Taula de continguts
38 les relacions: Ajudant de camp, Auguste Marmont, Carles X de França, Casa d'Orleans, Dinastia borbònica, Eleccions legislatives franceses de 1830, Enric de Borbó, Estat de setge, França, François Guizot, Gilbert du Motier de La Fayette, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Lluís Antoni de França, Lluís Felip I de França, Lluís XVIII de França, Monarquia de Juliol, Palau de les Teuleries, Palau de Versalles, Panteó de París, París, Plaça de la Bastilla, Place Vendôme, Restauració francesa, Revolució, Revolució francesa de 1848, Santa Aliança, Segona República Francesa, 13 de juliol, 16 de setembre, 1824, 1830, 1848, 19 de juliol, 23 de febrer, 25 de febrer, 26 de juliol, 30 de juliol, 5 de juliol.
Ajudant de camp
Elisabet II al Quebec, 2006 Un ajudant de camp és un militar que realitza funcions de secretari personal i d'auxiliar d'un general, almirall o un altre comandant d'alt rang.
Veure Revolució francesa de Juliol і Ajudant de camp
Auguste Marmont
Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont (Châtillon-sur-Seine, Regne de França, 20 de juliol de 1774 - Venècia, Regne Llombardovènet, 2 de març de 1852) fou un militar francès que arribà a mariscal.
Veure Revolució francesa de Juliol і Auguste Marmont
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Veure Revolució francesa de Juliol і Carles X de França
Casa d'Orleans
miniatura La Casa d'Orleans (Orléans, en francès), també coneguda com a Casa de Borbó-Orleans, ha estat durant molts segles una de les més importants famílies franceses.
Veure Revolució francesa de Juliol і Casa d'Orleans
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Revolució francesa de Juliol і Dinastia borbònica
Eleccions legislatives franceses de 1830
Les eleccions legislatives franceses de 1830 van tenir lloc el 5 de juliol, el 13 de juliol i el 19 de juliol de 1830, després de la dissolució de la cambra sortint pel Rei Carles X de França.
Veure Revolució francesa de Juliol і Eleccions legislatives franceses de 1830
Enric de Borbó
Enric de Borbó, també conegut com a Enric d'Artois i comte de Chambord (Palau de les Teuleries, París, 29 de setembre de 1820 – Frohsdorf, Imperi Austrohongarès, 24 d'agost de 1883) fou un príncep reial francès, net del rei Carles X de França, i considerat el pretendent legitimat al tron francès com a Enric V de França després de l'abdicació del seu avi.
Veure Revolució francesa de Juliol і Enric de Borbó
Estat de setge
Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials.
Veure Revolució francesa de Juliol і Estat de setge
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Revolució francesa de Juliol і França
François Guizot
François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.
Veure Revolució francesa de Juliol і François Guizot
Gilbert du Motier de La Fayette
, més conegut pel seu títol nobiliari de marquès de la Fayette, fou un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.
Veure Revolució francesa de Juliol і Gilbert du Motier de La Fayette
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Revolució francesa de Juliol і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Lluís Antoni de França
Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).
Veure Revolució francesa de Juliol і Lluís Antoni de França
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Revolució francesa de Juliol і Lluís Felip I de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Revolució francesa de Juliol і Lluís XVIII de França
Monarquia de Juliol
La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.
Veure Revolució francesa de Juliol і Monarquia de Juliol
Palau de les Teuleries
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.
Veure Revolució francesa de Juliol і Palau de les Teuleries
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Revolució francesa de Juliol і Palau de Versalles
Panteó de París
Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.
Veure Revolució francesa de Juliol і Panteó de París
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Revolució francesa de Juliol і París
Plaça de la Bastilla
La plaça de la Bastille amb la columna de Juliol. La Plaça de la Bastilla (place de la Bastille en francès) és una plaça de París, que fou l'origen de la Revolució Francesa, on l'antiga fortalesa de la Bastilla va ser destruïda, entre el 14 de juliol de 1789 i el 14 de juliol de 1790.
Veure Revolució francesa de Juliol і Plaça de la Bastilla
Place Vendôme
La plaça Vendôme (Place Vendôme, en francès) és típica de l'urbanisme clàssic francès.
Veure Revolució francesa de Juliol і Place Vendôme
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Veure Revolució francesa de Juliol і Restauració francesa
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Revolució francesa de Juliol і Revolució
Revolució francesa de 1848
La Revolució francesa de 1848 és una insurrecció popular que va tenir lloc a París del 23 al 25 de febrer de 1848.
Veure Revolució francesa de Juliol і Revolució francesa de 1848
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Revolució francesa de Juliol і Santa Aliança
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Veure Revolució francesa de Juliol і Segona República Francesa
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Revolució francesa de Juliol і 13 de juliol
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Revolució francesa de Juliol і 16 de setembre
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Revolució francesa de Juliol і 1824
1830
;Països Catalans.
Veure Revolució francesa de Juliol і 1830
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Revolució francesa de Juliol і 1848
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure Revolució francesa de Juliol і 19 de juliol
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Revolució francesa de Juliol і 23 de febrer
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Revolució francesa de Juliol і 25 de febrer
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Revolució francesa de Juliol і 26 de juliol
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Revolució francesa de Juliol і 30 de juliol
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Revolució francesa de Juliol і 5 de juliol
També conegut com Les trois glorieuses, Revolucions de 1830, Revolució de Juliol, Revolució de Juliol (França), Trois Glorieuses.