Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Revolució Francesa

+ Desa el concepte

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

153 les relacions: Absolutisme, Alexis de Tocqueville, Anne Robert Jacques Turgot, Antic règim, Aristocràcia, Arma de foc, Assemblea Constituent, Assignat, Atur, Étienne-Charles de Loménie de Brienne, Baró de Breteuil, Barcelona, Batalla de Valmy, Bèlgica, Bé nacional, Bordeus, Burgesia, Calendari republicà francès, Camille Desmoulins, Capitalisme, Carles IV d'Espanya, Cereal, Charles Alexandre de Calonne, Clergat, Club dels Jacobins, Comerç, Comtat d'Holanda, Comtat de Niça, Comuna de París, Consolat francès, Convenció Nacional, Cop d'estat del 18 de brumari, Dèficit fiscal, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Delme, Demografia, Departament francès, Directori francès, Drets de la dona a la Revolució Francesa, Ducat de Savoia, Egipte, Els Invàlids, Estats Generals de França, Europa, Fabre d'Églantine, Fam, Feudalisme, França, Fugida a Varennes, ..., Georges Jacques Danton, Gilbert du Motier de La Fayette, Gironda, Girondí, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra Gran, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Guillotina, Història de França, Honoré Gabriel Riqueti, Il·lustració, Impost, Indústria, Itàlia, Jacques Necker, Jacques Pierre Brissot, Jérôme Pétion de Villeneuve, Jean-Paul Marat, Joseph Fouché, Joseph Ignace Guillotin, Jurament del joc de pilota, La Bastilla, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Liberalisme, Llibertat, igualtat, fraternitat, Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa, Lluís XVI de França, Louis Antoine Léon Saint-Just, Madame Roland, Maria Antonieta d'Àustria, Massacres del 2 de setembre, Maximilien de Robespierre, Monarquia, Monarquia absoluta, Montesquieu, Nantes, Napoleó Bonaparte, Nicolas de Condorcet, Noblesa, Occitània durant la Revolució Francesa, Països Baixos, Palau de Versalles, París, Parlament, Pólvora, Perpinyà, Prússia, Presa de la Bastilla, Primera Coalició, Primera República Francesa, Quaderns de queixes, Reacció Termidoriana, Regnat del Terror, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Nàpols, República, Revolta de La Vendée, Revolució, Rin, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sans-culottes, Segle XIX, Segle XVII, Segle XVIII, Societat estamental, Stefan Zweig, Sufragi universal, Taxa de mortalitat, Taxa de natalitat, Tercer estat, Tractat dels Pirineus, Vinya, 10 d'agost, 11 de juliol, 16 d'octubre, 1614, 1780, 1783, 1787, 1788, 1789, 1791, 1792, 1793, 1794, 1795, 1798, 1799, 1815, 2 de setembre, 20 de juny, 2018, 21 de gener, 25 de juny, 26 d'agost, 27 de juliol, 3 d'agost, 4 d'agost, 5 de maig, 9 de novembre. Ampliar l'índex (103 més) »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Revolució Francesa і Absolutisme · Veure més »

Alexis de Tocqueville

Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes.

Nou!!: Revolució Francesa і Alexis de Tocqueville · Veure més »

Anne Robert Jacques Turgot

Anne-Robert-Jacques Turgot, baró de Laune (París, 10 de maig de 1727 – 18 de març de 1781), sovint mencionat simplement com a Turgot, va ser un economista francès i estadista.

Nou!!: Revolució Francesa і Anne Robert Jacques Turgot · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Revolució Francesa і Antic règim · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Revolució Francesa і Aristocràcia · Veure més »

Arma de foc

Una arma de foc és qualsevol arma que llança projectils a distància gràcies a la pressió originada per una explosió.

Nou!!: Revolució Francesa і Arma de foc · Veure més »

Assemblea Constituent

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Assemblea Constituent · Veure més »

Assignat

Assignat de 15 sols L'assignat era un tipus de moneda durant la Revolució francesa que es va caracteritzar per la seva inestabilitat i pèrdua de valor constant.

Nou!!: Revolució Francesa і Assignat · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% En economia, una persona està a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.

Nou!!: Revolució Francesa і Atur · Veure més »

Étienne-Charles de Loménie de Brienne

Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Étienne-Charles de Loménie de Brienne · Veure més »

Baró de Breteuil

Louis Charles Auguste le Tonnelier, baró de Breteuil, baró de Preuilly (1730 - 1807) va ser un diplomàtic i noble francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Baró de Breteuil · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Revolució Francesa і Barcelona · Veure més »

Batalla de Valmy

La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.

Nou!!: Revolució Francesa і Batalla de Valmy · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Revolució Francesa і Bèlgica · Veure més »

Bé nacional

Carignan Els béns nacionals (en francés, biens nationaux) o dominis nacionals (en francés, domaines nationaux) són els dominis i les possessions de l'Església (edificis, objectes, terres de conreu i boscos) que van ser confiscats durant la Revolució Francesa, en virtut del decret de 2 de novembre de 1789.

Nou!!: Revolució Francesa і Bé nacional · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Revolució Francesa і Bordeus · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Revolució Francesa і Burgesia · Veure més »

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos».

Nou!!: Revolució Francesa і Calendari republicà francès · Veure més »

Camille Desmoulins

Lucie-Simplice-Camille-Benoist Desmoulins (n. a Guise el 2 de març del 1760 - mor, executat, a París el 5 d'abril del 1794) fou un un periodista i polític que va tenir un paper important en la Revolució francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Camille Desmoulins · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Revolució Francesa і Capitalisme · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Revolució Francesa і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Revolució Francesa і Cereal · Veure més »

Charles Alexandre de Calonne

Charles Alexandre, vescomte de Calonne (Douai, 1734 - 30 d'octubre de 1802) fou un estadista francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Charles Alexandre de Calonne · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Revolució Francesa і Clergat · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Revolució Francesa і Club dels Jacobins · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Revolució Francesa і Comerç · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: Revolució Francesa і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Niça

El jardí Foncet a Niça El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.

Nou!!: Revolució Francesa і Comtat de Niça · Veure més »

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originalment al govern de París durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Comuna de París · Veure més »

Consolat francès

El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.

Nou!!: Revolució Francesa і Consolat francès · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Revolució Francesa і Convenció Nacional · Veure més »

Cop d'estat del 18 de brumari

Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »

Dèficit fiscal

El dèficit fiscal és la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc.

Nou!!: Revolució Francesa і Dèficit fiscal · Veure més »

Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units.

Nou!!: Revolució Francesa і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

Il·lustració de l'època La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Revolució Francesa і Delme · Veure més »

Demografia

Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.

Nou!!: Revolució Francesa і Demografia · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Revolució Francesa і Departament francès · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Revolució Francesa і Directori francès · Veure més »

Drets de la dona a la Revolució Francesa

Olympe de Gouges, feminista del segle XVIII Els drets de les dones a la Revolució Francesa són el conjunt de drets i reivindicacions d'igualtat d'estatus polític i social entre homes i dones que aquestes van fer durant la Revolució Francesa de 1789, al segle XVIII.

Nou!!: Revolució Francesa і Drets de la dona a la Revolució Francesa · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Revolució Francesa і Ducat de Savoia · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Revolució Francesa і Egipte · Veure més »

Els Invàlids

Església i cúpula del «Hôtel des Invalides». El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del segle XVII (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar.

Nou!!: Revolució Francesa і Els Invàlids · Veure més »

Estats Generals de França

'''5 maig de 1789''': obertura dels Estats Generals a Versalles Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.

Nou!!: Revolució Francesa і Estats Generals de França · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Revolució Francesa і Europa · Veure més »

Fabre d'Églantine

Philippe François Nazaire Fabre d'Églantine (28 de juliol de 1750 – 5 d'abril de 1794), comunament conegut com a Fabre d'Églantine va ser un actor, dramaturg, poeta i polític francès durant la Revolució francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Fabre d'Églantine · Veure més »

Fam

L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per càpita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dóna en l'anomenat Tercer Món.

Nou!!: Revolució Francesa і Fam · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Revolució Francesa і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Revolució Francesa і França · Veure més »

Fugida a Varennes

La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos.

Nou!!: Revolució Francesa і Fugida a Varennes · Veure més »

Georges Jacques Danton

Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) fou un dirigent de la Revolució Francesa que esdevingué el primer president del Comitè de Salvació Pública.

Nou!!: Revolució Francesa і Georges Jacques Danton · Veure més »

Gilbert du Motier de La Fayette

Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, més conegut pel seu títol nobiliari de marquès de la Fayette (castell de Chavaniac, Alvèrnia, 6 de setembre de 1757 - París, 20 de maig 1834), fou un aristòcrata i militar francès que participà en les revolucions americana i francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Gilbert du Motier de La Fayette · Veure més »

Gironda

La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Revolució Francesa і Gironda · Veure més »

Girondí

Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda.

Nou!!: Revolució Francesa і Girondí · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: Revolució Francesa і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Revolució Francesa і Guerra Gran · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Revolució Francesa і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillotina

Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.

Nou!!: Revolució Francesa і Guillotina · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Revolució Francesa і Història de França · Veure més »

Honoré Gabriel Riqueti

Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau (Le Bignon-Mirabeau, Illa de França, 9 de març de 1749 — París, 2 d’abril de 1791) va ser un destacat polític, activista i teòric de la Revolució Francesa, en la qual va destacar per la retòrica apassionada i convincent, tant oral com escrita.

Nou!!: Revolució Francesa і Honoré Gabriel Riqueti · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Revolució Francesa і Il·lustració · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Revolució Francesa і Impost · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Revolució Francesa і Indústria · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Revolució Francesa і Itàlia · Veure més »

Jacques Necker

Jacques Necker (Ginebra 1732 - Coppet, Suïssa, 1804) va ser tres vegades el responsable de les finances de la monarquia francesa del rei Lluís XVI en els anys 1776, 1788 i 1789.

Nou!!: Revolució Francesa і Jacques Necker · Veure més »

Jacques Pierre Brissot

Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).

Nou!!: Revolució Francesa і Jacques Pierre Brissot · Veure més »

Jérôme Pétion de Villeneuve

Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 18 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Jérôme Pétion de Villeneuve · Veure més »

Jean-Paul Marat

Jean-Paul Marat (Boudry, Suïssa, 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793).

Nou!!: Revolució Francesa і Jean-Paul Marat · Veure més »

Joseph Fouché

'''Joseph Fouché''' Joseph Fouché, comte d'Òtranto (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759 - Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners.

Nou!!: Revolució Francesa і Joseph Fouché · Veure més »

Joseph Ignace Guillotin

Joseph Ignace Guillotin (Saintes, 28 de maig de 1738 - París, 26 de març de 1814) va ser un metge i diputat francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Joseph Ignace Guillotin · Veure més »

Jurament del joc de pilota

Jacques-Louis David, '''''El jurament del Joc de pilota''''', Musée du Château de Versalles El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789.

Nou!!: Revolució Francesa і Jurament del joc de pilota · Veure més »

La Bastilla

Vista de la Bastille. La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París.

Nou!!: Revolució Francesa і La Bastilla · Veure més »

Lazare Nicolas Marguerite Carnot

Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.

Nou!!: Revolució Francesa і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Revolució Francesa і Liberalisme · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité) era el lema de la Revolució Francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra.

Nou!!: Revolució Francesa і Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Revolució Francesa і Lluís XVI de França · Veure més »

Louis Antoine Léon Saint-Just

Louis Antoine Léon Saint-Just (Decize, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Louis Antoine Léon Saint-Just · Veure més »

Madame Roland

Madame Roland, amb el nom de soltera de Jeanne Marie Philipon (París, 17 de març de 1754 - 8 de novembre de 1793), fou una cèlebre dama francesa dels temps de la revolució.

Nou!!: Revolució Francesa і Madame Roland · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 23 d'agost de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França, muller de Lluís XVI de França.

Nou!!: Revolució Francesa і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Massacres del 2 de setembre

Les Massacres de Setembre foren una onada de violència que es patí a París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Massacres del 2 de setembre · Veure més »

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Nou!!: Revolució Francesa і Maximilien de Robespierre · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Revolució Francesa і Monarquia · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Revolució Francesa і Monarquia absoluta · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Revolució Francesa і Montesquieu · Veure més »

Nantes

Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en galo Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Revolució Francesa і Nantes · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Revolució Francesa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nicolas de Condorcet

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet fou un matemàtic, filòsof i polític francès del segle XVIII i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Nicolas de Condorcet · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Revolució Francesa і Noblesa · Veure més »

Occitània durant la Revolució Francesa

Evolució històrica al territori occità durant la Revolució Francesa, del 1788 al 1795.

Nou!!: Revolució Francesa і Occitània durant la Revolució Francesa · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Revolució Francesa і Països Baixos · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dóna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Revolució Francesa і Palau de Versalles · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Revolució Francesa і París · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Revolució Francesa і Parlament · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Revolució Francesa і Pólvora · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Revolució Francesa і Perpinyà · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Revolució Francesa і Prússia · Veure més »

Presa de la Bastilla

La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.

Nou!!: Revolució Francesa і Presa de la Bastilla · Veure més »

Primera Coalició

La Primera Coalició (1793–1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Primera Coalició · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Revolució Francesa і Primera República Francesa · Veure més »

Quaderns de queixes

Els quaderns de queixes (en francés cahiers de doléances) van ser uns memorials o registres que les assemblees de cada circumscripció francesa encarregada d'elegir els diputats als Estats Generals omplien amb peticions i queixes.

Nou!!: Revolució Francesa і Quaderns de queixes · Veure més »

Reacció Termidoriana

La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Reacció Termidoriana · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: Revolució Francesa і Regnat del Terror · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Revolució Francesa і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Revolució Francesa і Regne de França · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Revolució Francesa і Regne de Nàpols · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Revolució Francesa і República · Veure més »

Revolta de La Vendée

La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94).

Nou!!: Revolució Francesa і Revolta de La Vendée · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Revolució Francesa і Revolució · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Revolució Francesa і Rin · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Revolució Francesa і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Revolució Francesa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sans-culottes

Els ''sans-culottes'' duien pantalons, i no els calçons (''culottes'') dels nobles; la paraula literalment vol dir 'sense calçons'. Van participar en els moviments revolucionaris fins al 1795 Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla (obrers, artesans), que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta (culotte) i mitges, sinó amb calces llargues.

Nou!!: Revolució Francesa і Sans-culottes · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Revolució Francesa і Segle XIX · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Revolució Francesa і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Revolució Francesa і Segle XVIII · Veure més »

Societat estamental

Representació dels tres estaments: qui prega (''oratores''), qui lluita (''bellatores'') i qui treballa (''laboratores''). La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.

Nou!!: Revolució Francesa і Societat estamental · Veure més »

Stefan Zweig

Stefan Zweig ʃtéfanədzβájk (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 - Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac.

Nou!!: Revolució Francesa і Stefan Zweig · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Revolució Francesa і Sufragi universal · Veure més »

Taxa de mortalitat

La taxa de mortalitat és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.

Nou!!: Revolució Francesa і Taxa de mortalitat · Veure més »

Taxa de natalitat

La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.

Nou!!: Revolució Francesa і Taxa de natalitat · Veure més »

Tercer estat

El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.

Nou!!: Revolució Francesa і Tercer estat · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Revolució Francesa і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Revolució Francesa і Vinya · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 10 d'agost · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 11 de juliol · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 16 d'octubre · Veure més »

1614

;Països catalans.

Nou!!: Revolució Francesa і 1614 · Veure més »

1780

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Revolució Francesa і 1780 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Revolució Francesa і 1783 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Revolució Francesa і 1787 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Revolució Francesa і 1788 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Revolució Francesa і 1789 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Revolució Francesa і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Revolució Francesa і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Revolució Francesa і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Revolució Francesa і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Revolució Francesa і 1795 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Revolució Francesa і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Revolució Francesa і 1799 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Revolució Francesa і 1815 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 2 de setembre · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 20 de juny · Veure més »

2018

Abril: cimera intercoreana L'any 2018 és un any que ha començat en dilluns en el calendari gregorià.

Nou!!: Revolució Francesa і 2018 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Revolució Francesa і 21 de gener · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 25 de juny · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 26 d'agost · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 27 de juliol · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 3 d'agost · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 4 d'agost · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 5 de maig · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Revolució Francesa і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Revolució francesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »