Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

Índex Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

48 les relacions: Absolutisme, Alta Garona, Audiència Reial, Capità general, Capità general de Catalunya, Castellà, Catalunya, Colòmbia, Consell d'Aragó, Consell de Castella, Corregiment, Costa Rica, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Diputació del General de Catalunya, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Guerra del Francès, Monarquia Absoluta Borbònica, Palau de la Generalitat de Catalunya, Panamà, Primer Imperi Francès, Principat de Catalunya, Privilegi, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de Catalunya, Tribunal, Vall d'Aran, Vegueria, 1493, 1714, 1716, 1742, 1808, 1809, 1812, 1814, 1833, 1834, 26 de gener.

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Absolutisme · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Alta Garona · Veure més »

Audiència Reial

L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Audiència Reial · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Capità general · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Capità general de Catalunya · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Castellà · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Catalunya · Veure més »

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Colòmbia · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Consell de Castella · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Corregiment · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Costa Rica · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Departament de Montserrat · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Departament del Segre · Veure més »

Departament del Ter

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Departament del Ter · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Departament francès · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Ferran el Catòlic · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Guerra del Francès · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Panamà · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Primer Imperi Francès · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Privilegi · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Regne de Castella · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Regne de València · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Tribunal

Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Tribunal · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Vall d'Aran · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Vegueria · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1493 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1716 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1742 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1809 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1814 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 1834 · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і 26 de gener · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »