Accés més ràpid que el navegador!
185 les relacions: Agost, Aleksandr Kérenski, Alemanya, Alexandre II de Rússia, Alexandre III de Rússia, Anarquisme, Anatoli Lunatxarski, Andrei Sàkharov, Autocràcia, Autodeterminació, Barcelona, Bolxevisme, Calendari gregorià, Calendari julià, Canadà, Capitalisme, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Congrés, Consell de Comissaris del Poble, Cosacs, Crimea, Dictadura del proletariat, Dinastia Romànov, Diumenge Sagnant (1905), Duma, Emigració blanca, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit, Exèrcit Blanc, Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, Exèrcit Roig, Exèrcit Verd, Exili, Febrer, Ferrocarril, Finlàndia, França, Golf de Finlàndia, Grigori Rasputin, Guàrdia Roja, Gueorgui Lvov, Guerra civil, Guerra Civil russa, Guerra Freda, Guerra russo-japonesa, Hèlsinki, Ióssif Stalin, Imperi Austrohongarès, ..., Imperi Rus, Isaac Deutscher, Jean-Jacques Marie, John Kenneth Galbraith, John Reed, Karl Kautsky, Kronstadt, Kulak, Lavr Kornílov, Lenin, Lev Trotski, Liberalisme, Llei marcial, Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa, Lluita de classes, Mar Negra, Març, Marxisme, Menxevic, Mikhaïl Tukhatxevski, Moscou, Nicolau II de Rússia, Nikolai Bukharin, Nord, Nova Política Econòmica, Odessa, Ofensiva Kérenski, Orlando Figes, Palau d'Hivern, Parlament, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Partit Socialrevolucionari, Pàvel Miliukov, Piotr Stolipin, Piotr Wrangel, Poder dual, Pravda, Primer ministre, Primera Guerra Mundial, Rússia, Rebel·lió de Kronstadt, Rebel·lió de Tambov, Reforma emancipadora del 1861 a Rússia, Regne Unit, República, Revolució, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució de Febrer de 1917, Revolució Francesa, Revolució Russa, Revolució russa de 1905, Rosa Luxemburg, Rostov del Don, Sant Petersburg, Sàpiens, Servitud, Servitud a Rússia, Sibèria, Socialisme, Socialisme en un país, Soviet, Soviet de Petrograd, Suècia, Suïssa, Taganrog, Tercer Reich, Ternòpil, Tesis d'abril, Tractat de Brest-Litovsk, Trotskisme, Tsar, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vaga, Vaga general, Varsòvia, Victor Serge, Vladivostok, 1 de març, 1 de setembre, 10 d'octubre, 11 d'octubre, 13 d'octubre, 16 de juny, 17 de març, 1855, 1861, 1881, 1883, 1894, 1898, 1900, 1903, 1904, 1905, 1906, 1907, 1911, 1912, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 2 de juliol, 2 de març, 20 d'abril, 20 d'octubre, 22 de juliol, 23 de febrer, 24 de febrer, 24 de juny, 25 d'octubre, 25 de setembre, 26 d'agost, 26 d'octubre, 26 de febrer, 27 d'agost, 27 de febrer, 3 d'abril, 3 de juny, 3 de març, 30 d'agost, 4 de juliol, 4 de setembre, 5 de maig, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de març, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (135 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Revolució Russa і Agost · Veure més »
Aleksandr Kérenski
Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Aleksandr Kérenski · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Revolució Russa і Alemanya · Veure més »
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Nou!!: Revolució Russa і Alexandre II de Rússia · Veure més »
Alexandre III de Rússia
Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.
Nou!!: Revolució Russa і Alexandre III de Rússia · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Revolució Russa і Anarquisme · Veure més »
Anatoli Lunatxarski
, nom complet amb patronímic Anatoli Vassílievitx Lunatxarski, fou un revolucionari rus, estadista soviètic, escriptor, traductor, publicista, crític i historiador de l'art.
Nou!!: Revolució Russa і Anatoli Lunatxarski · Veure més »
Andrei Sàkharov
, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
Nou!!: Revolució Russa і Andrei Sàkharov · Veure més »
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Nou!!: Revolució Russa і Autocràcia · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Revolució Russa і Autodeterminació · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Revolució Russa і Barcelona · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Revolució Russa і Bolxevisme · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Revolució Russa і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Revolució Russa і Calendari julià · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Revolució Russa і Canadà · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Revolució Russa і Capitalisme · Veure més »
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Nou!!: Revolució Russa і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Nou!!: Revolució Russa і Comunisme de guerra · Veure més »
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Nou!!: Revolució Russa і Congrés · Veure més »
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Nou!!: Revolució Russa і Consell de Comissaris del Poble · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Revolució Russa і Cosacs · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Revolució Russa і Crimea · Veure més »
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Nou!!: Revolució Russa і Dictadura del proletariat · Veure més »
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Nou!!: Revolució Russa і Dinastia Romànov · Veure més »
Diumenge Sagnant (1905)
Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià), quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg.
Nou!!: Revolució Russa і Diumenge Sagnant (1905) · Veure més »
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Nou!!: Revolució Russa і Duma · Veure més »
Emigració blanca
L'emigració blanca, utilitzada sobretot a França, el Regne Unit i els EUA, és l'emigració de russos que van abandonar el seu país entre el 1917 i el 1922 arran de la revolució del 1917 i de la subsegüent guerra civil; sovint aquests emigrants eren opositors al nou règim rus.
Nou!!: Revolució Russa і Emigració blanca · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Revolució Russa і Estat sobirà · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Revolució Russa і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Revolució Russa і Exèrcit · Veure més »
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Nou!!: Revolució Russa і Exèrcit Blanc · Veure més »
Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna
L'Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna (en ucraïnès: Revolyutiyna Povstans'ka Armiya Ukrayiny), també anomenat Exèrcit Negre, fou un grup armat d'anarquistes amb base majoritàriament ucraïnesa; formava part dels quatre exèrcits que participaren en la Guerra Civil russa: l'Exèrcit Roig (format pels bolxevics), l'Exèrcit Blanc (format pels prooccidentals, els conservadors i certs sectors dels menxevics) i l'Exèrcit Verd.
Nou!!: Revolució Russa і Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Revolució Russa і Exèrcit Roig · Veure més »
Exèrcit Verd
Bandera utilitzada pels pagesos de l'Exèrcit Verd. Usualment feien servir negre, verd o una combinació de tots dos. El terme Exèrcits Verds (rus: Зелёная Армия) o, simplement, Verds (rus: Зелёные) és la denominació genèrica donada a grups de pagesos armats que es van enfrontar a tots els bàndols governamentals involucrats en la Guerra Civil Russa.
Nou!!: Revolució Russa і Exèrcit Verd · Veure més »
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Nou!!: Revolució Russa і Exili · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і Febrer · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Revolució Russa і Ferrocarril · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Revolució Russa і Finlàndia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Revolució Russa і França · Veure més »
Golf de Finlàndia
Situació del Golf de Finlàndia El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, suec: Finska vikenestonià: Soome laht, rus: Фи́нский зали́в, Finski zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Golf de Finlàndia · Veure més »
Grigori Rasputin
Grigori Iefímovitx Rasputin (Григорий Ефимович Распутин AFI /ɡrʲɪˈɡorʲɪj (j)ɪˈfʲiməvʲɪtɕ rɐˈsputʲɪn/) (Pokrovskoye, 21 de gener de 1869 – Sant Petersburg, 30 de desembre de 1916) fou un místic rus, autoproclamat home sant, que es va fer amic de la família de Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, i va tenir una gran influència sobre els Romànov en els darrers dies de la Rússia dels tsars.
Nou!!: Revolució Russa і Grigori Rasputin · Veure més »
Guàrdia Roja
* Guàrdia Roja (Baviera), en la República Soviètica de Baviera.
Nou!!: Revolució Russa і Guàrdia Roja · Veure més »
Gueorgui Lvov
Gueorgui Ievguènievitx Lvov (Príncep Lvov) (Георгий Евгеньевич Львов, en rus) (2 de novembre de 1861 – 7 de març, 1925) fou un estadista rus que presidí el Govern Provisional de Rússia des del 23 de març al 21 de juliol de 1917.
Nou!!: Revolució Russa і Gueorgui Lvov · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Revolució Russa і Guerra civil · Veure més »
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Nou!!: Revolució Russa і Guerra Civil russa · Veure més »
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Nou!!: Revolució Russa і Guerra Freda · Veure més »
Guerra russo-japonesa
La guerra russo-japonesa (rus: Ру́сско-япóнская войнá, romanitzat: Russko-iapónskaya voinà; japonès:日 露 戦 争, romanitzat: Nichiro sensō, lit. Guerra russo-japonesa) es va combatre entre l'Imperi del Japó i l'imperi rus durant 1904 i 1905 sobre les ambicions imperials rivals a Manxúria i Corea.
Nou!!: Revolució Russa і Guerra russo-japonesa · Veure més »
Hèlsinki
Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.
Nou!!: Revolució Russa і Hèlsinki · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Revolució Russa і Ióssif Stalin · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Revolució Russa і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Revolució Russa і Imperi Rus · Veure més »
Isaac Deutscher
Isaac Deutscher (Chrzanów, Polònia, 3 d'abril de 1907 - Roma, 19 d'agost de 1967) va ser un escriptor, periodista i activista polític marxista polonès que es va traslladar al Regne Unit en esclatar la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Revolució Russa і Isaac Deutscher · Veure més »
Jean-Jacques Marie
és un historiador francès.
Nou!!: Revolució Russa і Jean-Jacques Marie · Veure més »
John Kenneth Galbraith
fou un important economista canadenc-estatunidenc del.
Nou!!: Revolució Russa і John Kenneth Galbraith · Veure més »
John Reed
John Silas Reed (Portland, Oregon, Estats Units, 22 d'octubre del 1887 - Moscou, 19 d'octubre del 1920) fou un periodista i dirigent obrer nord-americà.
Nou!!: Revolució Russa і John Reed · Veure més »
Karl Kautsky
Karl Johann Kautsky (Praga, 16 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemòcrates de la II Internacional i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Nou!!: Revolució Russa і Karl Kautsky · Veure més »
Kronstadt
Escut Kronstadt (en rus Кроншта́дт, Kronxtadt, nom que deriva de l'alemany Krone (corona) i Stadt (ciutat); en finès s'anomena Retusaari) és una ciutat del districte de Kronstadtski de Sant Petersburg, a Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Kronstadt · Veure més »
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Nou!!: Revolució Russa і Kulak · Veure més »
Lavr Kornílov
Lavr Gueòrguievitx Kornílov (Лавр Георгиевич Корнилов) (18 de juliol de 1870 - Krasnodar, 13 d'abril de 1918) fou un general de l'exèrcit rus, més conegut per l'intent de cop d'estat al govern provisional d'Aleksandr Kérenski, durant la Revolució Russa de 1917.
Nou!!: Revolució Russa і Lavr Kornílov · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Revolució Russa і Lenin · Veure més »
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Nou!!: Revolució Russa і Lev Trotski · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Revolució Russa і Liberalisme · Veure més »
Llei marcial
Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.
Nou!!: Revolució Russa і Llei marcial · Veure més »
Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Russa de 1917 tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra; també s'hi inclouen els que participaren en la Guerra Civil Russa (1918-1921) amb independència del bàndol en què combateren.
Nou!!: Revolució Russa і Llista de persones relacionades amb la Revolució Russa · Veure més »
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Nou!!: Revolució Russa і Lluita de classes · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Revolució Russa і Mar Negra · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Revolució Russa і Març · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Revolució Russa і Marxisme · Veure més »
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Nou!!: Revolució Russa і Menxevic · Veure més »
Mikhaïl Tukhatxevski
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Nikolàievitx Tukhatxevski, fou un militar soviètic, cap de l'Exèrcit Roig (1925-1928), i una de les víctimes més prominents de la Gran Purga de Stalin de finals de la dècada dels 1930.
Nou!!: Revolució Russa і Mikhaïl Tukhatxevski · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Moscou · Veure més »
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Nicolau II de Rússia · Veure més »
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Nou!!: Revolució Russa і Nikolai Bukharin · Veure més »
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Nou!!: Revolució Russa і Nord · Veure més »
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.
Nou!!: Revolució Russa і Nova Política Econòmica · Veure més »
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Nou!!: Revolució Russa і Odessa · Veure més »
Ofensiva Kérenski
LOfensiva Kérenski va ser l'última ofensiva russa duta a terme durant la Primera Guerra Mundial, i que va tenir lloc el juliol de 1917.
Nou!!: Revolució Russa і Ofensiva Kérenski · Veure més »
Orlando Figes
Orlando Guy Figes (pronunciat Faidges) és un historiador i escriptor britànic conegut pels seus treballs sobre la història russa i europea.
Nou!!: Revolució Russa і Orlando Figes · Veure més »
Palau d'Hivern
El Palau d'Hivern, Зимний дворец Zimni dvórets, és un palau imperial a Sant Petersburg (Rússia) construït per ordre d'Elisabet I de Rússia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762.
Nou!!: Revolució Russa і Palau d'Hivern · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Revolució Russa і Parlament · Veure més »
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Nou!!: Revolució Russa і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus · Veure més »
Partit Socialrevolucionari
Propaganda del Partit Socialrevolucionari. El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) era un partit polític actiu a començament del.
Nou!!: Revolució Russa і Partit Socialrevolucionari · Veure més »
Pàvel Miliukov
Pàvel Nikolàievitx Miliukov (en rus Павел Николаевич Милюков, nascut el 15 de gener de 1859 (27 de gener de 1859 segons el calendari gregorià) a Moscou i mort el 31 de març de 1943 a Èx-los-Bens va ser un historiador rus. Polític fundador del Partit Constitucional Democràtic Rus, després de la revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional va exercir breument com a ministre dels Afers estrangers.
Nou!!: Revolució Russa і Pàvel Miliukov · Veure més »
Piotr Stolipin
Piotr Arkàdievitx Stolipin (Dresden, 14 d'abril de 1862 - Kíev, 14 de setembre de 1911) fou un polític rus, primer ministre del tsar Nicolau II de Rússia i ministre de l'Interior com a successor de Piotr Durnovó, des de 1906 fins a 1911.
Nou!!: Revolució Russa і Piotr Stolipin · Veure més »
Piotr Wrangel
Piotr Nikolàievitx Vrànguel, Пётр Николаевич Врангель Peter von Wrangel; Novo-Aleksandrovsk, 27 d'agost de 1878 - Brussel·les, 25 d'abril de 1928) fou un noble i militar rus, baró de Wrangel, comandant de l'Exèrcit del Caucas el 1919, cap del Moviment Blanc a Ucraïna durant el període final de la Guerra Civil Russa, com a Governador i Comandant en cap de les forces armades del sud de Rússia (11 d'abril de 1920) i Governador del Sud de Rússia i Comandant en cap de l'Exèrcit rus el 19 d'agost de 1920. Fou un dels més importants líders de l'exili rus.
Nou!!: Revolució Russa і Piotr Wrangel · Veure més »
Poder dual
La proclamació del Dia internacional de la dona treballadora a Petrograd el 1917 va ser el començament de la Revolució de Febrer El poder dual és un concepte articulat per Lenin com a dvoevlastie («doble poder») que descriu una situació durant la Revolució de Febrer de 1917 en la qual dos poders polítics, els consells obrers, o soviets, i l'aparell oficial de l'estat del Govern Provisional Rus, van coexistir l'un amb l'altre disputant-se la legitimitat.
Nou!!: Revolució Russa і Poder dual · Veure més »
Pravda
Pravda («La veritat») és un diari de gran format rus, i va ser el diari oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica, quan va ser un dels diaris més influents del país amb un tiratge d'11 milions.
Nou!!: Revolució Russa і Pravda · Veure més »
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Nou!!: Revolució Russa і Primer ministre · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Revolució Russa і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Revolució Russa і Rússia · Veure més »
Rebel·lió de Kronstadt
La Rebel·lió de Kronstadt va ser un alçament fracassat dels mariners soviètics contra el govern de la primitiva República Socialista Federada Russa.
Nou!!: Revolució Russa і Rebel·lió de Kronstadt · Veure més »
Rebel·lió de Tambov
La Rebel·lió de Tambov de 1919-1921 va ser un dels majors aixecaments de la pagesia contra els bolxevics durant la Guerra Civil Russa.
Nou!!: Revolució Russa і Rebel·lió de Tambov · Veure més »
Reforma emancipadora del 1861 a Rússia
Els mugics escolten la proclamació del Manifest de l'Emancipació el 1861 La Reforma Emancipadora de 1861 a Rússia va ser la primera i més important de les reformes liberals dutes a terme durant el govern del tsar Alexandre II de Rússia.
Nou!!: Revolució Russa і Reforma emancipadora del 1861 a Rússia · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Revolució Russa і Regne Unit · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Revolució Russa і República · Veure més »
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Nou!!: Revolució Russa і Revolució · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Revolució Russa і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Nou!!: Revolució Russa і Revolució de Febrer de 1917 · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Revolució Russa і Revolució Francesa · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Revolució Russa і Revolució Russa · Veure més »
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Nou!!: Revolució Russa і Revolució russa de 1905 · Veure més »
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Nou!!: Revolució Russa і Rosa Luxemburg · Veure més »
Rostov del Don
Rostov del Don (en rus, Pосто́в-на-Дону́, Rostov-na-Donú) és una ciutat russa, capital de l'óblast de Rostov i del Districte Federal Meridional.
Nou!!: Revolució Russa і Rostov del Don · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Revolució Russa і Sant Petersburg · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Revolució Russa і Sàpiens · Veure més »
Servitud
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.
Nou!!: Revolució Russa і Servitud · Veure més »
Servitud a Rússia
Serguei Ivanov. El sistema de servitud establert a Rússia (Крепостное право, Krepostnóie Pravo) — que va començar a existir ja al amb la Rus de Kíev — és un sistema que sorgeix per la dependència del pagès o granger del terratinent o senyor de la terra.
Nou!!: Revolució Russa і Servitud a Rússia · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Revolució Russa і Sibèria · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Revolució Russa і Socialisme · Veure més »
Socialisme en un país
El socialisme en un país va ser una teoria proposada per Stalin el 1924, elaborada per Nikolai Bukharin el 1925 i finalment adoptada com a política d'estat per Stalin.
Nou!!: Revolució Russa і Socialisme en un país · Veure més »
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Nou!!: Revolució Russa і Soviet · Veure més »
Soviet de Petrograd
Una assemblea del Soviet de Petrograd, 1917 El Soviet d'Obrers i Soldats de Petrograd, dit habitualment Soviet de Petrograd, s'establí el març de 1917 després del triomf de la Revolució de Febrer com a organisme representatiu dels obrers de Petrograd.
Nou!!: Revolució Russa і Soviet de Petrograd · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Revolució Russa і Suècia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Revolució Russa і Suïssa · Veure més »
Taganrog
Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Revolució Russa і Taganrog · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Revolució Russa і Tercer Reich · Veure més »
Ternòpil
Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.
Nou!!: Revolució Russa і Ternòpil · Veure més »
Tesis d'abril
Discurs de Lenin al Palau Táuride. (4 d'abril de 1917) Les Tesis d'abril són una sèrie de punts exposats pel líder dels bolxevics russos, Vladímir Ilitx Uliànov o també anomenat Lenin.
Nou!!: Revolució Russa і Tesis d'abril · Veure més »
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Revolució Russa і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »
Trotskisme
Lev Trotski exiliat a Sibèria en 1900 El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic, defensava la creació d'una avantguarda del partit.
Nou!!: Revolució Russa і Trotskisme · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Revolució Russa і Tsar · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Nou!!: Revolució Russa і Vaga · Veure més »
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Nou!!: Revolució Russa і Vaga general · Veure més »
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Nou!!: Revolució Russa і Varsòvia · Veure més »
Victor Serge
Víktor Lvóvitx Kibàltxitx, més conegut com a Victor Serge, (en francès, Brussel·les, 30 de desembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 17 de novembre de 1947) fou un intel·lectual comunista.
Nou!!: Revolució Russa і Victor Serge · Veure més »
Vladivostok
Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.
Nou!!: Revolució Russa і Vladivostok · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 1 de març · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 1 de setembre · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 10 d'octubre · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 11 d'octubre · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 13 d'octubre · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 16 de juny · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 17 de març · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1855 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Revolució Russa і 1861 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1881 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1883 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Revolució Russa і 1894 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Revolució Russa і 1898 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1900 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1903 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1904 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Revolució Russa і 1905 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1906 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1907 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1911 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1912 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Revolució Russa і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Revolució Russa і 1918 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Revolució Russa і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1921 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Revolució Russa і 1924 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 2 de juliol · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 2 de març · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 20 d'abril · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 20 d'octubre · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 22 de juliol · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Revolució Russa і 23 de febrer · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Revolució Russa і 24 de febrer · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 24 de juny · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 25 d'octubre · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 25 de setembre · Veure més »
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 26 d'agost · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 26 d'octubre · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Revolució Russa і 26 de febrer · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 27 d'agost · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Revolució Russa і 27 de febrer · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 3 d'abril · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 3 de juny · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 3 de març · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 30 d'agost · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 4 de juliol · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 4 de setembre · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 5 de maig · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 6 de juliol · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 7 de juliol · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 7 de març · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolució Russa і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gran Revolució d'Octubre, Revolució Bolxevic, Revolució Russa de 1917, Revolució Soviètica, Revolució bolxevic, Revolució de 1917, Revolució d’Octubre, Revolució russa, Revolució russa d'octubre de 1917, Revolució russa de 1917, Revolució soviètica, Segona Revolució Russa de 1917.
