Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: A, Adverbi, Afrikaans, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Alfabet rúnic, Anglès, Article, Aspecte gramatical, Æ, Å (lletra), B, Bergen, Bjørnstjerne Bjørnson, Bokmål, C, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas gramatical, Cas nominatiu, Català, Conjugació gramatical, Conjunció (gramàtica), Conjunt buit, Consell Nòrdic, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Cristianisme, D, Danès, Dinamarca, E, F, Feroès, Flexió, Francès, G, Gatas Parlament, Gènere (gramàtica), Gotlandès antic, Groenlàndia, ..., H, I, Idioma, Illes Fèroe, Illes Shetland, Imperatiu, Indicatiu, Infinitiu, Interjecció, Islandès, Islàndia, Ivar Aasen, J, K, L, Líquid, Llengües escandinaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, M, Manlleu (lingüística), Mode gramatical, N, Neerlandès, Nombre (gramàtica), Norn, Norrè, Noruec, Noruega, Nynorsk, O, Ortografia, Oslo, P, Participi, Passat, Preposició, Present (gramàtica), Pronom, Q, R, Rússia, Reforma ortogràfica, S, Suècia, Subjuntiu, Suec, T, Torleiv Hannaas, U, Unió de Kalmar, V, Verb, Veu gramatical, Vikings, Vocal neutra, Vocal oberta posterior no arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada central arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, W, X, Y, Z, 1030, 1300, 1350, 1397, 1525, 1536, 1814, 1840, 1848, 1862, 1873, 1899, 1905, 1907, 1917, 1929, 1938, 1946, 1959, 1960, 1981, 2002, 2003, 2005, 872. Ampliar l'índex (94 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Noruec і A · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Noruec і Adverbi · Veure més »
Afrikaans
Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Nou!!: Noruec і Afrikaans · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Noruec і Alemany · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Noruec і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Noruec і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Nou!!: Noruec і Alfabet rúnic · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Noruec і Anglès · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Noruec і Article · Veure més »
Aspecte gramatical
L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.
Nou!!: Noruec і Aspecte gramatical · Veure més »
Æ
Æ o æ és una lligadura de les lletres a i e de l'alfabet llatí.
Nou!!: Noruec і Æ · Veure més »
Å (lletra)
Åo å és una lletra representant una vocal als alfabets chamorro, danès, noruec, suec, istroromanès i való.
Nou!!: Noruec і Å (lletra) · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Noruec і B · Veure més »
Bergen
Bergen és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 254.235 habitants (2017).
Nou!!: Noruec і Bergen · Veure més »
Bjørnstjerne Bjørnson
, nom complet Bjørnstjerne Martinus Bjørnson, fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.
Nou!!: Noruec і Bjørnstjerne Bjørnson · Veure més »
Bokmål
El bokmål (llengua de llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès.
Nou!!: Noruec і Bokmål · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Noruec і C · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Noruec і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Noruec і Cas datiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Noruec і Cas gramatical · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Noruec і Cas nominatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Noruec і Català · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Noruec і Conjugació gramatical · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: Noruec і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Conjunt buit
Símbol per al conjunt buit El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.
Nou!!: Noruec і Conjunt buit · Veure més »
Consell Nòrdic
El Consell Nòrdic (en danès i noruec Nordisk Råd, en finès Pohjoismaiden neuvosto, en islandès Norðurlandaráð, en suec Nordiska rådet) és un fòrum de cooperació entre els parlaments dels països nòrdics, així com de les zones autònomes de les Illes Fèroe, Groenlàndia i les Illes Åland.
Nou!!: Noruec і Consell Nòrdic · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Noruec і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Noruec і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Noruec і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Noruec і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Noruec і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Noruec і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Noruec і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Noruec і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Noruec і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Noruec і Consonant velar · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Noruec і Cristianisme · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Noruec і D · Veure més »
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Nou!!: Noruec і Danès · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Noruec і Dinamarca · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Noruec і E · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Noruec і F · Veure més »
Feroès
El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.
Nou!!: Noruec і Feroès · Veure més »
Flexió
1.
Nou!!: Noruec і Flexió · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Noruec і Francès · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Noruec і G · Veure més »
Gatas Parlament
Gatas Parlament (Parlament del Carrer en català) és un grup noruec de rap.
Nou!!: Noruec і Gatas Parlament · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Noruec і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gotlandès antic
El gotlandès antic era el dialecte del nòrdic antic que es parlava a l'illa de Gotland.
Nou!!: Noruec і Gotlandès antic · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Noruec і Groenlàndia · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Noruec і H · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Noruec і I · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Noruec і Idioma · Veure més »
Illes Fèroe
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.
Nou!!: Noruec і Illes Fèroe · Veure més »
Illes Shetland
Les Illes Shetland són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades entre les Illes Fèroe, el sud-oest de Noruega i Gran Bretanya.
Nou!!: Noruec і Illes Shetland · Veure més »
Imperatiu
L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.
Nou!!: Noruec і Imperatiu · Veure més »
Indicatiu
L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.
Nou!!: Noruec і Indicatiu · Veure més »
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Nou!!: Noruec і Infinitiu · Veure més »
Interjecció
La interjecció és una categoria gramatical que conté mots que denoten estats d'ànim o impressions súbites.
Nou!!: Noruec і Interjecció · Veure més »
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Nou!!: Noruec і Islandès · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Noruec і Islàndia · Veure més »
Ivar Aasen
Ivar Aasen va ser un filòleg noruec que establí el segon estàndard d'escriptura de la llengua noruega, el landsmål (que posteriorment esdevindria el nynorsk).
Nou!!: Noruec і Ivar Aasen · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Noruec і J · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Noruec і K · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Noruec і L · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Noruec і Líquid · Veure més »
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Nou!!: Noruec і Llengües escandinaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Noruec і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Noruec і Llengües indoeuropees · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Noruec і M · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Noruec і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Mode gramatical
El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.
Nou!!: Noruec і Mode gramatical · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Noruec і N · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Noruec і Neerlandès · Veure més »
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nou!!: Noruec і Nombre (gramàtica) · Veure més »
Norn
El norn és una antiga llengua escandinava occidental parlada al nord d'Escòcia fins al.
Nou!!: Noruec і Norn · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Noruec і Norrè · Veure més »
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Nou!!: Noruec і Noruec · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Noruec і Noruega · Veure més »
Nynorsk
El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país, que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca.
Nou!!: Noruec і Nynorsk · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Noruec і O · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Noruec і Ortografia · Veure més »
Oslo
Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.
Nou!!: Noruec і Oslo · Veure més »
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Noruec і P · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Noruec і Participi · Veure més »
Passat
El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.
Nou!!: Noruec і Passat · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Noruec і Preposició · Veure més »
Present (gramàtica)
El present és un temps verbal que s'usa per indicar que l'acció expressada pel verb està tenint lloc en el mateix moment de l'enunciació o bé que així es presenta per als parlants.
Nou!!: Noruec і Present (gramàtica) · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Noruec і Pronom · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Noruec і Q · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Noruec і R · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Noruec і Rússia · Veure més »
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Nou!!: Noruec і Reforma ortogràfica · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Noruec і S · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Noruec і Suècia · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Noruec і Subjuntiu · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Noruec і Suec · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Noruec і T · Veure més »
Torleiv Hannaas
Torleiv Hannaas (Hornnes, 14 de juliol de 1874 – Fana, 19 de novembre de 1929) va ser un filòleg noruec.
Nou!!: Noruec і Torleiv Hannaas · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Noruec і U · Veure més »
Unió de Kalmar
La Unió de Kalmar (danès, noruec i Kalmarunionen; finès: Kalmarin unioni; Unio Calmariensis) va ser una unió escandinava entre els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia que es va formar l'any 1397 i va durar fins al 6 de juny de 1523.
Nou!!: Noruec і Unió de Kalmar · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Noruec і V · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Noruec і Verb · Veure més »
Veu gramatical
La veu gramatical o diatesi és la característica d'un verb que explica com s'organitzen els arguments o complements obligatoris d'un verb respecte a aquest.
Nou!!: Noruec і Veu gramatical · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Noruec і Vikings · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Noruec і Vocal neutra · Veure més »
Vocal oberta posterior no arrodonida
La vocal oberta posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.
Nou!!: Noruec і Vocal oberta posterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Noruec і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Noruec і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior arrodonida
La vocal semitancada anterior arrodonida és un so de la parla que es representa com a a l'alfabet fonètic internacional (el símbol que usen diverses llengües nòrdiques per representar-lo en una modificació de l'alfabet llatí).
Nou!!: Noruec і Vocal semitancada anterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Noruec і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior arrodonida
La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.
Nou!!: Noruec і Vocal tancada anterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Noruec і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada central arrodonida
La vocal tancada central arrodonida o vocal central alta arrodonida, és un tipus de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Noruec і Vocal tancada central arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Noruec і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Noruec і W · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Noruec і X · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Noruec і Y · Veure més »
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Nou!!: Noruec і Z · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Noruec і 1030 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Noruec і 1300 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Noruec і 1350 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Noruec і 1397 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Noruec і 1525 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Noruec і 1536 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1814 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1840 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1848 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Noruec і 1862 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1873 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Noruec і 1899 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Noruec і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1907 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1917 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1929 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1938 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Noruec і 1946 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Noruec і 1959 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Noruec і 1960 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Noruec і 1981 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Noruec і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Noruec і 2003 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Noruec і 2005 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Noruec і 872 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Idioma noruec, Llengua noruega, Norsk, Norvegià, Riksmål.
