Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

República de Venècia

Índex República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

118 les relacions: Aiguamoll, Albània, Alemanya, Anglaterra, Antonio Vivaldi, Aquileia, Atenes, Autocràcia, Àfrica, Àustria, Baixa edat mitjana, Balcans, Batalla de Lepant (1571), Bèrgam, Belisari, Bizanci, Brescia, Caiguda de Constantinoble, Califat abbàssida, Carlo Goldoni, Ciutat estat, Comerç, Constantinoble, Corfú (ciutat), Creta, Crimea, Dalmàcia, Dàlmata, Descobriment d'Amèrica, Dictadura, Duc, Edat mitjana, Egipte, Eraclea, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Pontificis, Eubea, Europa, Ferran el Catòlic, França, Furlà, Gènova, Grec, Guerra turcoveneciana (1499-1503), Huns, Illes Jòniques, Imperi Austríac, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, ..., Indústria, Italià, Itàlia, Jueus, Llatí, Llista de duxs de Venècia, Lluís I d'Hongria, Lluís XII de França, Longobards, Mar Adriàtica, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Milà, Musulmà, Napoleó Bonaparte, Napoleon, Oceà Atlàntic, Orient Mitjà, Països Baixos, Papa Juli II, París, Pau de Passarowitz, Pàdua, Peloponès, Península Itàlica, Plutocràcia, Portugal, Quarta Croada, Ravenna, Rússia, Regne d'Itàlia (1861–1946), Rei Carnestoltes, República, República de Ragusa, Riu Po, Romanya, Ruta de la Seda, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle IX, Segle VI, Segle VIII, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XVIII, Senat, Setge de Constantinoble (1204), Shkodër, Tractat de Lodi, Tractat de Zadar, Trieste, Turcs, Turquia, Udine, Vènet, Vèneto, Venècia, Verona, Wiesbaden, Xina, Xipre, 1369, 1454, 1797, 421, 726. Ampliar l'índex (68 més) »

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, en 1949. Actualment camp de fruiters En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, typha (bova) i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Nou!!: República de Venècia і Aiguamoll · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: República de Venècia і Albània · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: República de Venècia і Alemanya · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: República de Venècia і Anglaterra · Veure més »

Antonio Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678–Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.

Nou!!: República de Venècia і Antonio Vivaldi · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: República de Venècia і Aquileia · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: República de Venècia і Atenes · Veure més »

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Nou!!: República de Venècia і Autocràcia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: República de Venècia і Àfrica · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: República de Venècia і Àustria · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: República de Venècia і Baixa edat mitjana · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: República de Venècia і Balcans · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: República de Venècia і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Nou!!: República de Venècia і Bèrgam · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: República de Venècia і Belisari · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: República de Venècia і Bizanci · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: República de Venècia і Brescia · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Nou!!: República de Venècia і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: República de Venècia і Califat abbàssida · Veure més »

Carlo Goldoni

Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.

Nou!!: República de Venècia і Carlo Goldoni · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania.

Nou!!: República de Venècia і Ciutat estat · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: República de Venècia і Comerç · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: República de Venècia і Constantinoble · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (en grec: Κέρκυρα, Kérkyra) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Corfú (ciutat) · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: República de Venècia і Creta · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: República de Venècia і Crimea · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: República de Venècia і Dalmàcia · Veure més »

Dàlmata

El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).

Nou!!: República de Venècia і Dàlmata · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques.

Nou!!: República de Venècia і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: República de Venècia і Dictadura · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: República de Venècia і Duc · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: República de Venècia і Edat mitjana · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: República de Venècia і Egipte · Veure més »

Eraclea

Eraclea és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Eraclea · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: República de Venècia і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: República de Venècia і Espanya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: República de Venècia і Estats Pontificis · Veure més »

Eubea

Eubea (grec: ἡ Εὔβοια; llatí: Eubœa) és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, Lòcrida i Tessàlia de les quals està separada en el punt més reduït per l'estret d'Euripos, on un pont l'uneix al continent.

Nou!!: República de Venècia і Eubea · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: República de Venècia і Europa · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: República de Venècia і Ferran el Catòlic · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: República de Venècia і França · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'Estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: República de Venècia і Furlà · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: República de Venècia і Gènova · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: República de Venècia і Grec · Veure més »

Guerra turcoveneciana (1499-1503)

La Guerra Turcoveneciana de 1499-1503 fa referència al conjunt de batalles navals entre l'Imperi otomà i la República de Venècia pel control de les terres que van ser controvertides entre les dues parts en el Mar Egeu, la Mar Jònica i el Mar Adriàtic.

Nou!!: República de Venècia і Guerra turcoveneciana (1499-1503) · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: República de Venècia і Huns · Veure més »

Illes Jòniques

Les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nisià - en italià Isole Ionie) són un conjunt d'illes de Grècia.

Nou!!: República de Venècia і Illes Jòniques · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: República de Venècia і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: República de Venècia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: República de Venècia і Imperi Otomà · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: República de Venècia і Indústria · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: República de Venècia і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: República de Venècia і Itàlia · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: República de Venècia і Jueus · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: República de Venècia і Llatí · Veure més »

Llista de duxs de Venècia

Llista ordenada pels anys de regnat.

Nou!!: República de Venècia і Llista de duxs de Venècia · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy) va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: República de Venècia і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Lluís XII de França

Imatge de Lluís XII de França. Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: República de Venècia і Lluís XII de França · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: República de Venècia і Longobards · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica, o el mar Adriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: República de Venècia і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: República de Venècia і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: República de Venècia і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: República de Venècia і Mar Negra · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: República de Venècia і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: República de Venècia і Milà · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: República de Venècia і Musulmà · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: República de Venècia і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleon

*Napoleon (Dakota del Nord), una població dels Estats Units a l'estat de Dakota del Nord.

Nou!!: República de Venècia і Napoleon · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: República de Venècia і Oceà Atlàntic · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: República de Venècia і Orient Mitjà · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: República de Venècia і Països Baixos · Veure més »

Papa Juli II

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Nou!!: República de Venècia і Papa Juli II · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: República de Venècia і París · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austroturca (1716-1718).

Nou!!: República de Venècia і Pau de Passarowitz · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: República de Venècia і Pàdua · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: República de Venècia і Peloponès · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: República de Venècia і Península Itàlica · Veure més »

Plutocràcia

La plutocràcia és el sistema de govern on el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Nou!!: República de Venècia і Plutocràcia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: República de Venècia і Portugal · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202 - 1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa a través d'una invasió d'Egipte.

Nou!!: República de Venècia і Quarta Croada · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: República de Venècia і Ravenna · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: República de Venècia і Rússia · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: República de Venècia і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval.

Nou!!: República de Venècia і Rei Carnestoltes · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: República de Venècia і República · Veure més »

República de Ragusa

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.

Nou!!: República de Venècia і República de Ragusa · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: República de Venècia і Riu Po · Veure més »

Romanya

Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen. La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: República de Venècia і Romanya · Veure més »

Ruta de la Seda

La ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: República de Venècia і Ruta de la Seda · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: República de Venècia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: República de Venècia і Segle IX · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: República de Venècia і Segle VI · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: República de Venècia і Segle VIII · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: República de Venècia і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: República de Venècia і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: República de Venècia і Segle XIII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: República de Venècia і Segle XVIII · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: República de Venècia і Senat · Veure més »

Setge de Constantinoble (1204)

El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.

Nou!!: República de Venècia і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »

Shkodër

Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.

Nou!!: República de Venècia і Shkodër · Veure més »

Tractat de Lodi

El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Lodi · Veure més »

Tractat de Zadar

El Tractat de Zadar fou un acord entre la República de Venècia i Hongria que el 18 de febrer de 1358 va posar fi a la guerra entre ambdós estats que havia durat del 1356 al 1358.

Nou!!: República de Venècia і Tractat de Zadar · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste i, localment, Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada en el nord d'Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: República de Venècia і Trieste · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del sud-est.

Nou!!: República de Venècia і Turcs · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: República de Venècia і Turquia · Veure més »

Udine

Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.

Nou!!: República de Venècia і Udine · Veure més »

Vènet

El vènet és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la sessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català.) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Nou!!: República de Venècia і Vènet · Veure més »

Vèneto

El Vèneto (en vènet Vèneto i en italià Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: República de Venècia і Vèneto · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: República de Venècia і Venècia · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: República de Venècia і Verona · Veure més »

Wiesbaden

Wiesbaden és una ciutat del centre d'Alemanya.

Nou!!: República de Venècia і Wiesbaden · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: República de Venècia і Xina · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: República de Venècia і Xipre · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Venècia і 1369 · Veure més »

1454

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 1454 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Venècia і 1797 · Veure més »

421

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 421 · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: República de Venècia і 726 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ducat de Venècia, República de Venecia, República veneciana, Serenissima, Sereníssima República de Venècia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »