Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Romanès

Índex Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

132 les relacions: Acadèmia Romanesa, Adjectiu, Alemany, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Anglès, Aromanès, Art romànic, Athos, Balcans, Búlgar, Bessaràbia, Bilingüisme, Carta de Neacșu, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Castellà, Català, Català occidental, Català oriental, Catalunya, Chișinău, Comissió Europea, Consecutio temporum, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant velar, Consonant vibrant, Corneli Nepot, Croats, Dàcia, Dàcic, Dècada del 1980, Declinació gramatical, Dimitrie Cantemir, Eslovac, Europa Central, ..., Europa de l'Est, Flexió de nombre en català, Flexió verbal del català, Francès, Futur (gramàtica), Gagaúsia, Gallec, Gènere (gramàtica), Generalitat de Catalunya, Gentilici, Glotònim, Gots, Grec, Hongarès, Hongria, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Istroromanès, Italià, Justí (historiador), Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües úgriques, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Manlleu (lingüística), Moldau, Moldàvia, Occità, Occità gascó, Ortografia, Palatalització, Polonesos, Principat de Moldàvia, Principat de Transsilvània, Procés de romanització, Província d'Odessa, Província de Txernivtsí, Punt d'articulació, Regne d'Hongria, República de Moldàvia, República Socialista Soviètica de Moldàvia, Romanesos, Romania, Rus, Rutè, Sant Petersburg, Saxons de Transsilvània, Sèrbia, Segle XIX, Segle XVI, Serbocroat, Substantiu, Temps verbal, Traci (llengua), Transcarpàcia, Transnístria, Turc, Ucraïnès, Unió Europea, Unió Llatina, Valàquia, Verb, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, Voivodina, Zemstvo, Zrenjanin, 1532, 1534, 1542, 1554, 1570, 1574, 1575, 1581, 1699, 2000. Ampliar l'índex (82 més) »

Acadèmia Romanesa

L'Acadèmia Romanesa (Academia Română, oficialment en romanès) és l'organisme oficial que vetlla per la cultura romanesa.

Nou!!: Romanès і Acadèmia Romanesa · Veure més »

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Romanès і Adjectiu · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Romanès і Alemany · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Romanès і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Romanès і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Romanès і Alfabet llatí · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Romanès і Anglès · Veure més »

Aromanès

L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

Nou!!: Romanès і Aromanès · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de finals del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Romanès і Art romànic · Veure més »

Athos

El mont Athos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Romanès і Athos · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Romanès і Balcans · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Romanès і Búlgar · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Romanès і Bessaràbia · Veure més »

Bilingüisme

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.

Nou!!: Romanès і Bilingüisme · Veure més »

Carta de Neacșu

llengua romanesa La carta de Neacșu de Câmpulung (Romanès: Scrisoarea lui Neacșu de la Câmpulung), (Romanès antic: Скрісѻрѣ льи дє ла Кымпȣлȣнг), escrita el 1521, és un dels documents conservats més antics escrits en romanès dels quals es pot donar una data fidedigna.

Nou!!: Romanès і Carta de Neacșu · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Romanès і Cas acusatiu · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Nou!!: Romanès і Cas datiu · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Romanès і Cas genitiu · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Romanès і Cas gramatical · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Romanès і Cas nominatiu · Veure més »

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Nou!!: Romanès і Cas vocatiu · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Romanès і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Romanès і Català · Veure més »

Català occidental

Dialectes del catalàEl català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest de Catalunya (quasi la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.

Nou!!: Romanès і Català occidental · Veure més »

Català oriental

Dialectes del catalàEl català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est de Catalunya (províncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Nou!!: Romanès і Català oriental · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Romanès і Catalunya · Veure més »

Chișinău

Chișinău (nom romanès, pronunciat i escrit Кишинэу en alfabet ciríl·lic moldau; en rus Кишинёв, Kixiniov) és la capital de la República de Moldàvia.

Nou!!: Romanès і Chișinău · Veure més »

Comissió Europea

Sala de reunions de la Comissió Europea La Comissió Europea és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regenta el poder executiu.

Nou!!: Romanès і Comissió Europea · Veure més »

Consecutio temporum

Consecutio temporum (llatí: 'seqüència de temps ') és una expressió de la gramàtica tradicional, usada especialment en la gramàtica llatina, que es refereix al conjunt de regles i restriccions que relacionen el temps i el mode de l'oració principal, amb el temps i el mode d'una oració subordinada segons si l'acció descrita en la subordinada és contemporània, anterior o posterior a la de l'oració principal.

Nou!!: Romanès і Consecutio temporum · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Romanès і Consonant africada · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Romanès і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Romanès і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Nou!!: Romanès і Consonant dental · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Romanès і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Romanès і Consonant glotal · Veure més »

Consonant labiodental

Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.

Nou!!: Romanès і Consonant labiodental · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Romanès і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Romanès і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Nou!!: Romanès і Consonant postalveolar · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Romanès і Consonant velar · Veure més »

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Nou!!: Romanès і Consonant vibrant · Veure més »

Corneli Nepot

Corneli Nepos o Corneli Nepot (praenomen desconegut) va néixer aproximadament l'any 100 aC a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Romanès і Corneli Nepot · Veure més »

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Romanès і Croats · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Romanès і Dàcia · Veure més »

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al segle VI, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no es conserven restes en inscripcions o topònims.

Nou!!: Romanès і Dàcic · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada de 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Romanès і Dècada del 1980 · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Romanès і Declinació gramatical · Veure més »

Dimitrie Cantemir

Dimitrie Cantemir (1673-1723), també conegut per altres grafies, era un soldat de Moldàvia, estadista i home de lletres.

Nou!!: Romanès і Dimitrie Cantemir · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Romanès і Eslovac · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Romanès і Europa Central · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Romanès і Europa de l'Est · Veure més »

Flexió de nombre en català

La flexió de nombre és un procediment morfològic per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius.

Nou!!: Romanès і Flexió de nombre en català · Veure més »

Flexió verbal del català

La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.

Nou!!: Romanès і Flexió verbal del català · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Romanès і Francès · Veure més »

Futur (gramàtica)

En gramàtica, un temps futur és una forma verbal que generalment marca l'esdeveniment descrit pel verb com a no succeït encara, però que s'espera que passi en el futur.

Nou!!: Romanès і Futur (gramàtica) · Veure més »

Gagaúsia

Gagaúsia (en gagaús Gagauz Yeri, en romanès Găgăuzia) és una regió autònoma de la República de Moldàvia.

Nou!!: Romanès і Gagaúsia · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Romanès і Gallec · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Romanès і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Romanès і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu.

Nou!!: Romanès і Gentilici · Veure més »

Glotònim

Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.

Nou!!: Romanès і Glotònim · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Romanès і Gots · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Romanès і Grec · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Romanès і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Romanès і Hongria · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Romanès і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Romanès і Imperi Romà · Veure més »

Istroromanès

L'istroromanès (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.

Nou!!: Romanès і Istroromanès · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Romanès і Italià · Veure més »

Justí (historiador)

Marc Junià Justí (llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), fou un historiador romà, que va viure probablement al final del segle I aC.

Nou!!: Romanès і Justí (historiador) · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Romanès і Llatí · Veure més »

Llatí clàssic

El llatí clàssic és una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.

Nou!!: Romanès і Llatí clàssic · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Romanès і Llatí vulgar · Veure més »

Llengües úgriques

Les llengües úgriques són un grup de llengües parlades a Euràsia.

Nou!!: Romanès і Llengües úgriques · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Romanès і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Romanès і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Romanès і Llengües romàniques · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Nou!!: Romanès і Manlleu (lingüística) · Veure més »

Moldau

Graffiti a Chisinau Manifestació a Chişinău, al gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) és, segons la Constitució del país, la llengua oficial de la República de Moldàvia.

Nou!!: Romanès і Moldau · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Romanès і Moldàvia · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Romanès і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Romanès і Occità gascó · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Romanès і Ortografia · Veure més »

Palatalització

La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).

Nou!!: Romanès і Palatalització · Veure més »

Polonesos

El poble polonès o, simplement, els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'Alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.

Nou!!: Romanès і Polonesos · Veure més »

Principat de Moldàvia

El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.

Nou!!: Romanès і Principat de Moldàvia · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del segle XVI i principis del segle XVIII, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Romanès і Principat de Transsilvània · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Romanès і Procés de romanització · Veure més »

Província d'Odessa

La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.

Nou!!: Romanès і Província d'Odessa · Veure més »

Província de Txernivtsí

El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets’ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.

Nou!!: Romanès і Província de Txernivtsí · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Romanès і Punt d'articulació · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Romanès і Regne d'Hongria · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Romanès і República de Moldàvia · Veure més »

República Socialista Soviètica de Moldàvia

La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.

Nou!!: Romanès і República Socialista Soviètica de Moldàvia · Veure més »

Romanesos

Els romanesos (en romanès, români o, antigament i dialectalment, rumâni (exònim arcaic: valacs)) són un grup ètnic majoritari a Romania, que parlen romanès.

Nou!!: Romanès і Romanesos · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Romanès і Romania · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Romanès і Rus · Veure més »

Rutè

El rutè o ruté forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el bielorús.

Nou!!: Romanès і Rutè · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Romanès і Sant Petersburg · Veure més »

Saxons de Transsilvània

Els saxons de Transsilvània (en alemany Siebenbürger Sachsen o Siebenbürgensachsen; en hongarès Erdélyi szászok, en romanès Sași) són alemanys ètnics que viu a diferents indrets de Transsilvània des del segle XII.

Nou!!: Romanès і Saxons de Transsilvània · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Romanès і Sèrbia · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Romanès і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Romanès і Segle XVI · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Romanès і Serbocroat · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Romanès і Substantiu · Veure més »

Temps verbal

El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.

Nou!!: Romanès і Temps verbal · Veure més »

Traci (llengua)

El traci és un idioma extingit al segle VI, parlat a la zona actualment ocupada per Sèrbia i Bulgària.

Nou!!: Romanès і Traci (llengua) · Veure més »

Transcarpàcia

Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), a territori hutsul. La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.

Nou!!: Romanès і Transcarpàcia · Veure més »

Transnístria

Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat autoproclamat independent situat entre Moldàvia i Ucraïna.

Nou!!: Romanès і Transnístria · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Romanès і Turc · Veure més »

Ucraïnès

L’ucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Romanès і Ucraïnès · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Romanès і Unió Europea · Veure més »

Unió Llatina

Estats membres de la Unió LlatinaLa Unió llatina fou una organització internacional d'Estats fundada el 1954 per la Convenció de Madrid per promoure i difondre l'herència cultural i les identitats dels pobles de les llengües romàniques.

Nou!!: Romanès і Unió Llatina · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească;, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Romanès і Valàquia · Veure més »

Verb

Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

Nou!!: Romanès і Verb · Veure més »

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Nou!!: Romanès і Vocal anterior · Veure més »

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Romanès і Vocal central · Veure més »

Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.

Nou!!: Romanès і Vocal mitjana · Veure més »

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Nou!!: Romanès і Vocal posterior · Veure més »

Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

Nou!!: Romanès і Voivodina · Veure més »

Zemstvo

Zemstvo (Земство plural Zemstva земства) va ser una forma de govern local instituït durant les grans reformes liberals realitzades en l'Imperi Rus pel tsar Alexandre II de Rússia.

Nou!!: Romanès і Zemstvo · Veure més »

Zrenjanin

Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat de Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.

Nou!!: Romanès і Zrenjanin · Veure més »

1532

Sense descripció.

Nou!!: Romanès і 1532 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Romanès і 1534 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Romanès і 1542 · Veure més »

1554

Sense descripció.

Nou!!: Romanès і 1554 · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resa del món.

Nou!!: Romanès і 1570 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: Romanès і 1574 · Veure més »

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Romanès і 1575 · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Romanès і 1581 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Romanès і 1699 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Romanès і 2000 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dacoromanès, Idioma romanès, Llengua romanesa, Romanés, Română.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »