Accés més ràpid que el navegador!
90 les relacions: Acaia, Acarnània, Acis, Alfeu (déu), Almó (mitologia), Antic Egipte, Antiga Tessàlia, Aqueloos (déu), Aqueront, Arcàdia, Ardesc, Asop (fill d'Oceà), Asterió (déu), Ínac, Èlida, Àtica, Bartın, Beòcia, Bitínia, Bou, Caïstre, Campània, Cària, Còlquida, Cefís (mitologia), Cidne, Cilícia, Crimís, Curs d'aigua, Danubi, Enipeu, Epir (regió històrica), Erídan, Escamandre (fill d'Oceà), Esep (riu), Esperqueu, Estix, Estrímon (déu), Etòlia, Eufrates, Evenos, Font, Granic (fill d'Oceà), Haliàcmon (mitologia), Hermos (divinitat), Hesíode, Història de l'Índia, Inframón grec, Ismenos (mitologia), Istre (fill d'Oceà), ..., Laci (antic), Ladó (fill d'Oceà), Lídia, Maritsa, Màrsies, Mísia (regió), Món, Meandre (mitologia), Mesopotàmia, Mitologia, Mitologia grega, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Nestos, Nil (fill d'Oceà), Numic, Ocèan, Oceànides, Pactol, Peloponès, Peneu, Regió, Regió de Frígia, Regne de Macedònia, Riu Fasis, Riu Jhelum, Sangari, Selemne, Sicília, Simoent, Teogonia, Tessàlia, Tetis (filla de Gea), Tiberí, Tràcia, Tròada, Tritó (mitologia), Unitat perifèrica d'Argòlida, Vardar, Viosa, Volturnus (mitologia). Ampliar l'índex (40 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Acaia · Veure més »
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Acarnània · Veure més »
Acis
Segons Les metamorfosis d'Ovidi, Acis (en grec antic Ἄκις) era el déu del riu Acis, a tocar de l'Etna.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Acis · Veure més »
Alfeu (déu)
Aretusa i Alfeu, La Piscine, Roubaix. Segons la mitologia grega, Alfeu (en grec antic Ἀλφειός, Alfeiós) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Alfeu (déu) · Veure més »
Almó (mitologia)
Segons la mitologia romana, Almó (en Almo) va ser un déu protector del riu homònim, que desembocava al Tíber a prop de Roma.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Almó (mitologia) · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Antiga Tessàlia · Veure més »
Aqueloos (déu)
Cap d'Aqueloos segons un penjoll etrusc Segons la mitologia grega, Aqueloos o Aquelou (Achelōus) va ser un déu fluvial corresponent al riu Aqueloos, un riu d'Acarnània, fill d'Ocèan i Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Aqueloos (déu) · Veure més »
Aqueront
LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Aqueront · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Arcàdia · Veure més »
Ardesc
En la mitologia grega, Ardesc (en Ἄρδησκος) va és una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Ardesc · Veure més »
Asop (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Asop (fill d'Oceà) · Veure més »
Asterió (déu)
Asterió (en Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu d'Argos.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Asterió (déu) · Veure més »
Ínac
D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Ínac · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Èlida · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Àtica · Veure més »
Bartın
El riu Bartın (en Bartın Çayı), conegut antigament com a Parteni (en Παρθένιος), és un riu de Turquia, situat a la banda est de la mar Negra.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Bartın · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Beòcia · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Bitínia · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Bou · Veure més »
Caïstre
En la mitologia grega, Caïstre (en Κάϋστρος) va ser una divinitat fluvial associada al riu Caïstre, un riu de Lídia (Àsia Menor).
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Caïstre · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Campània · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Cària · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Còlquida · Veure més »
Cefís (mitologia)
Segons la mitologia grega, Cefís (en Kēphisós) va ser una divinitat fluvial, fill d'Ocèan i Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Cefís (mitologia) · Veure més »
Cidne
El Cidne o Cidnos (en grec antic Κύδνος), va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Cidne · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Cilícia · Veure més »
Crimís
Segons la mitologia grega, Crimís (o Crinís segons Virgili i Higí) (en grec antic Κριμισός) va ser un déu fluvial de Sicília.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Crimís · Veure més »
Curs d'aigua
Un curs d'aigua és el lloc per on corren les aigües.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Curs d'aigua · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Danubi · Veure més »
Enipeu
Segons la mitologia grega, Enipeu (en grec antic Ενιπεύς), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Enipeu · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Epir (regió històrica) · Veure més »
Erídan
Figura d'Erídan, del fris del Partenó. Museu Britànic Segons la mitologia grega, Erídan (en grec antic Ἠριδᾰνός, Eridanos), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Erídan · Veure més »
Escamandre (fill d'Oceà)
Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Escamandre (fill d'Oceà) · Veure més »
Esep (riu)
LEsep és un riu, una divinitat fluvial, mencionat a la Ilíada.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Esep (riu) · Veure més »
Esperqueu
Esperqueu (en grec antic Σπερχειός, Sperkeios), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Esperqueu · Veure més »
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Estix · Veure més »
Estrímon (déu)
D'acord amb la mitologia grega, Estrímon (en grec antic Στρυμών, Strimon), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Estrímon (déu) · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Etòlia · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Eufrates · Veure més »
Evenos
LEvenos (Εύηνος) és un riu de Grècia que recorre la regió d'Etòlia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Evenos · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Font · Veure més »
Granic (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Granic (en grec antic Γρανικός), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Granic (fill d'Oceà) · Veure més »
Haliàcmon (mitologia)
En la mitologia grega, Haliàcmon (en Ἁλιάκμων) era una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Haliàcmon (mitologia) · Veure més »
Hermos (divinitat)
En la mitologia grega, Hermos (en Hermus) era una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Hermos (divinitat) · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Hesíode · Veure més »
Història de l'Índia
La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Història de l'Índia · Veure més »
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Inframón grec · Veure més »
Ismenos (mitologia)
Ismenos (en grec antic Ἰσμηνὸς) és el nom del déu del riu homònim de Beòcia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Ismenos (mitologia) · Veure més »
Istre (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Istre (en Istros) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i personificació del riu Istre, l'actual Danubi.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Istre (fill d'Oceà) · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Laci (antic) · Veure més »
Ladó (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Ladó (en grec antic Λάδων), fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Ladó (fill d'Oceà) · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Lídia · Veure més »
Maritsa
El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Maritsa · Veure més »
Màrsies
Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Màrsies · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Mísia (regió) · Veure més »
Món
El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Món · Veure més »
Meandre (mitologia)
En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Meandre (mitologia) · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Mesopotàmia · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Mitologia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Mitologia grega · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »
Nestos
El Nestos a Grècia El Nestos o Mesta (en grec antic Νέστος, o també Νέσσος; en búlgar Места; en turc Kara Su) és un riu que neix a les muntanyes de Rila a Bulgària i desguassa a Grècia a la mar Egea.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Nestos · Veure més »
Nil (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Nil (en grec antic Νεῖλος, llatí Nilus), va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Nil (fill d'Oceà) · Veure més »
Numic
Numic o Numici (en llatí Numicus o Numicius, en grec Νουμικίος) era un riu de l'antic Laci que desembocava al mar Tirrè entre les ciutats de Lavínium i Ardea, segons Plini el Vell.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Numic · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Ocèan · Veure més »
Oceànides
En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Oceànides · Veure més »
Pactol
Pactol (en grec antic Πακτωλός, Pactolos), va ser un déu fluvial de la mitologia grega fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Pactol · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Peloponès · Veure més »
Peneu
Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Peneu · Veure més »
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Regió · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Regió de Frígia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Regne de Macedònia · Veure més »
Riu Fasis
Fasis (Phasis) fou un riu navegable de la Còlquida.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Riu Fasis · Veure més »
Riu Jhelum
El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Riu Jhelum · Veure més »
Sangari
En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Sangari · Veure més »
Selemne
Segons la mitologia grega, Selemne (en Selemnos) va ser una divinitat fluvial fill d'Oceà i Tetis.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Selemne · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Sicília · Veure més »
Simoent
El Símois (del grec Σιμόεις), Simoent (de l'acusatiu Σιμόεντα) o Simunt (forma contracta de l'anterior: Σιμοῦντα) era el nom que tenia a l'antiga Grècia l'actual riu Dümruk Su de Turquia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Simoent · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Teogonia · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Tessàlia · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Tiberí
Tiberí (en llatí: Tiberinus) va ser, segons la mitologia romana, un rei dels reis d'Alba Longa, el desè descendent d'Eneas, i també un déu de la mitologia romana, el protector del riu Tíber.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Tiberí · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Tràcia · Veure més »
Tròada
'''''Troas''''' La Tròada o Tròade (Τρῳάς) és l'antic territori del nord-oest de l'Àsia Menor governat pels reis de Troia o Ílion.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Tròada · Veure més »
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Tritó (mitologia) · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Vardar
Vardar (en macedònic: Вардар; Axius) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Vardar · Veure més »
Viosa
El Viosa - Αώος (Aóos) en grecΛαμπρίδης Ιωάννης "Ζαγοριακά", Τυπογραφείον Αυγής, Αθήνα, 1870 i Vjosë en albanès- és un riu que discorre pel nord-oest de Grècia i pel sud-oest d'Albània.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Viosa · Veure més »
Volturnus (mitologia)
Volturno al seu pas per Càpua, on es creu que es va originar el culte al déu Volturnus Volturnus era el nom d'una divinitat de l'arcaica religió romana.
Nou!!: Divinitats fluvials (mitologia grega) і Volturnus (mitologia) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Divinitat fluvial, Divinitats fluvials, Déu fluvial, Oceànit, Potamoi, Pòtams, Riu (mitologia), Rius (mitologia).
