Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ritu hispà

Índex Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

138 les relacions: Al-Àndalus, Al·leluia, Amazic, Antífona, Antic Testament, Arianisme, Arxidiòcesi de Toledo, Bíblia, Bernardo de Sedirac, Boeci, Braga, Brauli de Saragossa, Breviari, Burgos, Cant gregorià, Cant mossàrab, Carlemany, Cassiodor, Catedral de Toledo, Catolicisme, Càbala, Càntabres, Còrdova, Claudi, Completes, Concili d'Elvira, Concili de Jerusalem, Concili Vaticà II, Conquesta feudal hispànica, Consagració, Constantí I el Gran, Corpus Christi, Credo, Diaca, Domicià, Doxologia, Egèria (escriptora), Església Espanyola Reformada Episcopal, Etymologiae, Eucaristia, Evangeli, Fenicis, Ferran III de Castella, Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón, Francisco Jiménez de Cisneros, Francs, Frómista, Fructuós de Braga, Galícia, Gàl·lia, ..., Gàl·lia Narbonesa, Gentil, Gregori VII, Hadrià, Hòstia, Himne, Hispània, Hores canòniques, I Concili de Braga, I Concili de Toledo, III Concili de Toledo, Ildefons de Toledo, Imperi Romà, Iria Flavia, Isabel I de Castella, Isidor de Sevilla, Islam, Judaisme, Justí el Màrtir, Kyrie eleison, La Didakhé, Laudes, Leandre de Sevilla, Litúrgia de les hores, Llatí, Lleó (Castella i Lleó), Lletania, Llibre de Jonàs, Llibre de Tobies, Llibre dels Salms, Llista d'arquebisbes de Toledo, Lugo, Madrid, Marca Hispànica, Marcelo González Martín, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Martí de Braga, Missa, Missal Romà, Monestir de Santo Domingo de Silos, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Neuma, Nou Testament, Orde de Cluny, Oviedo, Paganisme, Pamplona, Papa, Parenostre, Península Ibèrica, Persecució de Dioclecià, Pregària cristiana, Primer llibre dels Reis, Primera Guerra Judeo-romana, Priscil·lianisme, Quaresma, Recared I, Recitatiu, Regla de sant Benet, Regne d'Astúries, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Regne Visigot, Responsori, Ritu bizantí, Ritu romà, Ritual, Sagrament, Sahagún, Salmòdia, Sanctus, Santa Cena, Sàbat, Sefardites, Sermó, Sevilla, Simbolisme, Sueus, Tartessos, Te Deum, Threni, Tit (emperador), Toledo, Vàndals, Vespasià, Visigots, XI Concili de Toledo. Ampliar l'índex (88 més) »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Ritu hispà і Al-Àndalus · Veure més »

Al·leluia

La paraula al·leluia (de l'hebreu הַלְּלוּיָה, hallelu yah, 'lloeu Déu') és una de les paraules més antigues de la fe monoteista i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig o per a donar gràcies a Déu per alguna cosa.

Nou!!: Ritu hispà і Al·leluia · Veure més »

Amazic

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.

Nou!!: Ritu hispà і Amazic · Veure més »

Antífona

Pàgina de l'antifonari de León, que conté antífones de la litúrgia mossàrab en notació neumàtica també mossàrab Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne.

Nou!!: Ritu hispà і Antífona · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Ritu hispà і Antic Testament · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Ritu hispà і Arianisme · Veure més »

Arxidiòcesi de Toledo

Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.

Nou!!: Ritu hispà і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Ritu hispà і Bíblia · Veure més »

Bernardo de Sedirac

Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Ritu hispà і Bernardo de Sedirac · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Ritu hispà і Boeci · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: Ritu hispà і Braga · Veure més »

Brauli de Saragossa

Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.

Nou!!: Ritu hispà і Brauli de Saragossa · Veure més »

Breviari

Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.

Nou!!: Ritu hispà і Breviari · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Ritu hispà і Burgos · Veure més »

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Nou!!: Ritu hispà і Cant gregorià · Veure més »

Cant mossàrab

Es coneix com a cant mossàrab (encara que una denominació més precisa seria visigòtic o hispànic) a l'expressió musical associada a la litúrgia hispànica, pròpia de l'Església visigòtica espanyola i que perviu fins als nostres dies.

Nou!!: Ritu hispà і Cant mossàrab · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Ritu hispà і Carlemany · Veure més »

Cassiodor

Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.

Nou!!: Ritu hispà і Cassiodor · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Ritu hispà і Catedral de Toledo · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Ritu hispà і Catolicisme · Veure més »

Càbala

''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה&#8206) és la tradició mística del judaisme.

Nou!!: Ritu hispà і Càbala · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Ritu hispà і Càntabres · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Ritu hispà і Còrdova · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Ritu hispà і Claudi · Veure més »

Completes

S'anomena completes, en la tradició cristiana d'hores canòniques, a la darrera pregària de la Litúrgia de les Hores, a primera hora de la nit, abans del descans.

Nou!!: Ritu hispà і Completes · Veure més »

Concili d'Elvira

El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.

Nou!!: Ritu hispà і Concili d'Elvira · Veure més »

Concili de Jerusalem

El Concili de Jerusalem (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als Fets dels Apòstols i, probablement, a la qual es refereix Pau a l'carta als cristians de Galàcia (Gàlates 2).

Nou!!: Ritu hispà і Concili de Jerusalem · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Ritu hispà і Concili Vaticà II · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Ritu hispà і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consagració

La consagració és la dedicació solemne a un propòsit o servei especial.

Nou!!: Ritu hispà і Consagració · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Ritu hispà і Constantí I el Gran · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Ritu hispà і Corpus Christi · Veure més »

Credo

El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

Nou!!: Ritu hispà і Credo · Veure més »

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Nou!!: Ritu hispà і Diaca · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Ritu hispà і Domicià · Veure més »

Doxologia

En el cristianisme, la doxologia (del grec δόξα, "fama" o "opinió", i λόγος, "paraula" o "coneixement") és la lloança a Déu.

Nou!!: Ritu hispà і Doxologia · Veure més »

Egèria (escriptora)

Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.

Nou!!: Ritu hispà і Egèria (escriptora) · Veure més »

Església Espanyola Reformada Episcopal

LEsglésia Espanyola Reformada Episcopal (IERE) es considera una part plena de l'Església una, santa, catòlica i apostòlica establerta per Crist i els seus apòstols, i, com també ho afirmen l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, afirma conservar la successió apostòlica.

Nou!!: Ritu hispà і Església Espanyola Reformada Episcopal · Veure més »

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Nou!!: Ritu hispà і Etymologiae · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Ritu hispà і Eucaristia · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Ritu hispà і Evangeli · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Ritu hispà і Fenicis · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Ritu hispà і Ferran III de Castella · Veure més »

Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón

Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (Lleó, 22 de setembre de 1722 - Roma, 16 d'abril de 1804) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Ritu hispà і Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Ritu hispà і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Ritu hispà і Francs · Veure més »

Frómista

Frómista és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Ritu hispà і Frómista · Veure més »

Fructuós de Braga

Fructuós (Toledo o el Bierzo, regne de Toledo, ca. 595 - Braga, 665) fou un monjo i bisbe de Braga, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Ritu hispà і Fructuós de Braga · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Ritu hispà і Galícia · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Ritu hispà і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Ritu hispà і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gentil

Gentil, també molt més usualment Gentils en parlar d'un grup de persones (en llatí: Gentes, Gentiles o Graeci), (en hebreu: גויים, Goyim) i (en grec: ethne, ethnikoi o Hellenes) és una paraula llatina utilitzada a l'Antic i el Nou Testament indistintament per referir-se a la gent d'altres nacions diferents dels jueus.

Nou!!: Ritu hispà і Gentil · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Ritu hispà і Gregori VII · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Ritu hispà і Hadrià · Veure més »

Hòstia

Hòsties Una hòstia (del llatí hostia), també dit santíssim sagrament, és un tros prim i rodó de pa àzim (pa sense llevat) que, al catolicisme, el sacerdot consagra en la missa, junt amb el vi negre.

Nou!!: Ritu hispà і Hòstia · Veure més »

Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.

Nou!!: Ritu hispà і Himne · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Ritu hispà і Hispània · Veure més »

Hores canòniques

pregària fixes durant el dia. Les hores canòniques són la divisió i organització del temps diari que era vigent durant l'edat mitjana en la major part de la cristiandat i que es caracteritzava per seguir el ritme de les hores de pregària en els monestirs.

Nou!!: Ritu hispà і Hores canòniques · Veure més »

I Concili de Braga

El I Concili de Braga va ser un concili eclesiàstic metropolità de l'Església Catòlica d'Hispània en època sueva.

Nou!!: Ritu hispà і I Concili de Braga · Veure més »

I Concili de Toledo

El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispània que va tenir lloc el setembre del 400, amb la missió principal de condemnar el priscil·lianisme i reafirmar la fe de Nicea.

Nou!!: Ritu hispà і I Concili de Toledo · Veure més »

III Concili de Toledo

El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.

Nou!!: Ritu hispà і III Concili de Toledo · Veure més »

Ildefons de Toledo

Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Ritu hispà і Ildefons de Toledo · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Ritu hispà і Imperi Romà · Veure més »

Iria Flavia

Santa María de Iria Flavia és una parròquia del municipi gallec de Padrón, a la província de la Corunya.

Nou!!: Ritu hispà і Iria Flavia · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Ritu hispà і Isabel I de Castella · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Ritu hispà і Isidor de Sevilla · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Ritu hispà і Islam · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Ritu hispà і Judaisme · Veure més »

Justí el Màrtir

Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.

Nou!!: Ritu hispà і Justí el Màrtir · Veure més »

Kyrie eleison

Kyrie és el cas vocatiu del substantiu grec κύριος (kyrios: 'senyor') i significa «Oh, Senyor!».

Nou!!: Ritu hispà і Kyrie eleison · Veure més »

La Didakhé

La Didakhé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu.

Nou!!: Ritu hispà і La Didakhé · Veure més »

Laudes

Les laudes (llatí per a «lloances») en la litúrgia catòlica de ritu llatí és la segona hora de l'ofici diví matinal, després de les matines.

Nou!!: Ritu hispà і Laudes · Veure més »

Leandre de Sevilla

Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.

Nou!!: Ritu hispà і Leandre de Sevilla · Veure més »

Litúrgia de les hores

Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.

Nou!!: Ritu hispà і Litúrgia de les hores · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Ritu hispà і Llatí · Veure més »

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Nou!!: Ritu hispà і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »

Lletania

Una lletania, en el culte cristià i algunes formes de culte judaic, és una forma d'oració utilitzat en els serveis i les processons, i que consisteix en una sèrie de peticions.

Nou!!: Ritu hispà і Lletania · Veure més »

Llibre de Jonàs

El Llibre de Jonàs és un llibre de l'Antic Testament.

Nou!!: Ritu hispà і Llibre de Jonàs · Veure més »

Llibre de Tobies

El llibre de Tobies o llibre de Tobit (grec: τωβιτ, hebreu טוביה Tobiah "Yahvé és el meu Déu") és una narració antiga d'origen jueu, inclosa en el còdex de la Septuaginta.

Nou!!: Ritu hispà і Llibre de Tobies · Veure més »

Llibre dels Salms

El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.

Nou!!: Ritu hispà і Llibre dels Salms · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Toledo

L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.

Nou!!: Ritu hispà і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »

Lugo

Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.

Nou!!: Ritu hispà і Lugo · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Ritu hispà і Madrid · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Ritu hispà і Marca Hispànica · Veure més »

Marcelo González Martín

Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència, 25 d'agost de 2004) va ser un cardenal espanyol, i, al costat del cardenal Tarancón, una figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició.

Nou!!: Ritu hispà і Marcelo González Martín · Veure més »

Marcià Mineu Fèlix Capel·la

Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.

Nou!!: Ritu hispà і Marcià Mineu Fèlix Capel·la · Veure més »

Martí de Braga

Martí de Braga o de Dumium (Pannònia, Regne dels Ostrogots c. 520 - Braga, Regne dels sueus, c. 580) va ésser un teòleg i bisbe, una de les principals personalitats de l'Església visigòtica.

Nou!!: Ritu hispà і Martí de Braga · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Ritu hispà і Missa · Veure més »

Missal Romà

Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.

Nou!!: Ritu hispà і Missal Romà · Veure més »

Monestir de Santo Domingo de Silos

El clasutre amb el detall de la columna torçada El Monestir de Santo Domingo de Silos és una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos.

Nou!!: Ritu hispà і Monestir de Santo Domingo de Silos · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.

Nou!!: Ritu hispà і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya · Veure més »

Neuma

Fragment d'un manuscrit medieval amb notació neumàtica aquitana adiastemàtica Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l'edat mitjana.

Nou!!: Ritu hispà і Neuma · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Ritu hispà і Nou Testament · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Ritu hispà і Orde de Cluny · Veure més »

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Nou!!: Ritu hispà і Oviedo · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Ritu hispà і Paganisme · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Ritu hispà і Pamplona · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Ritu hispà і Papa · Veure més »

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Nou!!: Ritu hispà і Parenostre · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Ritu hispà і Península Ibèrica · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Ritu hispà і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Ritu hispà і Pregària cristiana · Veure més »

Primer llibre dels Reis

El Primer llibre dels Reis és un dels llibres de l'Antic Testament, que segueix al Segon llibre de Samuel.

Nou!!: Ritu hispà і Primer llibre dels Reis · Veure més »

Primera Guerra Judeo-romana

La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.

Nou!!: Ritu hispà і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Nou!!: Ritu hispà і Priscil·lianisme · Veure més »

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Nou!!: Ritu hispà і Quaresma · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Ritu hispà і Recared I · Veure més »

Recitatiu

El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.

Nou!!: Ritu hispà і Recitatiu · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Ritu hispà і Regla de sant Benet · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Ritu hispà і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Ritu hispà і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Ritu hispà і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Ritu hispà і Regne de Navarra · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Ritu hispà і Regne Visigot · Veure més »

Responsori

Un responsori és un tipus de cant propi de les litúrgies cristianes occidentals.

Nou!!: Ritu hispà і Responsori · Veure més »

Ritu bizantí

Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.

Nou!!: Ritu hispà і Ritu bizantí · Veure més »

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Nou!!: Ritu hispà і Ritu romà · Veure més »

Ritual

Ritual al qual la por es crema simbòlicament Un ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions o pràctiques realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.

Nou!!: Ritu hispà і Ritual · Veure més »

Sagrament

''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.

Nou!!: Ritu hispà і Sagrament · Veure més »

Sahagún

Sahagún (de Sant Facund; en aragonès, la vila es apelada Safagún o Safagun) és un municipi de la província de Lleó, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Ritu hispà і Sahagún · Veure més »

Salmòdia

La paraula salmòdia ve originada del grec ψαλμῳδία (psalmodia.

Nou!!: Ritu hispà і Salmòdia · Veure més »

Sanctus

El Sanctus és un himne d'aclamacio que forma part de l'ordinari de la missa catòlica, tot tancant-ne el prefaci.

Nou!!: Ritu hispà і Sanctus · Veure més »

Santa Cena

La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.

Nou!!: Ritu hispà і Santa Cena · Veure més »

Sàbat

El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.

Nou!!: Ritu hispà і Sàbat · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Ritu hispà і Sefardites · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Ritu hispà і Sermó · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Ritu hispà і Sevilla · Veure més »

Simbolisme

344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.

Nou!!: Ritu hispà і Simbolisme · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Ritu hispà і Sueus · Veure més »

Tartessos

Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.

Nou!!: Ritu hispà і Tartessos · Veure més »

Te Deum

Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.

Nou!!: Ritu hispà і Te Deum · Veure més »

Threni

Threni id est Lamentationes Jeremiae Prophetae (1958) d'Stravinski és una cantata en llatí sobre les Lamentacions del profeta Jeremies.

Nou!!: Ritu hispà і Threni · Veure més »

Tit (emperador)

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.

Nou!!: Ritu hispà і Tit (emperador) · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Ritu hispà і Toledo · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Ritu hispà і Vàndals · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Ritu hispà і Vespasià · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Ritu hispà і Visigots · Veure més »

XI Concili de Toledo

LXI Concili de Toledo fou una reunió o sínode dels bisbes de la província de la Cartaginense, al Regne de Toledo, convocada pel rei Vamba el 675.

Nou!!: Ritu hispà і XI Concili de Toledo · Veure més »

Redirigeix aquí:

Litúrgia hispànica, Ritu Mossàrab, Ritu mossàrab, Ritus hispà, Ritus visigòtic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »