Taula de continguts
17 les relacions: Astrolabi, Autòmat, Beauvais (municipi de l'Oise), Besançon, Calendari gregorià, Copenhaguen, Eclipsi, Lluna, Pasqua de Resurrecció, Primer Concili de Nicea, Rellotge, Revolució Francesa, Saturn (planeta), Segona Guerra Mundial, Tobias Stimmer, Zodíac, 325.
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Astrolabi
Autòmat
Autòmat al Gabinet del col·leccionista del Museu Marès. Un autòmat és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció de persones.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Autòmat
Beauvais (municipi de l'Oise)
Beauvais és un municipi francès, capital del departament de l'Oise a la regió dels Alts de França.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Beauvais (municipi de l'Oise)
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Besançon
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Calendari gregorià
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Copenhaguen
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Eclipsi
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Lluna
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Pasqua de Resurrecció
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Primer Concili de Nicea
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Rellotge
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Revolució Francesa
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Saturn (planeta)
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Segona Guerra Mundial
Tobias Stimmer
Pintura mural a Haus zum Ritter ''Retrat de Jacob Schwytzer i la seva dona Elsbeth Lochmann'' Tobias Stimmer (7 d'abril de 1539, Schaffhausen (Suïssa) - 4 de gener 1584, Estrasburg (França) va ser un dibuixant i un pintor d'origen suís.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Tobias Stimmer
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Rellotge astronòmic d'Estrasburg і Zodíac
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.