Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regnes castellans d'Índies

Índex Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

89 les relacions: Açores, Abril, Alexandre VI, Alfons V de Portugal, Índies, Bahames, Baiona, Brasil, Breu Inter Caetera de 1493, Butlla, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Butlles alexandrines, Cap Verd, Capitulacions de Santa Fe, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Castellà, Colonització espanyola d'Amèrica, Consell d'Índies, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Castella, Cristòfor Colom, Descobriment d'Amèrica, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dudum siquidem, Emirat de Granada, Estatut de Baiona, Excomunió, Eximiae devotionis, Ferran el Catòlic, Guanahani, Guerra de Successió de Castella, Guinea, Illes Canàries, Imperi Espanyol, Isabel I de Castella, Joan de Coloma, Joan II de Portugal, Joana I de Castella, Josep Bonaparte, Lluís de Santàngel, Madeira, Manuel Giménez Fernández, Paral·lel, Plus ultra, Regne d'Anglaterra, ..., Regne de Castella, Regne de França, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Lleó, Regne de Portugal, Reial audiència, Reial Audiència de Buenos Aires, Reial Audiència de Manila, Reial Audiència de Quito, Reial provisió, Reis Catòlics, Santa Fe (Granada), Segle XIX, Terra nullius, Tractat d'Alcáçovas, Tractat de Tordesillas, Virregnat de les Índies, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat del Perú, Virregnat del Riu de la Plata, Virrei, 11 d'agost, 12 d'octubre, 1472, 1479, 1492, 1493, 1494, 15 de març, 1504, 1519, 17 d'abril, 1808, 3 d'agost, 4 de setembre, 6 de setembre, 7 de juny. Ampliar l'índex (39 més) »

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Açores · Veure més »

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Abril · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Alexandre VI · Veure més »

Alfons V de Portugal

Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Alfons V de Portugal · Veure més »

Índies

Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Índies · Veure més »

Bahames

Les Bahames, oficialment The Commonwealth of The Bahamas són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Bahames · Veure més »

Baiona

Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Baiona · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Brasil · Veure més »

Breu Inter Caetera de 1493

El breu (document pontifici de menor entitat que una butlla) Inter Caetera va ser atorgat pel papa Alexandre VI amb data de 3 de maig de 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Breu Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Butlla · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Butlles alexandrines · Veure més »

Cap Verd

Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Cap Verd · Veure més »

Capitulacions de Santa Fe

Les Capitulacions de Santa Fe és un document signat pels Reis Catòlics el 17 d'abril del 1492 a Santa Fe (Granada), sobre l'expedició marítima de Cristòfol Colom a les Índies per la ruta d'occident.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Capitulacions de Santa Fe · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)

La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya) · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Castellà · Veure més »

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Consell d'Índies · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Consell de Castella · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Corts de Castella · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Cristòfor Colom · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dudum siquidem

Dudum siquidem fou una butlla atorgada pel papa Alexandre VI amb data de 26 de setembre de 1493 a favor de Ferran i Isabel la Catòlica, reis de Castella i Aragó.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Dudum siquidem · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Emirat de Granada · Veure més »

Estatut de Baiona

Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Estatut de Baiona · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Excomunió · Veure més »

Eximiae devotionis

La butlla menor Eximiae devotionis va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran i Isabel, reis de Castella i Aragó.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Eximiae devotionis · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Ferran el Catòlic · Veure més »

Guanahani

Illes Bahames: marcades amb un cercle es poden veure les illes que han estat identificades com Guanahani. Guanahani és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristòfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amèrica, i que va rebatejar com a «San Salvador», nom amb què encara és coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Guanahani · Veure més »

Guerra de Successió de Castella

La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Guerra de Successió de Castella · Veure més »

Guinea

Guinea, oficialment República de Guinea és una república de l'Àfrica nord-occidental, també coneguda com a Guinea Conakry per diferenciar-la dels altres dos estats homònims: Guinea Bissau i Guinea Equatorial.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Guinea · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Illes Canàries · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Imperi Espanyol · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Isabel I de Castella · Veure més »

Joan de Coloma

Joan de Coloma o Mossèn Johan de Coloma (Borja, Regne d'Aragó, 1442 - Saragossa, 1517), de pare empordanès, fou des del 1462, secretari de Joan II d'Aragó,.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Joan de Coloma · Veure més »

Joan II de Portugal

Joan II de Portugal, dit el Príncep Perfecte (Lisboa, 1455 - Alvor, 1495), fou rei de Portugal (1481-1495).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Joan II de Portugal · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Joana I de Castella · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Josep Bonaparte · Veure més »

Lluís de Santàngel

Estàtua de Lluís de Santàngel a València Lluís de Santàngel (València (?) -1498), cortesà de Ferran el Catòlic i protector de Cristòfor Colom; fill de Lluís de Santàngel el Vell i de Brianda.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Lluís de Santàngel · Veure més »

Madeira

Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Madeira · Veure més »

Manuel Giménez Fernández

Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Manuel Giménez Fernández · Veure més »

Paral·lel

Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Paral·lel · Veure més »

Plus ultra

Lema '''Plus Ultra''' a l'Ajuntament de Sevilla Escut d'Espanya amb el lema '''Plus ultra''' al voltant de les columnes d'Hèrcules Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Plus ultra · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne de Castella · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne de França · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Regne de Portugal · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Buenos Aires

La Reial Audiència de Buenos Aires, oficialment coneguda com a Audiència i Cancelleria Reial de Buenos Aires, va ser el més alt tribunal d'apel·lacions de la Corona espanyola amb seu a la ciutat de Buenos Aires.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Reial Audiència de Buenos Aires · Veure més »

Reial Audiència de Manila

Porta del Fort Santiago, a Manila. LAudiència i Cancelleria Reial de Manila, era el més alt tribunal de la Corona espanyola en els seus territoris asiàtics de les Filipines i nominalment també de la Xina.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Reial Audiència de Manila · Veure més »

Reial Audiència de Quito

Reial Audiència de Quito, un mapa de 1779 per Francisco Requena y Herrera La Reial Audiència de Quito fou la reial audiència del virregnat del Perú que correspon, aproximadament, a l'actual República de l'Equador.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Reial Audiència de Quito · Veure més »

Reial provisió

Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Reial provisió · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Reis Catòlics · Veure més »

Santa Fe (Granada)

Santa Fe és un municipi de la província de Granada, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Santa Fe (Granada) · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Segle XIX · Veure més »

Terra nullius

Terra nullius és una locució llatina que significa terra de ningú.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Terra nullius · Veure més »

Tractat d'Alcáçovas

El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Tractat d'Alcáçovas · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Virregnat de les Índies

El Virregnat de les Índies, primer Virregnat en les Índies o Virregnat colombí foren una sèrie de privilegis atorgats a Cristòfor Colom pels Reis Catòlics el 1492 sobre les terres descobertes i per descobrir abans d'emprendre els seus viatges.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Virregnat de les Índies · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Virregnat del Perú · Veure més »

Virregnat del Riu de la Plata

El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Virregnat del Riu de la Plata · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і Virrei · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 11 d'agost · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 12 d'octubre · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1472 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1479 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1492 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1493 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1494 · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 15 de març · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1504 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1519 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 17 d'abril · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 1808 · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 3 d'agost · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 4 de setembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 6 de setembre · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regnes castellans d'Índies і 7 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regnes d'Índies, Senyor de les Índies del mar Oceà, Virregnats d'Índies.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »