Taula de continguts
18 les relacions: Agíades, Aristodem d'Esparta, Diarquia, Doris (grup humà), Esparta, Eurístenes, Euripòntida, Gerúsia, Hèracles, Heraclides, Ilotes, Lacònia, Oracle de Delfos, Periecs, Pròclida, Pròxens, Procles, Summe sacerdot.
Agíades
Els agíades (en grec antic Ἀγιάδαι "Agiadai") foren els membres de la dinastia agíada que va governar Esparta juntament amb els euripòntides.
Veure Rei d'Esparta і Agíades
Aristodem d'Esparta
Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i net d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles.
Veure Rei d'Esparta і Aristodem d'Esparta
Diarquia
La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.
Veure Rei d'Esparta і Diarquia
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Rei d'Esparta і Doris (grup humà)
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Rei d'Esparta і Esparta
Eurístenes
Eurístenes (en llatí Eurysthenes, en grec antic Εὐρυσθένης), va ser un rei espartà llegendari, germà bessó de Procles i fill d'Aristodem.
Veure Rei d'Esparta і Eurístenes
Euripòntida
La dinastia euripòntida fou una de les dues dinasties que van governar Esparta.
Veure Rei d'Esparta і Euripòntida
Gerúsia
Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες "gerontes"), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris.
Veure Rei d'Esparta і Gerúsia
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Rei d'Esparta і Hèracles
Heraclides
Hèracles amb Tèlef Els heraclides (Heracleidae, en Ἡρακλεῖδαι) són, en la seva accepció més ampla, tots els fills i descendents d'Hèracles, fins a la generació més llunyana.
Veure Rei d'Esparta і Heraclides
Ilotes
Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.
Veure Rei d'Esparta і Ilotes
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Veure Rei d'Esparta і Lacònia
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Veure Rei d'Esparta і Oracle de Delfos
Periecs
Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.
Veure Rei d'Esparta і Periecs
Pròclida
Pròclida fou una de les dues nissagues espartanes, fundada per Procles (en grec antic Προκλη̂ς), fill d'Aristodem d'Esparta.
Veure Rei d'Esparta і Pròclida
Pròxens
A l'antiga Grècia, els pròxens (en πρόξενος, pròxenos) eren els representants dels interessos d'una polis en una altra, de manera anàloga als cònsols de la diplomàcia moderna.
Veure Rei d'Esparta і Pròxens
Procles
Procles (Προκλῆς; Procles) fou un rei d'Esparta llegendari, germà bessó d'Eurístenes i fill de l'heràclida Aristodem.
Veure Rei d'Esparta і Procles
Summe sacerdot
El summe sacerdot (o, amb menys freqüència, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.