Accés més ràpid que el navegador!
242 les relacions: ABC-Clio, Afrodita, Agricultura, Agustí d'Hipona, Altar, Ambròs de Milà, Amon, Anatòlia, Antic Egipte, Antiga Roma, Apòstol, Apol·lo, Arianisme, Art, Arvales, Asclepi, Atis (déu), Atletisme, August, Aurelià, Àugur, Batalla del Pont Milvi, Bel·lona, Bisbe, Bona Dea, Calígula, Camp de Mart, Capitoli, Cíbele, Còmmode, Cel, Cereàlia, Ceres (mitologia), Ciència, Ciceró, Circ Màxim, Ciril de Jerusalem, Col·legi dels Pontífexs, Compitàlia, Concili d'Efes, Concili de Calcedònia, Concili ecumènic, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Consuàlia, Consus, Corinti, Credo de Nicea, Cristianisme, ..., Cristià, Culte imperial (antiga Roma), Déu, Déu Fill, Dòric, Dea Roma, Deci (emperador romà), Diana, Dioclecià, Dioscurs, Domicià, Donatisme, Edicte de Tessalònica, Edicte de tolerància de Galeri, Enterrament, Equirria, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Romana, Església d'Alexandria, Església d'Antioquia, Església de Constantinoble, Església de Jerusalem, Església primitiva, Esglésies ortodoxes orientals, Etrúria, Etruscs, Família, Faune, Fecial, Felip l'Àrab, Festes romanes, Flamen, Flamen martialis, Foc sagrat de Vesta, Fordicídia, Galeri, Gàl·lia, Genius, Gens Pinària, Gregori de Nazianz, Hades, Harúspex, Hèrcules, Helena de Constantinoble, Heretgia, Hinduisme, Hispània Tarraconense, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Incineració, Inhumació, Interpretatio graeca, Isis, Janus (mitologia), Jònic, Júpiter (mitologia), Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Crisòstom, Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Juno, Lar, Larari, Líber, Legió VII Gèmina, Lió, Lleó (Castella i Lleó), Llibre sibil·lí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Lupercals, Luperci, Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Mare de Déu, Mart (mitologia), Matrimoni, Maximià, Mercuri (mitologia), Minerva, Mitologia egípcia, Mitologia etrusca, Mitologia grecoromana, Mitologia grega, Mitologia romana, Mitra (mitologia), Mitraisme, Monofisisme, Monotelisme, Mos maiorum, Museu del Prado, Neoplatonisme, Neptú (mitologia), Neptunàlia, Nestorianisme, Numa Pompili, Numen (religió), Oligarquia, Oracle, Osiris, Osona, Paganisme, Palatí, Palília, Pales, París, Pare de l'Església, Parentalia, Pater familias, Pèrsia, Penats, Pensament religiós, Pentarquia, Període apostòlic, Persa, Persecució dels cristians, Pietas, Plutó (mitologia), Politeisme, Pontífex Màxim, Pontífex romà, Portumnàlia, Primer Concili de Nicea, Primus inter pares, Priscil·lià, Prosèrpina, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quirí, Ròmul i Rem, Regió de Frígia, Reims, Religió, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Robigàlia, Roma, Sabins, Sadurní de Tolosa, Salii, Sant Atanasi d'Alexandria, Santíssima Trinitat, Saturnals, Segle, Semiarrianisme, Senat Romà, Septimi Sever, Sibil·la, Sol Invictus, Solstici d'hivern, Taranis, Tel·lus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Teutatès, Tolosa de Llenguadoc, Tours, Tríada capitolina, Valent, Venus (mitologia), Vesta (mitologia), Vestal, Viena, Vinàlia, Vitel·li, Vulcà, 11 de maig, 13 de maig, 14 de març, 15 d'abril, 15 de febrer, 17 de desembre, 19 d'abril, 191, 202, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de desembre, 23 de març, 247, 25 d'abril, 27 de febrer, 274, 311, 312, 316, 380, 9 de maig. Ampliar l'índex (192 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і ABC-Clio · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Afrodita · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Agricultura · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Agustí d'Hipona · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Altar · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ambròs de Milà · Veure més »
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Amon · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Anatòlia · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Antic Egipte · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Antiga Roma · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Apòstol · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Apol·lo · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Arianisme · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Art · Veure més »
Arvales
Escultura de Luci Aureli Ver representat amb la indumentària dels ''fratres arvales'' (ca. 160 dD), conservada al museu del Louvre. Els Fratres Arvales («germans del Camp») eren un col·legi de sacerdots compost d'una dotzena de membres vitalicisTot i que els historiadors antics parlen de dotze membres, fins al moment a les troballes arqueològiques només s'han trobat inscripcions amb nou membres per acta de reunió.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Arvales · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Asclepi · Veure més »
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Atis (déu) · Veure més »
Atletisme
Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Atletisme · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і August · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Aurelià · Veure més »
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Àugur · Veure més »
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Batalla del Pont Milvi · Veure més »
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Bel·lona · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Bisbe · Veure més »
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Bona Dea · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Calígula · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Camp de Mart · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Capitoli · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cíbele · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Còmmode · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cel · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cereàlia · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ceres (mitologia) · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ciència · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ciceró · Veure més »
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Circ Màxim · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Col·legi dels Pontífexs
El Col·legi dels Pontífexs o Collegium Pontificum va ser una institució (collegium) de l'antiga Roma que estava composta pels sacerdots de més alt rang de la religió estatal, de caràcter politeista.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Col·legi dels Pontífexs · Veure més »
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Compitàlia · Veure més »
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Concili d'Efes · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Concili de Calcedònia · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Concili ecumènic · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Constantinoble · Veure més »
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Consuàlia · Veure més »
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Consus · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Corinti · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Credo de Nicea · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cristianisme · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Cristià · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Déu · Veure més »
Déu Fill
Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Déu Fill · Veure més »
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dòric · Veure més »
Dea Roma
Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dea Roma · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Deci (emperador romà) · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Diana · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dioclecià · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Dioscurs · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Domicià · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Donatisme · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »
Enterrament
L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Enterrament · Veure més »
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Equirria · Veure més »
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església Assíria Oriental · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església d'Alexandria
L'Església d'Alexandria o Església d'Egipte va ser una de les primeres Esglésies cristianes i un component de la Pentarquia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església d'Alexandria · Veure més »
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església d'Antioquia · Veure més »
Església de Constantinoble
La Pentarquia, any 1000 L'Església de Constantinoble o església romana d'Orient va ser una de les primeres esglésies cristians i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església de Constantinoble · Veure més »
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església de Jerusalem · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Església primitiva · Veure més »
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Esglésies ortodoxes orientals · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Etruscs · Veure més »
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Família · Veure més »
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Faune · Veure més »
Fecial
al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Fecial · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Felip l'Àrab · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Festes romanes · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Flamen · Veure més »
Flamen martialis
El Flamen Martialis a la religió a l'antiga Roma, era el summe sacerdot del culte oficial de l'estat de Mart, el déu de la guerra. Va ser un dels tres alts sacerdots que tenien una posició distingida entre els quinze flamens. El Flamen Martialis era el responsable dels ritus públics als dies consagrats a Mart i, entre els seus deures, es trobava el ritual de brandar les llances sagrades de Mart quan l'exèrcit romà es preparava per a la guerra. Com d'altres flamines maiores, el summe sacerdot de Mart era un patrici que havia de casar-se durant la cerimònia de confarreatio.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Flamen martialis · Veure més »
Foc sagrat de Vesta
''Al temple de Vesta'', Pintura a l'oli de Constantin Hölscher, (1902). El Foc sagrat de Vesta, qui a la mitologia romana era la deessa de la terra, del foc i del fum, era prioritari en la pietat romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Foc sagrat de Vesta · Veure més »
Fordicídia
La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Fordicídia · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Galeri · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gàl·lia · Veure més »
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Genius · Veure més »
Gens Pinària
La gens Pinària (en llatí Pinaria gens) va ser una de les gens patrícies més antigues de Roma, que situava el seu origen abans de la fundació de la ciutat, quan els Potitii i els Pinarii, que vivien a la comarca on després es va fundar Roma, van donar hospitalitat a Hèrcules.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gens Pinària · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Gregori de Nazianz · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Hades · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Harúspex · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Hèrcules · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Helena de Constantinoble · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Heretgia · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Hinduisme · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Hispània Tarraconense · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Incineració
Incineració d'escombraries. Planta incineradora a Malmö, Suècia. La incineració és una tècnica de transformació de la matèria per l'acció del foc: «incinerar» vol dir 'reduir a cendres'.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Incineració · Veure més »
Inhumació
La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver o restes cadavèriques sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Inhumació · Veure més »
Interpretatio graeca
Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Interpretatio graeca · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Isis · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Janus (mitologia) · Veure més »
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jònic · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Joan Crisòstom · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jocs romans · Veure més »
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Jocs Seculars · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Judaisme · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Juli Cèsar · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Julià l'Apòstata · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Juno · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Lar · Veure més »
Larari
Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Larari · Veure més »
Líber
mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Líber · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Legió VII Gèmina · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Lió · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Llibre sibil·lí
Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Llibre sibil·lí · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Lupercals · Veure més »
Luperci
Luperci (literalment lupercs, singular luperc) va ser el nom dels sacerdots del déu Luperc (Lupercus).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Luperci · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Madrid · Veure més »
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Manes · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mar Mediterrània · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mare de Déu · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mart (mitologia) · Veure més »
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Matrimoni · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Maximià · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Minerva · Veure més »
Mitologia egípcia
Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitologia egípcia · Veure més »
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitologia etrusca · Veure més »
Mitologia grecoromana
Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitologia grecoromana · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitologia romana · Veure més »
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitra (mitologia) · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mitraisme · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Monofisisme · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Monotelisme · Veure més »
Mos maiorum
Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Mos maiorum · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Museu del Prado · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Neoplatonisme · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Neptú (mitologia) · Veure més »
Neptunàlia
Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Neptunàlia · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Nestorianisme · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Numa Pompili · Veure més »
Numen (religió)
Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Numen (religió) · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Oligarquia · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Oracle · Veure més »
Osiris
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Osiris · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Osona · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Paganisme · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Palatí · Veure més »
Palília
Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Palília · Veure més »
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pales · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і París · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pare de l'Església · Veure més »
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Parentalia · Veure més »
Pater familias
Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pater familias · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pèrsia · Veure més »
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Penats · Veure més »
Pensament religiós
El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pensament religiós · Veure més »
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pentarquia · Veure més »
Període apostòlic
El període apostòlic de la història del cristianisme és tradicionalment el període dels Dotze apòstols, que data des de la Crucifixió de Jesús (c. 30-33) i la Gran Comissió de Jerusalem fins a la mort de Joan l'Apòstol (c. 100) a Anatòlia.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Període apostòlic · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Persa · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Persecució dels cristians · Veure més »
Pietas
Sesterci amb ''Pietas'', com a virtut de l'emperador romà Herenni Etrusc, amb utensilis de culte, com la pàtera i el ''lituus'' ''Pietas'', com a virtut de l'emperador Antoní Pius, representada per una dona que ofereix un sacrifici al revers d'aquest sesterci Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o pietat filial'.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pietas · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Plutó (mitologia) · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Politeisme · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pontífex Màxim · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Pontífex romà · Veure més »
Portumnàlia
Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Portumnàlia · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Primus inter pares · Veure més »
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Priscil·lià · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Prosèrpina · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Quirí · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Ròmul i Rem · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Regió de Frígia · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Reims · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Religió · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і República Romana · Veure més »
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Robigàlia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Roma · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sabins · Veure més »
Sadurní de Tolosa
Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sadurní de Tolosa · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Salii · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Santíssima Trinitat · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Saturnals · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Segle · Veure més »
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Semiarrianisme · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Senat Romà · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Septimi Sever · Veure més »
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sibil·la · Veure més »
Sol Invictus
1.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Sol Invictus · Veure més »
Solstici d'hivern
Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Solstici d'hivern · Veure més »
Taranis
Taranis és el déu celta del tro, venerat a la Gàl·lia, Hispania i les Illes Britàniques.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Taranis · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tel·lus · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Temple romà · Veure més »
Teutatès
Anell d'argent romanobritànic amb la inscripció "TOT" Teutatès, Tutatis o TotatusPierre-Yves Lambert (2003).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Teutatès · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tours · Veure més »
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Tríada capitolina · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Valent · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Venus (mitologia) · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Vesta (mitologia) · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Vestal · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Viena · Veure més »
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Vinàlia · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Vitel·li · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і Vulcà · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 11 de maig · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 13 de maig · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 14 de març · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 15 d'abril · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 15 de febrer · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 17 de desembre · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 19 d'abril · Veure més »
191
El 191 (CXCI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 191 · Veure més »
202
El 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 202 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 21 d'abril · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 21 de febrer · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 23 d'abril · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 23 de desembre · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 23 de març · Veure més »
247
Sense descripció.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 247 · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 25 d'abril · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 27 de febrer · Veure més »
274
El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 274 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 312 · Veure més »
316
Sense descripció.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 316 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 380 · Veure més »
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Religió a l'antiga Roma і 9 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
La religió a l'antiga Roma, Religió romana, Sacerdot romà, Sacerdots romans.
