Accés més ràpid que el navegador!
151 les relacions: Acció Catalana Republicana, Alejandro Lerroux García, Aragó, Aranès, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Étienne-Jacques-Joseph Macdonald, Baldomer Lostau i Prats, Barcelona, Batalla de Montjuïc (1641), Bonaventura Gassol i Rovira, Borrell II, Capcir, Carles Puigdemont i Casamajó, Casimir Giralt i Bullich, Castellà, Català, Catalunya, Cerdanya, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Conflent, Consell General d'Aran, Constitucions catalanes, Croat (moneda), Declaració d'Independència de Catalunya, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Dietari de la Generalitat, Domènec Batet i Mestres, Dret, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Els segadors, Enric Pérez i Farràs, Esquerra Republicana de Catalunya, Estanislau Figueras i Moragas, Estat Català, Estat sobirà, Euro, Europa, Febrer, Feixisme, Felip IV de Castella, Fernando de los Ríos Urruti, Ferran VII d'Espanya, Fets del sis d'octubre, França, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Franquisme, Frederic Escofet i Alsina, Front Popular (Espanya), ..., Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Gestapo, Ginebra, Govern de Catalunya, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Gran, Hug I de França, Illes Balears, Independentisme català, Institut de droit international, Joan Casanovas i Maristany, Joan Comorera i Soler, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Dencàs i Puigdollers, Josep Lluís Trapero Álvarez, Junta de Braços, Juny, Llista de comtes de Barcelona, Lliura barcelonina, Lluís Companys i Jover, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel Serra i Moret, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Mariano Rajoy Brey, Martí Barrera i Maresma, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Mossos d'Esquadra, Nació Digital, Napoleó Bonaparte, País Valencià, Pacte de Sant Sebastià, Pacte de Tortosa, Parlament de Catalunya, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Republicà Radical, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Pere Mestres i Albet, Pere Soler i Campins, Pesseta, Pierre François Charles Augereau, Polític, President de la Generalitat de Catalunya, President del Govern d'Espanya, Primera República Espanyola, Primera República Francesa, Principat de Catalunya, Proclamació de l'Estat Català, Rafael Campalans i Puig, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regne de França, Regne Unit, República, República Catalana (2017), Rosselló, Salvador Vidal Rosell, Segona República Espanyola, Senat d'Espanya, Sobirania, Tractat dels Pirineus, Unió General de Treballadors, Unió Socialista de Catalunya, Vallespir, 1 d'octubre, 10 d'octubre, 14 d'abril, 1641, 1643, 1648, 1652, 17 d'abril, 17 d'agost, 17 de gener, 1712, 1793, 18 de maig, 1810, 1812, 1814, 1869, 1873, 1930, 1931, 1934, 1936, 1940, 2001, 2017, 23 de gener, 26 de gener, 27 d'octubre, 29 d'agost, 324 (publicació digital), 6 d'octubre, 988. Ampliar l'índex (101 més) »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Nou!!: República Catalana і Acció Catalana Republicana · Veure més »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Nou!!: República Catalana і Alejandro Lerroux García · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: República Catalana і Aragó · Veure més »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Aranès · Veure més »
Article 155 de la Constitució espanyola de 1978
Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.
Nou!!: República Catalana і Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Étienne-Jacques-Joseph Macdonald
Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre MacDonald (17 de novembre del 1765, Sedan - 25 de setembre de 1840, Beaulieu-sur-Loire) fou un militar francès.
Nou!!: República Catalana і Étienne-Jacques-Joseph Macdonald · Veure més »
Baldomer Lostau i Prats
Baldomer Lostau i Prats (Barcelona, 1846 - Barcelona, 13 d'octubre de 1896) fou un polític català d'idees republicanes i federalistes.
Nou!!: República Catalana і Baldomer Lostau i Prats · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: República Catalana і Barcelona · Veure més »
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Nou!!: República Catalana і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »
Bonaventura Gassol i Rovira
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.
Nou!!: República Catalana і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: República Catalana і Borrell II · Veure més »
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Nou!!: República Catalana і Capcir · Veure més »
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »
Casimir Giralt i Bullich
Casimir Giralt i Bullich (Barcelona, 23 de juliol de 1883 - 1957) fou un dramaturg, advocat i polític català.
Nou!!: República Catalana і Casimir Giralt i Bullich · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: República Catalana і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: República Catalana і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: República Catalana і Catalunya · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: República Catalana і Cerdanya · Veure més »
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Nou!!: República Catalana і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: República Catalana і Conflent · Veure més »
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Nou!!: República Catalana і Consell General d'Aran · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Constitucions catalanes · Veure més »
Croat (moneda)
Pere III. '''Croat''' de Ferran el Catòlic. El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere el Gran.
Nou!!: República Catalana і Croat (moneda) · Veure més »
Declaració d'Independència de Catalunya
La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític, sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Nou!!: República Catalana і Declaració d'Independència de Catalunya · Veure més »
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.
Nou!!: República Catalana і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Dietari de la Generalitat · Veure més »
Domènec Batet i Mestres
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: República Catalana і Domènec Batet i Mestres · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: República Catalana і Dret · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Nou!!: República Catalana і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Nou!!: República Catalana і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Els segadors · Veure més »
Enric Pérez i Farràs
Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.
Nou!!: República Catalana і Enric Pérez i Farràs · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Nou!!: República Catalana і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Nou!!: República Catalana і Estat Català · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: República Catalana і Estat sobirà · Veure més »
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Nou!!: República Catalana і Euro · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: República Catalana і Europa · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і Febrer · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: República Catalana і Feixisme · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: República Catalana і Felip IV de Castella · Veure més »
Fernando de los Ríos Urruti
Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.
Nou!!: República Catalana і Fernando de los Ríos Urruti · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: República Catalana і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Nou!!: República Catalana і Fets del sis d'octubre · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: República Catalana і França · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Nou!!: República Catalana і Francesc Pi i Margall · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: República Catalana і Franquisme · Veure més »
Frederic Escofet i Alsina
Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.
Nou!!: República Catalana і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Nou!!: República Catalana і Front Popular (Espanya) · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: República Catalana і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Nou!!: República Catalana і Gestapo · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: República Catalana і Ginebra · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Govern de Catalunya · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: República Catalana і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: República Catalana і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: República Catalana і Guerra Gran · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: República Catalana і Hug I de França · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: República Catalana і Illes Balears · Veure més »
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Nou!!: República Catalana і Independentisme català · Veure més »
Institut de droit international
L'Institut de Droit International o IDI ("Institut de Dret Internacional") és una organització privada destinada a l'estudi i desenvolupament del dret internacional.
Nou!!: República Catalana і Institut de droit international · Veure més »
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.
Nou!!: República Catalana і Joan Comorera i Soler · Veure més »
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Nou!!: República Catalana і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »
Josep Dencàs i Puigdollers
va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.
Nou!!: República Catalana і Josep Dencàs i Puigdollers · Veure més »
Josep Lluís Trapero Álvarez
és un mosso d'esquadra i professor universitari català.
Nou!!: República Catalana і Josep Lluís Trapero Álvarez · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: República Catalana і Junta de Braços · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: República Catalana і Juny · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: República Catalana і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lliura barcelonina
La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Lliura barcelonina · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: República Catalana і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: República Catalana і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: República Catalana і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: República Catalana і Lluís XIV de França · Veure més »
Manuel Carrasco i Formiguera
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.
Nou!!: República Catalana і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »
Manuel Serra i Moret
Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.
Nou!!: República Catalana і Manuel Serra i Moret · Veure més »
Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: República Catalana і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »
Mariano Rajoy Brey
Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.
Nou!!: República Catalana і Mariano Rajoy Brey · Veure més »
Martí Barrera i Maresma
Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Martí Barrera i Maresma · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: República Catalana і Monarquia · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: República Catalana і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Nou!!: República Catalana і Nació Digital · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: República Catalana і Napoleó Bonaparte · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: República Catalana і País Valencià · Veure més »
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Nou!!: República Catalana і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »
Pacte de Tortosa
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Nou!!: República Catalana і Pacte de Tortosa · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.
Nou!!: República Catalana і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra · Veure més »
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Nou!!: República Catalana і Partit Republicà Radical · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: República Catalana і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: República Catalana і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pere Mestres i Albet
Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.
Nou!!: República Catalana і Pere Mestres i Albet · Veure més »
Pere Soler i Campins
Pere Soler i Campins (Terrassa, 1967) és un advocat i polític català, director general de Serveis Penitenciaris entre 2013 al 2016 i regidor per Convergència i Unió (CiU) en el consistori egarenc.
Nou!!: República Catalana і Pere Soler i Campins · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: República Catalana і Pesseta · Veure més »
Pierre François Charles Augereau
Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.
Nou!!: República Catalana і Pierre François Charles Augereau · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: República Catalana і Polític · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: República Catalana і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
President del Govern d'Espanya
El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.
Nou!!: República Catalana і President del Govern d'Espanya · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: República Catalana і Primera República Espanyola · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: República Catalana і Primera República Francesa · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: República Catalana і Principat de Catalunya · Veure més »
Proclamació de l'Estat Català
La Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola es va produir a Barcelona el 9 de març del 1873.
Nou!!: República Catalana і Proclamació de l'Estat Català · Veure més »
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933) fou un enginyer, polític i professor universitari català.
Nou!!: República Catalana і Rafael Campalans i Puig · Veure més »
Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.
Nou!!: República Catalana і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: República Catalana і Regne de França · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: República Catalana і Regne Unit · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: República Catalana і República · Veure més »
República Catalana (2017)
La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: República Catalana і República Catalana (2017) · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: República Catalana і Rosselló · Veure més »
Salvador Vidal Rosell
Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català.
Nou!!: República Catalana і Salvador Vidal Rosell · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: República Catalana і Segona República Espanyola · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: República Catalana і Senat d'Espanya · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: República Catalana і Sobirania · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: República Catalana і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: República Catalana і Unió General de Treballadors · Veure més »
Unió Socialista de Catalunya
La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.
Nou!!: República Catalana і Unió Socialista de Catalunya · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: República Catalana і Vallespir · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 1 d'octubre · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 10 d'octubre · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 14 d'abril · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1641 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1643 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: República Catalana і 1648 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: República Catalana і 1652 · Veure més »
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 17 d'abril · Veure més »
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 17 d'agost · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: República Catalana і 17 de gener · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1712 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1793 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 18 de maig · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1810 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: República Catalana і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1814 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1869 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1873 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1931 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: República Catalana і 1936 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 1940 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: República Catalana і 2001 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: República Catalana і 2017 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: República Catalana і 23 de gener · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: República Catalana і 26 de gener · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 27 d'octubre · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 29 d'agost · Veure més »
324 (publicació digital)
324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Nou!!: República Catalana і 324 (publicació digital) · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: República Catalana і 6 d'octubre · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: República Catalana і 988 · Veure més »
Redirigeix aquí:
República Federal Catalana, República catalana, República de Catalunya, República de catalunya.
