Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Acadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna, Aleksandr Kérenski, Alemanys ètnics, Anarquisme, Andrí Livitski, Belarussos, Bila Tserkva, Bolxevisme, Calendari julià, Conferència de Pau de París (1919), Consell de Comissaris del Poble, Cop d'estat, Coronel General, Crimea, De facto, De iure, Dinamarca, Directori d'Ucraïna, Donetsk - Krivoi Rog, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Estat Ucraïnès, Estònia, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Expropiació forçosa, Galítsia, Govern Provisional Rus, Gubèrnia, Gubèrnia de Iekaterinoslav, Gubèrnia de Kherson, Gubèrnia de Tàurida, Guerra civil, Guerrilla, Hetman, Himne d'Ucraïna, Història d'Ucraïna, Hrívnia, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Józef Piłsudski, Judaisme, Jueus, Karbóvanets, Kàmianets-Podilski, Khàrkiv, Korosten, Krasnodar, ..., Kursk, Lenin, Letònia, Lituània, Mariscal de Camp (Alemanya), Mikhailo Hruixevski, Mikola Livitski, Mikola Plaviuk, Moldaus, Nèstor Makhnò, Operació Kíev, Oxford University Press, Pahlevi, Partit dels Socialistes Revolucionaris d'Ucraïna, Pau de Riga, Pavlò Skoropadski, Polònia, Polonesos, Potències Centrals, Primer Ministre d'Ucraïna, Primera Guerra Mundial, Protectorat, Província de Kíiv, Rada Central d'Ucraïna, Referèndum, Regne de Bulgària, Regne de Romania, República, República Democràtica de Geòrgia, República Democràtica de l'Azerbaidjan, República Popular Belarussa, República Popular d'Ucraïna Occidental, República Popular del Kuban, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució Russa, Riu Zbrutx, Romanesos, Romania, Rus, Russos, Sèrbia, Símon Petliura, Segona República Polonesa, Seu Apostòlica, Stepan Vitvitski, Suècia, Suïssa, The New York Times, Toronto, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de Versalles, Transcripció lingüística, Triple Entesa, Txecoslovàquia, Txekà, Ucraïna, Ucraïnès, Ucraïnesos, Uiezd, Uman, Volínia, Volodímir Vinnitxenko, Zemstvo, 10 de juny, 16 de gener, 17 de novembre, 1917, 1919, 1921, 22 de gener, 23 de juny. Ampliar l'índex (73 més) »
Acadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna
LAcadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna (Національна академія наук України, Natsional'na akademiya nauk Ukrayiny) és una institució acadèmica científica ucraïnesa fundada el 1918.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Acadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna · Veure més »
Aleksandr Kérenski
Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Aleksandr Kérenski · Veure més »
Alemanys ètnics
Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Alemanys ètnics · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Anarquisme · Veure més »
Andrí Livitski
Andrí Mikolàiovitx Livitski (en – nascut el 9 d'abril de 1879 a Lipliava, en l'actual óblast de Txerkassi i mort el 17 de gener del 1954 a Karlsruhe, Alemanya) fou un jurista i polític ucraïnès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Andrí Livitski · Veure més »
Belarussos
Els belarussos (en belarús: беларусы, o belarussi) són un grup ètnic eslau oriental que són la majoria de la població de Belarús.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Belarussos · Veure més »
Bila Tserkva
Bila Tserkva (Бiла Церква, o "Església Blanca", Белая Церковь, Bélaia Tsérkov) és una ciutat al riu Ros a la Província de Kíiv a Ucraïna central, a una vuitantena de km al sud de la capital nacional, Kíiv.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Bila Tserkva · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Bolxevisme · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Calendari julià · Veure més »
Conferència de Pau de París (1919)
La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Conferència de Pau de París (1919) · Veure més »
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Consell de Comissaris del Poble · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Cop d'estat · Veure més »
Coronel General
Coronel General és un rang militar emprat per diversos exèrcits del món per designar oficials de la més alta graduació.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Coronel General · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Crimea · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і De facto · Veure més »
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і De iure · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Dinamarca · Veure més »
Directori d'Ucraïna
El govern del Directori de la República Popular d'Ucraïna el 1920, en el centre de la foto Símon Petliura El Directori (Директорія, Dyrektoria), és el segon període, després del de la Rada Central de la República Popular d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Directori d'Ucraïna · Veure més »
Donetsk - Krivoi Rog
La República Soviètica de Donetsk, posteriorment República Soviètica de Donetsk-Krivoy Rog (en rus: Донецко-Криворожская советская республика) fou un dels efímers estats sorgits de la descomposició de l'Imperi Rus el 1917.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Donetsk - Krivoi Rog · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Església Ortodoxa · Veure més »
Estat Ucraïnès
LHetmanat (Гетьманат o Het'manat), també Atamanat o Estat ucraïnès (Ukrainska Derjava o Українська держава) va ser una institució política de govern ucraïnesa, amb una curta existència en la història d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Estat Ucraïnès · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Estònia · Veure més »
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Exèrcit Blanc · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Exèrcit Roig · Veure més »
Expropiació forçosa
L'expropiació forçosa és quan l'administració, per motius d'interès públic, necessita el bé d'un particular i perjudica al mateix a canvi d'una compensació econòmica.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Expropiació forçosa · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Galítsia · Veure més »
Govern Provisional Rus
El Govern Provisional Rus es va formar a Petrograd després del deteriorament de l'imperi Rus i l'abdicació del tsar.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Govern Provisional Rus · Veure més »
Gubèrnia
Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Gubèrnia · Veure més »
Gubèrnia de Iekaterinoslav
La gubèrnia de Iekaterinoslav (Екатеринославская губерния) (des de 1802) era una divisió administrativa de l'Imperi Rus.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Gubèrnia de Iekaterinoslav · Veure més »
Gubèrnia de Kherson
La gubèrnia de Kherson, situada en la costa septentrional del Mar Negre, va ser una gubèrnia de l'Imperi rus.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Gubèrnia de Kherson · Veure més »
Gubèrnia de Tàurida
Mapa de la Gubèrnia de Tàurida en 1821 La gubèrnia de Tàurida (en rus Таврическая губерния, transcrit: Tavrítxeskaia gubèriya) va ser una gubèrnia (governació) de l'Imperi Rus.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Gubèrnia de Tàurida · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Guerra civil · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Guerrilla · Veure més »
Hetman
Jan Amor Tarnowski per Marcello Bacciarelli, 1781 Hetman (гетьман, het'man) és un títol polític d'Europa Central i de l'Est, assignat històricament als comandants militars.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Hetman · Veure més »
Himne d'Ucraïna
L'himne nacional d'Ucraïna (Державний Гімн України, Derjavnyi Himn Ukraïny), que porta per títol «La glòria d'Ucraïna no ha mort encara, ni la seva llibertat», o en format escurçat, «d'Ucraïna encara no ha mort...» (Ще не вмерла України і слава, і воля, AFI:, transcrit: Sxe ne vmerla Ukraïny i slava, i volya; literalment: «d'Ucraïna encara no ha mort la glòria, ni la seva llibertat»), és un dels principals símbols estatals d'Ucraïna, junt amb la bandera i l'escut.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Himne d'Ucraïna · Veure més »
Història d'Ucraïna
El territori d'Ucraïna fou un centre clau de la cultura eslava oriental en l'edat mitjana, abans de ser dividia entre una varietat de poders.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Història d'Ucraïna · Veure més »
Hrívnia
La hrívnia (en ucraïnès гривня) és la moneda d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Hrívnia · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Imperi Rus · Veure més »
Józef Piłsudski
Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Józef Piłsudski · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Judaisme · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Jueus · Veure més »
Karbóvanets
Cupó d'1 karbóvanets de 1991, en vigor un any més tard Cupó de 100.000 karbóvantsiv de 1994 El karbóvanets (en ucraïnès український карбованець, ukraïnski karbóvanets, o simplement карбованець, karbóvanets) fou la unitat monetària d'Ucraïna entre els anys 1917-1920, 1942-1945 i 1992-1996.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Karbóvanets · Veure més »
Kàmianets-Podilski
Escut històric Kàmianets-Podilski (ucrainès: Ка́м'янець-Поді́льський, Kàmianets-Podilski; rus: Каменец-Подольский, Kàmienets-Podolski, armeni: Կամիանեց-Պոդոլսկ, polonès: Kamieniec Podolski) és una ciutat d'Ucraïna a la vora del riu Smótrytx, afluent del Dnièster.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Kàmianets-Podilski · Veure més »
Khàrkiv
Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Khàrkiv · Veure més »
Korosten
Korosten (Ко́ростень, Ко́ростень) és una ciutat i un gran nus ferroviari de l'oblast de Zhytomyr de la Ucraïna sepetentrional.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Korosten · Veure més »
Krasnodar
Krasnodar (Краснода́р) és una ciutat del sud de Rússia, al costat del riu Kuban.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Krasnodar · Veure més »
Kursk
Kursk (en rus Курск) és la capital de la província de Kursk, a Rússia.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Kursk · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Lenin · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Letònia · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Lituània · Veure més »
Mariscal de Camp (Alemanya)
Insígnia d'espatlla de Mariscal de Camp de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall, i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Mariscal de Camp (Alemanya) · Veure més »
Mikhailo Hruixevski
Mikhailo Serhíovitx Hruixevski (en nascut a Chełm, en l'actual Polònia, el 29 de setembre de 1866 i mort a Kislovodsk, en l'actual Rússia, el 25 de novembre de 1934) fou un historiador i polític ucraïnès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Mikhailo Hruixevski · Veure més »
Mikola Livitski
Mikola Andríovitx Livitski (Микола Андрійович Лівицький; 22 de gener del 1907 a Kíev, llavors Imperi Rus – 8 de desembre del 1989 a Filadèlfia -Pennsilvània, Estats Units-) fou un polític ucraïnès i periodista.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Mikola Livitski · Veure més »
Mikola Plaviuk
Mikola Vassíliovitx Plaviuk (Микола Васильович Плав'юк), nascut el 5 de juny del 1925 a Russiv en l'óblast d'Ivano-Frankivsk, i mort el 10 de març del 2012 a Hamilton (Ontàrio), Canadà, fou un polític ucraïnès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Mikola Plaviuk · Veure més »
Moldaus
Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Moldaus · Veure més »
Nèstor Makhnò
, nom complet amb patronímic Nèstor Ivànovitx Makhnò, fou un revolucionari anarquista o anarcocomunista i líder guerriller ucraïnès que es va negar a unir-se als bolxevics després de la Revolució d'Octubre.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Nèstor Makhnò · Veure més »
Operació Kíev
LOperació Kíev o Ofensiva de Kíev,La capital d'Ucraïna, actualment coneguda com a «Kíiv», portava el nom russificat de «Kíev» en aquest període.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Operació Kíev · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Oxford University Press · Veure més »
Pahlevi
Dinastia Pahlevi o Pahlavi (arabitzat Pahlawī) fou el nom adoptat per la nissaga persa fundada el 1925 per Rida Shah (1925-1941) i continuada per Muhammad Rida Shah (Mohammad Reza Pahlevi, 1945-1979).
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Pahlevi · Veure més »
Partit dels Socialistes Revolucionaris d'Ucraïna
El Partit del Socialistes Revolucionaris d'Ucraïna (UPSR), (Українська партія соціалістів-революціонерів (УПСР) Ukraïnska partia sotsialistiv-revoliutsioneriv (UPSR), fou un partit polític ucraïnès creat a principis del, amb Mykola Kovalevsky al capdavant. El seu equivalent a Rússia fou el Partit Social-Revolucionari. Aquest partit col·laborà estretament amb les diferents formacions sindicals i camperoles d'Ucraïna. Una de les seves figures més importats fou Mikhailo Hruixevski, que s'hi adherí el 1917. Categoria:Partits polítics d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Partit dels Socialistes Revolucionaris d'Ucraïna · Veure més »
Pau de Riga
Segona pàgina del tractat, versió en polonès. particions (ombrejada). La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat Ryski) signat a Riga el 18 de març de 1921, entre Polònia, d'una banda, en un costat, i la RSFS De Rússia i la RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra poloneso-soviètica.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Pau de Riga · Veure més »
Pavlò Skoropadski
Pavlò Petròvitx Skoropadski (Павло́ Петро́вич Скоропа́дський), nascut el 3 de maig de 1873 a Wiesbaden, Alemanya i traspassat el 26 d'abril de 1945 a la clínica del Monestir de Metten a Baviera, fou un polític ucraïnès. S'uní tardanament al moviment nacional ucraïnès i representà la seva ala dretana.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Pavlò Skoropadski · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Polònia · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Polonesos · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Potències Centrals · Veure més »
Primer Ministre d'Ucraïna
El Primer Ministre d'Ucraïna (ucraïnès Прем'єр-міністр України, Premier-ministr Ukraïni) és el cap de govern d'Ucraïna i presideix el Consell de Ministres d'Ucraïna, que és el màxim òrgan de la branca executiva del govern ucraïnès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Primer Ministre d'Ucraïna · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Protectorat · Veure més »
Província de Kíiv
La província de Kíiv (Київська Oбласть, en ucraïnès, transcrit al català, Kyivska óblast o Kyivs'ka óblast; nom informal: Київщина, transcrit: Kyivsxina) és una óblast (província) al centre d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Província de Kíiv · Veure més »
Rada Central d'Ucraïna
La Rada central o Tsentralna Rada (Центральна Рада, Tsentral'na rada) és un cos representatiu constituït en 1917 a Kíev per governar la República Popular d'Ucraïna, que portà en principi una política autònoma respecte a Rússia abans d'esdevenir un estat completament independent.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Rada Central d'Ucraïna · Veure més »
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Referèndum · Veure més »
Regne de Bulgària
El Regne de Bulgària (Царство България, Tsarstvo Balgària), també conegut com a Tsarat de Bulgària o Tercer Imperi Búlgar Трета българска държава Treta Bàlgarska darjava fou una monarquia constitucional a Europa Central i Oriental, que es va establir el 5 d'octubre del 1908 quan l'estat búlgar, abans un principat i estat vassall de l'Imperi Otomà, es va convertir en regne.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Regne de Bulgària · Veure més »
Regne de Romania
El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Regne de Romania · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República · Veure més »
República Democràtica de Geòrgia
La República Democràtica de Geòrgia (georgià: საქართველოს დემოკრატიული რესპუბლიკა, Sakartvelos Demokratiuli Respublika), 1918-1921, fou el primer govern modern de la república de Geòrgia.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Democràtica de Geòrgia · Veure més »
República Democràtica de l'Azerbaidjan
La República Democràtica de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti, آذربایجان جومهوریتی) fou el primer estat modern proclamat a l'Azerbaidjan.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Democràtica de l'Azerbaidjan · Veure més »
República Popular Belarussa
La República Nacional Belarussa (belarús: Белару́ская Наро́дная Рэспу́бліка, transliteració: Belarúskaia Naródnaia Respúblika) fou el primer estat independent belarús a la història, la independència del qual fou declarada el 1918.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Popular Belarussa · Veure més »
República Popular d'Ucraïna Occidental
La República Popular d'Ucraïna Occidental (en, Zakhidnoukraïnska Naródnya Respúblika, abreujadament o ZUNR, en ortografia antiga Західно-Українська Народня Республіка) va ser un efímer estat pluri-ètnic que va sorgir sobre els territoris actuals de Galítsia de resultes de l'enfonsament de l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Popular d'Ucraïna Occidental · Veure més »
República Popular del Kuban
Extensió territorial aproximada de la República Popular del Kuban (lila). En blau les ciutats de Sant Petersburg i Moscou La República Popular del Kuban (rus Кубанская Народная Республика Kubanskaya Narodnaya Respublika; ucraïnès Кубанська Народна Республiка Kubans'ka Narodna Respublika) fou un estat antiBolxevic durant la Guerra Civil Russa que comprenia l'actual territori del Kuban de la Federació Russa.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Popular del Kuban · Veure més »
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Revolució Russa · Veure més »
Riu Zbrutx
El riu Zbrutx (Збруч; Збруч) és un riu afluent del Dnièster al nord d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Riu Zbrutx · Veure més »
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Romanesos · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Romania · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Rus · Veure més »
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Russos · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Sèrbia · Veure més »
Símon Petliura
Símon Vassílovitx Petliura (Си́мон Васи́льович Петлю́ра, AFI /ˈsɪmon pɛt'ljurɐ/ transliterat Symon Vasyl'ovyč Petljura, romanitzat Símon Vassílovitx Petliura, tot i que també es pot trobar com a Simon Petlura, Symon Petlura, Symon Petlyura, o Symon Petljura; Poltava, - París, 25 de maig de 1926) fou un polític i periodista ucraïnès.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Símon Petliura · Veure més »
Segona República Polonesa
La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Segona República Polonesa · Veure més »
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Seu Apostòlica · Veure més »
Stepan Vitvitski
Stepan Porfírovitx Vitvitski (Степан Порфирович Витвицький) (13 de març de 1884 prop de Stanisławów — 9 d'octubre del 1965 a Nova York, Estats Units) fou un polític ucraïnès, diplomàtic i periodista.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Stepan Vitvitski · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Suècia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Suïssa · Veure més »
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і The New York Times · Veure més »
Toronto
Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Toronto · Veure més »
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »
Tractat de Versalles
''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Tractat de Versalles · Veure més »
Transcripció lingüística
En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Transcripció lingüística · Veure més »
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Triple Entesa · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Txecoslovàquia · Veure més »
Txekà
La Txekà (forma transcrita) o, adaptat al català, Txeca (del rus: ЧК - чрезвыча́йная коми́ссия Vserossiiskaisa txrezvitxainaia komissiia, Comissió Extraordinària) va ser la primera d'una sèrie d'organitzacions de seguretat de l'estat soviètiques.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Txekà · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Ucraïnès · Veure més »
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Ucraïnesos · Veure més »
Uiezd
Luiezd (уезд), escrit уѣздъ abans de la reforma ortogràfica de 1918, plural uiezdi, уезды, era una circumscripció territorial dins de l'Imperi Rus.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Uiezd · Veure més »
Uman
Uman és una localitat ucraïnesa que està situada en la Província de Txerkassi, Uman és un centre de pelegrinatge internacional de jueus hassídics.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Uman · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Volínia · Veure més »
Volodímir Vinnitxenko
Volodímir Kirílovitx Vinnitxenko (Володи́мир Кири́лович Винниче́нко) fou un escriptor i polític ucraïnès nascut el 28 de juliol de 1880 a Ielisavetgrad (ara Kropívnitski) a la Gubèrnia de Kherson i mort el 6 de març del 1951 a Mogins, França.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Volodímir Vinnitxenko · Veure més »
Zemstvo
Zemstvo (Земство AFI plural Zemstva земства) va ser una forma de govern local instituït durant les grans reformes liberals realitzades en l'Imperi Rus pel tsar Alexandre II de Rússia.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і Zemstvo · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 10 de juny · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 16 de gener · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 17 de novembre · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 1917 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 1919 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 1921 · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 22 de gener · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Popular d'Ucraïna і 23 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
RP d'Ucraïna, República Nacional Ucraïnesa, República Popular Ucraïnesa.
