Accés més ràpid que el navegador!
129 les relacions: Acadèmia Romanesa, Adjectiu, Alemany, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Anglès, Aromanès, Art romànic, Atos, Žitište, Balcans, Banat, Búlgar, Bessaràbia, Bilingüisme, Carta de Neacșu, Cas, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Castellà, Català, Català occidental, Català oriental, Catalunya, Chișinău, Comissió Europea, Conjugació gramatical, Consecutio temporum, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant velar, Consonant vibrant, Corneli Nepot, Croats, Dàcia, Dàcic, Declinació gramatical, ..., Dimitrie Cantemir, Eslovac, Europa Central, Europa de l'Est, Flexió de nombre en català, Francès, Futur (gramàtica), Gagaúsia, Gallec, Gènere (gramàtica), Generalitat de Catalunya, Gentilici, Glotònim, Gots, Grec, Hongarès, Hongria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Istroromanès, Italià, Justí (historiador), Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües úgriques, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengües romàniques orientals, Manlleu (lingüística), Meglenoromanès, Miron Costin, Moldau, Moldàvia, Muntènia, Occità gascó, Oltènia, Ortografia, Palatalització, Polonesos, Principat de Moldàvia, Principat de Transsilvània, Procés de romanització, Província d'Odessa, Província de Maramureș, Província de Txernivtsí, Punt d'articulació, Regne d'Hongria, República de Moldàvia, República Socialista Soviètica de Moldàvia, Romanesos, Romania, Rus, Rutè, Sant Petersburg, Saxons de Transsilvània, Sèrbia, Serbocroat, Substantiu, Temps verbal, Traci (llengua), Transcarpàcia, Transnístria, Transsilvània, Tribunal Constitucional de Moldàvia, Turc, Ucraïnès, Unió Europea, Unió Llatina, Valàquia, Verb, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, Voivodina, Zemstvo, Zrenjanin. Ampliar l'índex (79 més) »
Acadèmia Romanesa
L'Acadèmia Romanesa (Academia Română, oficialment en romanès) és l'organisme oficial que vetlla per la cultura romanesa.
Nou!!: Romanès і Acadèmia Romanesa · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Romanès і Adjectiu · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Romanès і Alemany · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Romanès і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Romanès і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Romanès і Alfabet llatí · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Romanès і Anglès · Veure més »
Aromanès
L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Nou!!: Romanès і Aromanès · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Romanès і Art romànic · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Romanès і Atos · Veure més »
Žitište
Žitišet (serbocroata ciríl·lic: Житиште; hongarès: Begaszentgyörgy; romanès: Jitișet) és un municipi i vila de Sèrbia pertanyent al districte de Banato Central de la província autònoma de Voivodina.
Nou!!: Romanès і Žitište · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Romanès і Balcans · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Romanès і Banat · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Romanès і Búlgar · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Romanès і Bessaràbia · Veure més »
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Nou!!: Romanès і Bilingüisme · Veure més »
Carta de Neacșu
llengua romanesa La carta de Neacșu de Câmpulung (Romanès: Scrisoarea lui Neacșu de la Câmpulung), (Romanès antic: Скрісѻрѣ льи дє ла Кымпȣлȣнг), escrita el 1521, és un dels documents conservats més antics escrits en romanès dels quals es pot donar una data fidedigna.
Nou!!: Romanès і Carta de Neacșu · Veure més »
Cas
* Cas gramatical (lingüística), categoria de la flexió dels noms que serveix per indicar la funció sintàctica i semàntica dels mots en l'oració.
Nou!!: Romanès і Cas · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Romanès і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Romanès і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Romanès і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Romanès і Cas gramatical · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Romanès і Cas nominatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Romanès і Cas vocatiu · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Romanès і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Romanès і Català · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Romanès і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Romanès і Català oriental · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Romanès і Catalunya · Veure més »
Chișinău
Chișinău (nom romanès, pronunciat i escrit Кишинэу en alfabet ciríl·lic moldau; en rus Кишинёв, Kixiniov) és la capital de la República de Moldàvia.
Nou!!: Romanès і Chișinău · Veure més »
Comissió Europea
La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).
Nou!!: Romanès і Comissió Europea · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Romanès і Conjugació gramatical · Veure més »
Consecutio temporum
Consecutio temporum (llatí: 'seqüència de temps ') és una expressió de la gramàtica tradicional, usada especialment en la gramàtica llatina, que es refereix al conjunt de regles i restriccions que relacionen el temps i el mode de l'oració principal, amb el temps i el mode d'una oració subordinada segons si l'acció descrita en la subordinada és contemporània, anterior o posterior a la de l'oració principal.
Nou!!: Romanès і Consecutio temporum · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Romanès і Consonant africada · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Romanès і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Romanès і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Romanès і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Romanès і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Romanès і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Romanès і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Romanès і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Romanès і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Romanès і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Romanès і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Romanès і Consonant vibrant · Veure més »
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Romanès і Corneli Nepot · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Romanès і Croats · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Romanès і Dàcia · Veure més »
Dàcic
El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.
Nou!!: Romanès і Dàcic · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Romanès і Declinació gramatical · Veure més »
Dimitrie Cantemir
Dimitrie Cantemir (1673-1723), també conegut per altres grafies, fou un soldat de Moldàvia, estadista i home de lletres.
Nou!!: Romanès і Dimitrie Cantemir · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Romanès і Eslovac · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Romanès і Europa Central · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Romanès і Europa de l'Est · Veure més »
Flexió de nombre en català
La flexió de nombre és un procediment morfològic per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius.
Nou!!: Romanès і Flexió de nombre en català · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Romanès і Francès · Veure més »
Futur (gramàtica)
En gramàtica, un temps futur és una forma verbal que generalment marca l'esdeveniment descrit pel verb com a no succeït encara, però que s'espera que passi en el futur.
Nou!!: Romanès і Futur (gramàtica) · Veure més »
Gagaúsia
Gagaúsia (en gagaús Gagauz Yeri, en romanès Găgăuzia) és una regió autònoma de la República de Moldàvia.
Nou!!: Romanès і Gagaúsia · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Romanès і Gallec · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Romanès і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Romanès і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Romanès і Gentilici · Veure més »
Glotònim
Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.
Nou!!: Romanès і Glotònim · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Romanès і Gots · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Romanès і Grec · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Romanès і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Romanès і Hongria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Romanès і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Romanès і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Istroromanès
L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.
Nou!!: Romanès і Istroromanès · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Romanès і Italià · Veure més »
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Nou!!: Romanès і Justí (historiador) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Romanès і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Romanès і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Romanès і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües úgriques
Les llengües úgriques són un grup de llengües parlades a Euràsia.
Nou!!: Romanès і Llengües úgriques · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Romanès і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Romanès і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Romanès і Llengües romàniques · Veure més »
Llengües romàniques orientals
Les llengües romàniques orientals són una branca lingüística que comprén les varietats parlades al sud i est de la línia Massa-Senigallia; les llengües romàniques orientals per tant serien el romanès, italià, sicilià i l'extint dàlmata, entre altres varietats parlades al centre i sud d'Itàlia i als Balcans.
Nou!!: Romanès і Llengües romàniques orientals · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Romanès і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Meglenoromanès
L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.
Nou!!: Romanès і Meglenoromanès · Veure més »
Miron Costin
Miron Costin (1633-1691) fou un boiar, diplomàtic, governador i important cronista moldau.
Nou!!: Romanès і Miron Costin · Veure més »
Moldau
Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.
Nou!!: Romanès і Moldau · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Romanès і Moldàvia · Veure més »
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Nou!!: Romanès і Muntènia · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Romanès і Occità gascó · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Romanès і Oltènia · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Romanès і Ortografia · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Romanès і Palatalització · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: Romanès і Polonesos · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Romanès і Principat de Moldàvia · Veure més »
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Nou!!: Romanès і Principat de Transsilvània · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Romanès і Procés de romanització · Veure més »
Província d'Odessa
La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.
Nou!!: Romanès і Província d'Odessa · Veure més »
Província de Maramureș
La província de Maramureș (hongarès: Máramaros) és un județ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Transsilvània.
Nou!!: Romanès і Província de Maramureș · Veure més »
Província de Txernivtsí
El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets'ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.
Nou!!: Romanès і Província de Txernivtsí · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Romanès і Punt d'articulació · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Romanès і Regne d'Hongria · Veure més »
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Nou!!: Romanès і República de Moldàvia · Veure més »
República Socialista Soviètica de Moldàvia
La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.
Nou!!: Romanès і República Socialista Soviètica de Moldàvia · Veure més »
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Nou!!: Romanès і Romanesos · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Romanès і Romania · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Romanès і Rus · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Romanès і Rutè · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Romanès і Sant Petersburg · Veure més »
Saxons de Transsilvània
Els saxons de Transsilvània (en alemany Siebenbürger Sachsen o Siebenbürgensachsen; en hongarès Erdélyi szászok, en romanès Sași) són alemanys ètnics que viuen en diferents indrets de Transsilvània des del.
Nou!!: Romanès і Saxons de Transsilvània · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Romanès і Sèrbia · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Romanès і Serbocroat · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Romanès і Substantiu · Veure més »
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Nou!!: Romanès і Temps verbal · Veure més »
Traci (llengua)
El traci és un idioma extingit al, parlat a la zona actualment ocupada per Sèrbia i Bulgària.
Nou!!: Romanès і Traci (llengua) · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Romanès і Transcarpàcia · Veure més »
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Nou!!: Romanès і Transnístria · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Romanès і Transsilvània · Veure més »
Tribunal Constitucional de Moldàvia
El Tribunal Constitucional de Moldàvia (abreujat CCM) és l'òrgan judicial de la República de Moldàvia que primordialment pretén garantir el compliment de la constitució.
Nou!!: Romanès і Tribunal Constitucional de Moldàvia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Romanès і Turc · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Romanès і Ucraïnès · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Romanès і Unió Europea · Veure més »
Unió Llatina
Estats membres de la Unió LlatinaLa Unió llatina fou una organització internacional d'Estats fundada el 1954 per la Convenció de Madrid per promoure i difondre l'herència cultural i les identitats dels pobles de les llengües romàniques.
Nou!!: Romanès і Unió Llatina · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Romanès і Valàquia · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Romanès і Verb · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Romanès і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Romanès і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Romanès і Vocal mitjana · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Romanès і Vocal posterior · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Romanès і Voivodina · Veure més »
Zemstvo
Zemstvo (Земство AFI plural Zemstva земства) va ser una forma de govern local instituït durant les grans reformes liberals realitzades en l'Imperi Rus pel tsar Alexandre II de Rússia.
Nou!!: Romanès і Zemstvo · Veure més »
Zrenjanin
Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.
Nou!!: Romanès і Zrenjanin · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dacoromanès, Idioma romanès, Llengua romanesa, Romanés, Română.
