Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Allotjament, Antoni de Saiol i de Quarteroni, Antoni Soler, Ardiaca, Arquebisbat de Barcelona, Austriacistes, Avalot de les faves, Bages, Baix Llobregat, Barcelona, Barret, Begues, Benet Ignasi de Salazar, Berga, Bisbat d'Urgell, Braç (concepte social), Caldes de Montbui, Capítol de cort, Carles II de Castella, Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, Castella, Castellbò, Castelldefels, Catalunya, Catalunya del Nord, Cavalleria, Celífers, Centelles, Classe baixa, Consell d'Aragó, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Cornellà, Coronela de Barcelona, Corpus de Sang, Corts de Barcelona (1599), Diego Mesía Felípez de Guzmán, Dietari de la Generalitat, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, El Masnou, Estudi General de Barcelona, Europa, Felip V d'Espanya, Fortalesa, Francesc Pujol i Pons, Gavà, Grandesa d'Espanya, Granollers, Guerra dels Nou Anys, ..., Guerra dels Segadors, Insaculació, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Junta de Braços, La Marina, Llista de bisbes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluçanès, Madrid, Manresa, Marquesat de Rupit, Martorell, Mataró, Monarquia d'Espanya, Novembre, Octubre, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Osona, Penedès, Puigcerdà, Ramon de Trobat i Vinyes, Regne de França, Reial audiència, Reial Audiència de Catalunya, Revolta dels angelets de la terra, Rosselló, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Sarrià (Barcelona), Segarra, Solivella, Sometent, Tres Comuns de Catalunya, Universitat de València, Urgell, Vallès, Vegueria, Vilamajor, Virrei, 11 de maig, 1653, 1685, 1687, 1688, 1689, 1694, 30 de novembre, 4 d'abril, 8 d'abril, 9 d'abril. Ampliar l'índex (55 més) »
Allotjament
Durant l'edat moderna l'allotjament era l'obligació que s'imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Allotjament · Veure més »
Antoni de Saiol i de Quarteroni
Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Antoni de Saiol i de Quarteroni · Veure més »
Antoni Soler
* Antoni Soler i Clariana (Reus 1835 - 1896) advocat i polític català.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Antoni Soler · Veure més »
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Ardiaca · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Austriacistes · Veure més »
Avalot de les faves
L'Avalot de les faves fou una revolta antisenyorial ocorreguda el juny de 1688 a Manresa.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Avalot de les faves · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Bages · Veure més »
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Baix Llobregat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Barcelona · Veure més »
Barret
XIX. ''Dona amb barret florit'' (1889), de Pierre-Auguste Renoir: Barret de palla amb vora decorat amb flors de tela i cintes El barret o capell és una lligadura o peça de vestir que cobreix el cap i que es porta per diversos motius, inclosa la protecció contra les condicions meteorològiques, motius cerimonials com la graduació universitària, motius religiosos, seguretat o com a accessori de moda.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Barret · Veure més »
Begues
Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Begues · Veure més »
Benet Ignasi de Salazar
Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Benet Ignasi de Salazar · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Berga · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Braç (concepte social) · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Caldes de Montbui · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Capítol de cort · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Carles II de Castella · Veure més »
Carlos de Gurrea Aragón y de Borja
Carlos de Gurrea Aragón y de Borja (1634 - 1692), 9è Duc de Vilafermosa.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Carlos de Gurrea Aragón y de Borja · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Castella · Veure més »
Castellbò
Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Castellbò · Veure més »
Castelldefels
Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Castelldefels · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Catalunya · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Revolta dels Barretines і Catalunya del Nord · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Cavalleria · Veure més »
Celífers
Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Celífers · Veure més »
Centelles
Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Centelles · Veure més »
Classe baixa
Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII La classe baixa o classe popular, en una societat de classes, és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, llibertats, drets, poder i autonomia.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Classe baixa · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Consell d'Aragó · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Consell de Cent · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Constitucions catalanes · Veure més »
Cornellà
* Topònims.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Cornellà · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Coronela de Barcelona · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Revolta dels Barretines і Corpus de Sang · Veure més »
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »
Diego Mesía Felípez de Guzmán
Diego Mesía Felípez de Guzmán y Dávila (1590-1655), fou un militar i polític espanyol.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Diego Mesía Felípez de Guzmán · Veure més »
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Dietari de la Generalitat · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »
El Masnou
El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Revolta dels Barretines і El Masnou · Veure més »
Estudi General de Barcelona
L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Estudi General de Barcelona · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Europa · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fortalesa
Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Fortalesa · Veure més »
Francesc Pujol i Pons
Placa en homenatge a Francesc Pujol i Pons al barri de l'eixample de Barcelona Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 15 de maig de 1878 - Barcelona, 24 de desembre de 1945) fou un compositor, director d'orquestra i musicòleg català.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Francesc Pujol i Pons · Veure més »
Gavà
Gavà és una ciutat del sud del Baix Llobregat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Gavà · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Granollers · Veure més »
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Nou!!: Revolta dels Barretines і Guerra dels Nou Anys · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Guerra dels Segadors · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Insaculació · Veure més »
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Junta de Braços · Veure més »
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Nou!!: Revolta dels Barretines і La Marina · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Lluçanès · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Madrid · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Manresa · Veure més »
Marquesat de Rupit
Castell de Rupit El Marquesat de Rupit és un títol nobiliari creat el 25 de gener de 1681 pel rei Carles II a favor de Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Marquesat de Rupit · Veure més »
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Martorell · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Mataró · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Novembre · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Octubre · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Osona · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Penedès · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Puigcerdà · Veure més »
Ramon de Trobat i Vinyes
Ramon de Trobat i Vinyes (Barcelona?, ca 1626 Encara que alguns textos com l'Enciclopèdia Catalana el fan nascut a Perpinyà, estudis més moderns han manifestat que no se'n coneix ni lloc ni data de naixement (Ayats ''Les premiéres années...'' (1993), i li han suposat una naixença barcelonina pels anys 1625-1627 (Jané ''La formació de nissagues de poder...'' (1998) - Perpinyà, 9 d'abril del 1698) va ser una figura clau en el procés d'incorporació de les comarques nord-catalanes al regne de França.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Ramon de Trobat i Vinyes · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Regne de França · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Reial audiència · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Revolta dels angelets de la terra
Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Rosselló · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sabadell · Veure més »
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sant Boi de Llobregat · Veure més »
Sant Climent de Llobregat
Sant Climent de Llobregat o simplement Sant Climent és un municipi del Baix Llobregat que té uns 11 km² de superfície i la seva població supera lleugerament els 4.000 habitants.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sant Climent de Llobregat · Veure més »
Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sant Feliu de Llobregat · Veure més »
Sant Joan Despí
Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra del riu.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sant Joan Despí · Veure més »
Sant Just Desvern
Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sant Just Desvern · Veure més »
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sarrià (Barcelona) · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Segarra · Veure més »
Solivella
Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Solivella · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Sometent · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Universitat de València · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Urgell · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Vallès · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Vegueria · Veure més »
Vilamajor
* Vilamajor (Àger), poble del municipi d'Àger (la Noguera).
Nou!!: Revolta dels Barretines і Vilamajor · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Revolta dels Barretines і Virrei · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 11 de maig · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 1653 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 1685 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 1687 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 1688 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 1689 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 1694 · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 30 de novembre · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 4 d'abril · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 8 d'abril · Veure més »
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta dels Barretines і 9 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aixecament dels Barretines, Revolta de les Barretines, Revolta dels Gorretes.
