49 les relacions: Adda, Adige, Administració provincial romana, Alamans, Allau, Alps, August, Brixants, Calucons, Cassi Dió, Claudi Ptolemeu, Coira, Danubi, Dioclecià, Drus el Vell, Dux bellorum, Enez, Eugans, Genauns, Gots, Grisons, Helvècia, Inn (riu), Isarcs, Leponcis, Limes Germanicus, Llac de Constança, Llombardia, Luci Anneu Flor, Merano, Mincio, Nòrica, Pau el Diaca, Península Itàlica, Rètics, Rin, Sarunetes, Suetoni, Teodoric el Gran, Tiberi, Tirol, Tridentins, Tridentum, Vènnons, Veldidena, Venetia, Venostes, Vindelícia, Zab.
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Rècia і Adda · Veure més »
Adige
L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Rècia і Adige · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Rècia і Administració provincial romana · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Rècia і Alamans · Veure més »
Allau
Allau a l'Everest el maig del 2006. El resultat d'una allau al Parc Nacional de Kenai Fjords (Alaska). Camí produït per la caiguda d'una allau al vessant nord del Pui de Linya (Pallars Sobirà). Una allau, llau o llavei (a l'Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya.
Nou!!: Rècia і Allau · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Rècia і Alps · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Rècia і August · Veure més »
Brixants
Els brixants o brixans (en llatí Brixanti o Brixani) eren un poble alpí de la Rètia que van ocupar el districte modern de Brixen (Brixia).
Nou!!: Rècia і Brixants · Veure més »
Calucons
Els calucons (en llatí Calucones, en grec antic Καλούκωνες) eren una tribu dels leponcis de Rètia.
Nou!!: Rècia і Calucons · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Rècia і Cassi Dió · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Rècia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Coira
Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.
Nou!!: Rècia і Coira · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Rècia і Danubi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Rècia і Dioclecià · Veure més »
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Nou!!: Rècia і Drus el Vell · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Rècia і Dux bellorum · Veure més »
Enez
Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).
Nou!!: Rècia і Enez · Veure més »
Eugans
Els eugans (en llatí Euganei) eren un antic poble del nord d'Itàlia.
Nou!!: Rècia і Eugans · Veure més »
Genauns
Els genauns (en llatí Genauni, en grec antic Γεναῦνοι "Genaunoi") eren un poble ferotge i guerrer de Rècia sotmès per Tiberi i Drus durant el regnat d'August.
Nou!!: Rècia і Genauns · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Rècia і Gots · Veure més »
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Nou!!: Rècia і Grisons · Veure més »
Helvècia
Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).
Nou!!: Rècia і Helvècia · Veure més »
Inn (riu)
L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.
Nou!!: Rècia і Inn (riu) · Veure més »
Isarcs
Els isarcs (en llatí Isarci) eren una tribu rètica que vivia a la desembocadura del riu Isarus, del qual derivaven el nom.
Nou!!: Rècia і Isarcs · Veure més »
Leponcis
Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore.
Nou!!: Rècia і Leponcis · Veure més »
Limes Germanicus
El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260.
Nou!!: Rècia і Limes Germanicus · Veure més »
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Nou!!: Rècia і Llac de Constança · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Rècia і Llombardia · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Rècia і Luci Anneu Flor · Veure més »
Merano
Merano és un municipi italià, situat a la regió de Trentino – Tirol del Sud i a la província de Bolzano, al districte de Burggrafenamt.
Nou!!: Rècia і Merano · Veure més »
Mincio
El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).
Nou!!: Rècia і Mincio · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Rècia і Nòrica · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Rècia і Pau el Diaca · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Rècia і Península Itàlica · Veure més »
Rètics
Els rètics (en llatí Rhaeti o Raeti) eren un poble celta que vivia a la regió anomenada Rècia.
Nou!!: Rècia і Rètics · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Rècia і Rin · Veure més »
Sarunetes
Els sarunetes (llatí: Sarunetes) foren un poble alpí a les valls de les fonts del Rin.
Nou!!: Rècia і Sarunetes · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Rècia і Suetoni · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Rècia і Teodoric el Gran · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Rècia і Tiberi · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Rècia і Tirol · Veure més »
Tridentins
Els tridentins (en llatí: Tridentini, en grec antic Τριδεντῖνοι) van ser un poble dels Alps que ocupaven la part sud de Rètia, al nord del llac Benacus i a la vora del riu Athesis, segons diuen Estrabó i Plini el Vell.
Nou!!: Rècia і Tridentins · Veure més »
Tridentum
Tridentum, actual Trento, era la capital del poble dels tridentins al sud de Rètia.
Nou!!: Rècia і Tridentum · Veure més »
Vènnons
Els vènnons (en llatí Vennones) eren un poble de Rècia segons Claudi Ptolemeu i de Vindelícia segons Estrabó.
Nou!!: Rècia і Vènnons · Veure més »
Veldidena
Veldidena era una de les principals ciutat de la província romana de Rècia, a la riba sud del riu Inn (antic Oenus), a la via que portava de Tridentum a Augusta Vindelicorum segons diu lItinerari d'Antoní.
Nou!!: Rècia і Veldidena · Veure més »
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Nou!!: Rècia і Venetia · Veure més »
Venostes
Els venostes (en llatí: Venostes) van ser un poble que era probablement una branca dels vènnons de Rècia.
Nou!!: Rècia і Venostes · Veure més »
Vindelícia
Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.
Nou!!: Rècia і Vindelícia · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Rècia і Zab · Veure més »
Redirigeix aquí:
Raetia, Raetia Prima, Raetia Secunda, Rhaetia, Rhaetia Prima, Rhaetia Secunda, Rècia (província romana), Rècia Primera, Rètia.