Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Wu de Qin

Índex Wu de Qin

Wu (秦武王 en xinès), també conegut com a Daowulie (秦悼武烈王) o Daowu (秦悼武王) o Wulie (秦武烈王) fou un rei de l'Estat de Qin de 310 aC a 307 aC durant el període dels regnes combatents de la història de la Xina.

7 les relacions: Estat de Qin, Història de la Xina, Huiwen de Qin, Liang, Llengües sinítiques, Període dels Regnes Combatents (Xina), Zhaoxiang de Qin.

Estat de Qin

Qin (778 aC - 207 aC) va ser un estat feudal xinès que existí durant el període del Primaveres i Tardors i el període dels regnes combatents de la història xinesa.

Nou!!: Wu de Qin і Estat de Qin · Veure més »

Història de la Xina

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.

Nou!!: Wu de Qin і Història de la Xina · Veure més »

Huiwen de Qin

El Rei Huiwen de Qin (xinès:秦惠文王), també conegut com a Senyor Huiwen de Qin (xinès:秦惠文君) o Rei Hui de Qin (xinès:秦惠王), nom original de Ying Si (xinès:嬴駟), va ser un governant de l'estat de Qin de 338 aC a 311 aC durant el període dels regnes combatents de la Història de la Xina.

Nou!!: Wu de Qin і Huiwen de Qin · Veure més »

Liang

Wei (en xinès 魏; en pinyin Wèi) o Liang fou un estat existent entre els anys 403 i 225 aC durant el Període dels Regnes Combatents (Xina).

Nou!!: Wu de Qin і Liang · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Wu de Qin і Llengües sinítiques · Veure més »

Període dels Regnes Combatents (Xina)

El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.

Nou!!: Wu de Qin і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »

Zhaoxiang de Qin

Zhaoxiang de Qin o Zhao de Qin (324–251 aC) fou rei de Qin.

Nou!!: Wu de Qin і Zhaoxiang de Qin · Veure més »

Redirigeix aquí:

Daowu de Qin, Daowulie de Qin, Rei Daowu de Qin, Rei Daowulie de Qin, Rei Wu de Qin, Rei Wulie de Qin, Wulie de Qin.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »