Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Abadia de Fulda, Abat, Agustí d'Hipona, Alcuí de York, Aschaffenburg, Beat, Beda, Benet de Núrsia, Carles el Calb, Catolicisme, Diaca, Europa, Francs, Godescalc, Isidor de Sevilla, Jerusalem, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Magúncia, Maur abat, Orde de Sant Benet, Otfrid von Weissenburg, Patrística, Renaixement carolingi, Scriptorium, Tours, Veni Creator Spiritus, 4 de febrer, 780, 784, 790, 791, 801, 814, 817, 822, 842, 847, 848, 850, 855, 856.
Abadia de Fulda
LAbadia de Fulda - Abbatia Fuldensis; Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda - fou una important abadia benedictina a Fulda.
Nou!!: Raban Maur і Abadia de Fulda · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Raban Maur і Abat · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Raban Maur і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Raban Maur і Alcuí de York · Veure més »
Aschaffenburg
Aschaffenburg Aschaffenburg és una ciutat de Baviera, Alemanya que serveix de port sobre el riu Main i forma l'extrem nord-oest del Canal Rin-Main-Danubi.
Nou!!: Raban Maur і Aschaffenburg · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Raban Maur і Beat · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Raban Maur і Beda · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Raban Maur і Benet de Núrsia · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Raban Maur і Carles el Calb · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Raban Maur і Catolicisme · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Raban Maur і Diaca · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Raban Maur і Europa · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Raban Maur і Francs · Veure més »
Godescalc
Godescalc (en llatí Godescalcus, Gotteschalchus, originàriament Gottshalk) va ser un teòleg germànic que va néixer prop de Magúncia.
Nou!!: Raban Maur і Godescalc · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Raban Maur і Isidor de Sevilla · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Raban Maur і Jerusalem · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Raban Maur і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Raban Maur і Lluís el Pietós · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Raban Maur і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Raban Maur і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Raban Maur і Magúncia · Veure més »
Maur abat
Maur abat –o Maure o Mur; del llatí Maurus– (Itàlia, s. VI) va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde.
Nou!!: Raban Maur і Maur abat · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Raban Maur і Orde de Sant Benet · Veure més »
Otfrid von Weissenburg
Otfrid von Weissemburg (vers 790-vers 870) fou un monjo i poeta alsacià.
Nou!!: Raban Maur і Otfrid von Weissenburg · Veure més »
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Nou!!: Raban Maur і Patrística · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Raban Maur і Renaixement carolingi · Veure més »
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.
Nou!!: Raban Maur і Scriptorium · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Raban Maur і Tours · Veure més »
Veni Creator Spiritus
Veni Creator Spiritus ("Vine esperit creador" en català) és un himne litúrgic dedicat a l'Esperit Sant atribuït a Raban Maur, que va ser arquebisbe de Magúncia entre el 847 i el 856.
Nou!!: Raban Maur і Veni Creator Spiritus · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Raban Maur і 4 de febrer · Veure més »
780
Sense descripció.
Nou!!: Raban Maur і 780 · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: Raban Maur і 784 · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Raban Maur і 790 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Raban Maur і 791 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Raban Maur і 801 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Raban Maur і 814 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Raban Maur і 817 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Raban Maur і 822 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Raban Maur і 842 · Veure més »
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Raban Maur і 847 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Raban Maur і 848 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Raban Maur і 850 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Raban Maur і 855 · Veure més »
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Raban Maur і 856 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hrabanus Maurus, Rabanus Maurus, Reabanus Maurus, Rhabanus Maurus.
