Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

República de Gènova

+ Desa el concepte

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

80 les relacions: Alfons el Magnànim, Banco di San Giorgio, Batalla de la Foç Pisana, Batalla naval de Ponça (1435), Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval del Bòsfor, Benet XII, Bernat I de Vilamarí, Cambridge University Press, Catolicisme, Congrés de Viena, Conquesta de Sardenya, Corona d'Aragó, Cors, Espionatge, Felip Maria Visconti, Francesco Spinola, Galata, Gènova, Grec, Guerra catalanogenovesa, Guerra catalanogenovesa (1330-1336), Guerra de Successió Espanyola, Illa de Ponça, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Italià, Jaume el Just, Joan VI Cantacuzè, Joan Visconti, Lígur, Ligúria, Llatí, Llista de duxs de Venècia, Llista de governants de Gènova, Mar Tirrena, Monarquia d'Espanya, Municipi, Napoleó Bonaparte, Oligarquia, Papa Climent VI, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Primer Imperi Francès, Principat de Catalunya, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Sardenya-Piemont, República de Pisa, República de Venècia, República Lígur, ..., Revolta de Sardenya (1353-1355), Revolució Francesa, Sard, Sardenya, Sàpiens, Segle XI, Senyoriu de Milà, Setge de Gènova, Tractat de Gènova, Tractat de Perpinyà (1351), 1284, 1323, 1324, 1336, 1348, 1350, 1353, 1356, 1421, 1435, 1453, 1454, 1457, 1458, 1797, 1805, 1814, 19 de setembre, 22 de maig, 27 de juny. Ampliar l'índex (30 més) »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: República de Gènova і Alfons el Magnànim · Veure més »

Banco di San Giorgio

Banco di San Giorgio o també Ufficio di San Giorgio és una institució financera de l'antiga República de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Banco di San Giorgio · Veure més »

Batalla de la Foç Pisana

La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.

Nou!!: República de Gènova і Batalla de la Foç Pisana · Veure més »

Batalla naval de Ponça (1435)

La Batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »

Batalla naval de Port del Comte

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »

Batalla naval del Bòsfor

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.

Nou!!: República de Gènova і Batalla naval del Bòsfor · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: República de Gènova і Benet XII · Veure més »

Bernat I de Vilamarí

Bernat I de Vilamarí († 1463), noble i militar català del llinatge de Vilamarí.

Nou!!: República de Gènova і Bernat I de Vilamarí · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: República de Gènova і Cambridge University Press · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: República de Gènova і Catolicisme · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: República de Gènova і Congrés de Viena · Veure més »

Conquesta de Sardenya

La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326.

Nou!!: República de Gènova і Conquesta de Sardenya · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: República de Gènova і Corona d'Aragó · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: República de Gènova і Cors · Veure més »

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Nou!!: República de Gènova і Espionatge · Veure més »

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Nou!!: República de Gènova і Felip Maria Visconti · Veure més »

Francesco Spinola

Francesco Spinola fou un almirall genovès del segle XV.

Nou!!: República de Gènova і Francesco Spinola · Veure més »

Galata

Genovesa que van ser en gran part enderrocades al segle XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Galata (o Gàlata) era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.

Nou!!: República de Gènova і Galata · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: República de Gènova і Gènova · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: República de Gènova і Grec · Veure més »

Guerra catalanogenovesa

* Guerra catalanogenovesa (1330-1336).

Nou!!: República de Gènova і Guerra catalanogenovesa · Veure més »

Guerra catalanogenovesa (1330-1336)

La Guerra catalanogenovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Guerra catalanogenovesa (1330-1336) · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: República de Gènova і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Illa de Ponça

L'Illa de Ponça és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.

Nou!!: República de Gènova і Illa de Ponça · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: República de Gènova і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: República de Gènova і Imperi Otomà · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: República de Gènova і Italià · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: República de Gènova і Jaume el Just · Veure més »

Joan VI Cantacuzè

Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador bizantí de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.

Nou!!: República de Gènova і Joan VI Cantacuzè · Veure més »

Joan Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.

Nou!!: República de Gènova і Joan Visconti · Veure més »

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Nou!!: República de Gènova і Lígur · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: República de Gènova і Ligúria · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: República de Gènova і Llatí · Veure més »

Llista de duxs de Venècia

Llista ordenada pels anys de regnat.

Nou!!: República de Gènova і Llista de duxs de Venècia · Veure més »

Llista de governants de Gènova

Bandera de la República de Gènova Llista dels governants de la república de Gènova.

Nou!!: República de Gènova і Llista de governants de Gènova · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: República de Gènova і Mar Tirrena · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: República de Gènova і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Nou!!: República de Gènova і Municipi · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: República de Gènova і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Oligarquia

L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: República de Gènova і Oligarquia · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: República de Gènova і Papa Climent VI · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: República de Gènova і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: República de Gènova і Perpinyà · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: República de Gènova і Primer Imperi Francès · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: República de Gènova і Principat de Catalunya · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: República de Gènova і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: República de Gènova і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del segle XI.

Nou!!: República de Gènova і República de Pisa · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: República de Gènova і República de Venècia · Veure més »

República Lígur

La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins juny de 1805, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.

Nou!!: República de Gènova і República Lígur · Veure més »

Revolta de Sardenya (1353-1355)

La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: República de Gènova і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: República de Gènova і Revolució Francesa · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí.

Nou!!: República de Gènova і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: República de Gènova і Sardenya · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: República de Gènova і Sàpiens · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: República de Gènova і Segle XI · Veure més »

Senyoriu de Milà

El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: República de Gènova і Senyoriu de Milà · Veure més »

Setge de Gènova

El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.

Nou!!: República de Gènova і Setge de Gènova · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1351)

El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra venecianogenovesa.

Nou!!: República de Gènova і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1284 · Veure més »

1323

;Països Catalans.

Nou!!: República de Gènova і 1323 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Gènova і 1324 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1336 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: República de Gènova і 1348 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1350 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1353 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1356 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: República de Gènova і 1421 · Veure més »

1435

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1435 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1453 · Veure més »

1454

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1454 · Veure més »

1457

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1457 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: República de Gènova і 1458 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Gènova і 1797 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: República de Gènova і 1805 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: República de Gènova і 1814 · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 19 de setembre · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 22 de maig · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: República de Gènova і 27 de juny · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »