Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alexandre VI

Índex Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

104 les relacions: Accident vascular cerebral, Alfons el Magnànim, Alfons I d'Este, Alfons II de Nàpols, Amèrica, Ancona, Basílica de Santa Maria Major, Bolonya, Butlles alexandrines, Calixt III, Cardenal, Castell de Sant'Angelo, Catalans, Cèsar Borja, Cúria Pontifícia, Ciutat del Vaticà, Clergat, Col·legi Cardenalici, Conclave, Constantinoble, Corona d'Aragó, Costera, Cristianisme, Dimoni, Ducat de Ferrara, Ducat de Gandia, Ducat de Milà, Edicions Tres i Quatre, Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Família Borja, Ferran el Catòlic, Girolamo Savonarola, Giulia Farnese, Gonzalo Fernández de Córdoba, Guerra d'Itàlia (1494-1498), Guerra de Granada, Heretgia, Humanisme, Infern en el cristianisme, Innocenci VIII, Isabel I de Castella, Joan Borja i Catanei, Joan Sforza, Jofré de Borja, Juli II, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Lucrècia Borja, Malària, María Enríquez y de Luna, ..., Mèdici, Michelangelo Buonarroti, Miquelot de Prades, Monreale, Orsini, País Valencià, Papa, Papa Pau II, Pau III, Pere Lluís de Borja, Pinturicchio, Pius II, Raffaello Sanzio, Regne d'Aragó, Regne de València, Reis Catòlics, Renaixement, Roma, Sant Pere, Sardenya, Sforza, Sicília, Siena, Sixt IV, Tíber, València, Valentinès, Vannozza Cattanei, Xàtiva, 11 d'agost, 1431, 1456, 1458, 1464, 1471, 1472, 1474, 1476, 1480, 1482, 1484, 1488, 1492, 1493, 1497, 1500, 1503, 18 d'agost, 19 de febrer, 20 de setembre, 28 de setembre, 31 d'agost, 31 de desembre, 31 de maig. Ampliar l'índex (54 més) »

Accident vascular cerebral

Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.

Nou!!: Alexandre VI і Accident vascular cerebral · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Alexandre VI і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons I d'Este

Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).

Nou!!: Alexandre VI і Alfons I d'Este · Veure més »

Alfons II de Nàpols

Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: Alexandre VI і Alfons II de Nàpols · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Alexandre VI і Amèrica · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Alexandre VI і Ancona · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: Alexandre VI і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Alexandre VI і Bolonya · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Alexandre VI і Butlles alexandrines · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Alexandre VI і Calixt III · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Alexandre VI і Cardenal · Veure més »

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Alexandre VI і Castell de Sant'Angelo · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Alexandre VI і Catalans · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.

Nou!!: Alexandre VI і Cèsar Borja · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Alexandre VI і Cúria Pontifícia · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Alexandre VI і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Alexandre VI і Clergat · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Alexandre VI і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Alexandre VI і Conclave · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Alexandre VI і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Alexandre VI і Corona d'Aragó · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Alexandre VI і Costera · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Alexandre VI і Cristianisme · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Alexandre VI і Dimoni · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Alexandre VI і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Alexandre VI і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Alexandre VI і Ducat de Milà · Veure més »

Edicions Tres i Quatre

Edicions Tres i Quatre (3i4) és el nom comercial d'Eliseu Climent, editor, editorial valenciana creada el 1968 per Eliseu Climent i Rosa Raga.

Nou!!: Alexandre VI і Edicions Tres i Quatre · Veure més »

Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.

Nou!!: Alexandre VI і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Alexandre VI і Família Borja · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Alexandre VI і Ferran el Catòlic · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Nou!!: Alexandre VI і Girolamo Savonarola · Veure més »

Giulia Farnese

Giulia Farnese (1474 - 23 de març de 1524) va ser amant del papa Alexandre VI i germana del papa Pau III.

Nou!!: Alexandre VI і Giulia Farnese · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Alexandre VI і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Guerra d'Itàlia (1494-1498)

La Guerra d'Itàlia de 1494, de vegades també anomenada Primera guerra italiana, va ser la fase inicial de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: Alexandre VI і Guerra d'Itàlia (1494-1498) · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Alexandre VI і Guerra de Granada · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Alexandre VI і Heretgia · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Alexandre VI і Humanisme · Veure més »

Infern en el cristianisme

XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).

Nou!!: Alexandre VI і Infern en el cristianisme · Veure més »

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Alexandre VI і Innocenci VIII · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Alexandre VI і Isabel I de Castella · Veure més »

Joan Borja i Catanei

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: Alexandre VI і Joan Borja i Catanei · Veure més »

Joan Sforza

Joan Sforza (en italià: Giovanni Sforza) (Pesaro, Província de Pesaro i Urbino, 1466 – Pesaro, Província de Pesaro i Urbino, 1510) fou un noble italià, Senyor de Pesaro entre 1483 i 1510.

Nou!!: Alexandre VI і Joan Sforza · Veure més »

Jofré de Borja

Jofré de Borja i Catanei (Roma, 1481 - 1516), príncep de Squillace i duc de Cariati, fou un dels membres de la nissaga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.

Nou!!: Alexandre VI і Jofré de Borja · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Alexandre VI і Juli II · Veure més »

Lluís Maria Sforza

Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.

Nou!!: Alexandre VI і Lluís Maria Sforza · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Alexandre VI і Lluís XII de França · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: Alexandre VI і Lucrècia Borja · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Alexandre VI і Malària · Veure més »

María Enríquez y de Luna

Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).

Nou!!: Alexandre VI і María Enríquez y de Luna · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Alexandre VI і Mèdici · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Alexandre VI і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Miquelot de Prades

Miquel de Prades (Balaguer? 1462?- costa de Belvedere Marittimo 1505), conegut amb el nom de Miquelot de Prades, fou un soldat català famós per la seva perícia amb l'espasa i diversos fets militars.

Nou!!: Alexandre VI і Miquelot de Prades · Veure més »

Monreale

Monreale (sicilià Murriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Alexandre VI і Monreale · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Alexandre VI і Orsini · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Alexandre VI і País Valencià · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Alexandre VI і Papa · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Alexandre VI і Papa Pau II · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: Alexandre VI і Pau III · Veure més »

Pere Lluís de Borja

Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).

Nou!!: Alexandre VI і Pere Lluís de Borja · Veure més »

Pinturicchio

Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Alexandre VI і Pinturicchio · Veure més »

Pius II

, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.

Nou!!: Alexandre VI і Pius II · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Alexandre VI і Raffaello Sanzio · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Alexandre VI і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Alexandre VI і Regne de València · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Alexandre VI і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Alexandre VI і Renaixement · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Alexandre VI і Roma · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Alexandre VI і Sant Pere · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Alexandre VI і Sardenya · Veure més »

Sforza

Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.

Nou!!: Alexandre VI і Sforza · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Alexandre VI і Sicília · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Alexandre VI і Siena · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Alexandre VI і Sixt IV · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Alexandre VI і Tíber · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Alexandre VI і València · Veure més »

Valentinès

El Valentinès (Valentinés, Valentinois) és una comarca d'Occitània i antiga jurisdicció feudal en la qual s'incloïen principalment els Bisbes de Valença i els comtes del Valentinès.

Nou!!: Alexandre VI і Valentinès · Veure més »

Vannozza Cattanei

Vannozza (Giovanna) Cattanei (Màntua, 1442 - Roma, 1518) va ser la principal amant i mare de quatre dels fills de Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI.

Nou!!: Alexandre VI і Vannozza Cattanei · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Alexandre VI і Xàtiva · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 11 d'agost · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1431 · Veure més »

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1456 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1458 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1464 · Veure més »

1471

; Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1471 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Alexandre VI і 1472 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1474 · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1476 · Veure més »

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1480 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1482 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1484 · Veure més »

1488

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1488 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1492 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1493 · Veure més »

1497

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1497 · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1500 · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1503 · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 18 d'agost · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alexandre VI і 19 de febrer · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 20 de setembre · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 28 de setembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 31 d'agost · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 31 de desembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 31 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Papa Alessandro VI, Papa Alexandre VI, Roderic Gil de Borja i Borja, Roderic Llançol i de Borja, Roderic de Borja.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »