Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sèrbia

Índex Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

145 les relacions: Agost, Albània, Aleksandar Vučić, Alemanya, Anatòlia, Šabac, Čačak, Balcans, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Bože Pravde, Bulgària, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Croat (llengua), Croàcia, Danubi, Declaració unilateral d'independència, Dinar serbi, Dinastia dels Habsburg, Districte de Bor, Districte de Jablanica, Districte de Mačva, Districte de Pirot, Districte de Raška, Districte de Rasina, Districte de Sirmia, Districte de Zaječar, Districte de Zlatibor, E65, E662, E70, E75, E761, E762, E763, E771, E80, E851, Eslaus, Eslovac, Eslovènia, Europa, Febrer, FK Bačka Bačka Palanka, Francesc Ferran d'Àustria, Grècia, Guerra russoturca (1735-1739), Himne, Hongarès, Hongria, ..., Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Serbi, Independència, Italià, Kikinda, Kolubara, Kosovo, Kragujevac, Kruševac, Leskovac, Llista de peixos de Sèrbia, Mar Negra, Març, Montenegro, Municipi, Niš, Novi Sad, Octubre, Oposició Democràtica de Sèrbia, Organització de les Nacions Unides, Partit Democràtic (Sèrbia), Partit Democràtic de Sèrbia, Pirot, Požarevac, President, Primer Aixecament Serbi, Primer ministre, Primera Guerra Mundial, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República, República de Macedònia, República Sèrbia, Romania, Rutè, Sarajevo, Sèrbia central, Sèrbia i Montenegro, Segle VII, Segle X, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Segona Guerra Mundial, Serbi, Serbocroat, Slobodan Milošević, Smederevo, Sombor, Sremska Mitrovica, Stefan Dušan, Subotica, Tomislav Nikolić, Turcs, Valàquia, Valjevo, Viena, Voivodina, Xarxa de carreteres europees, Zrenjanin, 13 de juliol, 1499, 17 d'agost, 17 de febrer, 1716, 1718, 1737, 1739, 1817, 1867, 1878, 1882, 1914, 1918, 1929, 1941, 1992, 2000, 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 21 de maig, 25 de juliol, 27 de juny, 28 de juliol, 28 de juny, 3 de juny, 4 de febrer, 5 d'octubre, 5 de juny. Ampliar l'índex (95 més) »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Sèrbia і Agost · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Sèrbia і Albània · Veure més »

Aleksandar Vučić

Aleksandar Vučić o Александар Вучић (Belgrad, 5 de març de 1970) és un advocat i polític serbi.

Nou!!: Sèrbia і Aleksandar Vučić · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Sèrbia і Alemanya · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Sèrbia і Anatòlia · Veure més »

Šabac

Sabac (en serbi ciríl·lic Шабац) és una ciutat de Sèrbia, a la vora del riu Sava, a la regió històrica de Mačva.

Nou!!: Sèrbia і Šabac · Veure més »

Čačak

Cacak (en serbi ciríl·lic: Чачак) és una ciutat situada a 140 km al sud de Belgrad, a Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Čačak · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Sèrbia і Balcans · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Sèrbia і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Belgrad · Veure més »

Bože Pravde

Bože Pravde és l'Himne Nacional de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Bože Pravde · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Sèrbia і Bulgària · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Sèrbia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Nou!!: Sèrbia і Croat (llengua) · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Sèrbia і Croàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Sèrbia і Danubi · Veure més »

Declaració unilateral d'independència

Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió.

Nou!!: Sèrbia і Declaració unilateral d'independència · Veure més »

Dinar serbi

El dinar serbi (en serbi српски динар, srpski dinar, o, simplement, динар, dinar) és la moneda oficial de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Dinar serbi · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Sèrbia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Districte de Bor

El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Bor · Veure més »

Districte de Jablanica

El Districte de Jablanica (en serbi: Јабланички округ/Jablanički okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-est del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Jablanica · Veure més »

Districte de Mačva

El Districte de Mačva (en serbi: Мачвански округ/Mačvanski okrug, pronunciat) és un districte de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Mačva · Veure més »

Districte de Pirot

El Districte de Pirot (en serbi: Пиротски Oкруг, Pirotski Okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-est del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Pirot · Veure més »

Districte de Raška

El Districte de Raška (en serbi: Рашки округ/Raški okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-oest del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Raška · Veure més »

Districte de Rasina

El Districte de Rasina (en serbi:Расински округ/Rasinski okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del centre del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Rasina · Veure més »

Districte de Sirmia

Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Sirmia o de Srem (en serbi: Сремски округ, Sremski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-oest del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Sirmia · Veure més »

Districte de Zaječar

El Districte de Zaječar (en serbi: Зајечарски округ, Zaječarski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Zaječar · Veure més »

Districte de Zlatibor

El Districte de Zlatibor (en serbi:Златиборски округ, Zlatiborski okrug) és un districte situat a la zona muntanyosa occidental de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Districte de Zlatibor · Veure més »

E65

Senyalització de l'E65 Ruta de l'E65 La ruta europea E65 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E65 · Veure més »

E662

Senyalització de l'E662 La ruta europea E662 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E662 · Veure més »

E70

Senyalització de E70 La ruta europea E70 forma part de la Xarxa de carreteres europees, concretament de les carreteres de recorregut Est-Oest.

Nou!!: Sèrbia і E70 · Veure més »

E75

Senyalització de l'E75 Ruta de l'E75 La ruta E75 forma part de la xarxa de carreteres europees, que és una sèrie de carreteres principals d'Europa.

Nou!!: Sèrbia і E75 · Veure més »

E761

Senyalització de l'E761 La ruta europea E761 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E761 · Veure més »

E762

Senyalització de l'E762 La ruta europea E762 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E762 · Veure més »

E763

Senyalització de l'E763 La ruta europea E763 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E763 · Veure més »

E771

Senyalització de l'E771 La ruta europea E771 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E771 · Veure més »

E80

Senyalització de la E80 Traçat de l'E80 La ruta europea E-80 o E80 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E80 · Veure més »

E851

Senyalització de l'E851 La ruta europea E851 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: Sèrbia і E851 · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Sèrbia і Eslaus · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Sèrbia і Eslovac · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Sèrbia і Eslovènia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Sèrbia і Europa · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і Febrer · Veure més »

FK Bačka Bačka Palanka

FK Bačka és un club de futbol de Bačka Palanka, Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і FK Bačka Bačka Palanka · Veure més »

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Nou!!: Sèrbia і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Sèrbia і Grècia · Veure més »

Guerra russoturca (1735-1739)

La Guerra russoturca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi rus i l'Imperi otomà.

Nou!!: Sèrbia і Guerra russoturca (1735-1739) · Veure més »

Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.

Nou!!: Sèrbia і Himne · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Sèrbia і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Sèrbia і Hongria · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Sèrbia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Sèrbia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Sèrbia і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Serbi

L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Imperi Serbi · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Sèrbia і Independència · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Sèrbia і Italià · Veure més »

Kikinda

Kikinda (en ciríl·lic serbi: Кикинда, és un municipi de Sèrbia, dins la província autònoma de Vojvodina. El municipi té 59.453 habitants (2011). La ciutat moderna va ser fundada en el segle XVIII. Des de 1774 a 1874 Kikinda va ser la seu del Districte de Velika Kikinda, la unitat administrativa autònoma de la Monarquia Habsburg. El 1893 Kikinda va obtenir l'estatus de ciutat. El 1918 la ciutat va esdevenir part del Regne de Sèrbia (i Regne dels Serbis, Croats i Eslovens). Kikinda va ser un centre econòmic i industrial important de Sèrbia i Iugoslàvia fins a la dècada de 1990. Actualment, la indústria de Kikinda està en el mig d'un procés econòmic de transició. El 1996, les restes ben conservades d'un mamut de 500.000 anys d'edat es van trobar en el límit de la ciutat. Es va anomenar "Kika" a aquest mamut i va esdevenir un dels símbols de la ciutat. Actualment s'exhibeix al Museu Nacional de Kikinda. Fins a 1947 la ciutat tenia le nom serbi de Velika Kikinda (Велика Кикинда).

Nou!!: Sèrbia і Kikinda · Veure més »

Kolubara

El Kolubara —Колубара en serbi:, pronunciat — és un riu de 123 quilòmetres de llargària a l'oest de Sèrbia; que és un afluent oriental del riu Sava.

Nou!!: Sèrbia і Kolubara · Veure més »

Kosovo

Kosovo o Kossove (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu parcialment reconegut als Balcans.

Nou!!: Sèrbia і Kosovo · Veure més »

Kragujevac

Kragujevac (Крагујевац) és una ciutat de Sèrbia, capital del Districte de Šumadija, amb coordenades 44.2° N 20.6° E, situada vora el riu Lepenica, amb una població de 211.580 habitants.

Nou!!: Sèrbia і Kragujevac · Veure més »

Kruševac

Estàtua de Filip Visnjic. Kruševac (antiga Krushevats, en turc Aladja Hisar, que vol dir "Fortalesa Variada" o "Fortalesa de Colors") (serbi: Крушевац) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia amb 75.256 habitants el 2002, (i 133.732 habitants la municipalitat).

Nou!!: Sèrbia і Kruševac · Veure més »

Leskovac

Amb una població és de 162.000 habitants, Leskovac és una de les ciutats més grans de Sèrbia, i la capital de districte de Jablanica.

Nou!!: Sèrbia і Leskovac · Veure més »

Llista de peixos de Sèrbia

Localització de Sèrbia a Europa ''Blicca bjoerkna'' Brema (''Abramis brama'') Anguila (''Anguilla anguilla'') Peix sol (''Lepomis gibbosus'') Lluç de riu (''Esox lucius'') ''Alburnoides bipunctatus'' Ródeus (''Rhodeus amarus'') ''Zingel zingel'' Gatet (''Cobitis taenia'') Carpa europea (''Cyprinus carpio'') Llop de riu (''Barbatula barbatula'') Gambúsia (''Gambusia affinis'') Lota (''Lota lota'') Tenca (''Tinca tinca'') ''Vimba vimba'' Aquesta llista de peixos de Sèrbia -incompleta- inclou 95 espècies de peixos que es poden trobar a Sèrbia ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Sèrbia і Llista de peixos de Sèrbia · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Sèrbia і Mar Negra · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Sèrbia і Març · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Sèrbia і Montenegro · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Nou!!: Sèrbia і Municipi · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus; vegeu més endavant) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004, World Gazeteer).

Nou!!: Sèrbia і Niš · Veure més »

Novi Sad

Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.

Nou!!: Sèrbia і Novi Sad · Veure més »

Octubre

L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Sèrbia і Octubre · Veure més »

Oposició Democràtica de Sèrbia

L'Oposició Democràtica de Sèrbia (en serbi: Демократска oпозиција Cрбије, ДОС; Demokratska opozicija Srbija, DOS), va ser una àmplia aliança de partits polítics a Sèrbia, per formar una coalició contra el Partit Socialista de Sèrbia i el seu líder, Slobodan Milošević, l'any 2000.

Nou!!: Sèrbia і Oposició Democràtica de Sèrbia · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Sèrbia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Partit Democràtic (Sèrbia)

El Partit Democràtic (Demokratska Stranka, DS) de Sèrbia és el major partit polític socialdemòcrata d'aquesta antiga potència balcànica i proclama ser el continuador de l'antic Partit Democràtic del Regne de Iugoslàvia.

Nou!!: Sèrbia і Partit Democràtic (Sèrbia) · Veure més »

Partit Democràtic de Sèrbia

El Partit Democràtic de Sèrbia —Демократска странка Србије, Demokratska Stranka Srbije, DSS en serbi— és un partit conservador de Sèrbia, fundat el 1992 com una escissió del Partit Democràtic (DS), i dirigit per Vojislav Koštunica.

Nou!!: Sèrbia і Partit Democràtic de Sèrbia · Veure més »

Pirot

Vista de Pirot. Pirot (serbi ciríl·lic: Пирот) és una ciutat situada al sud-est de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Pirot · Veure més »

Požarevac

Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.

Nou!!: Sèrbia і Požarevac · Veure més »

President

President és un títol que prenen líders d'organitzacions molt diverses, empreses i estats.

Nou!!: Sèrbia і President · Veure més »

Primer Aixecament Serbi

Đorđe Petrović, anomenat Karađorđe (Jordi el Negre), heroi de la Primera insurrecció sèrbia contr l'Imperi otomà. Sèrbia el 1813. El Primer Aixecament Serbi va ser un aixecament dels serbis contra els otomans a Belgrad i els seus voltants entre el 14 de febrer de 1804 i el 7 d'octubre de 1813 després de més de tres-cents anys d'ocupació otomana.

Nou!!: Sèrbia і Primer Aixecament Serbi · Veure més »

Primer ministre

El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.

Nou!!: Sèrbia і Primer ministre · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Sèrbia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Sèrbia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Sèrbia і República · Veure més »

República de Macedònia

La República de Macedònia, també coneguda com a República de Macedònia del Nord o Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès), és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Sèrbia і República de Macedònia · Veure més »

República Sèrbia

La República Sèrbia (també anomenada República Srpska, del serbi Republika Srpska, escrit en ciríl·lic Република Српска) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la Federació de Bòsnia i Hercegovina i el districte de Brčko).

Nou!!: Sèrbia і República Sèrbia · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Sèrbia і Romania · Veure més »

Rutè

El rutè o ruté forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el bielorús.

Nou!!: Sèrbia і Rutè · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Sèrbia і Sarajevo · Veure més »

Sèrbia central

Mapa de la Sèrbia central. Sèrbia central (en serbi: Централна Србија o Centralna Srbija), també coneguda com a Sèrbia interior (en serbi Ужа Србија o Uza Srbija), és la regió de Sèrbia que es troba entre les províncies autònomes de Kosovo i Metòkhia (al sud) i Voivodina (al nord).

Nou!!: Sèrbia і Sèrbia central · Veure més »

Sèrbia i Montenegro

Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.

Nou!!: Sèrbia і Sèrbia i Montenegro · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Sèrbia і Segle VII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Sèrbia і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Sèrbia і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Sèrbia і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Sèrbia і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Sèrbia і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Sèrbia і Segle XIX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Sèrbia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serbi

El serbi o millor serb és una llengua eslava meridional que és parlada principalment pels serbis.

Nou!!: Sèrbia і Serbi · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Sèrbia і Serbocroat · Veure més »

Slobodan Milošević

Slobodan Milošević (en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић) (Požarevac, Sèrbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Països Baixos, 11 de març de 2006).

Nou!!: Sèrbia і Slobodan Milošević · Veure més »

Smederevo

Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.

Nou!!: Sèrbia і Smederevo · Veure més »

Sombor

Església ortodoxa sèrbia Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants.

Nou!!: Sèrbia і Sombor · Veure més »

Sremska Mitrovica

Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.

Nou!!: Sèrbia і Sremska Mitrovica · Veure més »

Stefan Dušan

Stefan Dušan,en llengua sèrbia:Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels grecs de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.

Nou!!: Sèrbia і Stefan Dušan · Veure més »

Subotica

Subotica (en serbi: Суботица o Subotica, en hongarès: Szabadka, en alemany: Maria-Theresiopel o Theresiopel, en eslovac: Subotica) és una ciutat i municipi del nord de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Subotica · Veure més »

Tomislav Nikolić

Tomislav "Toma" Nikolić (en serbi: Томислав Николић; Kragujevac, 15 de febrer de 1952), és un polític serbi, líder del Partit Progressista.

Nou!!: Sèrbia і Tomislav Nikolić · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del sud-est.

Nou!!: Sèrbia і Turcs · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească;, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Sèrbia і Valàquia · Veure més »

Valjevo

Vista general de la ciutat de Valjevo. Valjevo (en serbi: Ваљево) és una ciutat de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Valjevo · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Sèrbia і Viena · Veure més »

Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

Nou!!: Sèrbia і Voivodina · Veure més »

Xarxa de carreteres europees

La xarxa de carreteres europees Senyal de carretera europea La xarxa de carreteres europees, també coneguda com a xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprèn el conjunt de carreteres que discorren pels països de la Unió Europea.

Nou!!: Sèrbia і Xarxa de carreteres europees · Veure més »

Zrenjanin

Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat de Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.

Nou!!: Sèrbia і Zrenjanin · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 13 de juliol · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Sèrbia і 1499 · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 17 d'agost · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Sèrbia і 17 de febrer · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Sèrbia і 1716 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Sèrbia і 1718 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sèrbia і 1737 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Sèrbia і 1739 · Veure més »

1817

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Sèrbia і 1817 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Sèrbia і 1867 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sèrbia і 1878 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Sèrbia і 1882 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Sèrbia і 1914 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Sèrbia і 1918 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Sèrbia і 1929 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sèrbia і 1941 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Sèrbia і 1992 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Sèrbia і 2000 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Sèrbia і 2002 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Sèrbia і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Sèrbia і 2004 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Sèrbia і 2006 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Sèrbia і 2008 · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 21 de maig · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 25 de juliol · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 27 de juny · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 28 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 28 de juny · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 3 de juny · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Sèrbia і 4 de febrer · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 5 d'octubre · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sèrbia і 5 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

República de Sèrbia, Srbija, Србија.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »