Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Síl·laba

Índex Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

91 les relacions: Accent prosòdic, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Alemany, Alfabet, Amèrica del Nord, Anglès, Aproximant lateral alveolar, Berber, Birmà, Bisíl·lab, Camp accentual, Cas genitiu, Castellà, Català, Consonant, Consonant africada, Consonant lateral, Consonant líquida, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant vibrant, Dígraf, Diftong, Elisió, Emmudiment, Escala de sonoritat, Extrem Orient, Fonètica, Fonema, Fonologia, Fort Worth, Francès, Fricativa labiodental sorda, Ful, Fulbe, Guilhèm Molinièr, Guionet, Història de l'escriptura, Institut d'Estudis Catalans, Italià, Japonès, Lingüística, Llatí, Llengües romàniques, Llengües ryukyuenques, Llengües sinítiques, Llista de monosíl·labs en català, Mandarí, ..., Mètrica (poesia), Músculs intercostals, Monosíl·lab, Mora (fonologia), Morfema, Museu Britànic, Occident, Ortografia, Paraula, Paraula aguda, Pictograma, Polonès, Pròtesi (lingüística), Prenasalitzada, Punt d'articulació, Rima, Romanès, Sànscrit, Síl·laba, Síl·laba àtona, Semivocal, Sil·labari, So, Sonoritat, Sumer, Tahitià, Tòrax, To (lingüística), Tonicitat, Tret suprasegmental, Triftong, Turc, Txec, Unitat lingüística, Ur, Vers, Vietnamita, Vocal, Vocal neutra, Vocal semioberta, Vocal semitancada. Ampliar l'índex (41 més) »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Síl·laba і Accent prosòdic · Veure més »

Africada alveolar sorda

L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.

Nou!!: Síl·laba і Africada alveolar sorda · Veure més »

Africada postalveolar sonora

L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).

Nou!!: Síl·laba і Africada postalveolar sonora · Veure més »

Africada postalveolar sorda

L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).

Nou!!: Síl·laba і Africada postalveolar sorda · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Síl·laba і Alemany · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Síl·laba і Alfabet · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Síl·laba і Amèrica del Nord · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Síl·laba і Anglès · Veure més »

Aproximant lateral alveolar

La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.

Nou!!: Síl·laba і Aproximant lateral alveolar · Veure més »

Berber

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.

Nou!!: Síl·laba і Berber · Veure més »

Birmà

El birmà és la llengua de la família sino-tibetana reconeguda com a idioma oficial a Myanmar, parlada per 32 milions de persones.

Nou!!: Síl·laba і Birmà · Veure més »

Bisíl·lab

Un bisíl·lab o disíl·lab és una paraula que té dues síl·labes.

Nou!!: Síl·laba і Bisíl·lab · Veure més »

Camp accentual

El camp accentual és la part de cada paraula que pot rebre un accent, tant pel que fa a la natura dels sons que el formen com pel que fa a la seva posició.

Nou!!: Síl·laba і Camp accentual · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Síl·laba і Cas genitiu · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Síl·laba і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Síl·laba і Català · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Síl·laba і Consonant · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Síl·laba і Consonant africada · Veure més »

Consonant lateral

Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.

Nou!!: Síl·laba і Consonant lateral · Veure més »

Consonant líquida

Una consonant líquida és qualsevol so vibrant, bategant o lateral.

Nou!!: Síl·laba і Consonant líquida · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Síl·laba і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Síl·laba і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Nou!!: Síl·laba і Consonant vibrant · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Síl·laba і Dígraf · Veure més »

Diftong

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.

Nou!!: Síl·laba і Diftong · Veure més »

Elisió

Elisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context.

Nou!!: Síl·laba і Elisió · Veure més »

Emmudiment

L'emmudiment és un fenomen fonètic.

Nou!!: Síl·laba і Emmudiment · Veure més »

Escala de sonoritat

L'escala de sonoritat és la jerarquia dels sons segons la seva sonoritat, és a dir la classificació dels tipus de fonemes en funció que sonin més o menys a l'oïda humana.

Nou!!: Síl·laba і Escala de sonoritat · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Síl·laba і Extrem Orient · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Síl·laba і Fonètica · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Síl·laba і Fonema · Veure més »

Fonologia

La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.

Nou!!: Síl·laba і Fonologia · Veure més »

Fort Worth

Fort Worth és la cinquena ciutat més gran de l'estat de Texas i la dissetena ciutat més gran dels Estats Units.

Nou!!: Síl·laba і Fort Worth · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Síl·laba і Francès · Veure més »

Fricativa labiodental sorda

El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.

Nou!!: Síl·laba і Fricativa labiodental sorda · Veure més »

Ful

El ful és la llengua del poble fulbe o fula (també coneguts com a peul o fulani), que forma part del grup nigerocongolès parlat a l'oest de l'Àfrica.

Nou!!: Síl·laba і Ful · Veure més »

Fulbe

Els fulbe, fula, fulani o peul (ful Fulɓe; Peul; haussa Fulani; Fula; wòlof Pël; bambara Fulaw) són un poble africà que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents en tots els estats costaners (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Camerun) i al Sahel.

Nou!!: Síl·laba і Fulbe · Veure més »

Guilhèm Molinièr

Dibuix de la tomba d'en Guilhèm Molinièr al Museu de Tolosa Guilhèm Molinièr fou un jurista i poeta occità del segle XIV, conegut per la seva autoria de les Leys d'Amors.

Nou!!: Síl·laba і Guilhèm Molinièr · Veure més »

Guionet

El guionet és un signe de puntuació que s'escriu amb una ratlla horitzontal enmig de la línia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el guió, més llarg.

Nou!!: Síl·laba і Guionet · Veure més »

Història de l'escriptura

Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle IX aC La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques.

Nou!!: Síl·laba і Història de l'escriptura · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Síl·laba і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Síl·laba і Italià · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones al Japó, les comunitats d'emigrants japonesos, especialment al Perú i al Brasil i a l'illa d'Angaur a la República de Palau.

Nou!!: Síl·laba і Japonès · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Síl·laba і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Síl·laba і Llatí · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Síl·laba і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües ryukyuenques

Senyals de trànsit a Kin (Okinawa), escrits en okinawenc i japonès Senyal d'un mercat de Naha, escrit en okinawenc (vermell) i japonès (blau). Les llengües ryukyuenques (琉球語) es parlen a les illes Ryukyu, al sud de Kyushu (Japó).

Nou!!: Síl·laba і Llengües ryukyuenques · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Síl·laba і Llengües sinítiques · Veure més »

Llista de monosíl·labs en català

La següent llista inclou un total de 1.200 mots monosíl·labs.

Nou!!: Síl·laba і Llista de monosíl·labs en català · Veure més »

Mandarí

El mandarí és una llengua sinítica.

Nou!!: Síl·laba і Mandarí · Veure més »

Mètrica (poesia)

La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.

Nou!!: Síl·laba і Mètrica (poesia) · Veure més »

Músculs intercostals

Els músculs intercostals (musculi intercostales) són un conjunt de músculs en forma laminar que ocupen els espais compresos entre dues costelles veïnes.

Nou!!: Síl·laba і Músculs intercostals · Veure més »

Monosíl·lab

Un monosíl·lab és una paraula que només té una síl·laba.

Nou!!: Síl·laba і Monosíl·lab · Veure més »

Mora (fonologia)

La mora és una unitat de so usada en fonologia que determina el pes sil·làbic en algunes llengües; és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba, i és la unitat rítmica bàsica en japonès.

Nou!!: Síl·laba і Mora (fonologia) · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Síl·laba і Morfema · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Síl·laba і Museu Britànic · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Síl·laba і Occident · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Síl·laba і Ortografia · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Síl·laba і Paraula · Veure més »

Paraula aguda

Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).

Nou!!: Síl·laba і Paraula aguda · Veure més »

Pictograma

Pictograma d'una dona. Pictograma d'un home. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.

Nou!!: Síl·laba і Pictograma · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Síl·laba і Polonès · Veure més »

Pròtesi (lingüística)

La pròtesi és un so vocàlic o consonàntic inserit per processos de canvi lingüístic a l'inici d'un mot.

Nou!!: Síl·laba і Pròtesi (lingüística) · Veure més »

Prenasalitzada

Prenasalitzada és l'articulació del so consonàntic en què s'uneixen una oclusiva o una fricativa amb un so nasal anteposat, formant una unitat fonètica.

Nou!!: Síl·laba і Prenasalitzada · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Síl·laba і Punt d'articulació · Veure més »

Rima

La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat.

Nou!!: Síl·laba і Rima · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Síl·laba і Romanès · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Síl·laba і Sànscrit · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Síl·laba і Síl·laba · Veure més »

Síl·laba àtona

La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.

Nou!!: Síl·laba і Síl·laba àtona · Veure més »

Semivocal

Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.

Nou!!: Síl·laba і Semivocal · Veure més »

Sil·labari

Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.

Nou!!: Síl·laba і Sil·labari · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Síl·laba і So · Veure més »

Sonoritat

La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).

Nou!!: Síl·laba і Sonoritat · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Síl·laba і Sumer · Veure més »

Tahitià

Inici de l'Evangeli de Sant Joan en tahitià. El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.

Nou!!: Síl·laba і Tahitià · Veure més »

Tòrax

El tòrax dit popularment caixa o arca del cos és la part del cos humà que està entre la base del coll i l'abdomen, del qual està separat pel diafragma.

Nou!!: Síl·laba і Tòrax · Veure més »

To (lingüística)

En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).

Nou!!: Síl·laba і To (lingüística) · Veure més »

Tonicitat

Efecte de diferents solucions sobre les cèl·lules sanguínies Micrografias de la pressió osmòtica sobre els glòbuls rojos La tonicitat és una mesura del gradient de la pressió osmòtica (definida com el potencial d'aigua de dues solucions) de dues solucions separades per una membrana semipermeable.

Nou!!: Síl·laba і Tonicitat · Veure més »

Tret suprasegmental

Un tret suprasegmental és aquella característica fonètica que afecta a més d'un fonema, com ara l'accent o l'entonació.

Nou!!: Síl·laba і Tret suprasegmental · Veure més »

Triftong

Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.

Nou!!: Síl·laba і Triftong · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Síl·laba і Turc · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Síl·laba і Txec · Veure més »

Unitat lingüística

Es defineix com a unitat lingüística qualsevol element en què es pot dividir un mot o oració i que és susceptible de ser analitzada per la lingüística.

Nou!!: Síl·laba і Unitat lingüística · Veure més »

Ur

Mari i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Síl·laba і Ur · Veure més »

Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

Nou!!: Síl·laba і Vers · Veure més »

Vietnamita

El vietnamita (Tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.

Nou!!: Síl·laba і Vietnamita · Veure més »

Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Síl·laba і Vocal · Veure més »

Vocal neutra

La vocal neutra és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.

Nou!!: Síl·laba і Vocal neutra · Veure més »

Vocal semioberta

Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Síl·laba і Vocal semioberta · Veure més »

Vocal semitancada

Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Síl·laba і Vocal semitancada · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llengua monosil·làbica, Síl.laba, Síl·labes, Síl•laba, Síŀlaba.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »