Accés més ràpid que el navegador!
268 les relacions: Abd-al-Aziz, Aeci, Agde, Al-Àndalus, Alans, Alaric I, Alaric II, Alaviv, Alps, Amalaric, Amals, Amazics, Anys obscurs, Aqüeducte romà, Aquitània, Ardó, Argimundus, Arianisme, Arle, Arri, Astúries, Astorga, Astronomia, Ataülf, Atanagild, Atanaric, Atenes, Avit, Ègica, Àfrica del Nord, Àkhila I, Àkhila II, Àrabs, Àtila, Baltungs, Barcelona, Bascos, Bastarnes, Batalla d'Abritus, Batalla de Covadonga, Batalla de Déols, Batalla de Vouillé, Batalla dels Camps Catalàunics, Bètica, Bois (poble celta), Bordeus, Burgundis, Cadis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calendari hebreu, ..., Califat, Carpats, Cartagena, Cartago, Castella, Castella i Lleó, Castellà, Càntabres, Còrdova, Ceuta, Clodoveu I, Codi de Recesvint, Concilis de Toledo, Conquesta omeia d'Hispània, Creta, Creu cristiana, Cristianisme calcedoni, Cristianisme nicè, Danubi, Dàcia, Déols, Deci, Dniéper, Duero, Ebre, Edat mitjana, Efes, Ervigi, Escites, Església Catòlica Romana, Espània, Estirs, Etymologiae, Eugeni I de Toledo, Euric, Federats, Flavi Honori, Flavi Paulus, França, Francs, Fritigern, Froia, Galícia, Gal·la Placídia, Gal·lècia, Gallecs, Garona, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Gèpides, Gòtic (llengua), Germània (regió), Germànics, Gesaleic, Getes, Gots, Guadalete, Guerra gòtica (250-251), Guerres franco-visigòtiques, Gundemar, Hèruls, Helvecons, Hermenegild, Hermenric, Hilderic (comte de Nimes), Hispània, Hispània Tarraconense, Huns, Ifríqiya, III Concili de Toledo, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Isidor de Sevilla, Iudila, Jueus a Espanya, Juli Nepot, Justinià I, Khíntila, Khildebert I, Khindasvint, La Rioja, Leandre de Sevilla, Lemovis, Leovigild, Lió, Libi Sever, Lisboa, Liuva I, Liuva II, Llengües cèltiques, Llenguadoc, Llista d'emperadors romans d'Orient, Loira, Lusitània, Magrib, Majorià, Mar Bàltica, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Negra, Marca Hispànica, Marsella, Matemàtiques, Màlaga, Mèrida, Mèsia, Meseta, Miró (rei sueu), Montoro (Espanya), Museu Britànic, Mussa ibn Nussayr, Narbona, Odoacre, Olban, Olite, Oppas, Oriola, Ostrogots, Pas del Rin, Pelai d'Astúries, Península Ibèrica, Pirineus, Poitiers, Pont Polemoníac, Porto, Portugal, Princeps, Procés de romanització, Procopi Antemi, Província d'Alacant, Provença, Ròmul Augústul, Recared I, Recared II, Recesvint, Regne d'Astúries, Regne de Lleó, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regne dels sueus, Renaixement carolingi, Requiescat in pace, Ricimer, Rin, Riu Don, Roderic, Roine, Rugis, Sanç VI de Navarra, Saqueig de Roma (410), Saragossa, Sàrmates, Segga, Segle III, Septimània, Setge de Narbona (436), Sevilla, Sidens, Sidoni Apol·linar, Sigeric (rei dels visigots), Sisebut (rei dels visigots), Sisenand, Suíntila, Sueus, Suniefred, Suzerania, Taifals, Tajo, Tàcit, Tàriq ibn Ziyad, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Teodulf d'Orleans, Tervings, Tessalònica, Teudis, Teudisel, Tierra de Campos, Tisza, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tràcia, Tresor de Guarrazar, Tulga, Turcilings, Turismund, Vamba, Vascons, Vàlia, Vàndals, Vítiza, Visigots, Vitòria, Viteric, Vouillé (Viena), Xipre, Zorita de los Canes, 117, 14, 17 d'octubre, 250, 251, 258, 259, 269, 270, 291, 370, 375, 376, 456, 457, 458, 459. Ampliar l'índex (218 més) »
Abd-al-Aziz
Abd-al-Aziz és un nom masculí teòfor àrab islàmic que literalment significa ‘Servidor del Poderós’, essent «el Poderós» un dels epítets de Déu.
Nou!!: Regne Visigot і Abd-al-Aziz · Veure més »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Regne Visigot і Aeci · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Regne Visigot і Agde · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Regne Visigot і Al-Àndalus · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Regne Visigot і Alans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Regne Visigot і Alaric I · Veure més »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne Visigot і Alaric II · Veure més »
Alaviv
Alaviv (segle IV - 376) fou un cabdill dels teruings.
Nou!!: Regne Visigot і Alaviv · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Regne Visigot і Alps · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Regne Visigot і Amalaric · Veure més »
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Nou!!: Regne Visigot і Amals · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Regne Visigot і Amazics · Veure més »
Anys obscurs
Laura i Petrarca Anys obscurs o edat fosca, en la historiografia europea, és el període que tradicionalment inclou de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 a l'any 1000.
Nou!!: Regne Visigot і Anys obscurs · Veure més »
Aqüeducte romà
Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.
Nou!!: Regne Visigot і Aqüeducte romà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Regne Visigot і Aquitània · Veure més »
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Nou!!: Regne Visigot і Ardó · Veure més »
Argimundus
Argimon (Argimundus) fou pretendent a la corona visigoda del Regne de Toledo el 590.
Nou!!: Regne Visigot і Argimundus · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Regne Visigot і Arianisme · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Regne Visigot і Arle · Veure més »
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Nou!!: Regne Visigot і Arri · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne Visigot і Astúries · Veure més »
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Regne Visigot і Astorga · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Regne Visigot і Astronomia · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Regne Visigot і Ataülf · Veure més »
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Nou!!: Regne Visigot і Atanagild · Veure més »
Atanaric
Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.
Nou!!: Regne Visigot і Atanaric · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Regne Visigot і Atenes · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Regne Visigot і Avit · Veure més »
Ègica
Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.
Nou!!: Regne Visigot і Ègica · Veure més »
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Nou!!: Regne Visigot і Àfrica del Nord · Veure més »
Àkhila I
Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.
Nou!!: Regne Visigot і Àkhila I · Veure més »
Àkhila II
Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.
Nou!!: Regne Visigot і Àkhila II · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Regne Visigot і Àrabs · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Regne Visigot і Àtila · Veure més »
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Nou!!: Regne Visigot і Baltungs · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne Visigot і Barcelona · Veure més »
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Nou!!: Regne Visigot і Bascos · Veure més »
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Nou!!: Regne Visigot і Bastarnes · Veure més »
Batalla d'Abritus
La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.
Nou!!: Regne Visigot і Batalla d'Abritus · Veure més »
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.
Nou!!: Regne Visigot і Batalla de Covadonga · Veure més »
Batalla de Déols
La batalla de Déols va ser una batalla de l'antiga Roma esdevinguda a la Gàl·lia en el, possiblement el 469(o potser el 470 o el 471).
Nou!!: Regne Visigot і Batalla de Déols · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Regne Visigot і Batalla de Vouillé · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Regne Visigot і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Regne Visigot і Bètica · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Regne Visigot і Bois (poble celta) · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Regne Visigot і Bordeus · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Regne Visigot і Burgundis · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Regne Visigot і Cadis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Regne Visigot і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Calendari hebreu
El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).
Nou!!: Regne Visigot і Calendari hebreu · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Regne Visigot і Califat · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Regne Visigot і Carpats · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Regne Visigot і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Regne Visigot і Cartago · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Regne Visigot і Castella · Veure més »
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Nou!!: Regne Visigot і Castella i Lleó · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Regne Visigot і Castellà · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: Regne Visigot і Càntabres · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Regne Visigot і Còrdova · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Regne Visigot і Ceuta · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Regne Visigot і Clodoveu I · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Regne Visigot і Codi de Recesvint · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Regne Visigot і Concilis de Toledo · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Regne Visigot і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Regne Visigot і Creta · Veure més »
Creu cristiana
Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.
Nou!!: Regne Visigot і Creu cristiana · Veure més »
Cristianisme calcedoni
El cristianisme calcedoni és el conjunt de denominacions cristianes que segueixen les definicions cristològiques i les resolucions eclesiològiques del Concili de Calcedònia, el Quart Concili Ecumènic, celebrat el 451.
Nou!!: Regne Visigot і Cristianisme calcedoni · Veure més »
Cristianisme nicè
emperador Constantí (centre) i els Pares de l'Església del Primer Concili de Nicea (325) sostenint el credo nicè-constantinopolità del 381 El cristianisme nicè és el corrent del cristianisme primitiu sorgit del Primer Concili de Nicea.
Nou!!: Regne Visigot і Cristianisme nicè · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Regne Visigot і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Regne Visigot і Dàcia · Veure més »
Déols
Déols és un municipi francès, situat a la regió del Centre - Vall del Loira, al departament de l'Indre.
Nou!!: Regne Visigot і Déols · Veure més »
Deci
* Deci-, prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-1, 1/10 o 0,1.
Nou!!: Regne Visigot і Deci · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Regne Visigot і Dniéper · Veure més »
Duero
El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne Visigot і Duero · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Regne Visigot і Ebre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Regne Visigot і Edat mitjana · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Regne Visigot і Efes · Veure més »
Ervigi
Ervigi (en germànic Erwig; ? - Toledo, 15 de novembre de 687) fou rei visigot del Regne de Toledo (680 - 687).
Nou!!: Regne Visigot і Ervigi · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Regne Visigot і Escites · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Regne Visigot і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Regne Visigot і Espània · Veure més »
Estirs
Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.
Nou!!: Regne Visigot і Estirs · Veure més »
Etymologiae
Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.
Nou!!: Regne Visigot і Etymologiae · Veure més »
Eugeni I de Toledo
Eugeni I de Toledo fou bisbe metropolità de Toledo fins a la seva mort el 646 durant el VII Concili de Toledo.
Nou!!: Regne Visigot і Eugeni I de Toledo · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Regne Visigot і Euric · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Regne Visigot і Federats · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Regne Visigot і Flavi Honori · Veure més »
Flavi Paulus
Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.
Nou!!: Regne Visigot і Flavi Paulus · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Regne Visigot і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Regne Visigot і Francs · Veure més »
Fritigern
Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.
Nou!!: Regne Visigot і Fritigern · Veure més »
Froia
Froia, també anomenat Froja o Froya, fou rei visigot del Regne de Toledo en oposició a Recesvint el 652.
Nou!!: Regne Visigot і Froia · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Regne Visigot і Galícia · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Regne Visigot і Gal·la Placídia · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Regne Visigot і Gal·lècia · Veure més »
Gallecs
Els gallecs (en gallec: galegos) són un grup ètnic, nacional i cultural amb una pàtria històrica comuna que és Galícia, al nord-oest de la península Ibèrica, i en conseqüència són una minoria nacional, tot i que l'Estat espanyol no ho reconegui.
Nou!!: Regne Visigot і Gallecs · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Regne Visigot і Garona · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Regne Visigot і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Regne Visigot і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Regne Visigot і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Regne Visigot і Gèpides · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Regne Visigot і Gòtic (llengua) · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Regne Visigot і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Regne Visigot і Germànics · Veure més »
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Nou!!: Regne Visigot і Gesaleic · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Regne Visigot і Getes · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne Visigot і Gots · Veure més »
Guadalete
El Guadalete és un riu de la península Ibèrica, a la província de Cadis, pertanyent al vessant atlàntic.
Nou!!: Regne Visigot і Guadalete · Veure més »
Guerra gòtica (250-251)
La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.
Nou!!: Regne Visigot і Guerra gòtica (250-251) · Veure més »
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Nou!!: Regne Visigot і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »
Gundemar
Gundemar fou rei visigot del Regne de Toledo del 610 al 612.
Nou!!: Regne Visigot і Gundemar · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Regne Visigot і Hèruls · Veure més »
Helvecons
Els helvecons (en llatí helveconae, en grec antic Αἰλουαίωνες) eren un poble germànic que habitava al nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vístula, entre els rugis (rugii) i els burgundis (burgundiones).
Nou!!: Regne Visigot і Helvecons · Veure més »
Hermenegild
Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.
Nou!!: Regne Visigot і Hermenegild · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Regne Visigot і Hermenric · Veure més »
Hilderic (comte de Nimes)
Hilderic fou un magnat visigot, comte de Nimes, que es va revoltar contra Vamba el 673 amb el suport del bisbe de Magalona, Gumild, l'abat Ranimir, i altres nobles gots.
Nou!!: Regne Visigot і Hilderic (comte de Nimes) · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Regne Visigot і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Regne Visigot і Hispània Tarraconense · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Regne Visigot і Huns · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Regne Visigot і Ifríqiya · Veure més »
III Concili de Toledo
El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Nou!!: Regne Visigot і III Concili de Toledo · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Regne Visigot і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Regne Visigot і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Regne Visigot і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Regne Visigot і Isidor de Sevilla · Veure més »
Iudila
Iudila fou un rei visigot, del qual no parla cap font, però del que es coneixen dues monedes (sense data) encunyades en Emerita (Mèrida) i Iliberis (Granada).
Nou!!: Regne Visigot і Iudila · Veure més »
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Nou!!: Regne Visigot і Jueus a Espanya · Veure més »
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Nou!!: Regne Visigot і Juli Nepot · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Regne Visigot і Justinià I · Veure més »
Khíntila
Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.
Nou!!: Regne Visigot і Khíntila · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Regne Visigot і Khildebert I · Veure més »
Khindasvint
Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652.
Nou!!: Regne Visigot і Khindasvint · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Regne Visigot і La Rioja · Veure més »
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Nou!!: Regne Visigot і Leandre de Sevilla · Veure més »
Lemovis
Els lemovis (en llatí lemovii) eren un poble germànic esmentat per Tàcit, que diu que vivien amb els rugis (rugii) a la costa de la mar Bàltica al nord de l'Europa Oriental.
Nou!!: Regne Visigot і Lemovis · Veure més »
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Nou!!: Regne Visigot і Leovigild · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Regne Visigot і Lió · Veure més »
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Nou!!: Regne Visigot і Libi Sever · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Regne Visigot і Lisboa · Veure més »
Liuva I
Liuva I va ser rei dels visigots entre el juny de 568 fins al 572, aproximadament.
Nou!!: Regne Visigot і Liuva I · Veure més »
Liuva II
Moneda encunyada a Mèrida durant el seu regnat. Liuva II (583-603) fou rei visigot del 601 al 603.
Nou!!: Regne Visigot і Liuva II · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Regne Visigot і Llengües cèltiques · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Regne Visigot і Llenguadoc · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Regne Visigot і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Regne Visigot і Loira · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Regne Visigot і Lusitània · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Regne Visigot і Magrib · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Regne Visigot і Majorià · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Regne Visigot і Mar Bàltica · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Regne Visigot і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Regne Visigot і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Regne Visigot і Mar Negra · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Regne Visigot і Marca Hispànica · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Regne Visigot і Marsella · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Regne Visigot і Matemàtiques · Veure més »
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Nou!!: Regne Visigot і Màlaga · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Regne Visigot і Mèrida · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Regne Visigot і Mèsia · Veure més »
Meseta
La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne Visigot і Meseta · Veure més »
Miró (rei sueu)
'''Miró''' i Martí de Braga, en un manuscrit de 1145, ''De virtutibus quattuor'' (Federzeichnung lm Co. 791, fol. 109v), actualment a la Biblioteca Nacional Austríaca. Miró (? - 583) va ser rei dels sueus des del 569 al 583.
Nou!!: Regne Visigot і Miró (rei sueu) · Veure més »
Montoro (Espanya)
Montoro és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Regne Visigot і Montoro (Espanya) · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Regne Visigot і Museu Britànic · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Regne Visigot і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Regne Visigot і Narbona · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Regne Visigot і Odoacre · Veure més »
Olban
Olban o Olbà conegut a la història castellana com a comte Don Julián (comes Julianus, català Julià) era el governador de Ceuta (Septem) a l'arribada dels musulmans.
Nou!!: Regne Visigot і Olban · Veure més »
Olite
Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la ''merindad'' (batllia) d'Olite.
Nou!!: Regne Visigot і Olite · Veure més »
Oppas
Oppas fou fill del rei Ègica i germa de Vítiza.
Nou!!: Regne Visigot і Oppas · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Regne Visigot і Oriola · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Regne Visigot і Ostrogots · Veure més »
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Nou!!: Regne Visigot і Pas del Rin · Veure més »
Pelai d'Astúries
Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).
Nou!!: Regne Visigot і Pelai d'Astúries · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Regne Visigot і Península Ibèrica · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Regne Visigot і Pirineus · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Regne Visigot і Poitiers · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Regne Visigot і Pont Polemoníac · Veure més »
Porto
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.
Nou!!: Regne Visigot і Porto · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Regne Visigot і Portugal · Veure més »
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Nou!!: Regne Visigot і Princeps · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Regne Visigot і Procés de romanització · Veure més »
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Nou!!: Regne Visigot і Procopi Antemi · Veure més »
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Nou!!: Regne Visigot і Província d'Alacant · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Regne Visigot і Provença · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Regne Visigot і Ròmul Augústul · Veure més »
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Nou!!: Regne Visigot і Recared I · Veure més »
Recared II
Recared II fou rei dels visigots que succeí el seu pare Sisebut el 621, amb pocs anys.
Nou!!: Regne Visigot і Recared II · Veure més »
Recesvint
Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.
Nou!!: Regne Visigot і Recesvint · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: Regne Visigot і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Regne Visigot і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Regne Visigot і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Regne Visigot і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Regne Visigot і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Nou!!: Regne Visigot і Regne dels sueus · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Regne Visigot і Renaixement carolingi · Veure més »
Requiescat in pace
RIP en una làpida alemanya La frase llatina Requiescat in pace (o Requiescant in pace, en plural) se sol utilitzar com a epitafi en làpides o esqueles en la majoria dels països cristians, generalment amb l'acrònim RIP.
Nou!!: Regne Visigot і Requiescat in pace · Veure més »
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Nou!!: Regne Visigot і Ricimer · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Regne Visigot і Rin · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Regne Visigot і Riu Don · Veure més »
Roderic
Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.
Nou!!: Regne Visigot і Roderic · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Regne Visigot і Roine · Veure més »
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Nou!!: Regne Visigot і Rugis · Veure més »
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Nou!!: Regne Visigot і Sanç VI de Navarra · Veure més »
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Nou!!: Regne Visigot і Saqueig de Roma (410) · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Regne Visigot і Saragossa · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Regne Visigot і Sàrmates · Veure més »
Segga
fou rei usurpador visigot el 588.
Nou!!: Regne Visigot і Segga · Veure més »
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Nou!!: Regne Visigot і Segle III · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Regne Visigot і Septimània · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: Regne Visigot і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Regne Visigot і Sevilla · Veure més »
Sidens
Els sidens (en llatí Sideni, en grec antic Σιδεινοί, Σειδινοί, Σιδην) eren un poble germànic que habitava al nord d'Europa, a la costa del Bàltic entre la desembocadura del Suebus i la del Viadus.
Nou!!: Regne Visigot і Sidens · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Regne Visigot і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Sigeric (rei dels visigots)
Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.
Nou!!: Regne Visigot і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »
Sisebut (rei dels visigots)
Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.
