Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Adelaida d'Anjou, Adrià d'Orleans, Ansbert de Rouen, Austràsia, Beatriu de França, Beatriu de Vermandois, Bernat d'Itàlia, Berta de Laon, Berta de Prüm, Bisbat de Metz, Brunó de Colònia, Caribert de Laon, Carlemany, Carles el Calb, Carles III de França, Carles Martell, Casa de Vexin, Clotari III, Comtat de Laon, Comtat de París, Comtat de Poitiers, Comtat de Troyes, Comtat de Vermandois, Comtat del Maine, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia Guideschi, Dinastia merovíngia, Dinastia otoniana, Dux Francorum, Eberard de Friül, Ebroí, Edwiga de Saxònia, Emenó de Poitiers, Emma de França, Enric I d'Alemanya, Enric I de Borgonya, Ermengarda d'Hesbaye, Ermentruda d'Orleans, Eudes II de Troyes, Felip IV de França, França, Francs, Gerberga de Saxònia, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Guillem I de Provença, Haspengouw, Heribert I de Vermandois, Heribert II de Vermandois, ..., Hildegarda, Història de Haspengouw, Hug el Gran (robertià), Hug I de França, Hug l'Abat, Hugònides, Hugobèrtides, Hugobert, Lambert de Lió, Lambert de Lieja, Landrada d'Hesbaye, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís IV de França, Lluís V de França, Lotari I, Lotari I de França, Marca de Nèustria, Nèustria, Noblesa, Normands, Odó d'Orleans, Odó I de França, Otó I de Borgonya, Otó I de Saxònia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Pipí d'Itàlia, Pipí I el Breu, Poppònides, Raül I de França, Rei d'Itàlia, Ricard I de Normandia, Robert d'Orleans, Robert de Troyes, Robert el Fort, Robert I d'Hesbaye, Robert I de França, Robert I de Parma, Robert II de França, Robert III d'Hesbaye, Rorgònides, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rupert de Salzburg, Teodó II de Baviera, Thérouanne, 730, 764, 852, 853, 861, 866, 871, 876, 877, 886, 956, 987, 996. Ampliar l'índex (59 més) »
Adelaida d'Anjou
Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.
Nou!!: Robertians і Adelaida d'Anjou · Veure més »
Adrià d'Orleans
Adria d'Orleans fou un comte franc, mort abans del novembre del 821.
Nou!!: Robertians і Adrià d'Orleans · Veure més »
Ansbert de Rouen
Ansbert (Chaussy-en-Vexin, Illa de França, 629 - Abadia d'Hautmont, Nord - Pas-de-Calais, 694) va ser un monjo columbanià, tercer abat de l'abadia de Saint-Wandrille o de Fontenelle, i bisbe de Rouen.
Nou!!: Robertians і Ansbert de Rouen · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Robertians і Austràsia · Veure més »
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Nou!!: Robertians і Beatriu de França · Veure més »
Beatriu de Vermandois
Beatriu de Vermandois, nascuda vers el 880 i morta després del 931.
Nou!!: Robertians і Beatriu de Vermandois · Veure més »
Bernat d'Itàlia
Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).
Nou!!: Robertians і Bernat d'Itàlia · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Robertians і Berta de Laon · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Robertians і Berta de Prüm · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Robertians і Bisbat de Metz · Veure més »
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Nou!!: Robertians і Brunó de Colònia · Veure més »
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Robertians і Caribert de Laon · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Robertians і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Robertians і Carles el Calb · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Robertians і Carles III de França · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Robertians і Carles Martell · Veure més »
Casa de Vexin
La casa de Vexin fou un llinatge francès que va governar el comtat de Vexin, el de Valois i el d'Amiens i es va extingir el 1080.
Nou!!: Robertians і Casa de Vexin · Veure més »
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Nou!!: Robertians і Clotari III · Veure més »
Comtat de Laon
El comtat de Laon fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Laon anomenat Laonnois.
Nou!!: Robertians і Comtat de Laon · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Robertians і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Robertians і Comtat de Poitiers · Veure més »
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Nou!!: Robertians і Comtat de Troyes · Veure més »
Comtat de Vermandois
Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
Nou!!: Robertians і Comtat de Vermandois · Veure més »
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Nou!!: Robertians і Comtat del Maine · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Robertians і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Robertians і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Robertians і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia Guideschi
Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.
Nou!!: Robertians і Dinastia Guideschi · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Robertians і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Robertians і Dinastia otoniana · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Robertians і Dux Francorum · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Robertians і Eberard de Friül · Veure més »
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Nou!!: Robertians і Ebroí · Veure més »
Edwiga de Saxònia
Edwiga de Saxònia, També anomenada Hedwige, Hatua o Avoia (nascuda entre el 910 o el 922 i morta entre 959 o el 10 de maig del 965), filla d'Enric l'Ocellaire, rey de la França oriental i la seva segona esposa Matilde de Ringelheim, filla del comte Teodoric de Ringelheim.
Nou!!: Robertians і Edwiga de Saxònia · Veure més »
Emenó de Poitiers
Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).
Nou!!: Robertians і Emenó de Poitiers · Veure més »
Emma de França
Emma de França (894-934) fou una princesa per naixement i reina consort francesa.
Nou!!: Robertians і Emma de França · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Robertians і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Enric I de Borgonya
Enric I de Borgonya o Otó-Enric de París (946 - 1002) fou duc de Borgonya (965- 1002) i suposat comte de Nevers vers 956 a 980 i d'Auxerre vers 996-1002.
Nou!!: Robertians і Enric I de Borgonya · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Robertians і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermentruda d'Orleans
fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).
Nou!!: Robertians і Ermentruda d'Orleans · Veure més »
Eudes II de Troyes
Eudes II de Troyes va ser comte de Troyes.
Nou!!: Robertians і Eudes II de Troyes · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Robertians і Felip IV de França · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Robertians і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Robertians і Francs · Veure més »
Gerberga de Saxònia
Gerberga de Saxònia (913/914 - 5 de maig del 984 a Reims o 3 de febrer de 969 a Laon) fou duquessa de Lotaríngia i va ser després reina de França.
Nou!!: Robertians і Gerberga de Saxònia · Veure més »
Gisela (filla de Lluís el Pietós)
Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.
Nou!!: Robertians і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »
Guillem I de Provença
Guillem I de Provença conegut com l'Alliberador (vers 957 - 993), comte de Provença i Arle (968-993).
Nou!!: Robertians і Guillem I de Provença · Veure més »
Haspengouw
Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.
Nou!!: Robertians і Haspengouw · Veure més »
Heribert I de Vermandois
Heribert o Herbert I de Vermandois, nascut cap a 850, mort entre 900 i 907, va ser senyor de Péronne i de Saint-Quentin, comte de Soissons, comte de Vermandois i de Meaux de 896 a la seva mort.
Nou!!: Robertians і Heribert I de Vermandois · Veure més »
Heribert II de Vermandois
Heribert o Herbert II (~880 - 23 de febrer del 943) va ser comte de Vermandois, de Soissons i de Meaux a la mort del seu pare Heribert I sobrevinguda entre 900 i 907.
Nou!!: Robertians і Heribert II de Vermandois · Veure més »
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Nou!!: Robertians і Hildegarda · Veure més »
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Nou!!: Robertians і Història de Haspengouw · Veure més »
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Nou!!: Robertians і Hug el Gran (robertià) · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Robertians і Hug I de França · Veure més »
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Nou!!: Robertians і Hug l'Abat · Veure més »
Hugònides
Els Hugònides, o segona dinastia del Maine, fou un llinatge franc que governava el comtat del Maine del final del al.
Nou!!: Robertians і Hugònides · Veure més »
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Nou!!: Robertians і Hugobèrtides · Veure més »
Hugobert
Hugobert fou senescal de Clodoveu III (el 693), comte del palau de Khildebert IV (el (697) i mort posteriorment. Estava probablement casat amb Irmina d'Oeren o amb una de les seves germanes i els seus descendents són anomenats els Hugobèrtides. Era el pare de Plectruda, esposa del majordom de palau Pipí d'Héristal. En la mesura que fos l'espòs d'Irmina d'Œren seria igualment el pare de.
Nou!!: Robertians і Hugobert · Veure més »
Lambert de Lió
Lambert o Lantbert de Lió o de Fontenelle (Quernes (Pas de Calais), França, ca. 625 - Lió, 688) fou abat de Fontenelle i bisbe de Lió.
Nou!!: Robertians і Lambert de Lió · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: Robertians і Lambert de Lieja · Veure més »
Landrada d'Hesbaye
Landrada (vivia al segle VIII) fou la filla de Lambert, noble d'Hesbaye, i la germana de Robert I d'Hesbaye.
Nou!!: Robertians і Landrada d'Hesbaye · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Robertians і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Robertians і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Robertians і Lluís IV de França · Veure més »
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Nou!!: Robertians і Lluís V de França · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Robertians і Lotari I · Veure més »
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Nou!!: Robertians і Lotari I de França · Veure més »
Marca de Nèustria
La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.
Nou!!: Robertians і Marca de Nèustria · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Robertians і Nèustria · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Robertians і Noblesa · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Robertians і Normands · Veure més »
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Nou!!: Robertians і Odó d'Orleans · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Robertians і Odó I de França · Veure més »
Otó I de Borgonya
Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).
Nou!!: Robertians і Otó I de Borgonya · Veure més »
Otó I de Saxònia
Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort.
Nou!!: Robertians і Otó I de Saxònia · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Robertians і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Robertians і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Robertians і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Robertians і Pipí I el Breu · Veure més »
Poppònides
Els Poppònides o Popponians foren una família sorgida dels Robertians que va agafar aquest nom per la freqüència en què apareix el nom de Poppo.
Nou!!: Robertians і Poppònides · Veure més »
Raül I de França
Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).
Nou!!: Robertians і Raül I de França · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Robertians і Rei d'Itàlia · Veure més »
Ricard I de Normandia
Ricard I de Normandia (933 - 20 de novembre de 996), dit Ricard sense Por (en francès: Sans Peur), va ser duc de Normandia des de l'assassinat del seu pare Guillem Espasa-llarga el 942 fins a la seva mort el 996.
Nou!!: Robertians і Ricard I de Normandia · Veure més »
Robert d'Orleans
Robert d'Orleans, duc de Chartres (París 1840 - Castell de Saint-Firmin 1910).
Nou!!: Robertians і Robert d'Orleans · Veure més »
Robert de Troyes
Robert I de Troyes dit Porte-carquois (? - octubre de 886) fou el Comte de Troyes.
Nou!!: Robertians і Robert de Troyes · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Robertians і Robert el Fort · Veure més »
Robert I d'Hesbaye
Robert I, Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert, fou comte d'Hesbaye, fill de Lambert d'Hesbaye (comte a Hesbaye i a Nèustria).
Nou!!: Robertians і Robert I d'Hesbaye · Veure més »
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Nou!!: Robertians і Robert I de França · Veure més »
Robert I de Parma
Robert I de Parma (Florència, Províncies Unides de la Itàlia Central 1848 - Pianore, Regne d'Itàlia 1907) fou l'últim duc de Parma, pertanyent a la Casa dels Borbó, càrrec que ostentà entre 1854 i 1859.
Nou!!: Robertians і Robert I de Parma · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: Robertians і Robert II de França · Veure més »
Robert III d'Hesbaye
Robert III d'Hesbaye fou un noble franc de la família dels Robertians.
Nou!!: Robertians і Robert III d'Hesbaye · Veure més »
Rorgònides
El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).
Nou!!: Robertians і Rorgònides · Veure més »
Rotruda (esposa de Carles Martell)
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.
Nou!!: Robertians і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »
Rupert de Salzburg
Rupert de Salzburg --o Ruprecht, Hrodperht, Hrodpreht, Roudbertus, Rudbertus, Robert-- (660? - 710) va ser un bisbe, fundador de la ciutat de Salzburg, venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: Robertians і Rupert de Salzburg · Veure més »
Teodó II de Baviera
Teodó II de Baviera (+ desembre de 716 o 717) fou duc de Baviera, fill d'Agilof de Baviera i net de Garibald II de Baviera.
Nou!!: Robertians і Teodó II de Baviera · Veure més »
Thérouanne
Thérouanne (en neerlandès Terwaan) és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Robertians і Thérouanne · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Robertians і 730 · Veure més »
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Robertians і 764 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 852 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 853 · Veure més »
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Robertians і 861 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 866 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 871 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Robertians і 876 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Robertians і 877 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 886 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 956 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Robertians і 987 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Robertians і 996 · Veure més »
