Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Republicanisme irlandès

Índex Republicanisme irlandès

El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.

110 les relacions: Abstencionisme, Acord de Divendres Sant, Alçament de Pasqua, Amèrica del Nord, Anglès, Éamonn de Valera, Belfast, Cathal Goulding, Catolicisme, Centralisme, Commonwealth, Comunitat Econòmica Europea, Confederació, Conflicte nord-irlandès, Cork, David Lloyd George, Dáil Éireann, Democratic Left, Directori francès, Discriminació, Dublín, Estat Lliure d'Irlanda, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, Federació, Fianna Fáil, Fine Gael, Gaèlic irlandès, Germandat Republicana Irlandesa, Gerry Adams, Gran Bretanya, Guerra angloirlandesa, Guerra Civil irlandesa, Guerra de la Independència dels Estats Units, Imperi Britànic, Imperialisme, IRA de la Continuïtat, IRA Oficial, IRA Provisional, Irish National Liberation Army, Irish Republican Socialist Party, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, James Connolly, Jordi V del Regne Unit, Lluita de classes, Martin McGuinness, Marxisme, Mícheál Ó Coileáin, Nacionalisme irlandès, ..., Organització de les Nacions Unides, Oxford, Parlament del Regne Unit, Partit dels Treballadors d'Irlanda, Partit Laborista (Irlanda), Partit Socialdemòcrata i Laborista, Patrick Pearse, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República d'Irlanda, República Irlandesa, Revolució Francesa, Richard Mulcahy, Royal Irish Constabulary, Royal Navy, Segle XIX, Segle XVIII, Segle XX, Segle XXI, Sinn Féin, Sinn Féin Republicà, Socialisme, The Guardian, Tractat Angloirlandès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unionisme (Irlanda), Voluntaris Irlandesos, William T. Cosgrave, 1542, 17 de desembre, 17 de setembre, 1798, 18 d'abril, 1800, 1916, 1920, 1921, 1922, 1924, 1926, 1927, 1932, 1938, 1948, 1949, 1955, 1972, 1974, 1977, 1980, 1982, 1994, 1998, 1999, 2007, 21 de gener, 21 de novembre, 3 de maig, 6 de setembre, 8 d'abril, 8 de novembre. Ampliar l'índex (60 més) »

Abstencionisme

Logotip abstencionista S'anomena abstencionisme a l'actitud d'abstenir-se o inhibir-se sistemàticament de participar en un procés, acció o qüestió, especialment en una elecció.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Abstencionisme · Veure més »

Acord de Divendres Sant

L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Acord de Divendres Sant · Veure més »

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió succeïda a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Alçament de Pasqua · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Amèrica del Nord · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Anglès · Veure més »

Éamonn de Valera

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Éamonn de Valera · Veure més »

Belfast

Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Belfast · Veure més »

Cathal Goulding

va ser un republicà irlandès, Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà Irlandès del 1962 al 1969 i després de l'IRA Oficial, del 1969 al 1972 Sorgit d'una família republicana, s'afilia al Fianna Éireann (les joventuts de l'IRA), i després s'uneix a l'IRA el decenni següent.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Cathal Goulding · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Catolicisme · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Centralisme · Veure més »

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Commonwealth · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Confederació · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandès.. La denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del segle XX. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, lleialistes i unionistes (principalment protestants) d'altra banda sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra..Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic. Una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior. permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Cork

Cork (Corcaigh en gaèlic irlandès) és la segona ciutat de la República d'Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Cork · Veure més »

David Lloyd George

David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, (Gal·les), 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.

Nou!!: Republicanisme irlandès і David Lloyd George · Veure més »

Dáil Éireann

La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Dáil Éireann · Veure més »

Democratic Left

Democratic Left (DL) fou un partit polític irlandès, escindit el 1992 del Partit dels Treballadors d'Irlanda, fins que el 1999 es va integrar en el Partit Laborista.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Democratic Left · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Directori francès · Veure més »

Discriminació

Icona en un armariet d'escombres i utensilis de neteja, a l'aeroport de París Roissy La discriminació és tracte diferent i menyspreador a una persona o col·lectiu per motius arbitraris, en funció d'alguna de les seves característiques, que pot ser ètnica, de gènere, d'orientació sexual, de religió, de parla, d'edat, de salut, d'estament social o qualsevol altra.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Discriminació · Veure més »

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Dublín · Veure més »

Estat Lliure d'Irlanda

L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat aprovat pel Tractat Angloirlandès de 1922 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »

Exèrcit Ciutadà Irlandès

Starry Plough, bandera del grup des del 1930 LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), i ICA, fou un petit grup de voluntaris entrenats establit a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Exèrcit Ciutadà Irlandès · Veure més »

Exèrcit Republicà Irlandès

LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Republicanisme irlandès і Federació · Veure més »

Fianna Fáil

Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Fianna Fáil · Veure més »

Fine Gael

Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Fine Gael · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat) és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment a les regions occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Gaèlic irlandès · Veure més »

Germandat Republicana Irlandesa

Bandera nacionalista irlandesa, usada tant per l'IRB com per altres grups republicans La Germandat Republicana Irlandesa (anglès Irish Republican Brotherhood gaèlic irlandès Bráithreachas na Poblachta) fou una organitzacció fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el segle XIX i primers anys del segle XX.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Germandat Republicana Irlandesa · Veure més »

Gerry Adams

Gerry Adams, en irlandès Gearóid Mac Ádhaimh (Belfast, 6 d'octubre de 1948) és un polític nord-irlandès, representant de Belfast Oest al Parlament del Regne Unit i president del Sinn Féin.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Gerry Adams · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Gran Bretanya · Veure més »

Guerra angloirlandesa

Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Guerra angloirlandesa · Veure més »

Guerra Civil irlandesa

La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Guerra Civil irlandesa · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Imperi Britànic · Veure més »

Imperialisme

juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a base de dominar altres països i formar una unitat.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Imperialisme · Veure més »

IRA de la Continuïtat

LExèrcit republicà irlandès de la continuïtat (Continuity Irish Republican Army CIRA Continuity Army Council) és una organització paramilitar republicana irlandesa l'objectiu de la qual és d'acabar amb l'statu quo d'Irlanda del Nord al sí del Regne unit i crear una Irlanda unida.

Nou!!: Republicanisme irlandès і IRA de la Continuïtat · Veure més »

IRA Oficial

LOfficial Irish Republican Army,conegut també com a "the Officials" o " the Stickies" (Official IRA, OIRA), és una organització paramilitar republicana irlandesa activa durant el conflicte nord-irlandès entre desembre de 1969 i maig de 1972.

Nou!!: Republicanisme irlandès і IRA Oficial · Veure més »

IRA Provisional

LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalmente conegut amb el nom de PIRA o " Provos ") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).

Nou!!: Republicanisme irlandès і IRA Provisional · Veure més »

Irish National Liberation Army

LIrish National Liberation Army (irlandès Arm Saoirse Náisiúnta na hÉireann,català Exèrcit irlandès d'alliberament nacional) és una dissidència marxista de l'Official Irish Republican Army (OIRA).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Irish National Liberation Army · Veure més »

Irish Republican Socialist Party

LIrish Republican Socialist Party (IRSP), Partit Socialista Republicà Irlandès, és un partit polític marxista nord-irlandès fundat el 1974 per dissidents de l'Official Sinn Féin.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Irish Republican Socialist Party · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Irlanda del Nord · Veure més »

Irlanda del Sud

Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Irlanda del Sud · Veure més »

James Connolly

James Connolly (irlandès Séamus Ó Conghaile 1868-1916) fou un líder nacionalista irlandès i socialista.

Nou!!: Republicanisme irlandès і James Connolly · Veure més »

Jordi V del Regne Unit

Jordi V del Regne Unit (Londres 1865 - 1936).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Jordi V del Regne Unit · Veure més »

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Lluita de classes · Veure més »

Martin McGuinness

James Martin Pacelli McGuinness (en gàèlic Máirtín Mag Aonghusa) (Derry, 23 de maig de 1950 - Derry, 21 de març de 2017) fou un polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Martin McGuinness · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Marxisme · Veure més »

Mícheál Ó Coileáin

Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Mícheál Ó Coileáin · Veure més »

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Nacionalisme irlandès · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Oxford

La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Oxford · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Partit dels Treballadors d'Irlanda

Partit dels Treballadors d'Irlanda (anglès Workers' Party, irlandès Páirtí na nOibrithe) és un partit polític d'Irlanda fundat el 1982 pels membres de l'IRA Oficial, que pels oficis de Cathal Goulding i Séan Garland, després de la campanya fronterera de 1956-1962, s'havien decantat més cap al socialisme i la defensa dels drets civils que no pas cap al nacionalisme i la reunificació, així com per l'abandó de la via militar.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Partit dels Treballadors d'Irlanda · Veure més »

Partit Laborista (Irlanda)

Partit Laborista (anglès Labour Party, irlandès Pairtí an Lucht Oibre) és un partit polític irlandès d'ideologia socialista democràtica i socialdemòcrata, fundat el 1912 per James Connolly com a ala política del Congrés de Sindicats Irlandesos, el més antic d'Irlanda juntament amb el Sinn Féin.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Partit Laborista (Irlanda) · Veure més »

Partit Socialdemòcrata i Laborista

Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d’Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Veure més »

Patrick Pearse

Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, nacionalista i activista polític, un dels caps de l’Aixecament de Pasqua de 1916.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Patrick Pearse · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і República d'Irlanda · Veure més »

República Irlandesa

La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.

Nou!!: Republicanisme irlandès і República Irlandesa · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Revolució Francesa · Veure més »

Richard Mulcahy

Richard James Mulcahy (en irlandès Risteárd Séamus Ó Maolchatha) (10 de maig de 1886 - 16 de desembre de 1971) va ser un polític irlandès, general de l'exèrcit i Comandant en Cap, líder del Fine Gael i ministre.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Richard Mulcahy · Veure més »

Royal Irish Constabulary

La Royal Irish Constabulary (RIC) o Reial Policia Irlandesa va ser el cos de policia més important d'Irlanda durant la segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Royal Irish Constabulary · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Royal Navy · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Republicanisme irlandès і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Segle XXI · Veure més »

Sinn Féin

Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos', i no com de vegades es tradueix de manera incorrecta, 'nosaltres sols') és un partit polític irlandès.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Sinn Féin · Veure més »

Sinn Féin Republicà

Sinn Féin Republicà (irlandès Sinn Féin Phoblachtach) és un partit polític d'Irlanda sorgit com a escissió del Sinn Féin després de l'ardfheis de 1986, quan aquest decidí donar per acabada la política abstencionista i ocupar els escons al Dáil Éireann.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Sinn Féin Republicà · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Socialisme · Veure més »

The Guardian

The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.

Nou!!: Republicanisme irlandès і The Guardian · Veure més »

Tractat Angloirlandès

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Tractat Angloirlandès · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unionisme (Irlanda)

Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Unionisme (Irlanda) · Veure més »

Voluntaris Irlandesos

Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.

Nou!!: Republicanisme irlandès і Voluntaris Irlandesos · Veure més »

William T. Cosgrave

William Thomas Cosgrave (irlandès Liam Tomás Mac Cosgair; 6 de juny, 1880 – 16 de novembre, 1965), conegut com a W.T. Cosgrave, fou un polític irlandès qui succeí Michael Collins com a cap del Govern Provisional Irlandès d'agost a desembre del 1922.

Nou!!: Republicanisme irlandès і William T. Cosgrave · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1542 · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 17 de desembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 17 de setembre · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1798 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 18 d'abril · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1800 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1916 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1922 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1924 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1926 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1927 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1932 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1938 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1948 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1949 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1955 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1972 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1974 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1977 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1980 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1982 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1994 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1998 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 1999 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 2007 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 21 de gener · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 21 de novembre · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 3 de maig · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 6 de setembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 8 d'abril · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Republicanisme irlandès і 8 de novembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »