Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sacre Imperi Romanogermànic

+ Desa el concepte

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

230 les relacions: Adolf I d'Alemanya, Albert I d'Alemanya, Albert II d'Habsburg, Alemany, Alemanya, Alps, Alta edat mitjana, Aquisgrà, Àustria, Batalla de Lechfeld, Batalla de Leipzig, Baviera, Bèlgica, Bohèmia, Bolonya, Butlla d'Or, Carlemany, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Luxemburg, Catedral, Catolicisme, Cavalleria, Ciutat, Comtat de Nidau, Concili de Constança, Concordat de Worms, Confederació del Rin, Conrad I d'Alemanya, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Constantinoble, Cristianisme, Dècada del 1130, Dialecte, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Sàlica, Duc, Edat mitjana, Edat moderna, Enric I d'Alemanya, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Escandinàvia, Església Catòlica Romana, ..., Eslovè, Eslovènia, Europa, Europa Central, Excomunió, Felip de Suàbia, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Feudalisme, França, França oriental, Francès, Francesc I d'Àustria, Francs, Frederic el Gran, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Friburg de Brisgòvia, Frisó, Goslar, Gran Bretanya, Gregori VII, Guerra de Successió Austríaca, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Hannover, Harz, Heretgia, Història d'Alemanya, Hohenstaufen, Hongria, Hussites, Imperi Alemany, Imperi Habsburg, Italià, Itàlia, Liechtenstein, Llatí, Lliga Hanseàtica, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Lluís el Germànic, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluita de les Investidures, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Luteranisme, Luxemburg, Magúncia, Magiar, Martí Luter, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Monedatge, Munic, Napoleó Bonaparte, Neerlandès, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde Teutònic, Osnabrück, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Països Baixos, Papa, Pau de Westfàlia, Polònia, Polonès, Príncep elector, Príncep-bisbe, Prússia, Protestantisme, Reforma Protestant, Regalia, Regió bàltica, Regne Franc, Reich, Reichstag, República Txeca, Rodolf de Suàbia, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf II d'Àustria, Roma, Romanx, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segle IX, Segle V, Segle XII, Segle XIII, Segle XV, Segle XVIII, Senyoria d'Oudenaarde, Sicília, Sisena croada, Suàbia, Suïssa, Tercer Reich, Tractat de Verdun, Turíngia, Txec, Unificació alemanya, Venceslau de Luxemburg, Viena, Worms, 1 d'agost, 1002, 1024, 1034, 1039, 1056, 1077, 1080, 1106, 1122, 1125, 1137, 1152, 1157, 1158, 1190, 1197, 1211, 1220, 1228, 1232, 1246, 1250, 1273, 1282, 1291, 1292, 1298, 1308, 1312, 1313, 1314, 1347, 1356, 1378, 1400, 1410, 1414, 1418, 1419, 1437, 1438, 1439, 1440, 1493, 1495, 1508, 1512, 1517, 1519, 1556, 1564, 1576, 1612, 1619, 1648, 1663, 1806, 1813, 1871, 19 d'octubre, 1918, 2 de febrer, 6 d'agost, 800, 814, 843, 911, 936, 955, 962, 973, 983. Ampliar l'índex (180 més) »

Adolf I d'Alemanya

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Adolf I d'Alemanya · Veure més »

Albert I d'Alemanya

Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Albert I d'Alemanya · Veure més »

Albert II d'Habsburg

*Albert II d'Àustria (1298–1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Albert II d'Habsburg · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alemanya · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alps · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Alta edat mitjana · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Aquisgrà · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria · Veure més »

Batalla de Lechfeld

La batalla de Lechfeld, també anomenada batalla del riu Lech i comunament coneguda en la història hongaresa com la segona batalla d'Augsburg (augsburgi CSAT) (10 d'agost del 955), va ser un decisiu enfrontament armat entre els magiars, comandats pel seu harka Bulcsú i els lloctinents Lehel i Súr, amb l'exèrcit de l'emperador germànic Otó I el Gran.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Lechfeld · Veure més »

Batalla de Leipzig

La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Leipzig · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Baviera · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bèlgica · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bohèmia · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Bolonya · Veure més »

Butlla d'Or

Aleix III de Trebisonda i la seva esposa Teodora representats com rebent una butlla d'or sota la imatge de Crist (segona meitat del segle XIV). La butlla d'or (en llatí: Bulla Aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, crysobullòs, és a dir, "segell d'or"), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'Edat Mitjana per les corts d'Occident.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Butlla d'Or · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carlemany · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el segle X per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Casa de Luxemburg · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o seu episcopal és una església cristiana que té la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Catolicisme · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cavalleria · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ciutat · Veure més »

Comtat de Nidau

El comtat de Nidau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir un temps per divisió dels dominis dels comtes de Neuchatel.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Nidau · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Concili de Constança · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Concordat de Worms · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Confederació del Rin · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Constantinoble · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Cristianisme · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dècada del 1130 · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dialecte · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Sàlica

La Dinastia Sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia Sàlica · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Duc · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Edat moderna · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (possiblement palau de Goslar, Saxònia,11 de novembre de 1050 - Lieja, 7 d'agost de 1106) fou duc de Baviera (1053-1054 i 1055-1061), rei d'Alemanya (1054-1056) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1084-1105).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VI (Novembre de 1165 – 28 de setembre de 1197) va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia i de l'Europa del Nord Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA Escandinàvia és una regió del nord d'Europa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Escandinàvia · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Eslovè · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Eslovènia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Europa Central · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió al del dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Excomunió · Veure més »

Felip de Suàbia

Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Felip de Suàbia · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (10 de març 1503, Alcalá de Henares - Viena, 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і França · Veure més »

França oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і França oriental · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francès · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Francs · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic II el Gran Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415-19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany, Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Friburg de Brisgòvia · Veure més »

Frisó

El frisó (frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Frisó · Veure més »

Goslar

Goslar és una ciutat històrica de la Baixa Saxònia, a Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Goslar · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Gran Bretanya · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Gregori VII · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (o Guerra del rei Jordi en el seu escenari americà) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La Guerra dels Set Anys és un conflicte que va tenir lloc de 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hannover · Veure més »

Harz

El Harz (A.F.I.) és la serralada més alta del nord d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Harz · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Heretgia · Veure més »

Història d'Alemanya

La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Alemanya · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hohenstaufen · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al segle XV, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Hussites · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Habsburg

La monarquia o imperi Habsburg —Habsburgermonarchie en alemany—, de vegades citat també com la Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és una denominació no oficial entre els historiadors dels països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la casa d'Habsburg fins al 1780 i després per la branca successora dels Habsburg-Lorena fins al 1918.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Habsburg · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Liechtenstein · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llatí · Veure més »

Lliga Hanseàtica

Principals rutes comercials de la lliga Hanseàtica La lliga Hanseàtica o Hansa (en alemany: Hanse; en suec: Hansa) fou una federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Munic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La lluita de les Investidures (episodi conegut també com la controvèrsia, la querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lluita de les Investidures · Veure més »

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Luteranisme · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Luxemburg · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Magúncia · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Magiar · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Martí Luter · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Monedatge

El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Monedatge · Veure més »

Munic

Munic (en alemany estàndard München o Minga en dialecte bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.234.000 habitants (el 2005).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Munic · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Neerlandès · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Orde Teutònic · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Osnabrück · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Papa · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Westfàlia · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Polonès · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep elector · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep-bisbe · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Protestantisme · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Reforma Protestant · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regalia · Veure més »

Regió bàltica

Regió bàltica. La regió bàltica és el conjunt de països que confronten, al nord (riba nord) i centre (riba sud) d'Europa, amb el mar Bàltic: Suècia, Noruega i Finlàndia al nord, Estònia, Letònia, Lituània i Rússia a l'est; Polònia, Alemanya i Dinamarca al sud.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regió bàltica · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Regne Franc · Veure més »

Reich

Reich és una paraula alemanya usada sovint per designar un imperi, un regne o una nació; en alemany sempre té la connotació d'estat imperial sobirà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Reich · Veure més »

Reichstag

L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Reichstag · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і República Txeca · Veure més »

Rodolf de Suàbia

Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf de Suàbia · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Rodolf II d'Àustria

Rodolf II d'Àustria o Rodolf II d'Habsburg, dit el Pietós i l'Elegant (1270 – 10 de maig de 1290) fou el fill segon mascle sobrevivent de Rodolf I d'Habsburg i Gertrudis de Hohenburg i fou Arxiduc d'Àustria i Estíria de 1282 a 1283, conjuntament amb el seu germà gran Albert I d'Alemanya, que el succeí..

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Rodolf II d'Àustria · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Roma · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Romanx · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1433- 1437), rei d'Hongria (1387- 1437), dels Romans i de Germània (1411-1433), d'Itàlia (1431- 1437) i de Bohèmia (1419- 1437) i elector de Brandenburg (1378-1488).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle IX · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle V · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle XIII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle XV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Segle XVIII · Veure més »

Senyoria d'Oudenaarde

Oudenaarde fou una senyoria feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al sud del ducat de Brabant amb la ciutat d'Oudenaarde com a capital.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Senyoria d'Oudenaarde · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sicília · Veure més »

Sisena croada

La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Sisena croada · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Suàbia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tercer Reich · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Verdun · Veure més »

Turíngia

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Turíngia · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Txec · Veure més »

Unificació alemanya

Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació alemanya · Veure més »

Venceslau de Luxemburg

Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Venceslau de Luxemburg · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і Worms · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1 d'agost · Veure més »

1002

L'any 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del segle XI, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1002 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1024 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1034 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1039 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1056 · Veure més »

1077

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1077 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1080 · Veure més »

1106

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1106 · Veure més »

1122

L'any 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1122 · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1125 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1137 · Veure més »

1152

L'any 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1152 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1157 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1158 · Veure més »

1190

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1190 · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1197 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1211 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1220 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1228 · Veure més »

1232

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1232 · Veure més »

1246

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1246 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1250 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1273 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1282 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1291 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1292 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1298 · Veure més »

1308

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1308 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1312 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1313 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1314 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1347 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1356 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1378 · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1400 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1410 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1414 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1418 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1419 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1437 · Veure més »

1438

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1438 · Veure més »

1439

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1439 · Veure més »

1440

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1440 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1493 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1495 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1508 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1512 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1517 · Veure més »

1519

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1519 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1556 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1564 · Veure més »

1576

Llinda de Can Bosch, Sant Celoni.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1576 · Veure més »

1612

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1612 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1619 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1648 · Veure més »

1663

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1663 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1806 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1813 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1871 · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 19 d'octubre · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 1918 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 2 de febrer · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 6 d'agost · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 800 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 814 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 843 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 911 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 936 · Veure més »

955

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 955 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 962 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 973 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Sacre Imperi Romanogermànic і 983 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Imperi Germànic, Imperi Sacre Romano-Germànic, Primer Reich, Primer reich, Regne Germànic, Sacre Imperi, Sacre Imperi Germànic, Sacre Imperi Romano Germànic, Sacre Imperi Romano-Germànic, Sacre Imperi Romanogermanic, Sacre Imperi Romà, Sacre Imperi Romà Germànic, Sacre Imperi Romà-Germànic, Sacre Imperi romanogermànic, Sacre imperi romà germànic, Sacre-Imperi.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »