Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

República Romana

Índex República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

210 les relacions: Ab urbe condita, Acaia, Administració provincial romana, Ais de Provença, Alexandre el Gran, Alps, Amílcar Barca, Andalusia, Anníbal Barca, Antíoc III, Antiga Roma, Aristocràcia, Arle, Assassinat, Assassinat de Juli Cèsar, August, Aule Hirti, Àsdrubal Barca, Àsia (província romana), Batalla d'Àccium, Batalla de Cannes, Batalla de Filipos, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Blat, Cartagena, Cartago, Cavaller romà, Cavalleria, Càpua, Cèsar, Cònsol romà, Còrsega, Cúria Hostília, Cúria romana, Ciceró, Cimbres, Ciutadania, Ciutats dependents de Roma, Classe mitjana, Colònia romana, Crostumèria, Cursus honorum, Dècada del 500 aC, Dècada del 510 aC, Deditici, Denari, Deute, Dictador romà, ..., Dictadura, Ebre, Educació a l'Antiga Roma, Empúries, Epir (regió històrica), Esclavitud, Espàrtac, Estat, Etruscs, Exèrcit, Filip V de Macedònia, Gai Duili (cònsol), Gai Mari, Gai Semproni Grac, Gai Vibi Pansa, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Pompeu Magne, Govern romà d'Itàlia, Grècia, Grec, Grecs, Guerra, Guerra civil, Guerra de Jugurta, Guerra dels mercenaris, Guerra Romano-Síria, Guerres macedòniques, Guerres Púniques, Guerres samnites, Hipoteca, Hispània, Història de Roma, Illa, Illes Balears, Imperi cartaginès, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Itàlia, Júpiter (mitologia), Judea, Juli Cèsar, Laci, Legat (Antiga Roma), Legió romana, Llatí, Llatins, Lleis Liciniae-Sextiae, Llista de reis de Roma, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Lucrècia (Roma), Macedònia (regió), Magistrat, Magistratura curul, Mamertins, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives I, Marina romana, Masinissa I, Mòdena, Món grecoromà, Messina, Mitridates III del Pont, Monarquia, Narbona, Noblesa, Numídia, Occident, Orde senatorial romà, Patrici (classe romana), Pau, Pèrgam, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Península Itàlica, Període hel·lenístic d'Egipte, Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Perseu de Macedònia, Pirateria marítima, Pirineus, Pirros, Plebiscit, Plebs, Poder executiu, Polis, Politeisme, Pretor, Primer Triumvirat, Princeps, Principat, Procònsol, Propretor, Província romana de Síria, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Publicà, Qüestor, Quint Sertori, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Regne del Pont, Regne romà, República, Riu Po, Roma, Rubicó, Samnita, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Senat, Senat romà, Sesterci, Setge de Numància, Setge de Sagunt, Sicília, Sila, SPQR, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Tercera Guerra Servil, Teutons, Tiberi Semproni Grac, Titus Livi, Tribú de la plebs, Tributum, Triumvir, Tunis, Via Domícia, Vot, 118 aC, 119 aC, 129 aC, 130 aC, 137 aC, 139 aC, 146 aC, 149 aC, 16 de gener, 2 de setembre, 202 aC, 204 aC, 206 aC, 218 aC, 238 aC, 241 aC, 256 aC, 27 aC, 31 aC, 43 aC, 44 aC, 457 aC, 471 aC, 481 aC, 486 aC, 492 aC. Ampliar l'índex (160 més) »

Ab urbe condita

Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.

Nou!!: República Romana і Ab urbe condita · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès.

Nou!!: República Romana і Acaia · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: República Romana і Administració provincial romana · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: República Romana і Ais de Provença · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: República Romana і Alexandre el Gran · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: República Romana і Alps · Veure més »

Amílcar Barca

Ruïnes de Cartago Amílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC), va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Aníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Asdrúbal.

Nou!!: República Romana і Amílcar Barca · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: República Romana і Andalusia · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: República Romana і Anníbal Barca · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: República Romana і Antíoc III · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: República Romana і Antiga Roma · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: República Romana і Aristocràcia · Veure més »

Arle

Arle (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença.

Nou!!: República Romana і Arle · Veure més »

Assassinat

Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies.

Nou!!: República Romana і Assassinat · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: República Romana і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: República Romana і August · Veure més »

Aule Hirti

Aule Hirti (Aulus Hirtius A. F.) fou un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: República Romana і Aule Hirti · Veure més »

Àsdrubal Barca

Àsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal, el gran general.

Nou!!: República Romana і Àsdrubal Barca · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.

Nou!!: República Romana і Àsia (província romana) · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium.

Nou!!: República Romana і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes fou un enfrontament militar entre romans i cartaginesos prop de la ciutat de Cannes (del llatí Cannae que vol dir canyes) a la Pulla i forma part de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: República Romana і Batalla de Cannes · Veure més »

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Nou!!: República Romana і Batalla de Filipos · Veure més »

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: República Romana і Batalla de Zama · Veure més »

Batalla del llac Trasimè

La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de 217 aC i fou una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.

Nou!!: República Romana і Batalla del llac Trasimè · Veure més »

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia fou una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placentia (actual Piacenza) i Ariminium (actual Rímini).

Nou!!: República Romana і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: República Romana і Blat · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: República Romana і Cartagena · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: República Romana і Cartago · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: República Romana і Cavaller romà · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: República Romana і Cavalleria · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: República Romana і Càpua · Veure més »

Cèsar

Cèsar fou el sobrenom donat a un ancestre de Juli Cèsar i volia dir "cabell llarg".

Nou!!: República Romana і Cèsar · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: República Romana і Cònsol romà · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: República Romana і Còrsega · Veure més »

Cúria Hostília

Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.

Nou!!: República Romana і Cúria Hostília · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: República Romana і Cúria romana · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: República Romana і Ciceró · Veure més »

Cimbres

Cimbres (llatí cimbri) foren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: República Romana і Cimbres · Veure més »

Ciutadania

La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.

Nou!!: República Romana і Ciutadania · Veure més »

Ciutats dependents de Roma

Les ciutats dependents de Roma eren les ciutats conquerides per Roma i sotmeses als seus dictats.

Nou!!: República Romana і Ciutats dependents de Roma · Veure més »

Classe mitjana

La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.

Nou!!: República Romana і Classe mitjana · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: República Romana і Colònia romana · Veure més »

Crostumèria

Crostumèria (llatí Crustumerium o Crustumeria o Crustumium, grec Krostumerion o Kroustomeria) fou una antiga ciutat del Laci a la vora de Sabínia, entre Fidenes i Eretum.

Nou!!: República Romana і Crostumèria · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: República Romana і Cursus honorum · Veure més »

Dècada del 500 aC

Hemisferi oriental en el 500 aC.

Nou!!: República Romana і Dècada del 500 aC · Veure més »

Dècada del 510 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і Dècada del 510 aC · Veure més »

Deditici

Deditici era el nom d'una de les tres classes de lliberts.

Nou!!: República Romana і Deditici · Veure més »

Denari

'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari fou una moneda romana de plata (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa després del 269 aC.

Nou!!: República Romana і Denari · Veure més »

Deute

Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.

Nou!!: República Romana і Deute · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: República Romana і Dictador romà · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: República Romana і Dictadura · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: República Romana і Ebre · Veure més »

Educació a l'Antiga Roma

Relleu que representa un mestre amb tres deixebles (ca. 180-185 d. C.) L’educació a l'Antiga Roma, des dels últims segles de la República Romana, era un mecanisme vinculat a l'elit social, que proporcionava als seus fills una educació a la manera grega.

Nou!!: República Romana і Educació a l'Antiga Roma · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: República Romana і Empúries · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69 (grec Ἤπειρος, Epeiros) és una regió històrica del nord-oest de Grècia i sud d'Albània, que va des de les muntanyes de Pindos fins a la mar Adriàtica.

Nou!!: República Romana і Epir (regió històrica) · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: República Romana і Esclavitud · Veure més »

Espàrtac

Espàrtac (Spartacus, en llatí) (v. 120 aC – v. 70 aC), seguint els historiadors de l'antiga Roma, fou un gladiador traci en règim d'esclavatge que esdevingué el líder principal del fracassat alçament d'esclaus contra la República de Roma coneguda com la Tercera Guerra Servil.

Nou!!: República Romana і Espàrtac · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: República Romana і Estat · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: República Romana і Etruscs · Veure més »

Exèrcit

L'Exèrcit (llat. exercitus, "exercici", i després "exercici militar"), és el component terrestre de les Forces armades d'una nació.

Nou!!: República Romana і Exèrcit · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia —Philippus, — (237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia que va morir el 229 aC.

Nou!!: República Romana і Filip V de Macedònia · Veure més »

Gai Duili (cònsol)

Gai Duili (Caius Duilius) probablement nét del tribú de la plebs Marc Duili, fou un magistrat romà, cònsol el juntament amb Gneu Corneli Asina.

Nou!!: República Romana і Gai Duili (cònsol) · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: República Romana і Gai Mari · Veure més »

Gai Semproni Grac

Gai Semproni Grac (en llatí Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) fou un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.

Nou!!: República Romana і Gai Semproni Grac · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) fou un magistrat romà.

Nou!!: República Romana і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: República Romana і Gals · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: República Romana і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: República Romana і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: República Romana і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: República Romana і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Govern romà d'Itàlia

El Govern romà d'Itàlia fou l'administració que s'estenia a tota la península sotmesa a Roma.

Nou!!: República Romana і Govern romà d'Itàlia · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: República Romana і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: República Romana і Grec · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і Grecs · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Bizantí. Una guerra o conflicte armat és una lluita armada entre, en principi, dos, grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder.

Nou!!: República Romana і Guerra · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: República Romana і Guerra civil · Veure més »

Guerra de Jugurta

La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.

Nou!!: República Romana і Guerra de Jugurta · Veure més »

Guerra dels mercenaris

La Guerra dels mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.

Nou!!: República Romana і Guerra dels mercenaris · Veure més »

Guerra Romano-Síria

La Guerra Romà-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: República Romana і Guerra Romano-Síria · Veure més »

Guerres macedòniques

Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República romana entre els segles III aC i II aC.

Nou!!: República Romana і Guerres macedòniques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: República Romana і Guerres Púniques · Veure més »

Guerres samnites

Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.

Nou!!: República Romana і Guerres samnites · Veure més »

Hipoteca

Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.

Nou!!: República Romana і Hipoteca · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: República Romana і Hispània · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC.

Nou!!: República Romana і Història de Roma · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: República Romana і Illa · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: República Romana і Illes Balears · Veure més »

Imperi cartaginès

L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli Tir fins al 146 aC: Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago després de la caiguda de Tir a mans de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: República Romana і Imperi cartaginès · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: República Romana і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: República Romana і Imperi Selèucida · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: República Romana і Itàlia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: República Romana і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: República Romana і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: República Romana і Juli Cèsar · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: República Romana і Laci · Veure més »

Legat (Antiga Roma)

El legat fou una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: República Romana і Legat (Antiga Roma) · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: República Romana і Legió romana · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: República Romana і Llatí · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: República Romana і Llatins · Veure més »

Lleis Liciniae-Sextiae

Les lleis Liciniae-Sextiae (fetes pels tribuns ''Caius Licinius'' i ''Lucius Sextius'') van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.

Nou!!: República Romana і Lleis Liciniae-Sextiae · Veure més »

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Nou!!: República Romana і Llista de reis de Roma · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: República Romana і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Nou!!: República Romana і Luci Sergi Catilina · Veure més »

Lucrècia (Roma)

Damià Campeny, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta. Té el pit descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa. Punyal a terra. Barcelona: Llotja de Mar Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.

Nou!!: República Romana і Lucrècia (Roma) · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: República Romana і Macedònia (regió) · Veure més »

Magistrat

Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.

Nou!!: República Romana і Magistrat · Veure més »

Magistratura curul

Una magistratura curul era, a l'antiga Roma, la que permetia als magistrats seure en una cadira especial anomenada cadira curul (sella curulis), cadira que acompanyava el magistrat.

Nou!!: República Romana і Magistratura curul · Veure més »

Mamertins

Els mamertins fou el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del segle III aC per derivació del nom dels mercenaris que havien assolit el poder a la ciutat.

Nou!!: República Romana і Mamertins · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: República Romana і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: República Romana і Marc Antoni · Veure més »

Marc Licini Cras Dives I

Marc Licini Cras Dives —Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives— (~105 aC - 53 aC) fou un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana, més conegut com a Cras el Triumvir.

Nou!!: República Romana і Marc Licini Cras Dives I · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: República Romana і Marina romana · Veure més »

Masinissa I

Masinissa I fou rei dels massils del 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.

Nou!!: República Romana і Masinissa I · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: República Romana і Mòdena · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: República Romana і Món grecoromà · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària.

Nou!!: República Romana і Messina · Veure més »

Mitridates III del Pont

Tetradrachm di Mithridates III of Pontus Mitridates III del Pont (Mitridates V) fou un suposat rei del Pont que va regnar vers 220 o 210 aC fins vers el 185 aC.

Nou!!: República Romana і Mitridates III del Pont · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: República Romana і Monarquia · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: República Romana і Narbona · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: República Romana і Noblesa · Veure més »

Numídia

Numídia (en llatí Numidia) fou l'antic territori al nord d'Àfrica que es trobava entre el Regne de Mauritània i la província romana d'Àfrica, equivalent a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia.

Nou!!: República Romana і Numídia · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: República Romana і Occident · Veure més »

Orde senatorial romà

L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.

Nou!!: República Romana і Orde senatorial romà · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II aC.

Nou!!: República Romana і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: República Romana і Pau · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius).

Nou!!: República Romana і Pèrgam · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: República Romana і Península Ibèrica · Veure més »

Península Ibèrica cartaginesa

El Mediterrani occidental el 218 aC, mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals. Amb el nom de península Ibèrica cartaginesa es coneix un període de la història, entre el 237 aC i el 206 aC, en el qual la península Ibèrica va anar quedant de mica en mica sota el domini de Cartago.

Nou!!: República Romana і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: República Romana і Península Itàlica · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per part d'Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: República Romana і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: República Romana і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispania romana, els Països Catalans estan compresos dins la ''tarraconensis'' El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: República Romana і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Perseu de Macedònia

Perseu de Macedònia (Perseus) (vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.

Nou!!: República Romana і Perseu de Macedònia · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: República Romana і Pirateria marítima · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: República Romana і Pirineus · Veure més »

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Nou!!: República Romana і Pirros · Veure més »

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Nou!!: República Romana і Plebiscit · Veure més »

Plebs

La plebs era la classe social baixa, en general els pobres, però lliures (no esclaus).

Nou!!: República Romana і Plebs · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: República Romana і Poder executiu · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: República Romana і Polis · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: República Romana і Politeisme · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: República Romana і Pretor · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: República Romana і Primer Triumvirat · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") fou un títol de la primera etapa de l'imperi Romà (Principat), rebut del Senat per Octavi August, l'any 28 dC, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: República Romana і Princeps · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: República Romana і Principat · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: República Romana і Procònsol · Veure més »

Propretor

El propretor era una magistratura a Roma.

Nou!!: República Romana і Propretor · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: República Romana і Província romana de Síria · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió - Publius Cornelius Scipio -, conegut més tard com a Africà (Africanus) per no confondre'l amb el seu pare Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i distingit com a Major, fou un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica i un home d'estat de la República romana.

Nou!!: República Romana і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove —Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor— (185 aC - 129 aC) fou un militar i magistrat romà fill de Luci Emili Paul·le Macedònic el conqueridor de Macedònia, però adoptat per Publi Corneli Escipió Emilià Africà que no tenia fills i del qual la mare era germana de Paule.

Nou!!: República Romana і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »

Publicà

Els publicans (publicani en llatí) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

Nou!!: República Romana і Publicà · Veure més »

Qüestor

Els Qüestors (quaestor) foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.

Nou!!: República Romana і Qüestor · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori fou el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: República Romana і Quint Sertori · Veure més »

Regne de l'Epir

Regnes de l'Epir Epir fou un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.

Nou!!: República Romana і Regne de l'Epir · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: República Romana і Regne de Macedònia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: República Romana і Regne del Pont · Veure més »

Regne romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia ROMANA (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: República Romana і Regne romà · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: República Romana і República · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: República Romana і Riu Po · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: República Romana і Roma · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: República Romana і Rubicó · Veure més »

Samnita

Soldats samnites, en una pintura del segle IV aC Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: República Romana і Samnita · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: República Romana і Sardenya · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: República Romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: República Romana і Senat · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: República Romana і Senat romà · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: República Romana і Sesterci · Veure més »

Setge de Numància

El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.

Nou!!: República Romana і Setge de Numància · Veure més »

Setge de Sagunt

El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.

Nou!!: República Romana і Setge de Sagunt · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: República Romana і Sicília · Veure més »

Sila

* Sıla (cantant), cantant pop turca.

Nou!!: República Romana і Sila · Veure més »

SPQR

Inscripció a l'Arc de Titus amb la frase «SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS». SPQR és la sigla de «Senatus Populusque Romanus», corresponent a la frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà, i que fa referència al govern de l'antiga Roma.

Nou!!: República Romana і SPQR · Veure més »

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Nou!!: República Romana і Tarquini el Superb · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: República Romana і Tarquini Prisc · Veure més »

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Nou!!: República Romana і Tercera Guerra Servil · Veure més »

Teutons

Els teutons (llatí Teutones) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: República Romana і Teutons · Veure més »

Tiberi Semproni Grac

Hispània Citerior Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius Gracchus) (169 aC o 163 aC - 133 aC) fou un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que foren continuades pel seu germà Gai Semproni Grac.

Nou!!: República Romana і Tiberi Semproni Grac · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: República Romana і Titus Livi · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (tribunus plebis, de vegades traduït com a tribú del poble) era un càrrec públic de la República romana sorgit cap al segle IV aC.

Nou!!: República Romana і Tribú de la plebs · Veure més »

Tributum

El Tributum era un impost sobre la terra a l'antiga Roma per costejar l'exèrcit.

Nou!!: República Romana і Tributum · Veure més »

Triumvir

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: República Romana і Triumvir · Veure més »

Tunis

Tunis (en àrab تونس, Tūnis) és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: República Romana і Tunis · Veure més »

Via Domícia

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Nou!!: República Romana і Via Domícia · Veure més »

Vot

Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007. El vot és un mètode de presa de decisions en el qual un grup tal com una junta o un electorat tracta de mesurar la seva opinió usualment com el pas final que segueix les discussions o debats.

Nou!!: República Romana і Vot · Veure més »

118 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 118 aC · Veure més »

119 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 119 aC · Veure més »

129 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 129 aC · Veure més »

130 aC

L'any 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: República Romana і 130 aC · Veure més »

137 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 137 aC · Veure més »

139 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 139 aC · Veure més »

146 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 146 aC · Veure més »

149 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 149 aC · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: República Romana і 16 de gener · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: República Romana і 2 de setembre · Veure més »

202 aC

L'any 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.

Nou!!: República Romana і 202 aC · Veure més »

204 aC

L'any 204 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: República Romana і 204 aC · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 206 aC · Veure més »

218 aC

L'any 218 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: República Romana і 218 aC · Veure més »

238 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 238 aC · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 241 aC · Veure més »

256 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 256 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: República Romana і 27 aC · Veure més »

31 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 31 aC · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 43 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 44 aC · Veure més »

457 aC

L'any 457 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: República Romana і 457 aC · Veure més »

471 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 471 aC · Veure més »

481 aC

Sense descripció.

Nou!!: República Romana і 481 aC · Veure més »

486 aC

L'any 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: República Romana і 486 aC · Veure més »

492 aC

L'any 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: República Romana і 492 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Antiga república romana, Orde eqüestre, República de Roma, República de roma, República romana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »