Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Amudarià, Basmatxi, Cosacs, Ióssif Stalin, Kanat de Bukharà, Karakalpak, Kazakh, Khizilkhum, Khwarizm, Literatura persa, Mar d'Aral, Nukus, Pere I de Rússia, Rússia, Samarcanda, Taixkent, Tàtar, Turcman, Uzbek, Uzbekistan, Vall de Ferganà, 11 de maig, 1920, 1924, 1926, 1932, 1936, 1993, 20 de març, 2008, 5 de desembre.
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Karakalpakistan і Amudarià · Veure més »
Basmatxi
La revolta basmatxi —Восстание басмачей — o Basmatxestvo (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als bolxevics, de tendència panturca.
Nou!!: Karakalpakistan і Basmatxi · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Karakalpakistan і Cosacs · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Karakalpakistan і Ióssif Stalin · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Karakalpakistan і Kanat de Bukharà · Veure més »
Karakalpak
El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan.
Nou!!: Karakalpakistan і Karakalpak · Veure més »
Kazakh
El kazakh és una llengua turquesa de la branca kiptxak, amb una forta relació amb el kirguís o el nogai, parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i també als països veïns.
Nou!!: Karakalpakistan і Kazakh · Veure més »
Khizilkhum
Khizilkhum (en turc: Kızılkum, en uzbek: Qizilqum, en kazakh: Қызылқұм) és l'onzè desert més gran del món.
Nou!!: Karakalpakistan і Khizilkhum · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Karakalpakistan і Khwarizm · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: Karakalpakistan і Literatura persa · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Karakalpakistan і Mar d'Aral · Veure més »
Nukus
Nukus (en uzbek:Nukus / Нукус; en karakalpak:No‘kis / Нөкис;en rus:Нукус és la sisena ciutat més gran de l'Uzbekistan, i la capital de la república autònoma de Karakalpakstan. L'any 2018 tenia 312.100 habitants. El riu Amudarià hi discorre per l'oest. Compta amb el Museu d'Art de Nukus iniciat en l'època soviètica, amb troballes arqueològiques, fauna i flora amenaçada de la zona de la Mar d'Aral, i molt notablement, la 2a col·lecció d'avantguarda russa més gran del món. Té un aeroport amb vols regulars a Moscou i altres destinacions.
Nou!!: Karakalpakistan і Nukus · Veure més »
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Nou!!: Karakalpakistan і Pere I de Rússia · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Karakalpakistan і Rússia · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Karakalpakistan і Samarcanda · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Karakalpakistan і Taixkent · Veure més »
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Nou!!: Karakalpakistan і Tàtar · Veure més »
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Nou!!: Karakalpakistan і Turcman · Veure més »
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Nou!!: Karakalpakistan і Uzbek · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Karakalpakistan і Uzbekistan · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Karakalpakistan і Vall de Ferganà · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Karakalpakistan і 11 de maig · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Karakalpakistan і 1920 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Karakalpakistan і 1924 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Karakalpakistan і 1926 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Karakalpakistan і 1932 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Karakalpakistan і 1936 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Karakalpakistan і 1993 · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Karakalpakistan і 20 de març · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Karakalpakistan і 2008 · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Karakalpakistan і 5 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Karakalpakia, Karakalpakstan, Karakalpàkia, República Autònoma Karakalpaka, República Autònoma de Karakalpakistan, República Autònoma de Karakalpakstan, República Autònoma de Karakalpàkia, República Autònoma del Karakalpakistan, República Autònoma del Karakalpakstan, República Karakalpaka, República autònoma Karakalpaka, República autònoma de Karakalpakistan, República autònoma de Karakalpakstan, República autònoma de Karakalpàkia, República autònoma del Karakalpakistan, República autònoma del Karakalpakstan, República de Karakalpakistan, República de Karakalpakstan, República de Karakalpàkia, República del Karakalpakistan, República del Karakalpakstan.
