68 les relacions: Alemanya Occidental, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Antonio Gramsci, Bloc de l'Est, Burgesia, Burocràcia, Capitalisme, Capitalisme democràtic, Classe treballadora, Classisme, Comuna de París, Comunisme, Consciència de classe, Corrupció, Crisi econòmica, Dècada del 1930, Democràcia liberal, Democràcia parlamentària, Dictadura del proletariat, Economia de transició, Elecció, Estat liberal, Estat nació, Estat sobirà, Estat socialista, Geopolítica, Govern, Guerra Freda, Guerres de Iugoslàvia, Hegemonia cultural, Història de la República de la Xina, Individu, Intel·lectual, Karl Marx, Lenin, Leninisme, Lev Trotski, Lluita de classes, Lluites socials, Maoisme, Marxisme, Mitjans de producció, Moviment obrer, Oligarquia, Pagès, Partit polític, Partitocràcia, Precarietat laboral, Presidencialisme, ..., Primera Guerra Mundial, Propaganda pel fet, República Democràtica Alemanya, Revolució, Revolució burgesa, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució de 1848, Sindicalisme, Sindicalisme revolucionari, Sistema multipartidista, Socialdemocràcia, Socialisme, Tercer Món, Terrorisme, Trotskisme, Unificació alemanya, 1989, 1991. Ampliar l'índex (18 més) »
Alemanya Occidental
LAlemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).
Nou!!: Revolució proletària і Alemanya Occidental · Veure més »
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Nou!!: Revolució proletària і Anarcosindicalisme · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Revolució proletària і Anarquisme · Veure més »
Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.
Nou!!: Revolució proletària і Antonio Gramsci · Veure més »
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Nou!!: Revolució proletària і Bloc de l'Est · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Revolució proletària і Burgesia · Veure més »
Burocràcia
La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.
Nou!!: Revolució proletària і Burocràcia · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Revolució proletària і Capitalisme · Veure més »
Capitalisme democràtic
El capitalisme democràtic com ideologia polític-econòmica descriu al sistema econòmic capitalista com estretament vinculat al sistema polític democràtic.
Nou!!: Revolució proletària і Capitalisme democràtic · Veure més »
Classe treballadora
Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.
Nou!!: Revolució proletària і Classe treballadora · Veure més »
Classisme
miniatura El classisme és la discriminació en funció de la classe social.
Nou!!: Revolució proletària і Classisme · Veure més »
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Nou!!: Revolució proletària і Comuna de París · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Revolució proletària і Comunisme · Veure més »
Consciència de classe
La consciència de classe és un concepte propi del socialisme i prové principalment de la teoria marxista, que fa referència a la possibilitat que una classe social tingui consciència de la seva pròpia posició social i de la seva capacitat d'actuar per promoure els seus interessos.
Nou!!: Revolució proletària і Consciència de classe · Veure més »
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.
Nou!!: Revolució proletària і Corrupció · Veure més »
Crisi econòmica
Una crisi econòmica és una degradació sobtada i brusca de l'activitat econòmica i de les perspectives econòmiques.
Nou!!: Revolució proletària і Crisi econòmica · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Revolució proletària і Dècada del 1930 · Veure més »
Democràcia liberal
La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.
Nou!!: Revolució proletària і Democràcia liberal · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: Revolució proletària і Democràcia parlamentària · Veure més »
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Nou!!: Revolució proletària і Dictadura del proletariat · Veure més »
Economia de transició
L'economia de transició o economia en transició és la denominació d'aquells sistemes econòmics que pretenen fer el pas d'una economia centralitzada (capitalisme d'estat) a una economia de mercat (capitalisme descentralitzat).
Nou!!: Revolució proletària і Economia de transició · Veure més »
Elecció
italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.
Nou!!: Revolució proletària і Elecció · Veure més »
Estat liberal
Jurament dels diputats de les Corts de Cadis el 1810. L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim.
Nou!!: Revolució proletària і Estat liberal · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Revolució proletària і Estat nació · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Revolució proletària і Estat sobirà · Veure més »
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Nou!!: Revolució proletària і Estat socialista · Veure més »
Geopolítica
Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes. La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ"terra" i πολιτική / politikḗ "política") és un mètode d'estudi que fa servir la geografia per a abordar els conflictes polítics de caràcter territorial.
Nou!!: Revolució proletària і Geopolítica · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Revolució proletària і Govern · Veure més »
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Nou!!: Revolució proletària і Guerra Freda · Veure més »
Guerres de Iugoslàvia
Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Nou!!: Revolució proletària і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »
Hegemonia cultural
Hegemonia cultural és un concepte creat pel filòsof marxista Antonio Gramsci per referir-se a la supremacia d'un grup o classe social sobre una altra cultura.
Nou!!: Revolució proletària і Hegemonia cultural · Veure més »
Història de la República de la Xina
Bandera de la República de la Xina (1912-1928). Bandera de la República de la Xina (1928-present). La història de la República de la Xina (xinès tradicional 中華民國, xinès simplificat 中华民国, pidgin Zhōnghuá Mínguó) comença amb la Revolució Xinhai que, enderrocant la dinastia Qing, al poder des de 1644, va posar fi a gairebé més de dos mil anys d'Imperi.
Nou!!: Revolució proletària і Història de la República de la Xina · Veure més »
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Nou!!: Revolució proletària і Individu · Veure més »
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.
Nou!!: Revolució proletària і Intel·lectual · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Revolució proletària і Karl Marx · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Revolució proletària і Lenin · Veure més »
Leninisme
El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.
Nou!!: Revolució proletària і Leninisme · Veure més »
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Nou!!: Revolució proletària і Lev Trotski · Veure més »
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Nou!!: Revolució proletària і Lluita de classes · Veure més »
Lluites socials
Manifestació popular Les lluites socials o protestes obreres són manifestacions de la població en nom d'un objectiu de benestar gremial o multitudinari.
Nou!!: Revolució proletària і Lluites socials · Veure més »
Maoisme
El maoisme és una variant del marxisme-leninisme desenvolupada a partir del pensament i ensenyaments de Mao Zedong, dirigent del Partit Comunista Xinès, així com de la Xina a partir de 1949.
Nou!!: Revolució proletària і Maoisme · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Revolució proletària і Marxisme · Veure més »
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Nou!!: Revolució proletària і Mitjans de producció · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Revolució proletària і Moviment obrer · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Revolució proletària і Oligarquia · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Revolució proletària і Pagès · Veure més »
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Nou!!: Revolució proletària і Partit polític · Veure més »
Partitocràcia
37è congres del PSOE La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.
Nou!!: Revolució proletària і Partitocràcia · Veure més »
Precarietat laboral
La precarietat laboral és aquella feina no convencional que està mal pagada, és insegura, no té protecció i no pot sostenir una llar.
Nou!!: Revolució proletària і Precarietat laboral · Veure més »
Presidencialisme
Els estats amb sistemes presidencialistes es mostren en blauUn sistema presidencial, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa.
Nou!!: Revolució proletària і Presidencialisme · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Revolució proletària і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Propaganda pel fet
La propaganda pel fet és un acte d'estratègia d'origen anarquista basat en el suposat impacte d'accions per part d'uns per a ensenyar a uns altres.
Nou!!: Revolució proletària і Propaganda pel fet · Veure més »
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Nou!!: Revolució proletària і República Democràtica Alemanya · Veure més »
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Nou!!: Revolució proletària і Revolució · Veure més »
Revolució burgesa
La Revolució burgesa és un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
Nou!!: Revolució proletària і Revolució burgesa · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Revolució proletària і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Revolució proletària і Revolució de 1848 · Veure més »
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Nou!!: Revolució proletària і Sindicalisme · Veure més »
Sindicalisme revolucionari
En sentit estricte, el sindicalisme revolucionari és un corrent sindical històric inspirat en Georges Sorel i Arturo Labriola, on el sindicat era la institució clau per protegir els treballadors dels seus patrons i de l'Estat (o de qualsevol abús), així com per organitzar la vida productiva i administrativa de la societat.
Nou!!: Revolució proletària і Sindicalisme revolucionari · Veure més »
Sistema multipartidista
Un sistema multipartidista o sistema pluripartidista és un sistema polític l'estructura del qual permet el sorgiment de més d'un partit polític que participen dels debats i de les eleccions.
Nou!!: Revolució proletària і Sistema multipartidista · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Revolució proletària і Socialdemocràcia · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Revolució proletària і Socialisme · Veure més »
Tercer Món
El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").
Nou!!: Revolució proletària і Tercer Món · Veure més »
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Nou!!: Revolució proletària і Terrorisme · Veure més »
Trotskisme
Lev Trotski exiliat a Sibèria en 1900 El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic, defensava la creació d'una avantguarda del partit.
Nou!!: Revolució proletària і Trotskisme · Veure més »
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Nou!!: Revolució proletària і Unificació alemanya · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Revolució proletària і 1989 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Revolució proletària і 1991 · Veure més »