Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alt Karabakh, Aq Qoyunlu, Araxes, Armènia, Armistici de Mudros, Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Babek (ciutat), Bagratuní, Bakú, Batum, Caucas, Cobànides, Dinastia jalayírida, Districte de Babek, Dvin, Exclavament, Gandja, Ghilzai, Gogtn, Gran Armènia, Horda d'Or, Hummet, Il-kanat, Ildegízida, Ildegiz, Imperi Otomà, Imperi Safàvida, Iran, Jalal-ad-Din Mangubertí, Juny, Kanat de Nakhitxevan, Karki, Khwarizm, Kizil Arslan Uthman, Lenin, Müsavat, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Naxçıvan, Nàdir-Xah Afxar, Ordubad, Província de Siunia, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, República de l'Araxes, República Democràtica d'Armènia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Serralada de Zanguezur, Tamerlà, ..., Timúrides, Toghril Beg I, Tractat d'Aleksandrópol, Tractat de Sèvres, Tractat de Turkmantxai, Transcaucàsia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vaspurakan, Xaddàdides, Xirvanxah, 1054, 1230, 1253, 1335, 15 de gener, 1502, 16 de maig, 16 de març, 1722, 1736, 1747, 1834, 19 de novembre, 1918, 1919, 1920, 1921, 1924, 1937, 1989, 2 de desembre, 2011, 22 d'abril, 26 de maig, 26 de març, 28 de juliol, 28 de maig, 28 de novembre, 30 d'octubre, 4 de juny, 705, 9 de febrer. Ampliar l'índex (42 més) »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Nakhtxivan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Nakhtxivan і Alt Karabakh · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Nakhtxivan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Nakhtxivan і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Nakhtxivan і Armènia · Veure més »
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Nakhtxivan і Armistici de Mudros · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Nakhtxivan і Azerbaidjan · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Nakhtxivan і Babak Khorramdin · Veure més »
Babek (ciutat)
Babək (també, Babek, Babekskiy, i Tazakend) és una ciutat i municipi, així com també la capital del districte de Babek, a l'exclavament de Nakhtxivan a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nakhtxivan і Babek (ciutat) · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Nakhtxivan і Bagratuní · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nakhtxivan і Bakú · Veure més »
Batum
Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.
Nou!!: Nakhtxivan і Batum · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Nakhtxivan і Caucas · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Nakhtxivan і Cobànides · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Nakhtxivan і Dinastia jalayírida · Veure més »
Districte de Babek
Babek, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Babek.
Nou!!: Nakhtxivan і Districte de Babek · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Nakhtxivan і Dvin · Veure més »
Exclavament
Exemple d'enclavament i exclavament. C és un '''enclavament''' a A i un '''exclavament''' de B En geografia política un exclavament és un territori que pertany políticament a un altre territori però que no hi està connectat per terra (llevat de les illes) i està envoltat per una altra entitat política.
Nou!!: Nakhtxivan і Exclavament · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Nakhtxivan і Gandja · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Nakhtxivan і Ghilzai · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Nakhtxivan і Gogtn · Veure més »
Gran Armènia
Mapa de la Gran Armènia La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia.
Nou!!: Nakhtxivan і Gran Armènia · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Nakhtxivan і Horda d'Or · Veure més »
Hummet
Hummet (en àzeri Hümmət) és el nom d'un partit polític de tendència socialista creat pels musulmans de l'Azerbaidjan, que va actuar en tot el període de la Revolució Russa i els anys anteriors i següents.
Nou!!: Nakhtxivan і Hummet · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Nakhtxivan і Il-kanat · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Nakhtxivan і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nakhtxivan і Ildegiz · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Nakhtxivan і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Nakhtxivan і Imperi Safàvida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Nakhtxivan і Iran · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Nakhtxivan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Nakhtxivan і Juny · Veure més »
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Nou!!: Nakhtxivan і Kanat de Nakhitxevan · Veure més »
Karki
Karki (també coneguda com a Kərki, Kiarki, Kyarki) o Tigranaixen (Տիգրանաշեն en armeni) és de iure un exclavament de la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan).
Nou!!: Nakhtxivan і Karki · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Nakhtxivan і Khwarizm · Veure més »
Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.
Nou!!: Nakhtxivan і Kizil Arslan Uthman · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Nakhtxivan і Lenin · Veure més »
Müsavat
El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Nakhtxivan і Müsavat · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Nakhtxivan і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Nakhtxivan і Naxçıvan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Nakhtxivan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Ordubad
Ordubad (també Ordubat) és una ciutat de Nakhitxevan, la segona de la república autònoma.
Nou!!: Nakhtxivan і Ordubad · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Nakhtxivan і Província de Siunia · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Nakhtxivan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Nakhtxivan і Rawwàdides · Veure més »
República de l'Araxes
La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.
Nou!!: Nakhtxivan і República de l'Araxes · Veure més »
República Democràtica d'Armènia
La República Democràtica d'Armènia (1918-1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia.
Nou!!: Nakhtxivan і República Democràtica d'Armènia · Veure més »
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Nakhtxivan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »
Serralada de Zanguezur
Zangezur és la regió del Llac Geycha o Sevan a Armènia Les muntanyes Zangezur (o) són una cadena muntanyosa que defineix la Província de Siunik, Província de Vaiotx Dzor, i la república autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Nakhtxivan і Serralada de Zanguezur · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Nakhtxivan і Tamerlà · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Nakhtxivan і Timúrides · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Nakhtxivan і Toghril Beg I · Veure més »
Tractat d'Aleksandrópol
El tractat d'Aleksandrópol (en turc: Gümrü Antlaşması) fou un tractat de pau entre Armènia i Turquia que va posar fi a la Guerra turco-armènia i va acabar amb el somni de la Gran Armènia que havia establert el Tractat de Sevres (1920).
Nou!!: Nakhtxivan і Tractat d'Aleksandrópol · Veure més »
Tractat de Sèvres
Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Nakhtxivan і Tractat de Sèvres · Veure més »
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Nou!!: Nakhtxivan і Tractat de Turkmantxai · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Nakhtxivan і Transcaucàsia · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Nakhtxivan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Nakhtxivan і Vaspurakan · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Nakhtxivan і Xaddàdides · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Nakhtxivan і Xirvanxah · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Nakhtxivan і 1054 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Nakhtxivan і 1230 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Nakhtxivan і 1253 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Nakhtxivan і 1335 · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nakhtxivan і 15 de gener · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nakhtxivan і 1502 · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 16 de maig · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 16 de març · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Nakhtxivan і 1722 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nakhtxivan і 1736 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nakhtxivan і 1747 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Nakhtxivan і 1834 · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 19 de novembre · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Nakhtxivan і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Nakhtxivan і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Nakhtxivan і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Nakhtxivan і 1921 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Nakhtxivan і 1924 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Nakhtxivan і 1937 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Nakhtxivan і 1989 · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 2 de desembre · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Nakhtxivan і 2011 · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 22 d'abril · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 26 de maig · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 26 de març · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 28 de juliol · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 28 de maig · Veure més »
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 28 de novembre · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 30 d'octubre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nakhtxivan і 4 de juny · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Nakhtxivan і 705 · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nakhtxivan і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Nakhchivan, Naxçıvan Muxtar Respublikası, República Autònoma de Nakhtxivan, República Autònoma de Naxçıvan, República Socialista Soviètica Autònoma de Nakhtxivan, República Socialista Soviètica Autònoma de Naxçıvan, República autònoma de Nakhtxivan.
