Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Repartiment de Polònia

Índex Repartiment de Polònia

Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del segle XVIII (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

63 les relacions: Alemanys, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Bielorússia, Caterina II de Rússia, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació de Targowica, Congrés de Viena, Dnièper, Dvinà Occidental, Estanislau August Poniatowski, Europa, Francesc I d'Àustria, Frederic el Gran, Frederic Guillem II de Prússia, Gdańsk, Gran Ducat de Varsòvia, Gran Polònia, Il·lustració, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Liberum veto, Lituània, Lluís XVI de França, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Napoleó Bonaparte, Petita Polònia, Podíl·lia, Polònia, Prússia, Premsa clandestina a Polònia, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Prut, Rússia, Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XVIII, Sejm, Tadeusz Kościuszko, Toruń, Tractat de Versalles, Tsarat de Polònia, Ucraïna, Vístula, Voivodat de Masòvia, 1768, ..., 1772, 1780, 1786, 1792, 1793, 1794, 1795, 1807, 1815, 1919, 30 de setembre, 4 de maig, 5 d'agost. Ampliar l'índex (13 més) »

Alemanys

Els alemanys (Deutsche) són un grup germànic natiu de l'Europa Central.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Alemanys · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Àustria · Veure més »

Bielorússia

Belarús (en belarús: Белару́сь, transcrit: Biełarúś), tradicionalment esmentada en català com a Bielorússia és una república de l'Europa oriental.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Bielorússia · Veure més »

Caterina II de Rússia

Caterina II de Rússia anomenada la Gran -Iekaterina Alekséievna, en rus: Екатерина Великая- (Stettin, 1729 - Sant Petersburg, 1796).

Nou!!: Repartiment de Polònia і Caterina II de Rússia · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània, actualment coneguda com la República de les Dues Nacions o Confederació de les Dues Nacions fou una república aristocràtica federal formada el 1569 pel Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània, amb la Unió de Lublin entre els dos estats, i va persistir en aquesta forma fins a l'aprovació de la Constitució del 3 maig de 1791.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Confederació de Targowica

La Confederació de Targowica (en polonès Konfederacja targowicka) va ser una confederació formada per magnats de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) el 27 d'abril de 1792, a Sant Petersburg, amb el suport de l'emperadriu Caterina II de Rússia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Confederació de Targowica · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Congrés de Viena · Veure més »

Dnièper

El Dnièper, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Dnièper · Veure més »

Dvinà Occidental

El Dvinà Occidental (Daugava en letó) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Bielorússia i Letònia. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s. Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Dvinà Occidental · Veure més »

Estanislau August Poniatowski

Estanislau August Poniatowski Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Bielorússia), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Estanislau August Poniatowski · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Europa · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic II el Gran Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic Guillem II de Prússia

Frederic Guillem II (Berlín; 25 de setembre de 1744 – Potsdam; 16 de novembre de 1797); quart rei de Prússia, regnà des de 1786 fins a la seva mort.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »

Gdańsk

Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Gdańsk · Veure més »

Gran Ducat de Varsòvia

El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807 per restablir l'Estat polonès.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »

Gran Polònia

Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí:Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia. La seva ciutat principal és Poznań. Administrativament, la majoria de la regió és part del Voivodat de Gran Polònia (en polonès województwo wielkopolskie), encara que algunes parts estan en els voivodats de Lubusz, en el de Cuiàvia i Pomerània o en el de Łódź.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Gran Polònia · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Il·lustració · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Imperi Rus · Veure més »

Liberum veto

Sessió del Sejm al Castell Reial, Warsaw, 1622 El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Liberum veto · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Lituània · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Repartiment de Polònia і Lluís XVI de França · Veure més »

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 23 d'agost de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França, muller de Lluís XVI de França.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Petita Polònia

Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Petita Polònia · Veure més »

Podíl·lia

Podíl·lia o Podòlia (en ucraïnès: Поділля, Podillya, en polonès: Podole) és una regió d'Europa Oriental que es troba actualment en la zona centreocidental i sud-occidental d'Ucraïna i que en línies generals correspon amb les actuals óblasti de Khmelnitsky, Ternópill i Vínnytsia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Podíl·lia · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Polònia · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Prússia · Veure més »

Premsa clandestina a Polònia

Selecció de publicacions clandestines poloneses. La premsa clandestina a Polònia s'ha dedicat històricament a la difusió de materials prohibits (anomenats en polonès sota el nom col·lectiu de bibuła, "paper semitransparent" o drugi obieg, "segona circulació").

Nou!!: Repartiment de Polònia і Premsa clandestina a Polònia · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Prut

El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Prut · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Rússia · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Revolució Francesa · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Segle XVIII · Veure més »

Sejm

Sejm és el nom del parlament polonès des de finals del segle XV, i consistia en la cambra baixa (Izba Poselska) i la cambra alta o senat (Senat).

Nou!!: Repartiment de Polònia і Sejm · Veure més »

Tadeusz Kościuszko

Retrat de Tadeusz KościuszkoTadeusz Kościuszko (Mereczowszczyzna, Bielorússia, 4 de febrer de 1746 - Soleure, Suïssa, 15 d'octubre de 1817) va ser un heroi nacional polonès que es va distingir en la lluita per la independència dels Estats Units i per conservar la independència de Polònia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Tadeusz Kościuszko · Veure més »

Toruń

Toruń (en alemany Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Toruń · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Tractat de Versalles · Veure més »

Tsarat de Polònia

El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat creat al Congrés de Viena 1815 després de la caiguda de Napoleó Bonaparte (i successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia) com una unió personal entre aquesta part de Polònia i l'Imperi Rus.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Tsarat de Polònia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Ucraïna · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és el riu més llarg de Polònia.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Vístula · Veure més »

Voivodat de Masòvia

Masòvia - Mazowsze - - és un dels setze voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.

Nou!!: Repartiment de Polònia і Voivodat de Masòvia · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1768 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1772 · Veure més »

1780

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1780 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1786 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1795 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1807 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1815 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 1919 · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 30 de setembre · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 4 de maig · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Repartiment de Polònia і 5 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Particions de Polònia, Partició de Polònia, Repartiments de Polònia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »