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cossetània Edicions, Cristià IV, Cristina de Suècia, Danubi, Dècada del 1130, De facto, Decàpolis alsaciana, Decrets de Nova Planta, Defenestració de Praga, Descentralització, Despotisme il·lustrat, Dialecte, Dieta d'Augsburg, Dieta de Speyer, Dieta de Worms, Dieta Imperial, Dinamarca, Dinastia, Dinastia carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia otoniana, Dinastia sàlica, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Dresden, Dret diví dels reis, Duc, Ducat d'Estíria, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Ducat de Saxònia, Ducats arrel, Edat mitjana, Eger, Electorat de Baviera, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Elionor d'Àustria, Enric de Prússia (1726-1802), Enric I d'Alemanya, Enric II de Navarra, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Epítet, Escandinàvia, Església Catòlica Romana, Eslavònia, Eslovènia, Espanya, Estanislau August Poniatowski, Estat nació, Estats de Savoia, Esteve Bathory, Eugeni de Savoia, Europa, Europa Central, Europa del Sud, Europa Occidental, Excomunió, Felip de Suàbia, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II d'Habsburg, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran Maria de Baviera, Feudalisme, Flandes, França, França Oriental, Franc Comtat, Francesc I d'Àustria, Francesc I de França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francs, Frankfurt del Main, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic V del Palatinat, Friburg de Brisgòvia, Güelfs i gibel·lins, Germànics, Giulio Raimondo Mazzarino, Goslar, Gran Bretanya, Gran Guerra Turca, Gregori VII, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de Suàbia, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió bavaresa, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra franco-índia, Guerra Francoholandesa, Guerra italiana del 1521-1526, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerres Napoleòniques, Guerres otomanes a Europa, Guillem el Savi, Guillem II d'Holanda, Gustau II Adolf, Hannover, Harz, Heretgia, Història d'Alemanya, History Compass, Hohenstaufen, Hongria, Hussites, Illes Canàries, Imperi, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Carolingi, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Rus, Imperi Suec, Inn (riu), Isabel I de Castella, Italià, Itàlia, Jean Victor Moreau, Joan I d'Hongria, Joan II Casimir Vasa, Joan III Sobieski, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jordi II del Regne Unit, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Juliol, Jutlàndia, Karlovac, Ladislau el Pòstum, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Liechtenstein, Llatí, Llei Sàlica, Lliga Catòlica (1609), Lliga d'Esmalcalda, Lliga Hanseàtica, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Lluís el Germànic, Lluís II d'Hongria, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís Josep de Borbó-Condé, Lluís XIII de França, Lluís XVI de França, Lluita de les Investidures, Longwy, Lorena, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lusàcia, Luteranisme, Luxemburg, Magúncia, Magiars, Manifest de Brunswick, Mar Bàltica, Marcgraviat de Brandenburg, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Antonieta d'Àustria, Maria de Borgonya, Maria Teresa I d'Àustria, Martí Luter, Maties Corví, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maurici de Saxònia, Maximilià I de Baviera, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III Josep de Baviera, Múnic, Münster, Mecklenburg (regió), Monedatge, Napoleó Bonaparte, Navarra, Neerlandès, Niça, Oświęcim, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde Teutònic, Oruç Reis, Osnabrück, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Oxford University Press, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Papa, Pau d'Augsburg, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Pau de Praga (1635), Pau de Westfàlia, Pest, Petita Polònia, Pius IV, Polònia, Pomerània, Pomerània Occidental, Portugal, Praga, Pragmàtica sanció, Pragmàtica Sanció del 1713, Príncep d'Astúries, Príncep elector, Príncep-bisbe, Prússia, Primera Coalició, Primera República Francesa, Protestantisme, Província de Càceres, Províncies Unides, R., Ratisbona, Rússia, Reforma Protestant, Regalia, Regió bàltica, Regne d'Hongria, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Dinamarca, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Württemberg, Regne Franc, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Rei dels Romans, Reich, Reichstag, República Batava, República de Venècia, República Lígur, Rin, Rodolf de Suàbia, Rodolf I d'Alemanya, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Santa Lliga (1684), Saqueig de Roma (1527), Savoia (regió), Saxònia, Saxons, Sàpiens, Sèrbia, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon II August, Segle XIV, Segona Coalició, Segona Guerra del Nord, Senyoria d'Oudenaarde, Setge de Viena (1529), Seu episcopal, Sicília, Silèsia, Sisena Croada, Solimà I el Magnífic, Solimà II, Suècia, Suïssa, Sundgau, Tercer Reich, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Oliwa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Berlín (1742), Tractat de Campo Formio, Tractat de Chambord, Tractat de Hubertusburg, Tractat de Karlowitz, Tractat de Lunéville, Tractat de Madrid (1526), Tractat de Nimega, Tractat de Pressburg, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Teschen, Tractat de Verdun, Tractat de Versalles (1756), Tractat de Viena (1725), Tractat de Westminster (1756), Translatio imperii, Transsilvània, Tres Bisbats, Treva de Niça, Treva dels dotze anys, Treviso, Tribunal de la Cambra Imperial, Trieste, Turcs, Turingis, Txèquia, Unificació alemanya, Universitat de Bolonya, Valàquia, Valtellina, Venècia, Verdun (Mosa), Viena, Viking Press, Wieliczka, Wismar, Worms, 1 d'agost, 1024, 1077, 1080, 1122, 1125, 1152, 1158, 1198, 1220, 1228, 1232, 1246, 1250, 1273, 1282, 1414, 1418, 1419, 1452, 1490, 1495, 1499, 15 d'octubre, 1508, 1512, 1517, 1521, 1526, 1527, 1529, 1530, 1538, 1540, 1542, 1544, 1551, 1552, 1555, 1556, 1557, 1558, 1608, 1620, 1621, 1626, 1629, 1631, 1632, 1634, 1635, 1637, 1646, 1648, 1649, 1655, 1660, 1663, 1672, 1678, 1683, 1686, 1687, 1697, 1699, 1705, 1711, 1713, 1714, 1716, 1718, 1737, 1739, 1740, 1742, 1745, 1748, 1756, 1757, 1779, 1792, 1799, 18 de juny, 1800, 1805, 1806, 1871, 19 de març, 1918, 20 d'abril, 20 d'octubre, 21 de setembre, 22 de maig, 24 de gener, 29 d'agost, 3 de febrer, 6 d'agost, 6 de maig, 6 de novembre, 800, 843, 9 de desembre, 911, 936, 955, 962. Ampliar l'índex (495 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і ABC-Clio · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Absolutisme · Veure més »