Nou!!: Regne Visigot і Sisebut (rei dels visigots) · Veure més »
Sisenand
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.
Nou!!: Regne Visigot і Sisenand · Veure més »
Suíntila
Suíntila fou rei visigot del 621 al 631.
Nou!!: Regne Visigot і Suíntila · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Regne Visigot і Sueus · Veure més »
Suniefred
Suniefred o Sunifred fou rei visigot del Regne de Toledo del 692 al 693.
Nou!!: Regne Visigot і Suniefred · Veure més »
Suzerania
La suzerania era una situació en la qual una regió o un poble donava tribut a una entitat més poderosa que permetia al tributari una autonomia domèstica limitada però administrant les seves relacions internacionals.
Nou!!: Regne Visigot і Suzerania · Veure més »
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Nou!!: Regne Visigot і Taifals · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Regne Visigot і Tajo · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Regne Visigot і Tàcit · Veure més »
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Nou!!: Regne Visigot і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Regne Visigot і Teodoric el Gran · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: Regne Visigot і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Regne Visigot і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Nou!!: Regne Visigot і Teodulf d'Orleans · Veure més »
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Nou!!: Regne Visigot і Tervings · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Regne Visigot і Tessalònica · Veure més »
Teudis
Teudis fou rei visigot del 531 al 548.
Nou!!: Regne Visigot і Teudis · Veure més »
Teudisel
Teudisel (també Theudigisel) fou un rei visigot successor de Teudis que regnà del 548 al 549.
Nou!!: Regne Visigot і Teudisel · Veure més »
Tierra de Campos
Tierra de Campos és una comarca natural de Castella i Lleó que s'estén per les províncies de Zamora, Valladolid, Palència i Lleó.
Nou!!: Regne Visigot і Tierra de Campos · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Regne Visigot і Tisza · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Regne Visigot і Toledo · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Regne Visigot і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Regne Visigot і Tràcia · Veure més »
Tresor de Guarrazar
Corona de Recesvint que es trobava dins el tresor de Guarrazar del regne visigot de Toledo, actualment és al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya El tresor de Guarrazar és un tresor d'orfebreria visigoda compost per corones i creus que diversos reis visigots de Toledo van oferir com a exvot.
Nou!!: Regne Visigot і Tresor de Guarrazar · Veure més »
Tulga
Tulga (Flavius Tulga Rex, s. VII–17 d'abril de 642) va ser rei dels visigots de Toledo del 640 al 642.
Nou!!: Regne Visigot і Tulga · Veure més »
Turcilings
Els turcilings o turcilinges (en llatí turcilingi) eren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i es mencionen sempre al costat dels rugis.
Nou!!: Regne Visigot і Turcilings · Veure més »
Turismund
Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.
Nou!!: Regne Visigot і Turismund · Veure més »
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Nou!!: Regne Visigot і Vamba · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Regne Visigot і Vascons · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Regne Visigot і Vàlia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Regne Visigot і Vàndals · Veure més »
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Nou!!: Regne Visigot і Vítiza · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Regne Visigot і Visigots · Veure més »
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Nou!!: Regne Visigot і Vitòria · Veure més »
Viteric
Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.
Nou!!: Regne Visigot і Viteric · Veure més »
Vouillé (Viena)
Vouillé és un municipi francès situat al departament de la Viena i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Regne Visigot і Vouillé (Viena) · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Regne Visigot і Xipre · Veure més »
Zorita de los Canes
Zorita de los Canes és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Regne Visigot і Zorita de los Canes · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Regne Visigot і 117 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Regne Visigot і 14 · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Visigot і 17 d'octubre · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 250 · Veure més »
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 251 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 258 · Veure més »
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 259 · Veure més »
269
El 269 (CCLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 269 · Veure més »
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 270 · Veure més »
291
Sense descripció.
Nou!!: Regne Visigot і 291 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Regne Visigot і 370 · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Regne Visigot і 375 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Regne Visigot і 376 · Veure més »
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 456 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Regne Visigot і 457 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Regne Visigot і 458 · Veure més »
459
El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regne Visigot і 459 · Veure més »
