Taula de continguts
60 les relacions: Afrikaans, Andries Pretorius, Àfrica Sud-occidental Alemanya, Bèlgica, Bòer, Colònia de Natal, Colònia del Cap, Colònia del Transvaal, Coloured, Convenció de Bloemfontein, Convenció de Sand River, Estat Lliure (Sud-àfrica), Estat Lliure d'Orange, Estats Units de Stellaland, França, Goshen, Graaff-Reinet, Gran Bretanya, Gran Trek, Griekwastad, Griqualàndia, Klein Vrystaat, KwaZulu-Natal, Lydenburg, Nieuwe Republiek, Novembre, Països Baixos, Philippolis, Pieter Retief, Potchefstroom, Primera Guerra Bòer, Protectorat de Betxuanalàndia, Província de Transvaal, Província del Cap, República de Natal, República del Transvaal, Riu Orange, Segona Guerra Bòer, Stellaland, Sud-àfrica, Swellendam, Unió Sud-africana, Vaal, Voortrekker, Vryheid, Winburg, 16 de desembre, 17 de febrer, 17 de gener, 1795, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Afrikaans
Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Veure Repúbliques Bòers і Afrikaans
Andries Pretorius
Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius (27 de novembre de 1798 - 23 de juliol de 1853) fou un líder dels bòers que contribuí decisivament a la creació de la República de Transvaal, així com de l'efímera República del Natal a l'actual Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Andries Pretorius
Àfrica Sud-occidental Alemanya
L'Àfrica Sud-occidental Alemanya fou una colònia alemanya a l'est de l'Àfrica Austral del 1884 al 1915, que incloïa els territori que avui correspon a Namíbia.
Veure Repúbliques Bòers і Àfrica Sud-occidental Alemanya
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Repúbliques Bòers і Bèlgica
Bòer
Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.
Veure Repúbliques Bòers і Bòer
Colònia de Natal
La Colònia de Natal fou una colònia britànica de l'Àfrica meridional oriental.
Veure Repúbliques Bòers і Colònia de Natal
Colònia del Cap
La Colònia del Cap (anglès Cape Colony, neerlandès Kaapkolonie) de l'actual Sud-àfrica va restar primer sota control neerlandès i més tard sota control britànic.
Veure Repúbliques Bòers і Colònia del Cap
Colònia del Transvaal
Mines d'or. La fotografia aèria agafada per Eduard Spelterini el juliol de 1911. La colònia del Transvaal (pronunciació en Afrikaans) fou el nom utilitzat per referir-se a la regió del Transvaal durant el període de govern britànic directe i ocupació militar entre el final de la Guerra Anglo-Boer el 1902 quan la República sud-africana va ser dissolta, i l'establiment de la Unió de Sud-àfrica el 1910.
Veure Repúbliques Bòers і Colònia del Transvaal
Coloured
El terme coloured en el context de Sud-àfrica, Namíbia, Zàmbia, Botswana i Zimbàbue (que també es coneixen com a Bruinmense, Kleurlinge o Bruin Afrikaners en afrikaans) es refereix o es referia a un grup ètnic de races mestisses que tenien alguns avantpassats de l'Àfrica subsahariana però considerat com no suficient negre segons les lleis sud-africanes.
Veure Repúbliques Bòers і Coloured
Convenció de Bloemfontein
La Convenció de Bloemfontein (també Convenció del Riu Orange) fou un tractat pel qual el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda va reconèixer formalment la sobirania dels bòers i europeus de la Sobirania del Riu Orange entre el riu Orange i el riu Vaal.
Veure Repúbliques Bòers і Convenció de Bloemfontein
Convenció de Sand River
La Convenció de Sand River fou un acord entre la Gran Bretanya i els bòers de la Província de Transvaal per la qual els britànics reconeixien la independència de les comunitats bòers de més enllà del Vaal.
Veure Repúbliques Bòers і Convenció de Sand River
Estat Lliure (Sud-àfrica)
LEstat Lliure és una de les províncies de la nova Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Estat Lliure (Sud-àfrica)
Estat Lliure d'Orange
LEstat Lliure d'Orange (en afrikaans: Oranje Vrystaat) fou un estat independent de l'Àfrica austral durant la segona meitat del, i més tard província de la República de Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Estat Lliure d'Orange
Estats Units de Stellaland
Els Estats Units de Stellaland foren una confederació de dues repúbliques boers formada el novembre de 1883 entre les recentment nascudes República de Stellaland i la República de la Terra de Goshen, adoptant el nom de Stellaland, pel qual era coneguda la regió que ocupaven, com a nom comú a les dues, després que els seus governants arribessin a un acord provisional l'11 d'octubre de 1883.
Veure Repúbliques Bòers і Estats Units de Stellaland
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Repúbliques Bòers і França
Goshen
Goshen (República de Goshen, afrikaans Het Land Goosen), fou una república bòer de Sud-àfrica, paral·lela a les de Stellaland i Niewe Republiek.
Veure Repúbliques Bòers і Goshen
Graaff-Reinet
Graaff-Reinet fou un establiment fundat pels holandesos el 1760, al nord de la seva colònia del Cap de Bona Esperança.
Veure Repúbliques Bòers і Graaff-Reinet
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Repúbliques Bòers і Gran Bretanya
Gran Trek
El ''laeger'' es va convertir en el símbol de la solidaritat afrikàner en un marc hostil. Gran Trek va ser un moviment migratori que va conduir a multitud de bòers que vivien en els territoris orientals de la Colònia del Cap de Bona Esperança fins a territoris de l'interior d'Àfrica situats al nord-est del riu Orange.
Veure Repúbliques Bòers і Gran Trek
Griekwastad
Griekwastad (Afrikaans per "Ciutat Griqua") és una ciutat de l'interior de Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Griekwastad
Griqualàndia
Griqualàndia és el nom donat a territoris regits per la gent griqua (/ˈɡriːkwə/; Afrikaans Griekwa, de vegades incorrectament anomenats Korana); els griques són un subgrup de Sud-àfrica heterogeni i multiracial, d'origen mixt blanc o xines o indi amb negres, anomenats coloured, que té un origen únic en la història inicial de la Colònia del Cap.
Veure Repúbliques Bòers і Griqualàndia
Klein Vrystaat
El Klein Vrystaat o Klein Vrijstaat (nom afrikaans traduït com Petit Estat Lliure, en angles Little Free State) fou una petita república bòer sud-africana que va existir del 10 de març del 1886 al 2 de maig del 1891, any en què fou incorporat de nou a la República Sud-africana (Transvaal).
Veure Repúbliques Bòers і Klein Vrystaat
KwaZulu-Natal
KwaZulu-Natal és una de les noves províncies de Sud-àfrica, al sud-est, amb una llarga línia costera a l'oceà índic.
Veure Repúbliques Bòers і KwaZulu-Natal
Lydenburg
Lydenburg fou una ciutat capital de la república bòer del mateix nom a Sud-àfrica, i després ciutat de la província de Transvaal i darrerament de Mpumalanga, situada entre Pretòria i la Badia de Delagoa a Moçambic.
Veure Repúbliques Bòers і Lydenburg
Nieuwe Republiek
La Niewe Republiek o legalment Nieuwe Republiek Zuid Afrika (Nova República en afrikaans) fou una república bòer, contemporània de les de Stellaland i Goshen, proclamada el 16 d'agost de 1884 amb terres cedides pels zulu, en territori que fou part de l'antiga república bòer de Natal.
Veure Repúbliques Bòers і Nieuwe Republiek
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Repúbliques Bòers і Novembre
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Repúbliques Bòers і Països Baixos
Philippolis
Philippolis és una petita ciutat de la província de l'Estat Lliure de Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Philippolis
Pieter Retief
Monument a Retief a Sud-àfrica Pieter Retief (o també Piet Retief), va néixer pel 1780 a la Colònia del Cap, Sud-àfrica, i va morir el 6 de febrer de 1838 en el que és ara el KwaZulu-Natal.
Veure Repúbliques Bòers і Pieter Retief
Potchefstroom
Potchefstroom és una ciutat de la província del Nord-oest (Sud-àfrica), prop de les mines de diamants del Transvaal.
Veure Repúbliques Bòers і Potchefstroom
Primera Guerra Bòer
La primera guerra dels bòers (en Afrikaans Eerste Vryheidsoorlog, literalment "Primera Guerra de la Llibertat"), 1880–1881, també coneguda com la Primera Guerra Anglo-Boer, Guerra de Transvaal o la Rebel·lió de Transvaal, va ser una guerra lliurada entre el 16 de desembre de 1880 i el 23 de març de 1881 entre el Regne Unit i els Bòers del Transvaal (com es coneixia la República de Sud-àfrica mentre estava sota administració britànica).
Veure Repúbliques Bòers і Primera Guerra Bòer
Protectorat de Betxuanalàndia
Colònia, separada del protectorat el 1885; va existir fins al 1895 El Protectorat de Betxuanalàndia (Bechuanaland Protectorate, BP) fou un protectorat establert pels britànics sobre els territoris dels caps tswana (anomenats pels britànics betxuanes) al sud del riu Molopo en abril de 1884 que es va estendre al nord del riu en març de 1885.
Veure Repúbliques Bòers і Protectorat de Betxuanalàndia
Província de Transvaal
La província de Transvaal (en afrikaans) fou una província de Sud-àfrica entre el 1910, com a successora de la Colònia de Transvaal i la fi de l'Apartheid, el 1994 quan la nova constitució el va subdividir en les noves províncies de Gauteng, Limpopo, Mpumalanga i la part oriental de la Província del Nord-oest de Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Província de Transvaal
Província del Cap
La província del Cap fou una divisió administrativa d'Unió Sud-africana (1910-1994), juntament amb Transvaal, Província de Natal i Estat Lliure d'Orange.
Veure Repúbliques Bòers і Província del Cap
República de Natal
La República de Natal o Natàlia fou un estat bòer de curta durada a l'actual territori de KwaZulu-Natal, establit el 1839 pels voortrekkers de parla afrikaans.
Veure Repúbliques Bòers і República de Natal
República del Transvaal
La República Sud-africana (neerlandès antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), també coneguda com a República de Transvaal arran de la seva situació més enllà del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap), fou un estat independent durant la segona meitat del i més tard va esdevenir la Província de Transvaal, una de províncies que formaren la Unió Sud-africana i més tard Sud-àfrica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Província de Natal.
Veure Repúbliques Bòers і República del Transvaal
Riu Orange
L'Orange —Oranjerivier —és el segon riu més important del sud d'Àfrica després del Zambeze.
Veure Repúbliques Bòers і Riu Orange
Segona Guerra Bòer
La Segona Guerra Bòer (anglès: Second Boer War; neerlandès: Tweede Boerenoorlog; afrikaans: Tweede Boereoorlog), també coneguda com a Guerra dels Bòers, tingué lloc entre l'11 d'octubre de 1899 i el 31 de maig de 1902, entre l'Imperi Britànic i les dues repúbliques independents bòers de la República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange.
Veure Repúbliques Bòers і Segona Guerra Bòer
Stellaland
La República de Stellaland fou una república bòer de l'antiga Sud-àfrica, localitzada al territori de l'antiga regió de Betxuanalàndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i província del Cap de Bona Esperança).
Veure Repúbliques Bòers і Stellaland
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Sud-àfrica
Swellendam
Swellendam és una petita ciutat de la República Sud-africana, a l'actual província de Cap Occidental, que fou el centre d'una república bòer proclamada de juny a novembre de 1795, fins que fou incorporat a la Colònia del Cap pels britànics.
Veure Repúbliques Bòers і Swellendam
Unió Sud-africana
La Unió Sud-africana (anglès Union of South Africa; afrikaans Unie van Suid-Afrika) fou un estat de la Commonwealth, antecessor de l'actual república de Sud-àfrica. Es va constituir el 31 de maig de 1910, com a resultat de la consolidació de la colònies britàniques en la regió austral d'Àfrica sota un sol sistema de govern.
Veure Repúbliques Bòers і Unió Sud-africana
Vaal
El Vaal és un riu del nord-est de Sud-àfrica, l'afluent més gran de l'Orange.
Veure Repúbliques Bòers і Vaal
Voortrekker
Bandera dels voortrekkers Els voortrekkers - literalment en afrikaans "els qui avancen primer", interpretable com "pioners", foren grangers afrikaners, coneguts com a bòers, que en les dècades de 1830 i 1840 van emigrar en una sèrie de moviments de diferents contingents, dirigits per diferents líders, entre ells Louis Trichardt, Andries Hendrik Potgieter, Sarel Cilliers, Pieter Uys, Gerrit Maritz, Pieter Retief, i Andries Pretorius, en un procés que es coneix com a Gran Trek (Great Trek) des de la Colònia del Cap, controlada pels anglesos, a territoris anteriorment poblats per negres (i depoblats a causa de la difaqane originada per Shaka, el rei dels zulus) que es trobaven al nord del riu Orange en el que avui és Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Voortrekker
Vryheid
Vryheid és una localitat dedicada a la mineria del carbó i la ramaderia dins la província de KwaZulu-Natal, a Sud-àfrica.
Veure Repúbliques Bòers і Vryheid
Winburg
Winburg és una petita ciutat de l'Estat Lliure (Sud-àfrica) a Sud-àfrica i antiga capital d'un estat bòer amb igual nom.
Veure Repúbliques Bòers і Winburg
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Repúbliques Bòers і 16 de desembre
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Repúbliques Bòers і 17 de febrer
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Repúbliques Bòers і 17 de gener
1795
;Països Catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1795
1835
;Països Catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1835
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1838
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Repúbliques Bòers і 1852
1854
;Països Catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1854
1857
;Països Catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1857
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Repúbliques Bòers і 1882
1883
;Països Catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1883
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Repúbliques Bòers і 1885
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Repúbliques Bòers і 21 de novembre
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Repúbliques Bòers і 23 de febrer