40 les relacions: Aarau, Alemany, Argòvia, Àustria, Baden (Argòvia), Basilea, Bellinzona, Berna, Cantó de l'Oberland, Cantons de Suïssa, Catolicisme, Constitució, Cop d'estat, Dieta (assemblea), Directori, Europa Occidental, Francès, Friburg (Suïssa), Guerres de la Revolució Francesa, Italià, Laïcisme, Leman, Linth, Lucerna, Lugano, Napoleó Bonaparte, Nidwalden, Primera República Francesa, Protestantisme, Rècia, Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Säntis, Schaffhausen, Suïssa, Sufragi censatari, Valais, Zúric, 1798, 1803.
Aarau
Aarau, és la capital del cantó suís d'Argòvia i es troba el districte d'Aarau.
Nou!!: República Helvètica і Aarau · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: República Helvètica і Alemany · Veure més »
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Nou!!: República Helvètica і Argòvia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: República Helvètica і Àustria · Veure més »
Baden (Argòvia)
Baden és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Baden.
Nou!!: República Helvètica і Baden (Argòvia) · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: República Helvètica і Basilea · Veure més »
Bellinzona
Bellinzona (en llombard Belinzona, en italià Bellinzona, en francès Bellinzone, en alemany arcaic Bellenz i Bilitio en llatí) és la capital del cantó de Ticino de Suïssa.
Nou!!: República Helvètica і Bellinzona · Veure més »
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Nou!!: República Helvètica і Berna · Veure més »
Cantó de l'Oberland
Mapa de 1798 de la República Helvètica Acta de mediació El cantó de l'Oberland fou un cantó de l'antiga República Helvètica.
Nou!!: República Helvètica і Cantó de l'Oberland · Veure més »
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Nou!!: República Helvètica і Cantons de Suïssa · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: República Helvètica і Catolicisme · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: República Helvètica і Constitució · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: República Helvètica і Cop d'estat · Veure més »
Dieta (assemblea)
La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.
Nou!!: República Helvètica і Dieta (assemblea) · Veure més »
Directori
En informàtica, un directori és una i eina de cerca o agrupació d'arxius de dades, segons qualsevol criteri que decideixi l'usuari.
Nou!!: República Helvètica і Directori · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: República Helvètica і Europa Occidental · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: República Helvètica і Francès · Veure més »
Friburg (Suïssa)
Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.
Nou!!: República Helvètica і Friburg (Suïssa) · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: República Helvètica і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: República Helvètica і Italià · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: República Helvètica і Laïcisme · Veure més »
Leman
Leman és una de les revistes satíriques antigues de Turquia.
Nou!!: República Helvètica і Leman · Veure més »
Linth
El riu Linth (conegut com a Limmat després de l'eixida del llac de Zuric) és un riu curt de Suïssa d'uns 50 km de longitud (140 km si es considera el Linth-Limmat).
Nou!!: República Helvètica і Linth · Veure més »
Lucerna
Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.
Nou!!: República Helvètica і Lucerna · Veure més »
Lugano
Lugano (Lügann en Llombard occidental) és una ciutat del cantó de Ticino al sud Suïssa.
Nou!!: República Helvètica і Lugano · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: República Helvètica і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Nou!!: República Helvètica і Nidwalden · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: República Helvètica і Primera República Francesa · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: República Helvètica і Protestantisme · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: República Helvètica і Rècia · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: República Helvètica і Revolució Francesa · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: República Helvètica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Säntis
Säntis és la muntanya més alta del massís d'Alpstein del nord-est de Suïssa.
Nou!!: República Helvètica і Säntis · Veure més »
Schaffhausen
Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.
Nou!!: República Helvètica і Schaffhausen · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: República Helvètica і Suïssa · Veure més »
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Nou!!: República Helvètica і Sufragi censatari · Veure més »
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Nou!!: República Helvètica і Valais · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: República Helvètica і Zúric · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: República Helvètica і 1798 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: República Helvètica і 1803 · Veure més »