Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

República de Yucatán

Índex República de Yucatán

La República de Yucatán va ser un estat independent conformat pel territori històric de l'estat de Yucatan (que avui dia comprèn els estats mexicans de Yucatán, Quintana Roo i Campeche).

Taula de continguts

  1. 45 les relacions: Abril, Anglaterra, Antonio López de Santa Anna, Castellà, Centralisme, Espanya, Estat de Campeche, Federació, Guerra de Mèxic-Estats Units, Història de Mèxic, Llengües maies, Mèxic, Mérida (Mèxic), Nuevo León, Octubre, Peso mexicà, Quintana Roo, San Francisco de Campeche, Segon Imperi Mexicà, Texas, Virregnat de Nova Espanya, Washington DC, Yucatán, 1 d'octubre, 1 de gener, 12 de febrer, 1824, 1835, 1836, 1840, 1843, 1846, 1847, 1848, 1857, 1864, 1867, 1970, 2 de novembre, 24 d'abril, 25 de setembre, 28 de novembre, 30 de juliol, 6 de juny, 8 de desembre.

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure República de Yucatán і Abril

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure República de Yucatán і Anglaterra

Antonio López de Santa Anna

Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón (21 de febrer de 1794 – 21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys.

Veure República de Yucatán і Antonio López de Santa Anna

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure República de Yucatán і Castellà

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Veure República de Yucatán і Centralisme

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure República de Yucatán і Espanya

Estat de Campeche

L'estat de Campeche es va escindir de l'estat de Yucatán el 7 d'agost de 1857.

Veure República de Yucatán і Estat de Campeche

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Veure República de Yucatán і Federació

Guerra de Mèxic-Estats Units

La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.

Veure República de Yucatán і Guerra de Mèxic-Estats Units

Història de Mèxic

Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món.

Veure República de Yucatán і Història de Mèxic

Llengües maies

Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.

Veure República de Yucatán і Llengües maies

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure República de Yucatán і Mèxic

Mérida (Mèxic)

La ciutat mexicana de Mérida és la capital de l'estat de Yucatán.

Veure República de Yucatán і Mérida (Mèxic)

Nuevo León

Nuevo León és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.

Veure República de Yucatán і Nuevo León

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure República de Yucatán і Octubre

Peso mexicà

El peso mexicà (en castellà peso mexicano o, simplement, peso) és la moneda oficial de Mèxic.

Veure República de Yucatán і Peso mexicà

Quintana Roo

Quintana Roo és un estat de Mèxic a la regió est de la península de Yucatán.

Veure República de Yucatán і Quintana Roo

San Francisco de Campeche

Campeche, formalment San Francisco de Campeche, és una ciutat portuària al golf de Mèxic, i la ciutat més gran i capital de l'estat mexicà homònim, localitzat al sud-est del país, sobre la península de Yucatán.

Veure República de Yucatán і San Francisco de Campeche

Segon Imperi Mexicà

LImperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia constitucional.

Veure República de Yucatán і Segon Imperi Mexicà

Texas

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.

Veure República de Yucatán і Texas

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Veure República de Yucatán і Virregnat de Nova Espanya

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Veure República de Yucatán і Washington DC

Yucatán

Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.

Veure República de Yucatán і Yucatán

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 1 d'octubre

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure República de Yucatán і 1 de gener

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure República de Yucatán і 12 de febrer

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Veure República de Yucatán і 1824

1835

;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1835

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1836

1840

;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1840

1843

;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1843

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure República de Yucatán і 1846

1847

;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1847

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1848

1857

;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1857

1864

;Països Catalans.

Veure República de Yucatán і 1864

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure República de Yucatán і 1867

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure República de Yucatán і 1970

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 2 de novembre

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 24 d'abril

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 25 de setembre

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 28 de novembre

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 30 de juliol

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 6 de juny

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure República de Yucatán і 8 de desembre