Albert I de Prússia

Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Albert I de Prússia · Veure més »

Albert VI d'Habsburg

Albert VI d'Habsburg anomenat el Noble o el Pròdig (nascut el 12 de desembre de 1418 a Viena; mort el 2 de desembre de 1463 a Viena) fou un membre de casa d'Habsburg, duc de l'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) i després arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Albert VI d'Habsburg · Veure més »

Albrecht von Wallenstein

Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48). Va ser governant del Ducat de Friedland del nord de Bohèmia. Wallenstein va ser alliberat del servei el 13 d'agost de 1630 després que Ferdinand II en temés l'ambició. Wallenstein va ser assassinat a Cheb, Bohèmia, per un dels oficials del seu exèrcit, Walter Devereux, que disposava de l'aprovació de l'emperador Ferdinand II.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Albrecht von Wallenstein · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alemanya · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alps · Veure més »

Alta Àustria

L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alta Àustria · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alta edat mitjana · Veure més »

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ambrosi Spinola · Veure més »

Anabaptisme

Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Anabaptisme · Veure més »

Ansbach

Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ansbach · Veure més »

Antiga Confederació Suïssa

La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Antiga Confederació Suïssa · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »

Arquebisbat de Magdeburg

LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Magdeburg · Veure més »

Arquebisbat de Trèveris

LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »

Artois

Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Artois · Veure més »

Arxiduc d'Àustria

El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiduc d'Àustria · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Ínterim d'Augsburg

Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ínterim d'Augsburg · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria · Veure més »

Baixa Àustria

Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Baixa Àustria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Balcans · Veure més »

Baltasar Carles d'Àustria

Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Baltasar Carles d'Àustria · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Dornach

La Batalla de Dornach del 22 de juliol de 1499 va ser l'última confrontació militar entre la Lliga de Suàbia, al comandament del comte Enric de Fürstenberg, i la Confederació Suïssa durant la Guerra de Suàbia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Dornach · Veure més »

Batalla de Höchstädt

La (primera) batalla de Höchstädt (també es pot trobar escrit com a Hoechstaedt, sense que això n'afecti la pronúncia) es va disputar el 20 de setembre de 1703, prop de Höchstädt o Hoechstaedt a Baviera, i va acabar amb una victòria de les tropes franc-bavareses, comandades pel mariscal Claude Louis Hector de Villars contra els austríacs, comandats pel general Limburg Styrum.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Höchstädt · Veure més »

Batalla de Hohenlinden

La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Hohenlinden · Veure més »

Batalla de Jemappes

La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc al 6 de novembre de 1792 a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Jemappes · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Batalla de Lützen (1632)

La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Lützen (1632) · Veure més »

Batalla de Lechfeld

La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Lechfeld · Veure més »

Batalla de Leuthen

Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi. La victòria aconseguida Rossbach, a l'extrem occidental del teatre d'operacions, a més de ser d'un efecte moral grandíssim per a les tropes de Frederic II, li permetia córrer a l'extrem oriental, a la Silèsia, on el príncep de Lorena havia vençut l'exèrcit prussià, fent presoner el seu general, el príncep de Baver, en prendre la plaça de Breslau (avui Wroclaw). El dia 12 de novembre de 1757 va sortir Frederic II de Leipzig amb uns 14.000 homes, arribant el 28 al punt on desemboca el Katzbach al Oder. A Parchwitz va esperar l'aproximació del seu exèrcit de Silèsia que havia fet trucar, i que, manat pel general Zieten, era a Głogów. El 2 de desembre va arribar el general Zieten amb 20.000 homes, de sort que el total de les forces de Federico II va pujar a 34.000 soldats, dels quals 12.000 mil eren de cavalleria, comptant, a més, 167 canons. Després de reanimar l'esperit de l'exèrcit de Silèsia i deixar-lo descansar diversos dies, el 5 de desembre a l'alba, va emprendre un avenç ofensiu, aprofitant l'ocasió d'haver abandonat l'exèrcit austríac les seves línies fortificades davant de Breslau per prendre posicions a camp obert estenent-se els seus 90.000 homes des de Nippern, on recolzava la seva ala dreta, fins a més enllà de Sagschütz i estan el centre prop de Probelwitz i Leuthen. L'avantguarda prussiana va trobar-se amb un destacament enemic prop de Borna, i després de derrotar-lo va ocupar unes altures, des de les quals podia dominar-se tot el camp de l'adversari. En un ràpid reconeixement va comprendre Frederic que havia de dirigir l'atac principal contra l'ala esquerra, que s'estenia sobre un turó cobert d'avets, però que estava mal recolzada, ja que amo d'aquesta posició tindria a favor seu l'avantatge del terreny, que des d'allà baixava en suau pendent fins a Nippern, on hi havia l'extrema dreta de l'enemic. Perquè l'èxit coronés el pla de batalla, calia enganyar al príncep de Lorena, fent creure que l'objectiu anava a ser Nippern, les avançades del qual havien patit ja el primer embat de la cavalleria prussiana, i així va succeir, doncs el de Lorena, el veure en fugida el destacament de Borna, va creure imminent un atac sobre la seva ala dreta, i la va reforçar a costa de la seva segona línia i d'una part de la cavalleria de l'ala esquerra, que va partir al galop. Frederic, després de deixar enfront a Borna uns batallons, va portar gairebé tot el seu exèrcit cap a la dreta, travessant una plana que es domina des de Leuthen i Frobelwitz, desapareixent després darrere de les altures, al peu del qual estan els llogarets de Radaxdorf i Lobetinz. El príncep Carles i el feldmariscal Daum, que van creure que Frederic es retirava, van cometre l'error de no perseguir-lo, i van deixar que acabés la maniobra amb tota tranquil·litat, establint el fort de l'exèrcit al llogaret de Schriegwitz, exactament davant del bosc d'avets de Sagschütz, des de la posició del qual, a la una de la tarda, va emprendre l'atac. El general Wedell, cap de l'avantguarda, va atacar el flanc esquerre austríac, manat per Nadasdy, que va demanar reforços al príncep Carles, sense que les seves peticions fossin ateses. La superioritat de l'artilleria prussiana va començar a decidir el combat, i va donar lloc a que la infanteria s'apoderés de l'altura de Sagschütz, retrocedint les tropes que l'ocupaven vers Gohlau, on van tractar de constituir una nova línia de batalla, intent impedit per un atac de la cavalleria que va posar en fugida tota l'ala esquerra austríaca, la qual no va parar fins al bosc de Rathen, on va tractar de refer-se i formar de nou. El contratemps sofert en un dels seus flancs va canviar la línia sensiblement recta adoptada per Lorena, en una línia angular, amb el vèrtex a Leuthen, que va resultar, així, la clau del camp. Cap a aquesta posició va avançar, sense deixar-se intimidar pels obstacles, l'ala dreta prussiana, seguida pel gruix de l'exèrcit. La lluita per apoderar-se de Leuthen fou horrible i obstinadíssima, i quan en van ser amos els prussians, es van trobar que les masses d'infants austríaca feien un foc tan horrorós com mortífer contra els que intentaven passar més enllà del llogaret. Eren les quatre de la tarda, i al centre hi havia la lluita indecisa, quan el general Lucchesi, que va arribar amb la cavalleria de la dreta austríaca, va voler decidir la batalla carregant contra el flanc de la infanteria prussiana, que creia sense suport, a el precís moment en què la cavalleria de l'ala esquerra prussiana, manada per Driesen i obeint ordres de Frederic, anava a llançar-se sobre les seves masses de genets, sortint de darrere de Radexdorf on estava oculta. Va ser tan impetuós l'atac de Driesen, que va atropellar completament la cavalleria enemiga, obligant-la a refugiar-se darrere de la infanteria de l'ala dreta, que, en veure fugir els genets, van abandonar l'artilleria i van emprendre la fugida. Poc abans havien desaparegut les massa d'infanteria amuntegades darrere de Leuthen, no quedant al camp de batalla més que quatre heroics batallons, apostats en un turó davant de la ciutat, on es van sostenir fins que sorpresos per rereguarda per forces de cavalleria, van ser fets presoners. Al capvespre, la victòria dels prussians era completa; l'enemic fugia en terrible desordre a l'altre costat del Weistritz, i només la seva ala esquerra podia emprendre una retirada una mica ordenada, gràcies a la intel·ligent direcció de Nadasdy.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Leuthen · Veure més »

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Marengo · Veure més »

Batalla de Mühlberg

La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Mühlberg · Veure més »

Batalla de Mohács (1526)

La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »

Batalla de Mohács (1687)

La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Mohács (1687) · Veure més »

Batalla de Nördlingen (1634)

La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Nördlingen (1634) · Veure més »

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Pavia · Veure més »

Batalla de Praga (1757)

La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Praga (1757) · Veure més »

Batalla de Sant Gotard (1664)

La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Sant Gotard (1664) · Veure més »

Batalla de Schellenberg

La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Schellenberg · Veure més »

Batalla de Valmy

La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Valmy · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Baviera · Veure més »

Bayreuth

Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bayreuth · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bèlgica · Veure més »

Bisbat de Halberstadt

El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Halberstadt · Veure més »

Bisbat de Minden

Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bisbat de Minden · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bohèmia · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Borgonya · Veure més »

Brandenburg-Prússia

Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Brandenburg-Prússia · Veure més »

Breisach

Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Breisach · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bremen · Veure més »

Buda (ciutat)

Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Buda (ciutat) · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Budapest · Veure més »

Butlla d'or de 1356

Primera pàgina de la butlla d'or del rei de Bohèmia, ÖNB, Cod.338. daurat annexat al decret. La Butlla d'Or (bulla aurea), també anomenada butlla d'or de NurembergEncyclopædia Universalis, artículo Allemagne médiévale o butlla d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi Romà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Butlla d'or de 1356 · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Calvinisme · Veure més »

Camí dels espanyols

El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Camí dels espanyols · Veure més »

Cambridge

Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cambridge · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carlemany · Veure més »

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles II de Castella · Veure més »

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles IV de Lorena · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles V de Lorena

Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles V de Lorena · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles X Gustau de Suècia

Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles X Gustau de Suècia · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Luxemburg · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Castella · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Catolicisme · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cavalleria · Veure més »

Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (també conegut amb les sigles CPL), és una associació pública de fidels, creada l'any 1958 a l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ciutat · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Climent VII · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat de Nidau

El comtat de Nidau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir un temps per divisió dels dominis dels comtes de Neuchatel.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Nidau · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat del Tirol · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Concili de Trento · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Concordat de Worms · Veure més »

Confederació de Bar

La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Confederació de Bar · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Confederació del Rin · Veure més »

Confessió d'Augsburg

miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Confessió d'Augsburg · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Conrad IV d'Alemanya

Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Constantinoble · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Contrareforma · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Cossetània Edicions

Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cossetània Edicions · Veure més »

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cristià IV · Veure més »

Cristina de Suècia

, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cristina de Suècia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Danubi · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dècada del 1130 · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і De facto · Veure més »

Decàpolis alsaciana

La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Decàpolis alsaciana · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Defenestració de Praga

L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Defenestració de Praga · Veure més »

Descentralització

La descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central organització estatal unitària a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Descentralització · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dialecte · Veure més »

Dieta d'Augsburg

Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta d'Augsburg · Veure més »

Dieta de Speyer

El terme Dieta de Speyer o Dieta d'Espira es refereix a qualsevol de les diverses sessions de la Dieta del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'època en què aquesta es reunia a la ciutat d'Espira, Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Speyer · Veure més »

Dieta de Worms

Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Worms · Veure més »

Dieta Imperial

La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta Imperial · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinamarca · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia otoniana

La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia otoniana · Veure més »

Dinastia sàlica

La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia sàlica · Veure més »

Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic

La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dresden · Veure més »

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dret diví dels reis · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Duc · Veure més »

Ducat d'Estíria

El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Estíria · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Carniola

escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Carniola · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Savoia · Veure més »

Ducat de Saxònia

El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Saxònia · Veure més »

Ducats arrel

Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ducats arrel · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Edat mitjana · Veure més »

Eger

Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Eger · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Electorat de Baviera · Veure més »

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Electorat de Saxònia · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elionor d'Àustria

Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor d'Àustria · Veure més »

Enric de Prússia (1726-1802)

Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric de Prússia (1726-1802) · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Enric II de Navarra

Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II de Navarra · Veure més »

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Epítet

Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Epítet · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Escandinàvia · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslavònia

Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Eslavònia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Eslovènia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Espanya · Veure més »

Estanislau August Poniatowski

Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Estanislau August Poniatowski · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Estat nació · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Estats de Savoia · Veure més »

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Esteve Bathory · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Eugeni de Savoia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Europa Central · Veure més »

Europa del Sud

Europa del Sud o també coneguda com Europa Meridional és la regió meridional del continent europeu.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Europa del Sud · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Europa Occidental · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Excomunió · Veure més »

Felip de Suàbia

Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Felip de Suàbia · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Felip II de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran II d'Habsburg

Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran II d'Habsburg · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran Maria de Baviera

Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran Maria de Baviera · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Feudalisme · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Flandes · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і França · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і França Oriental · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Franc Comtat · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de França · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francs · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frankfurt del Main · Veure més »

Frederic August I de Saxònia

Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic August I de Saxònia · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Friburg de Brisgòvia · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Germànics · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Goslar

Goslar és una ciutat històrica de la Baixa Saxònia, a Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Goslar · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Gran Guerra Turca · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Veure més »

Guerra d'Esmalcalda

La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra d'Esmalcalda · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »

Guerra de la Lliga de Cognac

''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »

Guerra de Suàbia

La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Suàbia · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió bavaresa

La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió bavaresa · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerra franco-índia

Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra franco-índia · Veure més »

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra Francoholandesa · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerra russo-turca (1735-1739)

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guillem el Savi

Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem el Savi · Veure més »

Guillem II d'Holanda

Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem II d'Holanda · Veure més »

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Gustau II Adolf · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hannover · Veure més »

Harz

El Harz (A.F.I.) és la serralada més alta del nord d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Harz · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Heretgia · Veure més »

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Alemanya · Veure més »

History Compass

History Compass és una revista acadèmica avaluada per experts publicada exclusivament en línia per Wiley-Blackwell.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і History Compass · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hohenstaufen · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hussites · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Illes Canàries · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Habsburg · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Suec · Veure més »

Inn (riu)

L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Inn (riu) · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel I de Castella · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Veure més »

Jean Victor Moreau

Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Jean Victor Moreau · Veure més »

Joan I d'Hongria

Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Joan I d'Hongria · Veure més »

Joan II Casimir Vasa

, també conegut com a Joan II Casimir de Polònia o Casimir V, fou un rei de la Confederació de Polònia i Lituània (1648 - 1668).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Joan II Casimir Vasa · Veure més »

Joan III Sobieski

Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Joan III Sobieski · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles  i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

Jordi II del Regne Unit

Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Jordi II del Regne Unit · Veure més »

Jornada d'Alger (1541)

Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Jornada d'Alger (1541) · Veure més »

Jornada de Tunis

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Jornada de Tunis · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Juliol · Veure més »

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Jutlàndia · Veure més »

Karlovac

Karlovac —Karlstadt o Carlstadt, Károlyváros o Marinograd — és una ciutat i municipi al centre de Croàcia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Karlovac · Veure més »

Ladislau el Pòstum

Ladislau el Pòstum (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ladislau el Pòstum · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Liechtenstein · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llatí · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llei Sàlica · Veure més »

Lliga Catòlica (1609)

Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Catòlica (1609) · Veure més »

Lliga d'Esmalcalda

La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga d'Esmalcalda · Veure més »

Lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic

Els estats del Sacre Imperi Romanogermànic entre els segles  (962) i el (1806) mai han estat quantificats.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de monarques de Bohèmia

Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís II d'Hongria

Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís II d'Hongria · Veure més »

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís Josep de Borbó-Condé

Imatge de Lluís Josep de Borbó-Condé. Lluís Josep de Borbó-Condé (París, 9 d'agost de 1740 - Chantilly 1818) fou el vuitè príncep de Condé amb el nom de Lluís V des de 1740 fins a la seva mort; els Prínceps de Condé tenien la consideració de prínceps de sang del Regne de França.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís Josep de Borbó-Condé · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longwy

Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Longwy · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lorena · Veure més »

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lusàcia

Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lusàcia · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Luteranisme · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Luxemburg · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Magúncia · Veure més »

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Magiars · Veure més »

Manifest de Brunswick

Caricatura que mostra el tractament que va donar la població francesa al Manifest de Brunswick El Manifest de Brunswick va ser una proclamació emesa per Charles William Ferdinand, Duc de Brunswick, commandant de les Forces Aliades (principalment austríaques i prussianes), el dia 25 de juliol de 1792 a la població de París, França durant la Guerra de la Primera Coalició.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Manifest de Brunswick · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Mar Bàltica · Veure més »

Marcgraviat de Brandenburg

Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Marcgraviat de Brandenburg · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maria de Borgonya · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Martí Luter · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maties Corví · Veure més »

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maurici de Saxònia

Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maurici de Saxònia · Veure més »

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I de Baviera · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià III Josep de Baviera

L'elector Maximilià III Josep de Baviera essent una criatura. Maximilià III Josep de Baviera (28 de març de 1727, Múnic - 1777) fou Elector de Baviera (1745 - 1777).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià III Josep de Baviera · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Múnic · Veure més »

Münster

Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Münster · Veure més »

Mecklenburg (regió)

Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Mecklenburg (regió) · Veure més »

Monedatge

El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Monedatge · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Navarra · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Neerlandès · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Niça · Veure més »

Oświęcim

Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Oświęcim · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Orde Teutònic · Veure més »

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Oruç Reis · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Osnabrück · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Oxford University Press · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos espanyols · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Papa · Veure més »

Pau d'Augsburg

La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pau d'Augsburg · Veure més »

Pau de Cambrai

Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Cambrai · Veure més »

Pau de Crépy

La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Crépy · Veure més »

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Praga (1635) · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pest

Pest és una província (megye) de la zona central d'Hongria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pest · Veure més »

Petita Polònia

Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Petita Polònia · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pius IV · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Polònia · Veure més »

Pomerània

s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pomerània · Veure més »

Pomerània Occidental

La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, repartida avui dia en territoris al nord-oest de Polònia i al nord-est d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pomerània Occidental · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Portugal · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Praga · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica sanció · Veure més »

Pragmàtica Sanció del 1713

La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica Sanció del 1713 · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep d'Astúries · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep elector · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep-bisbe · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Primera Coalició · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Primera República Francesa · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Protestantisme · Veure més »

Província de Càceres

Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Província de Càceres · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Províncies Unides · Veure més »

R.

«R.» («r.», en minúscula) és una abreviatura historiogràfica de la paraules llatina regnavit ('regnava'), que es pot emprar per indicar la durada del regnat o mandat d'un governant amb poder dinàstic, en contraposició amb la durada total de la seva vida.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і R. · Veure més »

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ratisbona · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rússia · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Reforma Protestant · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regalia · Veure més »

Regió bàltica

La regió bàltica és el conjunt de països que confronten, al nord (riba nord) i centre (riba sud) d'Europa, amb el mar Bàltic: Suècia, Noruega i Finlàndia al nord, Estònia, Letònia, Lituània i Rússia a l'est; Polònia, Alemanya i Dinamarca al sud.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regió bàltica · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Bohèmia · Veure més »

Regne de Dinamarca

Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Dinamarca · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles  i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Württemberg

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Württemberg · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne Franc · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne Unit · Veure més »

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rei dels Romans · Veure més »

Reich

Reich és una paraula alemanya usada sovint per designar un imperi, un regne o una nació; en alemany sempre té la connotació d'estat imperial sobirà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Reich · Veure més »

Reichstag

L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Reichstag · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і República Batava · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і República de Venècia · Veure més »

República Lígur

La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і República Lígur · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rin · Veure més »

Rodolf de Suàbia

Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf de Suàbia · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Salzburg · Veure més »

Santa Lliga (1684)

La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Santa Lliga (1684) · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Savoia (regió) · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Saxons · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sàpiens · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sèrbia · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segimon II August

Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon II August · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle XIV · Veure més »

Segona Coalició

Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segona Coalició · Veure més »

Segona Guerra del Nord

La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segona Guerra del Nord · Veure més »

Senyoria d'Oudenaarde

Oudenaarde fou una senyoria feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al sud del ducat de Brabant amb la ciutat d'Oudenaarde com a capital.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Senyoria d'Oudenaarde · Veure més »

Setge de Viena (1529)

El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà a Europa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Viena (1529) · Veure més »

Seu episcopal

La seu o càtedra del Bisbe de Roma a la basílica de San Giovanni in Laterano Una seu episcopal o simplement seu és, en el significat habitual de l'expressió, l'àrea de la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Seu episcopal · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sicília · Veure més »

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia · Veure més »

Sisena Croada

La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sisena Croada · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Solimà II

Solimà II (15 d'abril de 1642 - 22/23 de juny de 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins a la seva mort.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà II · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa · Veure més »

Sundgau

Localització de Sundgau Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunas veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regió d'Alsàcia i sud-est del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mülhausen.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sundgau · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tercer Reich · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tercera Coalició · Veure més »

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tirol · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »

Tractat d'Oliwa

Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Oliwa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Berlín (1742)

El Tractat de Berlín és un tractat internacional signat a la ciutat de Berlín el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'Àustria i Frederic II de Prússia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Berlín (1742) · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Tractat de Chambord

Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Chambord · Veure més »

Tractat de Hubertusburg

Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Hubertusburg · Veure més »

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Karlowitz · Veure més »

Tractat de Lunéville

El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Lunéville · Veure més »

Tractat de Madrid (1526)

Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »

Tractat de Nimega

El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Nimega · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Pressburg · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat de Teschen

El Tractat de Teschen signat el 13 de maig de 1779 a Teschen (avui Cieszyn) va posar fi a la Guerra de Successió bavaresa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Teschen · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Verdun · Veure més »

Tractat de Versalles (1756)

El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Versalles (1756) · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat de Westminster (1756)

El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Westminster (1756) · Veure més »

Translatio imperii

La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Translatio imperii · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Transsilvània · Veure més »

Tres Bisbats

Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tres Bisbats · Veure més »

Treva de Niça

La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Treva de Niça · Veure més »

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Treva dels dotze anys · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Treviso · Veure més »

Tribunal de la Cambra Imperial

El Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht //; en) era el màxim tribunal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tribunal de la Cambra Imperial · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Trieste · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs · Veure més »

Turingis

Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Turingis · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Txèquia · Veure més »

Unificació alemanya

L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació alemanya · Veure més »

Universitat de Bolonya

La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Universitat de Bolonya · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia · Veure més »

Valtellina

Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Valtellina · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia · Veure més »

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Verdun (Mosa) · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Veure més »

Viking Press

Viking Press és una editorial estatunidenca actualment en mans de Penguin Books.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Viking Press · Veure més »

Wieliczka

Wieliczka és una ciutat de Polònia amb una mica menys de 20.000 habitants, situada a 14 km de Cracòvia i mundialment coneguda per a la seva mina de sal.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Wieliczka · Veure més »

Wismar

Wismar és una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situada al costat del Mar Bàltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecció de l'illa de Poel.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Wismar · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Worms · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1 d'agost · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1024 · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1077 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1080 · Veure més »

1122

El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1122 · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1125 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1152 · Veure més »

1158

El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1158 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1198 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1220 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1228 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1232 · Veure més »

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1246 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1250 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1273 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1282 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1414 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1418 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1419 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1452 · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1490 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1495 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1499 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 15 d'octubre · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1508 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1512 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1517 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1521 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1526 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1527 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1529 · Veure més »

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1530 · Veure més »

1538

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1538 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1540 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1542 · Veure més »

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1544 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1551 · Veure més »

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1552 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1556 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1557 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1558 · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1608 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1620 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1621 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1626 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1629 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1631 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1632 · Veure més »

1634

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1634 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1635 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1637 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1646 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1648 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1649 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1655 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1660 · Veure més »

1663

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1663 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1672 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1678 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1683 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1686 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1687 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1697 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1699 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1705 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1716 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1718 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1737 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1739 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1740 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1742 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1745 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1748 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1756 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1757 · Veure més »

1779

;Països catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1779 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1792 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1799 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 18 de juny · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1800 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1806 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1871 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 19 de març · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1918 · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 20 d'abril · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 20 d'octubre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 21 de setembre · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 22 de maig · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 24 de gener · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 29 d'agost · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 3 de febrer · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 6 d'agost · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 6 de maig · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 6 de novembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 800 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 843 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 9 de desembre · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 911 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 936 · Veure més »

955

El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 955 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 962 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Imperi Germànic, Imperi Sacre Romano-Germànic, Primer Reich, Primer reich, Regne Germànic, Sacre Emperador Romà Germànic, Sacre Imperi, Sacre Imperi Germànic, Sacre Imperi Romano Germànic, Sacre Imperi Romano-Germànic, Sacre Imperi Romanogermanic, Sacre Imperi Romà, Sacre Imperi Romà Germànic, Sacre Imperi Romà-Germànic, Sacre Imperi romanogermànic, Sacre imperi romà germànic, Sacre-Imperi.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant